Vés al contingut

Ratpenat de ferradura mitjà

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: Rhinolophus mehelyi)
Infotaula d'ésser viuRatpenat de ferradura mitjà
P2348 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q494756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q83093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q7211 ⧼Translate-taction-translate⧽
'''''
Q863247 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q13557414 ⧼Translate-taction-translate⧽
Distribució
Q322481 ⧼Translate-taction-translate⧽

El ratpenat de ferradura mitjà (Rhinolophus mehelyi) es troba a l'Afganistan, Algèria, Armènia, l'Azerbaidjan, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, França, Geòrgia, Grècia, l'Iran, l'Iraq, Israel, Itàlia, Líbia, la República de Macedònia, el Marroc, Portugal, Romania, Rússia, Sèrbia, Montenegro, Eslovènia, l'Estat espanyol, Tunísia i Turquia.

Es veu amenaçat per la pèrdua del seu hàbitat natural.

Morfologia

És molt semblant a la resta de ratpenats de ferradura: té unes ales curtes i amples i l'uropatagi de forma quadrada.

Pelatge marró grisós pel dors i gairebé blanc pel ventre, amb una línia de separació ben marcada entre les dues coloracions. Al voltant dels ulls hi té una màscara que pot ésser molt conspícua. Les orelles i el patagi són del mateix color que el dors, de vegades en un to morat.

Dimensions corporals: cap + cos (49 - 64 mm), cua (21 - 32 mm), avantbraç (47 - 54 mm) i envergadura alar (330 -340 mm).

Pes: 10 - 18 g.

Hàbitat

Màquies i alzinars litorals, on s'amaga en coves i altres cavitats subterrànies, rarament en edificacions humanes.

Costums

Ix en fer-se fosc i caça arran de terra o per sobre les capçades dels arbres i arbustos, amb un vol lent a base de planatges curts. És una espècie gregària que pot formar colònies d'uns quants centenars d'individus, de vegades barrejats amb altres ratpenats del mateix gènere o d'un altre.

Espècies semblants

La manera més pràctica de diferenciar-la de la resta de ratpenats de ferradura és comparar la morfologia de les excrescències nasals.

La màscara negra del voltant dels ulls pot ajudar a determinar-ne l'espècie, però aquest caràcter no sempre és evident.

Bibliografia

  • Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 64-65.

Referències

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.