Selèucia de Piera

Selèucia de Piera o de Pièria (Σελεύκεια Πιερία) fou una ciutat de Síria a la costa, entre Rhossus i la desembocadura de l'Orontes. El seu anterior nom fou "Rius d'aigua" (Ὕδατος ποταμοί). Fou una ciutat fundada per Seleuc I Nicàtor poc després del 300 aC i declarada lliure per Gneu Pompeu vers el 64 aC. Estava ben protegida per muntanyes rocoses i penya segats, i per la part de mar tenia un suburbi comercial també fortificat.

La ciutat fou ocupada per Ptolemeu III Evergetes I (246-222 aC), el 245 aC en la seva expedició a Síria i conservada fins el 221 aC quant Antíoc III el gran la va recuperar: una flota la va atacar per mar sota l'almirall Diognetus i el propi Antíoc amb un exercit va avançar des Apamea i llavors va dividir les seves forces en tres parts: una sota Zeuxis que va atacar les portes de la ciutat; una sota Hermògenes que va atacar la zona del temple de Dioscuri; i la tercera sota Ardis, que va atacar els suburbi i l'arsenal. La guarnició egípcia va capitular.

Ptolemeu i Estrabó diuen que va integrar un districte anomenat Tetràpolis integrat per aquesta ciutat, Antioquia, Apamea, i Laodicea, totes fundades per Seleuc I i que portaven el seu nom, del seu pare, de la seva dona i de la seva sogre.

S'han trobat les seves ruïnes (36° 7′ N, 35° 55′ E{{#coordinates:36 | 7 | N | 35 | 55 | E | type:city_region:TR | | | primary|name= }}) en el lloc on s'aixeca la moderna ciutat de Samandağ, a Turquia (36° 4′ 50.45″ N, 35° 56′ 44.38″ E{{#coordinates:36 | 4 | 50,45 | N | 35 | 56 | 44,38 | E | type:city | |name= }}).