Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes
| Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes | |
 | |
| Situació | |
|---|---|
| • Territori | Catalunya |
| • Província | Barcelona |
| • Comarca | Vallès Occidental |
| • Municipi | Cerdanyola del Vallès |
| • Coordenades | |
| Fitxa tècnica | |
| Estil | romànica |
| Començament | s. XII |
| Característiques | |
| Planta | planta de creu llatina]amb absis |
| Campanar | espadanya ( s. XVI ) |
| Intervencions destacables | |
| segona meitat s.XV - s. XVII | ampliació |
L'església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes és un temple d'estil romànic del segle XII situat a la serra de Collserola, dins del terme municipal de Cerdanyola del Vallès.[1]
Història
Fou edificada sobre una altra església i un cementiri tombes antropomorfes del segle X.
A l’edat mitjana era una parròquia amb pocs recursos i feligresos, però va viure un període de prosperitat durant la segona meitat del segle XV i fins al segle XVII, relacionada amb l'adquisició de masies del terme per ciutadans de Barcelona.
És en aquesta època quan es va realitzar certes modificacions que van transformar l'aspecte original de l'edifici romànic, afegint-hi dues capelles laterals per donar-li forma de planta de creu llatina, cobrint l'absis amb un retaule, construint una sagristia i modificant la decoració interior, així com alçant l'espadanya. La porta principal es va modificar el 1577, any en què molt probablement van finalitzar les reformes.
La parròquia va quedar suprimida el 1868 dins del context de la desamortització de Mendizábal, data en què es van vendre les terres als propietaris de la masia de Can Catà.
Edifici
Originalment estava format per una nau coberta amb volta de canó i un absis de planta semicircular i volta de quart d'esfera situat a llevant, decorat amb una pintura romànica que actualment es troba al Museu Diocesà de Barcelona.
A principis del segle XX, la façana es va remodelar incorporant decoracions neogòtiques i eixamplant el campanar. Actualment forma part del Museu de Cerdanyola i està dins la Ruta del Vallès Natural.
Vegeu també
Referències
- ↑ Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac. Diputació de Barcelona. Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. 1a edició. Barcelona: Ormobook serveis editorials, novembre 2009, p. 115. B-38.667-2009.