Programari de propietat
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-lo afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada. Plantilla:Amagada2 |
[[Categoria:Articles sense referències des Plantilla:Deod']]
El programari de propietat, altrament conegut com a programari privatiu, és qualsevol programari amb restriccions en l'ús o modificació privada, o amb restriccions en la còpia i publicació de versions modificades o no modificades. Normalment el seu codi font no és disponible, o bé, sota restriccions. L'oposat al programari de propietat és el Programari lliure.
Encara que el codi font pugui fer-se públic, el programari pot ésser de propietat si es mantenen les restriccions abans esmentades; aquest és el cas de la versió comercial de l'SSH o el programa de llicències shared source de Microsoft.
La Free Software Foundation s'hi refereix a tot aquell programari que és "no lliure" o semi-lliure.
Terminologia
Si bé els diferents sinònims denoten principalment un mateix tipus de programari, cada terme pot emfatitzar un aspecte concret.
- Privatiu fa referència a les restriccions que implica sobre la llibertat de l'usuari.
- De propietat indica que una persona o empresa té drets exclusius en aquell programari per uns drets d'autor o patents, que permeten limitar legalment a unes terceres parts.
- No lliure és una designació per al programari d'acord amb les Directrius de programari lliure de Debian, aquestes també basades en la definició de codi obert de l'Open Source Initiative.
Defensa
Els defensors del programari privatiu acostumen a exposar els següents arguments:
- El programari privatiu, respecte el lliure, permet la simple retribució dels autors. La creació de programari és un procés costós i llarg, que amb el model lliure no permet rendibilitzar en la seva venta.
- Garanteix millor la protecció de les innovacions. El programari lliure permet la distribució i còpia de la integritat del codi, sense que hi hagi temps d'obtenir un avantatge competitiu associat al nou mètode o algorisme que s'hi implementa. Per a descobrir-ho, amb el programari privatiu és necessari un temps d'estudi i d'enginyeria inversa, que pot ser llarg i complex.
- El codi font no és accessible, per tant, les vulnerabilitats de seguretat són menys fàcils de trobar per als pirates informàtics.
Enllaços externs
- Categories de programari lliure i no lliure, segons GNU
- (anglès) Quan el lliure es troba amb el privatiu Article sobre la coexistència de programari lliure i de propietat.