Vés al contingut

Òliba

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: Tyto alba)

Plantilla:Taxocaixa ocell

Dibuix del segle XIX a Naturgeschichte der Vögel Mitteleuropas

Fitxer:Barn Owl rushck.ogv

Crani
Fotografia de cos sencer

L'òliba, òbila, xuta, xupa, babeca, xibeca o mifa (Tyto alba) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes i de la família dels titònids.[1]

Morfologia

  • Fa vora 90 cm, d'ala a ala.
  • Medeix 34 cm.
  • Color daurat a les parts superiors i color blanc a les parts inferiors, a les llargues potes i a la cara.
  • Ulls negres.

Subespècies

Reproducció

A Catalunya n'hi ha a les zones mediterrànies: a les torres de les esglésies i en edificis abandonats, tot i que també aprofita arbres foradats.

A mitjans de primavera, la femella pon 4-6 ous sobre les seues egagròpiles i els cova durant 33 dies. Normalment de cada posta en sobreviuen una mitjana de tres cries. Un cop sortides de l'ou, romanen al niu unes dues setmanes. Mentre la femella incuba els ous, el mascle s'encarrega de portar el menjar. Si una cria es mor, serveix d'aliment per als seus germans. Just acabats de néixer van recoberts de plomissol i són capaços d'engolir ratolins sencers.

Quan hi ha abundor de ratolins, la parella pot fer una segona posta a la tardor.

Alimentació

S'alimenta principalment de ratolins, i, quan n'hi ha en abundància, n'emmagatzema en llocs de cria. En anys pobres en ratolins, en canvi, menja ocells petits, i de tant en tant, papallones nocturnes i rat-penats. Quan manca l'aliment, l'òliba caça també durant el dia.[3]

Depredadors

És depredat per Mustela, Serpentes, Aquila chrysaetos, Milvus milvus, Accipiter gentilis, Buteo buteo, Falco peregrinus, Falco biarmicus, Bubo bubo, Strix aluco i Bubo virginianus.[4]

Distribució geogràfica

Es troba a tots els continents, llevat de l'Antàrtida.[4]

Costums

És sedentària i a l'hivern n'arriben més provinents de l'Europa més freda.

Referències

  1. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  2. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  3. ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 66-67. ISBN 84-315-0434-X.
  4. ↑ 4,0 4,1 Animal Diversity Web (anglès)

Bibliografia

  • Herrera, C. M., 1973. Régimen alimenticio de Tyto alba en España suroccidental. Ardeola, 19(2): 359-394.
  • Perrins, Christopher, M., et. al., The Encyclopedia of Birds. Facts on File Publications, 1985.
  • Marti, C., 1992. Barn Owl. P. 1-15. A: A. Poole, P. Stettenheim, F. Gill, eds. The Birds of North America, Vol. 1. Filadèlfia: The Academy of Natural Sciences; Washington DC: The American Ornithologists' Union.
  • Nos, R., 1960. Estudio de los ovillos regurgitados por una pareja de Tyto alba en la comarca de Maresma (prov. Barcelona). Mise. Zool., 1:3-10.
  • Sans-Coma, V., 1974. Sobre la alimentación de Tyto alba en la región continental catalana. Mise. Zool. 3(4): 163-169.
  • Vericad, J. R., A. Escarre i E. Rodríguez, 1976. Datos sobre la dieta de Tyto alba i Bubo bubo en Alicante (S. E. de Iberia). Mediterránea, 1: 49-59.

Enllaços externs

Plantilla:Sister

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.

Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Òliba&oldid=86318»