Esfagne
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
Sphagnidae és una subclasse de molsa que només conté una família, Sphagnaceae, que a la seva vegada només conté un gènere, Sphagnum. Existeixen fins a 200 espècies d'esfagne.
Els esfagnes són calcífugs, és a dir, viuen en sòls amb pHs baixos, àcids. Formen extensos tapisos sobre la superfície dels quals van creixent durant anys successius i van morint per la base fins a transformar-se en torba.
A les parets cel·lulars dels esfagnes s'acumulen substàncies similars a la lignina.
Reproducció
Els esfagnes generen espores tetraèdriques que germinen en presència de determinats fongs micorízics per a generar un protonema no filamentós, un tal·lus petit i lobulat conformat per un únic estrat cel·lular i aprovisionat de rizoides filamentosos. El tal·lus genera, normalment, un únic gametòfit amb un conjunt de rizoides a la base.[1]
Referències
- ↑ Strasburger et al. Tratado de Botánica Barcelona: Editorial OMEGA. 35ena edició (2004).