Ratpenat de ferradura gros

Plantilla:Taxocaixa mamífer El ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum) és, tal com el seu nom indica, el ratpenat de ferradura més gran.

Morfologia

És d'aspecte robust i ales curtes i amples. Les orelles, ben desenvolupades i doblegades endavant, sobrepassen en alguns mm l'extrem del musell.

El pelatge és marró grisós pel dors, de vegades amb tonalitats vermelloses, i blanc grisós o blanc grogós pel ventre. Les orelles i el patagi són de color gris clar, de vegades amb un matís morat. Els individus joves mostren una coloració més clara i grisosa que els adults.

Dimensions corporals: cap + cos (50 - 75 mm), cua (30 - 43 mm), avantbraç (51 -61 mm) i envergadura alar (350 -400 mm).

Pes: 16 - 34 g.

Hàbitat

Boscos i zones cobertes, sempre que hi pugui trobar refugis adequats, com ara coves, mines i túnels. Eminentment cavernícola, no habita mai dins les grans poblacions, però de vegades es pot refugiar en edificis rurals foscos i tranquils.

Costums

Es desperta quan el sol ja s'ha post i roman actiu tota la nit, llevat que faci vent o plogui. El seu vol és a base de planatges curts i no sol superar els 3 m d'altura.

Sovint comparteix el refugi amb altres ratpenats de ferradura o d'altres gèneres.

Quan arriba l'hivern és un dels primers ratpenats a retirar-se; s'amaga en coves, avencs i mines abandonades, sol o en petits grups, i entra en letargia.

Sinònims

• colchicus Satunin (1912).
• equinus Müller (1776).
• germanicus Koch (1865).
• hippocrepis Schank (1798).
• homodorensis, Daday (1887).
• homorodalmasiensis, Daday (1885).
• insulanus, Barrett y Hamilton (1910).
• italicus, Koch (1865).
• major, É.Geoffroy (1803).
• major, Kerr (1792:99).
• martinoi, Petrov (1940).
• obscurus, Cabrera (1904).
• perspicillatus, Blumenbach (1779).
• solea, Zimmermann (1777).
• typicus, K. Andersen (1905).
• ungula, Boddaert (1785).
• unihastatus, É.Geoffroy, (1803).

Subespècies

• R. f. cretiam, Iliopoulou-Georgudaki y Ondrias (1985).
• R. f. ferrumequinum, Schreber (1774).
• R. f. irani, Cheesman (1921).
• R. f. korai, Kuroda (1938).
• R. f. nippon, Temminck (1835).
• R. f. proximus, Andersen (1905).
• R. f. tragatus, Hodgson (1835).

Espècies semblants

Es diferencia de la resta de ratpenats de ferradura per la mida més grossa i per la morfologia de les excrescències nasals.

Bibliografia

• Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 60-61.
• Fordham Plantilla:Etal (2006). Ratpenat de ferradura gros. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12-12-2007 (anglès).
• Àmplia informació sobre aquesta espècie de ratpenat. (anglès)