Llista de ciutats d'Etrúria

Aquesta és una llista de ciutats d'Etrúria:

Aqua Caeretanae: fou una vila prop de Caere, a Etrúria, amb uns famosos banys. És la moderna Bagno di Sasso.

Centumcellae: Ciutat a la costa d'Etrúria a uns 80 km de Roma. Fou construïda per Trajà que hi va tenir una vila. Fou una ciutat bastant gran que a la caiguda de l'Imperi, va passar als gots i fou atacada pels bizantins i ocupada per Belisari, però reconquerida per Tòtila, fins que Narsès la va recuperar. El 812: destruïda pels sarraïns i els seus habitants es van retirar a l'interior i van fundar Civita Vecchia.

Cosa: una antiga ciutat d'Etrúria a la costa entre Portus Herculis i Garviscae. Alguns la situen entre les 12 ciutats de la lliga Etrusca però no n'hi ha cap constància. Plini el Vell diu que depenia de Volci, que era a uns 35 km, però no se sap si era així des sempre o només en el temps en què va escriure. La ciutat no te registres històrics; només apareix el 273 aC quant una colònia romana s'hi va establir, i se sap que pocs anys abans els romans havien triomfat sobre Volci.

Estatònia: (Statonia, Στατωνία) : ciutat del sud d'Etrúria esmentada per Estrabó com una petita ciutat. Plini el Vell l'esmenta com a municipalitat. Tenia pedreres al seu territori que probablement tocava al de Tarquínia.

Ferònia (llatí Feronia): fou una ciutat del sud d'Etrúria al peu del mont Soracte, al territori de Capena, amb un cèlebre temple o santuari de la deessa de Ferònia, i una cova sagrada annexa. Estrabó és l'únic que esmenta la ciutat del mateix nom, però altres autors només esmenten la Lucus Feroniae o la Feroniae fanum, però probablement la ciutat va sorgir al llarg dels anys entorn de la fira que es feia a les reunions anyals. Ferònia fou una deessa dels sabins i foren aquest poble els que assitien a les reunions del santuari, tot i que el santuari era a Etrúria i dependent de la ciutat de Capena. La primera menció dels festivals anyals és del temps del rei Tul·li Hostili. El temple va acumular riqueses en el curs dels anys i Anníbal: temptat d'acostar-se al santuari durant la seva retirada de Roma el 211 aC amb el propòsit de saquejar-lo, cosa que va fer i es va emportar tot l'or i plata. La història esmenta alguns prodigis que van passar alí i molta gent acudien pels miracles; alguns devots creuaven descalços per les brases roents (algunes fonts diuen que això correspon a un temple d'Apol·lo al cim del Soracte, però probablement es va traslladar des allí al més cèlebre santuari al seu peu).

Fregenae: Ciutat de la costa d'Etrúria entre Alsium i la desembocadura del Tíber. Tit Livi l'esmenta^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']] com a colònia marítima probablement establerta al mateix temps que Alsium el 245 aC. Velleius Paterculus esmenta^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']] la fundació de les dues colònies però dona el nom de Fregellae en lloc de Fregenae, però Epitome diu que Fregenae fou fundada com a colònia al mateix temps que Brundisium i com que aquesta se sap que fou fundada el 244 aC segons el pròpi Velleius Paterculus, cal pensar que es referia a Fregenae i no a Fregellae que havia de ser mes antiga. Construïda en terreny pantanós i poc sa, no va assolir importància i quant es va construir Portus Augusti a la dreta del Tíber va esdevenir un llogaret. Encara apareix a Estrabó, Plini el Vell i als Itineraris però Rutilus a la seva descripció de la costa d'Etrúria ja no l'esmenta i no s'han trobar ruïnes que li puguin correspondre que haurien de ser prop de Torre di Maccarese, entre Palo i Porto, a la desembocadura del riu Arone.

Graviscae: ciutat de la costa d'Etrúria entre Cosa i Castrum Novum. Es creu que era situada al la rodalia del riu Marta on queden les restes de dues antigues ciutats: una a la dreta, a menys de 2 km de la desembocadura; i un altre a la costa a la vora del rierol San Clementino o Le Saline, també a menys de 2 km de la desembocadura del Marta. No consta la seva existència abans de l'establiment d'una colònia romana el 181 aC però és sap que formava part del territori de Tarquínia (Tarquinii) i es pensa que podria haver estat el port d'aquesta ciutat, igual que Pyrgi era el port de la veïna Caere. La zona era poc fèrtil i saludable i la ciutat fou poc prospera però existia encara en temps d'Estrabó, Plini el Vell i Claudi Ptolemeu i encara surt als Itineraris. Rutili l'esmenta en 416 com a ciutat amb completa decadència amb només un grup de cases.

Herbanum: ciutat d'Etrúria esmentada per Plini el Vell,^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']] que la situa al interior. Alguns suposen que podria ser la ciutat anomenada Urbs Vetus per Paulus Diaconus, i Urbiventum per Procopi, noms que corresponen a Orvieto. Herbanum seria el nom llatí de la ciutat etrusca sobre la que Orvieto es va edificar, però això només es una hipòtesis.

Liburni Portus: port de la costa d'Etrúria al sud de Porto Pisano, prop de la desembocadura de l'Arno, que és la moderna ciutat de Livorno.

Lorium o Laurium: ciutat del sud d'Etrúria i estació de la via Aurèlia, a uns 18 km de Roma. Es coneguda perquè la família d' Antoní Pius tenia una vila a la ciutat, que l'emperador va convertir en palau i on va residir freqüentment; també fou el lloc preferit com a residència del seu successor Marc Aureli. Encara era seu d'un bisbe al segle V però després va ser abandonada. Es creu que correspon a Castel di Guido, a la vora del rierol Bottaccia, on s'han trobat restes d'edificis i tombes; a la part alta es veuen les restes d'un edifici mes luxòs probablement la vila-palau de l'emperador.

Luna (Λούνα): ciutat d'Etrúria, a l'esquerra del riu Macra a poca distancia de la seva desembocadura i per tant prop de Ligúria, però hi ha discrepàncies si era ciutat etrusca o lígur. Plini l'esmenta^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']] com la primera ciutat d'Etrúria i també la situen a Etrúria Estrabó i Claudi Ptolemeu. Pomponi Mela l'assigna en canvi a Ligúria. Quant el riu Macra va ser convertit en límit entre les dues regions, Luna va quedar dins Etrúria però anteriorment, quant els romans van arribar a la zona, eren el lígurs el que la dominaven. Livi diu que fou etrusca abans de pertànyer als lígurs, però de moment no s'hi han trobat restes etrusques.

Maesia Silva: zona boscosa d'Etrúria en territori de veïs que fou conquerida per Ancus Marcius. El lloc de la zona no ha pogut estar determinat però era segurament a la dreta del Tíber, entre Roma i la costa. Plini el Vell diu que a la selva abundaven els cascalls.

Pirgi (Pyrgi): ciutat de la costa d'Etrúria entre Alsium i Castrum Novum, a uns 50 km de Roma i 10 km de Caere (de la que feia de port). Va sorgir en torn al temple d' Eileithyia. El 384 aC: atacada per Dionís el vell de Siracusa, atret per les riqueses del temple; la ciutat fou sorpresa i el temple saquejat i es diu que el botí va pujar a 1000 talents. Sembla que des llavors el habitants de Pirgi es van dedicar sovint a la pirateria. El 191 aC es esmentada^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']] com a colònia marítima de Roma per Pini, junta amb Fregenae i Castrum Novum, però no se sap quant fou establerta ni torna a ser esmentada mes endavant. ^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]Apareix la ciutat a diverses obres geogràfiques i Estrabó diu que era una ciutat petita, i Servius l'esmenta^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']] com a castellum. A l'edat mitjana va agafar el nom de Santa Severa.

Portus Lunae: fou el port de la colònia romana de Luna, sutuat a uns dos km de la ciutat, a la costa, que fou famós per la seva situació i protecció, considerat ser el port natural on cabien tots els vaixells d'Europa. Els romans el van utilitzar freqüentment com a base naval. Es el modern golf de La Spezia. Un promontori anomenat Lunae Promontorium (avui Ponta Bianca) formava una divisió del golf. El golf tenia una llargada de 10 km i una amplada de 5 i dins tenia com a petits subports que formaven Portus veneris (Porto Venere) al oest, i Portus Ericis (Lerici) a l'est.

Soracte: una muntanya d'Etrúria, al sud-est de Falèria, en la que hi havia un temple dedicat a Apol·lo i mol proper un llac d'aigües sulfuroses, els vapors de les quals provocaven la mort dels ocells. Modernament es va dir Monte San Silvestro o Preste.

Suana (Σοῦανα) moderna Sovana: Ciutat del sud d'Etrúria a la vall del Fiora a uns 35 km de la costa i a uns 30 km a l'oest de Volsinii. Quan s'esmenta^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']] per primer cop era un municipi d'Etrúria però no consta que anteriorment fora ciutat etrusca. A la rodalia s'han trobar però tombes etrusques. A l'època cristiana fou seu d'un bisbe.

Sudertum (Σούδερτον): Ciutat del sud d'Etrúria entre Volsinii i la costa. Plini el Vell l'esmenta^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']] com a municipi. La ciutat no ha pogut ser situada i és esmentada també com a Subertum.