Batalla de Gerba
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La batalla de Gerba fou un combat lliurat entre el corsari de l'imperi Otomà Turgut Reis i els espanyols a l'illa de Gerba.
Antecedents
Turgut Reis havia establert la seva base a l'illa de Gerba des on atacava als vaixells espanyols i d'altres estats cristians. Els espanyols el van bloquejar a l'illa però el 20 d'abril de 1551 l'estol de Turgut Reis es va escapar del bloqueig i el mes d'agost següent es va apoderar de Trípoli. El 1557 Turgut, davant un possible atac espanyol va fer posar la fortalesa de Burdj al-Kabir a l'illa de Gerba en estat de defensa.
El setge
El gran mestre de l'orde de Malta, Joan de la Vallette i el duc de Medinaceli va obtenir permís de Felip II de Castella per fer una expedició naval contra el pirata. L'expedició la formaven 54 galeres, 36 vaixells de càrrega i mes de 11.000 homes i va sortir de Malta el 10 de febrer de 1560 ocupant el Gerba el 7 de març de 1560, però foren sorpresos per la flota otomana de Turgut Reis i Pialí Baxà, composta per 86 galeres i galiotes al port, i la flota espanyola fou gairebé tota destruïda el 11 de maig de 1560.
El 16 de maig la guarnició a la fortalesa, sota el comandament d'Alvaro de Sande, va quedar assetjada i privada d'aigua i delmada per les malalties es va rendir el 31 de juliol de 1560.
Conseqüències
El miler de supervivents foren massacrats o repartits com a remers a les galeres otomanes.
Amb els caps dels espanyols morts es va fer l'anomenada Torre dels cranis (Burdj al-Ruus) que fou desmantellada el 1848 per ordre d'Ahmad Bey.