Serra de Serra Seca (Odèn)
| Aquest article tracta sobre el Serra Seca d'Odèn. Vegeu-ne altres significats a «Serra Seca (Montferrer i Castellbò)». |
| Característiques | |||
|---|---|---|---|
| Q158454 | |||
| Q853614 | Q1309508 | ||
| Q1681293 | |||
| Q15069452 | |||
| Q309 | |||
| Q130788 | |||
| Q10855061 | |||
Serra Seca és una serra situada al SW de Cambrils d'Odèn orientada de nord a sud i que separa els pobles de Cambrils d'Odèn (a l'est) dels d' El Sàlzer i La Móra Comdal.
L'extrem nord de la serra és el que assoleix major altitud i es troba situat a poc més de 700 m. (vo)[1] a l'oest de Cambrils (la carretera que va de Cambrils cap a Montpol Montpol hi passa per la seva falda tot just haver deixat enrere el castell de Cambrils i pràcticament no se'n separarà al llarg del seu quilòmetre i mig de llargada). Pel sud la serra acaba a la rasa d'El Sàlzer.
Els cims principals
De nord a sud, els seus principal cims són:
- El Cap de Roc del Grau (1.305 m.): 42° 7′ 36.04″ N, 1° 22′ 52.27″ E / 42.1266778°N,1.3811861°E{{#coordinates:42 | 7 | 36,04 | N | 1 | 22 | 52,27 | E | region:ES-CT_type:mountain | |name=Cap de Roc del Grau
}}
- El Turó dels Mals Aires (1.231 m.): 42° 7′ 26.39″ N, 1° 22′ 43.92″ E / 42.1239972°N,1.3788667°E{{#coordinates:42 | 7 | 26,39 | N | 1 | 22 | 43,92 | E | region:ES-CT_type:mountain | |name=Turó dels Mals Aires
}}
- El Roc de les Onze (1.192 m.): 42° 7′ 23.03″ N, 1° 22′ 43.81″ E / 42.1230639°N,1.3788361°E{{#coordinates:42 | 7 | 23,03 | N | 1 | 22 | 43,81 | E | region:ES-CT_type:mountain | |name=Roc de les Onze
}}
- El Serra-seca (1.234 m.): 42° 7′ 2.352″ N, 1° 22′ 45.56″ E / 42.11732000°N,1.3793222°E{{#coordinates:42 | 7 | 2,352 | N | 1 | 22 | 45,56 | E | region:ES-CT_type:mountain | |name=Serra-seca
}}
Segons sembla, el Roc de les Onze es anomenat així perquè és una penya orientada al sud i a la seva paret oriental no li començava a tocar el Sol fins a les onze en punt del matí (hora vella, és clar).
Materials geològics
Els materials que la formen són, fonamentalment, conglomerats amb nivells de gresos i lutites de la part alta de l'oligocè més abundants a la meitat nord mentre que a la meitat sud hi predominen conglomerats polimíctics de l'oligocè inferior.
Fonts
- Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
Notes
- ↑ Distància a "vol d'ocell", és dir, en línia recta i sense considerar els pendents que pot presentar el terreny.