Rafael Ninyoles i Monllor
Rafael Lluís Ninyoles i Monllor (València, 1943) és un sociolingüista considerat un dels pares de la sociolingüística catalana, juntament amb Lluís Vicent Aracil i Boned.
Biografia
Estudià el batxillerat amb els jesuïtes al col·legi de Sant Josep, on hi conegué Alfons Cucó, Eliseu Climent i Lluís Vicent Aracil. Alhora es dedicà a l'estudi del piano ja que la música és un dels seus interessos predilectes.[1] Després es llicencià en dret i sociolingüística a la Universitat de València i el 1967 viatjà als Estats Units gràcies a una beca del govern nord-americà.
Després, entre 1971 i 1991, va treballar com a professor de sociologia a la Facultat de Ciències Econòmiques de València,[2] ha treballat com a expert a la diputació de València i a la Generalitat Valenciana i actualment ensenya a Facultat de Sociologia de la Universitat d'Alacant. Ell i Aracil van desmuntar el mite del bilingüisme i van introduir el concepte de diglòssia i conflicte lingüístic per a definir la situació lingüística de la llengua catalana. També ha publicat articles a diaris i revistes com Serra d'Or, Gorg, Cuadernos para el Diálogo o El País sobre el conflicte lingüístic al País Valencià, i ha col·laborat amb el CEIC Alfons el Vell.
Obres
- L'opinió pública (1968)
- Conflicte lingüístic valencià (1969)
- Idioma i prejudici (1971)
- Idioma y poder social (1972)
- Sociología del lenguaje (1974)
- Estructura social y política lingüística (1975)
- Cuatro idiomas para un estado (1977)
- Madre España (1979)
- Estructura social i política lingüística (1989)
- El País Valencià a l'eix mediterrani (1992)
- Informe sociològic de les comarques centrals Valencianes (1996)
- Sociologia de la ciutat de València (1996)
Enllaços externs
Referències
- ↑ Notes biogràfiques a Idioma i prejudici, p. 218
- ↑ Entrevista per Escola catalana, juny de 2001, p. 36