Xatrac becllarg
El xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis), també anomenat llambritja de bec llarg a les Illes Balears,[1] és un ocell de la família dels estèrnids.
Morfologia
- Fa 41 cm de llargària i 85-97 cm d'envergadura alar.
- Plomatge blanc o gris clar i capell negre.
- Té un curt plomall que se li aixeca en situacions d'alerta.
- Bec llarg i negre amb la punta groga.
- Les potes són curtes i de color negre.
- La cua és menys forcada que en altres xatracs.
Subespècies
- Thalasseus sandvicensis sandvicensis
- Thalasseus sandvicensis acuflavidus
- Thalasseus sandvicensis eurygnathus
Reproducció
Als Països Catalans es reprodueix regularment al Delta de l'Ebre i a l'Albufera de València.[1]
Mascle i femella trien illetes a les llacunes litorals o a les zones marines, com les salines, amb sorra per fer-hi el nial. La posta té lloc de maig a juliol, sobre un precari niu excavat en el sòl sorrenc, on existeixi vegetació, i en el qual la femella diposita d'1 a 3 ous que seran covats per tots dos pares durant 23 dies. Els fills no volen fins després de 5 setmanes, durant les quals reben els aliments dels pares. La nidificació la fan en colònies mixtes juntament amb altres làrids i estèrnids.[2]
Distribució geogràfica
Habita les costes de la Mar del Nord, la Mar Negra i la Càspia, i, en nombre reduït, a la Camarga i l'Illa de Buda, i hiverna a les costes occidentals d'Àfrica. A la resta dels Països Catalans és un migrador més o menys freqüent per totes les costes, i pot tenir presència accidental a l'interior.[1]
Costums
És una espècie d'ocell de costums gregaris i molt marina que es cabussa contínuament per capturar peixets. Solament s'acosten a la costa per niar-hi o quan fa mal temps, perquè si no, volen mar endins, cridant i cabussant-se per agafar peixets.[3]
Als Països Catalans pot ésser observat durant tot l'any, però amb més freqüència a l'hivern i durant el pas migratori primaveral i tardoral.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Plantilla:Cita OCPVB
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 118-119. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 57-58. ISBN 84-315-0434-X.
- BirdLife International (2004). Xatrac becllarg. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 3 de juny del 2008 (anglès).
Enllaços externs
- El xatrac becllarg a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
- Estudi de la població de xatrac becllarg del Principat de Catalunya. (català)
- Descripció d'aquesta espècie. (castellà)
- Segells mostrant imatges de xatracs becllargs. (anglès)
- Fotografies i informació diversa d'aquest ocell. (anglès)
- Fotografies d'aquest ocell. (anglès)
- Imatges de xatracs becllargs. (anglès)
- Hàbitat i reproducció d'aquest ocell. (francès)
- Vídeos d'aquest ocell en el seu hàbitat natural. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
