Pinetell
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
|
Per a altres significats vegeu «Pinetell (desambiguació)». |
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
|
Lactarius deliciosus | |||
El pinetell o rovelló d'obaga (Lactarius deliciosus) és un bolet de la família de les russulàcies. A Catalunya és un dels bolets més apreciats gastronòmicament.
Descripció
El seu barret té una mida de 5 a 15 centímetres, amb el marge involut en els exemplars joves. La cutícula llisa presenta cercles concèntrics de color ataronjat i vermellosos. Sovint presenta taques verdes, sobretot a les ferides. Les làmines inferiors són de color ataronjat podent presentar taques verdes.
El peu, de color blanc puntejat de taronja viu, medeix entre 3 i 5 centímeters d'alt, i entre 1 i 3 centímetres de diàmetre.
El pinetell desprèn un làtex de color taronja i gust dolç, que el distingeix del rovelló (Lactarius sanguifluus), amb qui es confon sovint. En alguns indrets el pinetell rep el nom de rovelló o rovelló d'obaga, incrementant la confusió entre ambdues espècies.
Hàbitat
Creix a les pinedes, sobre tota mena de sòls. A Catalunya és un bolet abundant, que es fa des del litoral fins als Pirineus. Fructifica des de finals de l'estiu, fins l'arribada dels primers freds de l'hivern.
Al País Valencià creix a les muntanyes d'interior. A causa de l'escassetat de pluges i al seu creixement prop d'arbustos aromàtics, es caracteritza per un sabor i textura una mica diferent al bolet del nord.
També creixen al sud-oest i a la costa sud de Turquia. A Amèrica es poden trobar als boscos de Xile. A Oceania es troben a Nova Zelanda i a Austràlia. La zona de New South Wales és molt popular entre els boletaires, on els bolets es fan molt grans. Molts habitants d'Austràlia d'origen europeu van a buscar-los cada tardor. A Xipre també és un passatemps molt comú.
Comestibilitat
És un bolet molt usat en la gastronomia dels Països Catalans.
Una mica més al nord, també es fa servir en la cuina provençal.
A Polònia són també força populars i se serveixen fregits amb mantega o marinats.
A Xipre els solen cuinar marinats amb oli d'oliva i llimona, o fregits amb ceba i vi.
