Basili el Jove
 Muralles i ciutat de Constantinoble des dels camps, en un dels quals hi havia l'ermita de Basili | |
| Anacoreta | |
|---|---|
| Nom secular | Βασίλειος (Basíleios) |
| Naixement | 842 Constantinoble? |
| Defunció | 952 (o 944) Constantinoble |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 26 de març |
Sant Basili el Jove (mort a Constantinoble, 952) fou un anacoreta de la rodalia de Constantinoble. En trobar-lo retirat a un bosc, uns soldats, pensant que era un espia, el van detenir i el portaren a la ciutat. Alliberat més tard, tornà a la seva ermita i tingué un deixeble, Gregori. Va denunciar la immoralitat de la vida dels aristòcrates i de la princesa Anastàsia, la qual cosa va provocar una nova persecució. Va morir a la seva ermita a mitjan segle X, a l'edat de 110 anys. Gregori n'escrigué la vida. L'església catòlica i l'ortodoxa el van declarar sant i es commemora el 26 de març.
Llegenda
Quan el van detenir, el van portar davant el patriarca de Constantinoble, Semó. Interrogat, l'eremita no volia identificar-se i només deia que era un pelegrí i un estranger a la seva terra. Va ésser torturat pels soldats imperials, però va ésser alliberat pels prodigis que van tenir lloc quan va començar a pregar. La llegenda diu que el patriarca Samó, davant el seu silenci, l'acusà d'impietat, a la qual cosa Basili respongué que l'impius era el mateix que l'acusava que "malbaratava la seva vida en tota classe de brutícies", acusant-lo així d'una vida poc cristiana. El patriarca, llavors, va ordenar penjar-lo cap per avall; passats tres dies, el sant continuava viu i sense cap mal. Samó, però, atribuïa el fet a la bruixeria i manà que fos llençat a les feres, però aquestes no volgueren atacar-lo i s'ajegueren als peus de l'anacoreta. El patriarca ordenà llavors que fos llençat al mar, però un cop a l'aigua, dos dofins el prengueren i el deixaren a la platja.
De nou a la ciutat, guarí un malalt d'epilèpsia, Joan, i restà a casa seva. Una multitud de gent s'hi apropà perquè els guarís o els donés consell. Basili, que tenia el do de la clarividència i va criticar els pecadors, induint a que fessin penitència. Gregori, un dels que van anar-hi, va esdevenir deixeble de Basili i va marxar amb ell a l'ermita.