Porquet de Sant Antoni
| P2348 ⧼Translate-taction-translate⧽ | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 ⧼Translate-taction-translate⧽ | |||||||||
| Q83093 ⧼Translate-taction-translate⧽ | |||||||||
| Q756 ⧼Translate-taction-translate⧽ | |||||||||
| Q7211 ⧼Translate-taction-translate⧽ | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 ⧼Translate-taction-translate⧽ | |||||||||
| Q13557414 ⧼Translate-taction-translate⧽ | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 ⧼Translate-taction-translate⧽ | |||||||||
Els porquets de Sant Antoni, trugetes, paneroles, someretes del Bon Jesús, pasteretes, tocinets o cuc de bola, són un subordre (Oniscidea) de crustacis isòpodes. Són crustacis terrestres amb unes 3.000 espècies descrites. Els porquets de Sant Antoni poden arribar a confondre's amb els diplòpodes (miriàpodes), de morfologia externa similar, encara que per a diferenciar-los n'hi ha prou amb veure quantes potes s'observen a cada costat d'un segment extern. Si es veu només una pota, l'animal serà un crustaci, i si se n'hi veuen dos parells, llavors es tracta d'un diplòpode.
Descripció
Els porquets de Sant Antoni són crustacis terrestres. Al cap hi tenen dos ulls compostos, un parell d'antenes i mandíbules.
Les paneroles tenen un exosquelet rígid, segmentat i calcari, i posseeixen set parells de potes.
Algunes espècies de porquet de Sant Antoni tenen la capacitat d'enrotllar-se sobre si mateixes (p.ex.: Armadillidium vulgare), formant una bola, quan se senten amenaçades. El seu exoesquelet presenta una forma d'acordió que els facilita aquest enrotllament.
Ecologia
Els porquets de Sant Antoni necessiten un ambient humit, ja que respiren per brànquies. És habitual trobar-les en llocs humits i foscs, com sota pedres o troncs. Són en general animals nocturns, i s'alimenten de detritus, com restes vegetals, encara que poden arribar a convertir-se en una plaga en els jardins.
Els porquets de Sant Antoni són els únics crustacis amb desenvolupament directe, és a dir, sense fase de larva; açò es deu a la seua vida en terra ferma, que els impedeix tenir hàbits reproductors que necessiten condicions més humides. La femella pot mantenir els ous fecundats dins del seu cos. Una prole rosàcia ix d'ella quan ha trobat el lloc idoni (veure pseudoviviparisme, ovoviviparisme). No obstant això, i a diferència d'altres grups d'artròpodes terrestres com insectes i miriàpodes, aquests animals conserven un sistema excretor de tipus crustaci, el que els obliga a excretar urea en lloc d'àcid úric, amb la consegüent pèrdua d'aigua.
Costums
Els hi agrada menjar de nit.
Infraordres i famílies
- Infraordre/Secció Diplocheta
- Infraordre Holoverticata
- Secció: Tylida
- Secció: Microcheta
- Secció: Synocheta
- Secció: Crinocheta
- Bathytropidae
- Berytoniscidae
- Detonidae
- Halophilosciidae
- Olibrinidae
- Oniscidae (Oniscus asellus)
- Philosciidae
- Platyarthridae
- Pudeoniscidae
- Rhyscotidae
- Scyphacidae
- Speleoniscidae
- Sphaeroniscidae
- Stenoniscidae
- Tendosphaeridae
- Actaeciidae
- Armadillidae
- Armadillidiidae
- Atlantidiidae
- Balloniscidae
- Cylisticidae
- Eubelidae
- Periscyphicidae
- Porcellionidae
- Trachelipodidae
- Dubioniscidae
- Hekelidae
- Irmaosidae
- Pseudarmadillidae
- Scleropactidae
Bibliografia
- Christian Schmidt & Andreas Leistikow «Catalogue of the terrestrial Isopoda (Crustacea: Isopoda: Oniscidea)». Steenstrupia, vol. 28, 1, 2004, p. 1–118.
.svg){kind=link}
