Pulgarcito

Pulgarcito va ser una revista humorística catalana de periodicitat setmanal publicada per l'editorial El Gato Negro (després Editorial Bruguera) a partir de juny de 1921. Al principi, la revista combinava relats, articles, passatemps i acudits; la historieta tenia en les seves pàgines només una presència testimonial. Molt aviat va tenir un considerable èxit de públic: es calcula que a partir del número 9 va arribar a un tiratge de 50.000 exemplars. En les primeres historietes de la revista van col·laborar dibuixants com Salvador Mestres i Emili Boix. Abans de 1939 la revista va conèixer tres etapes diferents, amb sensibles diferències en el format i en el nombre de pàgines; durant la tercera d'elles, en plena Guerra Civil, va funcionar com empresa gestionada pels propis empleats.

Després de la guerra civil, la penúria econòmica va dificultar la publicació de la revista. Entre 1945 i 1947 es publiquen, amb periodicitat irregular, només 13 números i un almanac. Entre 1947 i 1952 Pulgarcito recupera la seva aparició setmanal, però canvia freqüentment de capçalera (mantenint sempre la paraula "Pulgarcito", al costat de canviants avant-títols), i eludeix la numeració en portada, ja que mancava del permís oficial per a publicar-se regularment. En aquesta època es va iniciar l'auge de les historietes còmiques de Bruguera, amb l'aparició de personatges que han quedat en la memòria col·lectiva de generacions d'espanyols:

Al 1947 fan la seva aparició El reporter Tribulete, i Don Furcio Buscabollos, de Cifré; Carpanta, d'Escobar; Don Pío, de Peñarroya.
Al 1948 Zipi y Zape, d'Escobar; Gordito Relleno, de Peñarroya; Doña Urraca, de Jorge.
Al 1949 Las hermanas Gilda, de Manuel Vázquez; El loco Carioco, de Conti.

Al 1952 s'inicia una nova etapa de la revista quan per fi aquesta arriba al permís oficial per a editar-se com publicació periòdica. Sorgeixen nous personatges:

Al 1953, Pascual, criado leal, d'Ángel Nadal; El doctor Cataplasma, de Martz Schmidt.
Al 1954 Petra, criada para todo, d'Escobar.
Al 1957, Troglodito, de Martz Schmidt; Rigoberto Picaporte, solterón de mucho porte, de Roberto Segura
Al 1958, La terrible Fifí, de Nené Estivill; Mortadelo y Filemón, d'Ibáñez
Al 1959, El profesor Tragacanto, de Martz Schmidt.

Pulgarcito va continuar publicant-se fins el 1986, data que va desaparèixer Bruguera. Associades a aquesta revista, van ser també editades per la mateixa editorial les revistes Gran Pulgarcito (1969-70), que alternava el material de Bruguera amb historietes foranes, fonamentalment franceses, i Súper Pulgarcito.