Palomida
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
La palomida, colomida, colomina, palometó, palomina o sorell de penya (Lichia amia) és un peix teleosti de la família dels caràngids i de l'ordre dels perciformes.[2][3]
Particularitats
Lichia amia és l'única espècie del gènere Lichia.[4]
Morfologia
- Pot arribar als 200 cm de llargària total i als 50 kg de pes.
- El cos és ovalat i comprimit lateralment.
- Presenta dues ondulacions a la línia lateral.
- El cap és més llarg que alt.
- La boca és obliqua i arriba fins a la part posterior dels ulls.
- La mandíbula és bastant llarga.
- Té dues aletes dorsals: la primera és reduïda i formada per 5 espines precedides per una altra dirigida cap endavant, mentre que la segona és simètrica a l'anal.
- Els primers radis de la segona dorsal són els grossos, cap a la cua minva la mida.
- L'anal és precedida per dues espines.
- La caudal és molt escotada.
- El dors és gris blavós, els costats són blaus i el ventre és blanc. Presenta unes taques negres a la dorsal, a l'anal i a les puntes de la caudal.[5][6]
Reproducció
La reproducció té lloc a l'estiu a prop de la costa i els ous són pelàgics.[5]
Alimentació
Menja peixos pelàgics i cefalòpodes. Els exemplars joves prefereixen els crustacis.[5]
Hàbitat
És pelàgic migrador, més litoral a l'estiu que a l'hivern. Apareix a prop de puntes i illots sobre fons rocallosos, però també és freqüent a fons sorrencs.[7]
Distribució geogràfica
Es troba a les costes de l'Atlàntic oriental (des del sud de la Mar Cantàbrica fins a Sud-àfrica, incloent-hi la Mar Mediterrània) i de l'Oceà Índic occidental (des de Sud-àfrica fins a Moçambic).[5]
Costums
Els joves formen bancs més nombrosos que els adults, els quals se'ls veu sovint aïllats.[7]
Interès pesquer
La pesca es realitza amb les mateixes arts que la pesca de la serviola. És un peix molt popular entre els pescadors esportius.[7]
Referències
- ↑ MarineSpecies.org (anglès)
- ↑ UNEP-WCMC Species Database (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ ITIS
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 FishBase (anglès)
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 153.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 153.
Bibliografia
- Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
- Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
- Smith-Vaniz, W.F., 1986. Carangidae. p. 815-844. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, França. vol. 2.
- Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaços externs
- Encyclopedia of Life (anglès)
- ITIS (anglès)
- Animal Diversity Web (anglès)
- BioLib (anglès)