Barret de copa
|
Per a altres significats vegeu «barret de copa alta». |
| Fitxer:Barret de copa.jpg | |
Q1553001  | |
|---|---|
| Dades i xifres | |
| Q1200750 | |
| Q67325957 | |
← → |
Barret de copa (en anglès Top Hat) és una pel·lícula dirigida l'any 1935 per Mark Sandrich. La partitura és d'Irving Berlin i la parella protagonista és Ginger Rogers i Fred Astaire.
Segurament la més popular de la fructífera i reeixida col·laboració entre Fred Astaire i Ginger Rogers durant els anys trenta. Una meravellosa comèdia musical que va comptar, a més, amb brillants diàlegs. Va obtenir 4 nominacions als Oscars: millor pel·lícula, direcció artística, direcció de ball i millor cançó.
L'alegre divorciada ja va ser un producte fet a la seva mida i després vindrien títols com Roberta, Seguim la flota i aquest Barret de copa, que consolidarien una col·laboració que faria història. Darrere l'obra hi ha la partitura d'Irving Berlin, amb cançons com el cèlebre Cheek to Cheek.
Argument
Jerry Travers, un astre de la comèdia musical americana, arriba a Londres i s'instal·la a l'habitació del productor de la seva obra, Horace Hardwick. L'atzar li fa conèixer a la bella model Dale Tremont, que s'allotja a l'habitació de baix. Ella el pren, erròniament, per Hardwick i, en assabentar-se que està casat (en realitat, i encara que no ho sap, amb una amiga seva, Madge), el rebutja i viatja amb el seu cap, el modista Alberto Beddini, a Venècia, on, per despit, es casarà amb ell.