 Setge de La Vaur| Croada albigesa |
|---|
| {{#coordinates:43 | 41 | 0 | N | 1 | 49 | 0 | E | type:event_source:cawiki | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | | Data | 1211 |
|---|
| Resultat | Victòria francesa |
|---|
|
| |
|
|
|
|
|
La Vaur va ser assetjada per Simó IV de Montfort el 1211, durant la croada albigesa amb l'ajuda de la companyia blanca del bisbe Folquet de Tolosa.
Nominalment, Raimon de Tolosa donava suport a la croada, però no hi estava d'acord i va impedir la participació de la Companyia blanca, i veient com es desenvolupava el setge, va acudir a La Vaur, on els seus cosins el comte d'Auxerre i Robert de Courtenay el van intentar persuadir de reconciliar-s'hi, en va, i va retirar-se a Tolosa amb part de la Companyia.[1]
Poc després de Pasqua, Folquet de Tolosa fou expulsat de Tolosa i s'afegí al setge amb la resta de la Companyia.[1] El setge durava massa i això va irritar a Simó i a la rendició no va tenir aturador. Va encendre la foguera més gran de tota la croada cremant-hi quatre-cents heretges. Tampoc va tenir pietat de la senyora del lloc, Dama Giralda de Laurac, que la llença a un pou i ordenà als croats de fer-hi punteria amb rocs. El seu germà Eimeric de Montreal i vuitanta cavallers van ser degollats.
| Fonts, acotacions i referències
|
