Quatre Sants Màrtirs de Girona
Relleu de la segona meitat del s. XV a la Plaça del Vi de Girona, amb els Quatre Sants Màrtirs | |
| Màrtirs | |
|---|---|
| Naixement | segle III la Pera (Baix Empordà) |
| Defunció | Final del segle III o 304 Girona (Gironès) |
| Enterrament | Catedral de Girona, a la capella dels Sants Màrtirs |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana (culte local) |
| Beatificació | Venerats localment |
| Lloc de pelegrinatge | Església de la Pera; Catedral de Girona |
| Festivitat | 2 de juny |
| Fets destacables | Historicitat dubtosa |
| Iconografia | Tots quatre junts, amb corona i palma de martiri; eines de picapedrer |
| Patronatge | Picapedrers i escultors en pedra (a Girona) |
| Supressió del culte | no figura al Martirologi romà |
Els Quatre Sants Màrtirs de Girona, és a dir, els germans: Sant Germà, Sant Just, Sant Paulí i Sant Sici eren, segons la tradició, fills de la vila de la Pera, a l'església de la qual són venerats, i varen ser martiritzats a la ciutat de Girona en temps de l'emperador Dioclecià, al final del segle III. Eren els patrons de pedraires, escultors en pedra i picapedrers, ja que tots quatre es dedicaven a aquest ofici.
El 778 les seves relíquies foren traslladades per Carlemany des de l'església de Santa Maria a la Catedral de Girona, a la Capella dels Sants Màrtirs, on se'n venera el sepulcre, gòtic.
La seva festa és el 2 de juny. A Girona, aquest dia, els picapedrers ballaven sardanes a la Plaça del Vi, davant el relleu dels quatre sants col·locat a la façana de la Casa Barceló.
Alguns tractadistes, com el pare Papebroch, qualifica la seva llegenda d'apòcrifa i dubten de la historicitat d'aquests quatre sants: és probable que es creés la llegenda a partir de la història dels Quatre Sants Coronats de Pannònia (i els de Roma, creats a partir d'ells), barrejant-ne elements (els sants pannonis eren, justament, els patrons tradicionals dels escultors a molts llocs d'Europa i també a Catalunya).
-
Capella dels Sants Màrtirs, a la Catedral (retaule de ca. 1690)
-
Arqueta dels Sants, a la Capella de la Catedral (primera meitat del s. XIV)