Publi Corneli Sul·la (nebot de Sul·la)

Publi Corneli Sul·la (Publius Cornelius Sulla) fou un magistrat romà, nebot del dictador Luci Corneli Sul·la. Va néixer en vida del seu oncle, el qual li va donar diverses finques confiscades als seus enemics. Als comicis del 66 aC fou elegit cònsol amb Publi Autroni Pet, però no van poder exercir el càrrec (el 65 aC), ja que foren denunciats per suborn per Luci Torquat el Jove i condemnats i Luci Cotta i Luci Torquat el Vell (el pare de l'acusador) foren llavors nomenats cònsols. Es sospità que havia participat a les dues conspiracions de Catilina i el 63 aC fou acusat altre cop per Luci Torquat i per Gai Corneli. Fou defensat per Hortensi i Ciceró, i en fou absolt, tot i que hi ha elements suficients per afermar que era culpable. A la guerra civil va abraçar la causa de Juli Cèsar i va servir com a llegat seu a Grècia, dirigint l'ala dreta a la batalla de Farsàlia (48 aC). El 47 aC, Juli Cèsar li va ordenar portar unes legions destinades a la guerra a l'Àfrica des de Itàlia a Sicília, però els legionaris de la Legio XII es van amotinar i el van foragitar a pedrades, exigint cobrar les recompenses promeses a Grècia abans d'anar a l'Àfrica. Vers el 45 aC, va comprar per una petita quantitat algunes finques dels pompeians proscrits, però va morir aquell mateix any. Segons Ciceró el poble va estar content amb la seva mort, però cal considerar que parla d'un enemic polític. La seva mort no se sap si fou deguda a uns lladres de camins que el van assaltar o als seus excessos a la taula. Va deixar un fill de nom Publi Corneli Sul·la (que no consta que hagués exercit cap càrrec) i un fillastre de nom Memi.