Rovelló
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
|
Per a altres significats vegeu «Rovelló (desambiguació)». |
El rovelló, esclata-sang, pinenc, pinenca o paratge (Lactarius sanguifluus, del llatí lactarius: que té llet; sanguifluus: que raja sang.), és un bolet de la família de les russulàcies, dels més apreciats gastronòmicament a Catalunya. Sovint s'anomena rovelló un altre bolet del mateix gènere: el pinetell (Lactarius deliciosus), també molt apreciat gastronòmicament. Alhora a vegades també es diu pinetell a aquest bolet. Ambdós són, sens dubte, els bolets de bosc comestibles més coneguts a Catalunya. De la mare del Rovelló se'n pot dir Potifler, o simplement Mare del Rovelló.
No s'han de confondre amb la lleterola de llet groga (Lactarius chrysorrheus), bolet no comestible, aparentment com el rovelló però més petit i amb un color més clar i que quan es trenca en surt llet blanca.
Descripció
El Lactarius sanguifluus es caracteritza per desprendre, quan es talla, un poc de líquid de color vinós que podria semblar sang o òxid (rovell) que en poc temps es torna de color verdós. D'aquí el nom amb que se'l coneix. Els bolets més joves tenen el barret convex, però a mesura que creix, s'aplana i acaba en forma d'embut. Les làmines són fines, atapeïdes i decurrents pel peu. El peu, rabassut, sol estar tacat.
No confungeu-lo amb la cabra: bolet no comestible.
Gastronomia
El làtex, si se n'han menjat força, pot acolorir l'orina però no té cap efecte nociu.
Hàbitat
Es fa en pinedes sobretot a la regió mediterrània, mentre que el pinetell es fa a tota Europa. Vol la calor i és propi de boscos assoleiats i de terres baixes. El L. sanguifluus es va fent més rar a mesura que augmenta l'altitud i el L. deliciosus és més freqüent a terra baixa i a les obagues. La dependència que tenen els pins respecte les micorizes (hifes o filaments dels fongs que proporcionen aigua amb sals minerals a canvi d'aliment) és total perquè el seu sistema radicular amb una ramificació fina poc desenvolupada no els permet viure a la natura sense els seus fongs associats.
Les rovelloneres són llocs on solen sortir els bolets de forma abundant per ser llocs on hi ha un extens miceli ocupant el substrat i que cada temporada "floreix" amb els cobdiciats bolets.
Quan el bolet ha estat envaït pel paràsit Hypomyces lateritius i ha quedat desproveït de làmines llavors s'anomena rovellona, rovellola o mare de rovelló.
Hi ha d'altres bolets emparentats que contenen el nom rovelló:
- Rovelló de cabra (Lactarius torminosus)
- Rovelló de roure