Tarsiforme
Plantilla:Taxocaixa mamífer Els tarsiformes (Tarsiiformes) són un infraordre de primats que van viure fa temps arreu d'Europa, el nord d'Àfrica, Àsia i Nord-Amèrica, però que actualment només viu a les illes del Sud-est asiàtic.
Taxonomia
Aquest ordre només conté una família vivent, la dels tarsers (Tarsiidae), que inclou les espècies extintes Tarsius eocaenus (de l'Eocè)[1] i Tarsius thailandicus (del Miocè).[2] Es considera que els dos gèneres extints Xanthorhysis i Afrotarsius, són parents propers dels tarsers vivents, i generalment se'ls classifica dins dels tarsiformes, amb el primer agrupat dins la família dels tarsers i el segon classificat com incertae sedis (indefinit).[1] Els omòmids són generalment considerats parents extints, o fins i tot ancestres, dels tarsers vivents, i sovint són classificats dins dels tarsiformes. Altres fòssils de primats, que es troben dins dels microcoèrids, carpolèstids,[3] i eosímids,[4] han estat inclosos en aquesta classificació, malgrat que són objecte de debat. Els eosímids han estat també classificats dins de l'infraordre dels simis.[5] De la mateixa manera, els carpolèstids es classifiquen sovint dins de l'ordre dels plesiadapiformes, uns parents extints molt propers als primats.[6] Aquestes classificacions es troben en conflicte, en el centre del debat sobre l'evolució dels primers primats. Fins i tot la col.locació dels tarsiformes dins del subordre dels haplorins (juntament amb els "primats superiors"), segueix sent objecte de debat.[1][7]
Classificació
Els zoòlegs encara no s'han posat d'acord sobre el contingut d'aquest clade. El punt contenciós més important és si el grup extint dels omomiformes pertany a l'infraordre o no. S'han proposat tres hipòtesis:[8]
- Els omomiformes representen un subordre propi dins de l'ordre dels primats. En aquest cas, l'infraordre dels tarsiformes seria monotípic (és a dir, només contindria una sola família: els tarsers).
- Els omomiformes representen un infraordre propi dins del subordre dels haplorins que també inclou els adapiformes, els lemuriformes i els tarsiformes. En aquest cas, l'infraordre dels tarsiformes també seria monotípic.
- Els omomiformes representen un subgrup de l'infraordre dels tarsiformes. En aquest cas, l'infraordre dels tarsiformes seria no monotípic (contindria més d'una família: els tarsers i els omòmids).
Classificació dels tarsiformes dins de l'ordre dels primats:
- Ordre Primates
- Subordre Haplorrhini
- Infraorder Tarsiiformes[N 1]
- Família †Omomyidae[N 2]
- Família Tarsiidae
- Gènere †Afrotarsius[N 3]
- Gènere †Xanthorhysis
- Gènere Tarsius[N 4]
- Infraorder Tarsiiformes[N 1]
- Subordre Haplorrhini
Notes
- ↑ Altres tàxons que es creu que pertanyen als tarsiformes però encara no han estat classificats inclouen Ekgmowechashala, Kohatius, Altanius i Altiatlasius.[1]
- ↑ El lloc que ha d'ocupar aquest tàxon es troba encara en discussió.
- ↑ Alternativament, aquest gènere és situat a la família dels afrotàrsids, dins dels tarsiformes[3], o com a família de l'infraordre dels simis.[5]
- ↑ El 2010, Colin Groves i Myron Shekelle suggeriren dividir els tarsers vivents en tres gèneres: Tarsius, Cephalopachus i Carlito.[9]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Gunnell, G.; Rose, K. «Tarsiiformes: Evolutionary History and Adaptation». A: Hartwig, W.C.. The Primate Fossil Record. Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-66315-6.(anglès)
- ↑ Nowak, R.M.. Walker's Mammals of the World. 6th. Johns Hopkins University Press, 1999, p. 94–97. ISBN 0801857899. (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 McKenna, M.C., and Bell, S.K. 1997. Classification of Mammals Above the Species Level. Columbia University Press, New York, 337–340 pàg. ISBN 0-231-11013-8 (anglès)
- ↑ Simons, E.L.. «The Fossil Record of Tarsier Evolution». A: Wright, P.C.. Tarsiers: past, present, and future, 2003. ISBN 978-0813532363. (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 Beard, C. «Basal Anthropoids». A: Hartwig, W.C.. The Primate Fossil Record. Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-66315-6. (anglès)
- ↑ Fleagle, J. G. 1999. Primate Adaptation and Evolution. San Diego, Academic Press. (anglès)
- ↑ Ankel-Simons, F. Primate Anatomy. 3rd. Academic Press, 2007, p. 96. ISBN 0-12-372576-3. (anglès)
- ↑ Hartwig, W. C.. The primate fossil record. edició il·lustrada (en anglès). Cambridge University Press, 2002, p. 45. ISBN 9780521663151. (anglès)
- ↑ Plantilla:Citar publicació (anglès)
