Ramon Vilanova i Barrera
Ramon Vilanova i Barrera (Barcelona, 21 de gener de 1801 - Barcelona, 14 de maig de 1870) fou un compositor i mestre de capella català.
Estudià a Berga, i completà els estudis musicals amb el mestre de capella de la catedral de Barcelona, Francesc Queralt. El 1829 treballà a Milà amb Piantanida i Bonifacio Asioli. En tornar a Barcelona fou mestre de capella de la catedral del 1830 al 1833, quan anà a dirigir els espectacles d'òpera del Teatre Principal de València. Després tornà a Barcelona, on es dedicà totalment a l'ensenyament i a la composició.[1]
En el camp de la música religiosa va escriure sobretot misses. Així el 1828 va estrenar una Missa pastoral que es presentà a Roma amb gran èxit.[2] És una obra d'una gran inspiració melòdica i d'instrumentació original, que assolí una gran difusió tot el segle XIX. També compongué una Missa per a gran orquestra i una Missa anomenada de l'arpa, tres misses de glòria i una Missa de rèquiem de Bilbao, dedicada a les víctimes de la Primera Guerra Carlina (1833-1839).[3] També va escriure una Pregària de la Verge, per a cor, un Tantum ergo, un O Salutaris i un nombre crescut de motets, lletanies, goigs i responsoris. La seva obra més notable és el seu Rèquiem del 1845, de grans dimensions i estil sever. També compongué un Capritx per a gran orquestra, dues simfonies i diferents peces per a piano.
Publicà un mètode de solfeig i completà el mètode de composició d'Anton Reicha. Deixebles seus foren Eduard Domínguez, Josep Teodor Vilar i altres músics remarcables.