Tractat Angloirlandès

Tractat Angloirlandès

Q130788

El Tractat Angloirlandès del 1921 va suposar, per una banda, la fi de la guerra d'independència irlandesa, i per una altra la divisió de l'illa d'Irlanda entre l'Irlanda del Nord i l'Estat Lliure d'Irlanda.

L'11 de juliol del 1921 es declarà definitivament una treva entre l'IRA i el govern britànic. S'havia produït un total de 1.500 morts. L'agost es convoca una cimera entre Eamon de Valera, cap del Sinn Féin per part irlandesa i David Lloyd George per part britànica. De Valera, però, no acceptà anar-hi i envià en el seu lloc Michael Collins, Arthur Griffith, Robert Barton, Eamon Duggan i George Gavan Duffy, que es reuniren amb Lloyd George, Winston Churchill i Birkenhead.

Els britànics amenaçaren la delegació irlandesa amb la guerra total si no ho acceptaven, i Collins més que ningú era conscient que l'IRA no estava preparat per a guanyar aquesta guerra. De fet, però, l'oposició al tractat no era tant per la partició (que consideraven inviable a llarg termini) sinó pel fet d'haver de jurar lleialtat al rei anglès.

Els delegats irlandesos se sotmeteren finalment a les pressions britàniques:

• Jurament a la corona britànica
• Formació d'una Comissió Fronterera que decidira com es partia el país.

El tractat fou signat del 5 de desembre del 1921. El 7 de gener del 1922 presentaren el projecte al Dáil Eireann, que l'acceptà després d'una agitada votació per 64 a favor i 57 en contra. De Valera, que hi estava en contra, va dimitir i fou substituït per Arthur Griffith.

Les profundes divisions entre els partidaris i contraris al tractat provocaren la Guerra Civil Irlandesa (Juny de 1922 - Abril de 1923)

L'Estat Lliure Irlandès que creava el tractat va entrar en vigor el 6 de desembre 1922 per proclamació real, una vegada que la seva constitució havia estat aprovada pel parlament provisional d'Irlanda del Sud i el Parlament Britànic. Tota l'illa es va convertir en el Estat Lliure d'Irlanda , però el 8 de desembre, es van segregar sis dels comtats del Ulster de la zona orient de l'estat lliure, d'acord amb una votació de les"Cambres".

Contingut

Entre els principals punts del tractat destaquen els següents:

• L'Exèrcit Britànic es retiraria de la major part de Irlanda.
• Irlanda es convertiria en un domini amb autogovern del Imperi Britànic, un estatus que compartia amb Canadà, Terranova, Austràlia, Nova Zelanda i la Unió Sud-africana.
• Igual que en els altres dominis, el monarca britànic seria cap d'Estat de l'Estat Lliure Irlandès (Saorstát Éireann) i la seva representació la exerciria un Governador General.
• Els parlamentaris del nou estat lliure haurien de fer un jurament de lleialtat a l'Estat Lliure Irlandès. La segona part del jurament seria "ser fidel a SM el Rei Jordi V, els seus hereus i successors per llei, en virtut de la ciutadania comuna".
• Irlanda del Nord (que havia estat creada amb anterioritat per una llei de 1920, tindria l'opció de retirar-se de l'Estat Lliure Irlandès durant el mes següent a l'entrada en vigor del tractat.
• Si Irlanda del Nord escollia retirar-se, es constituiria una Comissió de Fronteres per traçar la frontera entre l'Estat Lliure Irlandès i Irlanda del Nord.
• Gran Bretanya, mantindria per raons de seguretat el control d'una sèrie de ports per a la seva Armada Reial. Aquests ports serien coneguts com "Ports del Tractat".
• L'Estat Lliure Irlandès assumiria la responsabilitat de la seva part en el deute de l'Imperi.
• El Tractat tindria un estatus suprem en la llei irlandesa, és a dir, que en cas de conflicte entre el Tractat i la nova Constitució de l'Estat Lliure Irlandès (que es va aprovar el 1922) el Tractat tindria preferència sobre aquesta.

Negociadors

Fitxer:Anglo-Irish Treaty Griffith annotated2.gif

Pàgina d'un esborrany del Tractat, amb notes d'Arthur Griffith.

Els negociadors eren:

Britànics

• David Lloyd George, Primer Ministre.
• Lord Birkenhead, Lord Canceller.
• Winston Churchill, Secretari d'Estat per les Colònies.
• Austen Chamberlain.
• Gordon Hewart.

Irlandesos

• Arthur Griffith (president de la delegació), ministre d'Afers Exteriors.
• Michael Collins, secretari d'Estat de Finances.
• Robert Barton, ministre d'Afers Econòmics.
• Eamonn Duggan
• George Gavan Duffy

• Robert Erskine Childers, autor de Riddle of the Sands (Enigma de les Arenes) i abans Funcionari de la Casa dels Comuns britànica va fer de signatari per la delegació irlandesa. Tom Jones va ser un dels principals col·laboradors de Lloyd George i va descriure les negociacions en el seu llibreWhitehall Diary.

(Cal destacar que el President irlandès, Eamon de Valera no hi va assistir.)

• Winston Churchill va tenir un paper dual en el gabinet britànic, en relació amb el Tractat. En principi, com a Secretari de Guerra, desitjava la fi de la Guerra Anglo-irlandesa el 1921, després el 1922 com a secretari per a les Colònies (que incloïen els assumptes dels Dominis) es va haver d'encarregar de posar-ho en pràctica.

Vegeu també

• Partició d'Irlanda
• Home Rule (Irlanda)
• Pacte de l'Ulster
• Estatut de Govern d'Irlanda (1920) ( Government of Ireland Act )
• Acord de Belfast (1998)

Bibliografia

• Lord Longford,Peace By Ordeal(Cape 1935)
• Tim Pat Coogan,Michael Collins(1990) (ISBN 0-09-174106-8)
• Tim Pat Coogan,De Valera(1993) (ISBN 0-09-175030-X)
• Winston Churchill,The World Crisi; the Aftermath(Thornton 1929) pp.277-352.
• Treaty Debats en línia
• Selection of Irish correspondence from 1921 en línia