Tomàs Padró i Pedret
|
Tomàs Padró redirigeix aquí. Per a l'escultor manresà, vegeu Tomàs Padró i Marot. |
Tomàs Padró i Pedret (Barcelona, 1840-1877) fou un dibuixant i il·lustrador català, en l'estil de Paul Gavarni. Fou l'autor de la totalitat de les il·lustracions que apareixen a La Flaca i els títols que la continuen, on signava amb el pseudònim Aº Wº.
Biografia
.jpg)
Fill i germà d'artistes, va estudiar amb Claudi Lorenzale, Ribera i Madrazo a l'Escola de la Llotja. Company d'estudis de Marià Fortuny, a través de qui va conèixer els dibuixos de Paul Gavarni, de tipus i escenes costumistes, els quals el van influir molt i li van servir de font d'inspiració.
Va ser cronista gràfic de diverses revistes de l'època com L'Illustration, Illustrierte Zeitung, La Ilustración Española y Americana, Le Monde illustré, etc.
També fou caricaturista i dibuixant costumista de les revistes La Campana de Gràcia, El Cañón Krupp, L'Esquella de la Torratxa, La Llumanera de Nova York, Lo Noy de la mare, La Pubilla, La Rambla, El Solfeo, Un Tros de paper; i també als anuaris humorístics L'Any nou, El Tiburón i Lo Xanguet.
Igualment col·laborà en moltes monografies il·lustrades, dibuixà diversos cartells i làmines; i, de manera més esporàdica, es dedicà a la pintura. Diu Salvador Bori:
| « | Tenemos, pues, ante nosotros, un pintor que fue mediocre; un gran ilustrador de libros y un caricaturista genial. Tenim, doncs, davant nosaltres, un pintor que va ser mediocre; un gran i·lustrador de llibres i un caricaturista genial. |
» |
| — Salvador Bori | ||
D'entre les seves caricatures, la més famosa és la que va fer per a l'actor Ernesto Rossi, publicada a Lo Noy de la mare; revista on, a més, introduí per primera vegada la historieta còmica amb la sèrie Las Delícias de la torre.
El punt àlgid de la seva producció es produeix amb la col·laboració a La Flaca, i els títols que la segueixen; aquest setmanari és considerat com un dels millors de l'època gràcies, segons Conrad Roure, a les pàgines a color de Tomàs Padró. L'enorme treball que realitzava el va obligar a muntar un estudi amb col·laboradors que cooperaven en la recerca documental.
Val a dir, amb tot, que no hem de valorar Padró únicament com a artista, sinó també com a periodista; tal com diu Ivan Tubau a Treballs de comunicació...:'Em penso que la caricatura de premsa és, molt més que no pas un subgènere pictòric o gràfic, un gènere periodístic. I un gènere periodístic d'opinió, equiparable a la crítica cultural o a l'article, fins i tot quan és utilitzada com a mera il·lustració'.