Vespertiliònid
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
Els vespertiliònids (Vespertilionidae) són una família de ratpenats que es caracteritzen per tenir un musell semblant al dels ratolins, mancat d'excrescències nasals, i per la presència d'una eminència cartilaginosa, anomenada tragus, davant de l'orifici auditiu. La forma del tragus és molt variable: pot ésser de secció cilíndrica o bé plana, amb l'extrem arrodonit, acabat en punta o bé eixamplat, en forma de bolet, etc. i és un dels trets que serveix per a determinar l'espècie. Els pavellons de les orelles també són de mida i formes molt diferents segons l'espècie, mentre que les ales poden ser llargues i estretes o bé curtes i amples, però sempre engloben del tot o gairebé del tot la cua.
Per a dormir poden penjar-se de cap per avall com els ratpenats de ferradura, però més sovint s'amaguen entre les clivelles de les roques o els troncs. Les que es pengen, pleguen les ales al costat del cos -llevat, de vegades, dels ratpenats orelluts-, de manera que no el recobreixen per complet com passa amb els rinolòfids. També, a diferència d'aquests, dobleguen la cua sobre l'abdomen i no sobre el llom, i la majoria són quadrúpedes àgils.
Responent a les variacions estacionals de temperatura, els vespertiliònids entren en hibernació, i algunes espècies de vol ràpid i constant realitzen llargues migracions, de fins a més de 1.000 km, per anar a cercar els seus refugis d'hivern.
Hi ha 300 espècies d'aquesta família repartides per tot el món. Gairebé totes són insectívores, llevat d'alguns Myotis i Pizonyx que poden pescar peixos, i de les espècies més grosses del gènere Nyctalus que poden caçar ocells volant.
Als Països Catalans, el nombre de representants d'aquesta família és molt gran i algunes espècies són morfològicament molt semblants.
Classificació taxonòmica
Són reconegudes sis subfamílies:[1][2]
- Subfamília Antrozoinae
- Subfamília Kerivoulinae
- Subfamília Miniopterinae
- Subfamília Murininae
- Subfamília Myotinae
- Subfamília Vespertilioninae
- Tribu Eptesicini
- Tribu Lasiurini
- Tribu Nycticeiini
- Tribu Nyctophilini
- Tribu Pipistrellini
- Tribu Plecotini
- Tribu Vespertilionini
Bibliografia
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, plana 68.
- Wilson D.E. i Reeder D.M.: Mammal Species of the World, Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 0-8018-8221-4.
Referències
