Rostes de Santa Teresa
| Rostes de Santa Teresa | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Altres noms | coquetes de Santa teresa, torradetes de Santa Teresa, sopes de partera, pa amb crema, gresoletes dolces, llesques amb ou, torrijas, fàtias douradas, soupes-rousses, pain perdu, daudines, etc. | ||
| Tipus cuina | cuina dels Països Catalans, cuina occitana | ||
| On es menja | Portugal, Castella, Andalusia, Aragó, Països Catalans, Occitània, Marroc, Països Baixos | ||
| Ingredients destacats | pa, ou, sucre i llet | ||
| Mètode de preparació | Fritura a la paella | ||
| Origen | Mediterrània occidental | ||
Les rostes de Santa Teresa, també anomenades torradetes, llesquetes en ou o coquetes de Santa Teresa, són una de les menges de la cuina d'aprofitament. És millor menjar-les acabades de fer però també són bones fredes.[1]
És un dolç tradicional d'origen antic i popular que es pot menjar com a berenar o postres, que segurament va néixer amb la idea d'aprofitar el pa dur. En alguns indrets es mengen només per Pasqua (Madrid, etc.), mentre que en d'altres es poden menjar tot l'any. A d'altres llocs (Occitània, etc.) eren originalment uns dolços de Pasqua però ara es mengen també en altres èpoques de l'any.
Alguns dels llocs on es mengen són Portugal[2] (fàtias douradas[2]), Madrid[2] (torrijas[2]), Marroc[2], illes Balears[2] (pa amb crema,[2] sopes de partera,[2] etc.) i altres indrets dels Països Catalans[2] (gresoletes dolces,[2] llesques de pa o papa,[2] llesques amb ou,[2] etc.) i Occitània[2] (daudines,[2] soupes-rousses,[3] etc.). D'Occitània es van estendre a la resta de França (pain perdu[2]). Als Països Baixos[2] possiblement van arribar durant el període de l'Imperi Carolingi.
Variants
La base és sempre unes llesques fines de pa que es mullen en principi en una barreja de llet i ous, es fregeix a la paella i es cobreix de sucre. Però se solen perfumar per a fer-ne versions "més bones", seguns els gustos i costums de cada lloc. Així, a Occitània es sol preferir vainilla, que s'afegeix en forma de sucre vainillat[2]; a Catalunya canyella en pols i pela de llimona,[2] "al nord" una cullerada d'algun licor (rom, conyac, armanyac, etc.),[2] al nord de França se sol substituir el pa per brioix, l'oli utilitzat també depèn del país (d'oliva al sud, de girasol, colza o altres al nord), etc.
També hi ha variants segons els gustos personals, com afegir mel o melmelades, o posar una proporció més o menys gran d'ous respecte a la llet, per obtenir unes torradetes més o menys energètiques. Hi ha gent que fa servir el mateix concepte per afrofitar alguna resta de pa de pessic dur.
Un dolç semblant és un pa anisat que es fa a Olot i que es diu tortell entorxat, o tortell d'Olot.[2]
Preparació[1]
- Llesques de pa del dia abans
- Llet
- Ou batut
- Sucre
Se suquen les llesques de pa en un plat amb llet i de seguida se'ls dóna volta i volta per l'ou batut. Es fregeixen a foc viu fins que queden daurades. Es retiren de la paella i se'ls hi afegeix sucre per sobre. S'hi pot afegir, a més a més, canyella o cacau, o canviar el sucre per mel.
Bibliografia
- La cuina de cada dia. Dolços de tardor. Mariona Quadrada. Edicions El Mèdol. 1995 ISBN 84-88882-34-3
- La cuina del país dels càtars. Jaume Fàbrega. Edicions Cossetània. 2003 ISBN 84-96035-80-8
Referències
- ↑ 1,0 1,1 La cuina de cada dia. Dolços de tardor. de Mariona Quadrada. Edicions El Mèdol, any 1995
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 La cuina del país dels càtars. de Jaume Fàbrega. Edicions Cossetània, any 2003 ISBN 84-96035-80-8
- ↑ Creuse de G. Gouyet i altres autors, Editorial Christine Bonneton, any 2007, ISBN 978-2-86253-414-5
bar:Bofesn de:Arme Ritter el:Αυγόψωμο en:French toast eu:Torrada fi:Köyhät ritarit fr:Pain perdu he:פרנץ' טוסט hu:Bundás kenyér ja:フレンチトースト ko:프렌치 토스트 nl:Wentelteefje no:Arme riddere (mat) pfl:Roschdischa Ridda pt:Rabanada ru:Мнихи sr:Prženice sv:Fattiga riddare vls:Klakoars yi:אייער ברויט zh:西多士 zh-yue:西多士