Vicenç Sardinero
Vicenç Sardinero (21 de gener, 1937 - 9 de febrer, 2002) va ser un baríton català, una de les millors veus de la seva tessitura en el tercer quart del segle XX.
Nascut a Barcelona, debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 1964-65 com a Escamillo a l'òpera Carmen de Bizet. L'any 1965 va guanyar el III Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas[1], començant una brillant carrera per tot el món.
L'any 1967 debutà al Teatro alla Scala com a Enrico a Lucia di Lammermoor i també al Covent Garden de Londres.
El 1968 debutà a la New York City Opera amb Il barbiere di Siviglia i Pagliacci, i el 1977, va cantar al Metropolitan Opera House de Nova York com a Marcello a La bohème, amb Ileana Cotrubas, Katia Ricciarelli i Renata Scotto, i Josep Carreras i Justino Díaz, dirigits per James Levine.
Ha cantat nombroses representacions al Liceu i ha excel·lit en el repertori verdià i puccinià, a més de ser un dels grans barítons de sarsuela.
Entre els seus enregistraments, hi ha: L'amico Fritz (amb Luciano Pavarotti i Mirella Freni, Gianandrea Gavazzeni, 1968), Manon Lescaut (amb Montserrat Caballé i Plácido Domingo, 1971), Un giorno di regno (amb Jessye Norman, Fiorenza Cossotto i Carreras, 1973), La bohème (Georg Solti, 1973), Lucia di Lammermoor (amb Caballé, Carreras and Samuel Ramey, 1976), Edgar (amb Scotto i Carlo Bergonzi, 1977), a més de moltes sarsueles.
Va morir a Villafranca del Castillo, prop de Madrid, als 65 anys.
Referències
Enllaços externs
- [1] YouTube: Vicente Sardinero en La bohème, amb Josep Carreras (1980).