Eurotúnel
{{#coordinates:51,01251 | 1,50408 | | | | | | | | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat
.svg){kind=small}
.svg){kind=link}
Es denomina Eurotúnel al túnel que creua el Canal de la Mànega, unint França amb Anglaterra. És una important infraestructura del transport internacional. Va ser obert el 6 de maig de 1994.[1] La seva travessia dura aproximadament 35 minuts entre Calais/Coquelles (França) i Folkestone (Regne Unit)
Característiques tècniques
Té una longitud de 50 km, 39 d'ells submarins, sent així el túnel submarí més llarg del món, amb una profunditat mitjana de 40 metres. Està format per tres galeries:
- Dos túnels de 7,6 m de diàmetre reservats per al transport ferroviari, un d'anada i un altre de tornada.
- Una galeria de serveis de 4,8 m, preparada per a la circulació de vehicles elèctrics.
Aquestes tres galeries estan unides cada 375 metres per altres galeries trasversals d'auxili i manteniment, que permet que hagi un corrent d'aire per a disminuir la pressió, evitant així la propagació del fum en cas d'incendi, així com la resistència aerodinàmica al pas dels trens que circulen a 140 km/h.
Construcció
La perforadora de l'Eurotúnel va ser la principal eina emprada per a la seva construcció. Va ser fabricada per Indústries Pesades Kawasaki, de Japó. Tenia 8,78 m de diàmetre i 350 m de longitud, amb un pes de 1.000 tones.
Societat concessionària
Va ser finançat per societats privades, sense intervenció estatal, a canvi de la concessió de la seva explotació fins a 2052. Un estudi realitzat en 1984 per bancs francesos i anglesos considerava viable el projecte. El govern anglès, dirigit per Margaret Thatcher, es va oposar al finançament públic del projecte, postura acordada amb el govern francès en el Tractat de Canterbury.
El cost va ser de 16.000 milions d'euros. Les dificultats de coordinació entre empreses contractades i subcontractades i la dificultat tècnica del projecte, va elevar considerablement els costos.
Eurotunnel és la societat privada concessionària del projecte. Gestiona el transport ferroviari, cobrant peatge a les companyies ferroviàries que utilitzen el túnel i explotant amb els seus propis mitjans el trànsit ferroviari de camions i passatgers. La demanda ha estat menor del previst; sobre una previsió de 30 milions de viatgers i 15 milions de tones anuals de mercaderies, en 2003 es van transportar 6,8 milions de viatgers i 1,5 milions de tones de mercaderies.
Així i tot, l'ús del túnel ha anat augmentant, de manera que el 27-1-2010, es transportava el camió de gran tonatge que feia 15 milions, elevant la mitjana d'ús a un milió de camions cada any, sent el récord l'any 2007 amb 1.414.709 camions.[2]
Referències
- ↑ «On this day: Tunnel links UK and Europe» (en anglès). BBC News, 01-12-1990 [Consulta: 19 juliol 2009].
- ↑ Web corporativa d'Eurotunnel.[1]
Enllaços externs
- Eurotunnel, societat concessionària (anglès) (francès)