Vés al contingut

Aladern de fulla estreta

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: Phillyrea angustifolia)
Infotaula d'ésser viuAladern de fulla estreta
P2348 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q494756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q83093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q7211 ⧼Translate-taction-translate⧽
'''''
Q863247 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q13557414 ⧼Translate-taction-translate⧽
Distribució
Q322481 ⧼Translate-taction-translate⧽

L'aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia) és una petit arbust de la família de les Oleàcies que es distribueix pel Magrib i sud d'Europa fins a Itàlia. També se la coneix com vern menut, lladern de fulla estreta i aladern allitendre.

Ecologia i distribució

Als Països Catalans s'estén pels alzinars, màquies, brolles i garrigues de les comarques marítimes, des del Rosselló fins al País Valencià, entre els 0 i els 800 m. Evita les contrades d'hivern fred i les de tendència acusadament àrida. Floreix de març a maig.

Descripció morfològica

És un arbust menut d'1 a 2,5 m d'alçada, perennifoli, glabrescent, molt ramificat, de branques suberectes i d'escorça grisenca. Les fulles són oposades, coriàcies, lluents, linear-lanceolades o oblongo-lanceolades i enteres. Les inflorescències són curts raïms axil·lars, subglobosos, i petits disposades a l'axil·la de les fulles. Les flors, blanquinoses i petites, són hermafrodites o unisexuals, tetràmeres i actinomorfes. La corol·la és tetralobada i rotàcia, amb el tub curt i els lòbuls més llargs. L'androceu està format per 2 estams. L'ovari és súper, sincàrpic, bicarpel·lar i bilocular, El fruit és una drupa apiculada, ovoide i de color negre que apareix al finals de l'estiu.

Morfològicament són plantes molt semblants en estat vegetatiu a l'ullastre tant per les seves fulles com pel fruit per bé que aquest no és comestible pels humans

Usos

Els fruits i les fulles tenen propietats astringents, i s'apliquen sobre les ferides per curar-les. També és un bon antisèptic bucal. La seva fusta, compacta i molt calòrica, era apreciada per a fer foc, sobretot pels terrissaires.