Espardenya de mar
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
L'espardenya (Stichopus regalis) és un equinoderm holoturoïdeu de l'ordre dels aspidoquirots, de la família dels esticopòdids, de cos allargat, amb la superfície ventral xafada i reptant, proveïda de peus ambulacrals. Els exemplars adults tenen una longitud d'uns 30 cm i són de color vermell marronós amb taques blanques.
L'espardenya presenta una simetria bilateral secundària, ja que internament la disposició dels òrgans segueix sent fonamentalment pentarradial, com la immensa majoria d'equinoderms.
Alguns exemplars allotgen un paràsit a l'interior d'aspecte similar a un cuc, tot i que en realitat es tracta d'un peix (anomenat pamfort) que s'alimenta dels seus òrgans sexuals. Quan l'animal detecta la presència d'aquest paràsit expulsa les seves vísceres, que més tard regenera. Aquesta tàctica evolutiva és comuna a tots els holoturoïdeus, i els serveix també com a estratègia per fugir dels depredadors.
Gastronomia
L'espardenya és molt apreciada en gastronomia. Històricament ha estat consumida per pescadors de la costa mediterrània, especialment a Catalunya, País Valèncià i Balears, però avui en dia es tracta d'un producte molt cotitzat a totes les cuines, i el seu alt preu es justifica per les tècniques de pesca especialitzades que requereix la seva captura. De l'animal només es mengen les gònades, que són de color blanc i fan uns cinc centímetres de longitud, i que recorden en forma i textura a una navalla.