Segle XVIII

Plantilla:Taula del segle Els historiadors europeus, però, de vegades es refereixen específicament al període 1715-1789 amb aquest terme, que va des de la mort de Lluís XIV fins al començament de la Revolució Francesa.

Esdeveniments

1701 - 14: Guerra de successió espanyola, que acaba amb l'establiment de la dinastia borbònica al tron d'Espanya.
1703: Pere el Gran funda Sant Petersburg i s'estableix com a capital de Rússia fins el 1918.
1707: La llei d'Unió britànica fusiona els parlaments d'Escòcia i Anglaterra, creant així el Regne de la Gran Bretanya.
1707: Seguint la mort d'Aurangzeb, l'imperi mogol entra en declivi.
1718: Els francesos funden Nova Orleans a Nord-amèrica.
1720: Bombolla econòmica dels mars del sud.
1721: Robert Walpole esdevé el primer polític amb el títol de primer ministre de Gran Bretanya.^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
1722: Els paixtus conquereixen Iran.^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
1722: L'emperador Kangxi de Xina mor.^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
1727: El físic Isaac Newton mor.
1733 - 38: Guerra de successió polonesa, tant guerra civil polonesa com de context europeu.
1736: Nadir Shah es converteix en xa de Pèrsia i funda la dinastia Afshàrida.
1739: Nadir Shah derrota els mogols i ataca Delhi.
1740: Frederic el gran és coronat rei de Prússia.^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
1740 - 48: Guerra de successió austríaca^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
1741: Els russos comencen a establir-se a les illes Aleutianes^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
1747: Àhmad Xah Durrani funda l'imperi Durrani a l'Afganistan d'avui en dia.
1750: Punt àlgid de la Petita Edat de Gel
1755: Terratrèmol de Lisboa.
1757: La batalla de Plassey inicia l'ocupació britànica de l'Índia.
1762 - 96: Regnat de Caterina la Gran a Rússia.
1766 - 99: Guerres entre els britànics i el regne de Mysore (actual sud de l'Índia, i a l'època, aliats del Regne de França).
1768: Els gurkha conquereixen el Nepal.^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
1769: Missioners espanyols estableixen la primera de 21 missions a Califòrnia.
1772 - 95: Les particions de Polònia posen punt i final a la Unió Poloneso-Lituana i eliminen Polònia del mapa d'Europa durant 123 anys.
1775 - 1783: Revolució americana
1775 - 82: Primera guerra entre els britànics i els Maratha.
1779 - 1879: Guerres intermitents entre els colons bòers i britànics i els xoses a Sudàfrica.
1785 - 95: Conflicte entre els nadius americans i els Estats Units.
1787: Els esclaus alliberats a Londres funden Freetown al territori que avui en dia és Sierra Leone.
1788: Primer assentament europeu a Austràlia, a Sydney.
1789 - 99: La Revolució Francesa.
1789: George Washington, elegit president dels Estats Units.
1791 - 1804: Revolució d'Haití.
1792 - 1815 Període de duració de la gran guerra francesa i de les guerres napoleòniques.
1793: L'Alt Canadà il·legalitza l'esclavatge.^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
1795 Tractat de Pinckney entre els Estats Units i Espanya atorga el territori del Mississipí als EUA.
1796 Els britànics expulsen els holandesos de Sri Lanka.
1796 - 1804: Rebel·lió del lotus blanc a la Xina contra els manxús.^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
1797: La invasió per part de Napoleó Bonaparte de la República de Venècia acaba amb més de 1.000 anys d'existència independent.
1798: Rebel·lió irlandesa de 1798 contra els colons britànics, iniciat pels United Irishmen, un grup afí a les idees de la Revolució Francesa.^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
1798 - 1800: La Quasiguerra entre els Estats Units i França.^{[cal citació]}[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
1799: Napoleó protagonitza un cop d'estat i es converteix en dictador de França.
1799: La Companyia Holandesa de les Índies Orientals desapareix.

Personatges importants

Maria Gaetana Agnesi (matemàtica italiana i lingüista).
Ueda Akinari (escriptor japonès)
Reina Anna (monarca britànica)
Carlos Mendieta (monarca hispànic)
Maria Antonieta (membre de la família reial francesa i símbol de la còlera antirevolucionària)
Benedict Arnold, considerat traïdor per molta gent en ambdós bàndols (britànic i estatunidenc) en la Guerra de Revolució Americana.
Johann Sebastian Bach (compositor)
Pierre Beaumarchais (escriptor francès)
Jeremy Bentham (jurista anglès, filòsof, i reformista legal i social)
Daniel Bernoulli (matemàtic i físic suís)
Napoleó Bonaparte (general i primer cònsul de França)
François Boucher (pintor francès)
Edmund Burke (Estadista i filòsof britànic, partidari de la Revolució Americana)
Robert Burns (poeta romàntic escocès)
Caterina la Gran (Tsarina russa)
Alexis Clairault (matemàtic francès)
James Cook (navegant anglès)
Jean le Rond d'Alembert (matemàtic, físic i enciclopedista francès)
Denis Diderot (filòsof i escriptor francès)
Leonhard Euler (matemàtic suís)
Jean-Honoré Fragonard (pintor francès)
Benjamin Franklin (revolucionari, inventor, impressor i diplomat americà).
Frederic el Gran (monarca prus)
Thomas Gainsborough (pintor anglès)
Carl Friedrich Gauss (matemàtic, físic i astrònom alemany).
Jordi III d'Anglaterra (monarca britànic)
Christoph Willibald Gluck (compositor alemany)
Johann Wolfgang von Goethe (escriptor alemany)
Thomas Gray (escriptor britànic)
George Frideric Handel (compositor alemany)
Alexander Hamilton (revolucionari, advocat i estadista americà)
Joseph Haydn (compositor austríac)
William Hogarth (pintor i gravador)
David Hume (filòsof britànic)
Thomas Jefferson (revolucionari, filòsof i estadista estatunidenc)
Samuel Johnson (escriptor i crític literari britànic)
Immanuel Kant (filòsof)
Wolfgang von Kempelen (científic hongarès, pioner de la fonètica experimental)
Joseph Louis Lagrange (matemàtic italià)
Pierre Simon Laplace (físic i matemàtic francès)
John Law (economista escocès)
Antoine Laurent de Lavoisier (químic francès)
Adrien-Marie Legendre (matemàtic francès)
Lluís XIV (monarca)
Lluís XV (monarca)
Lluís XVI (monarca)
James Madison (revolucionari, escriptor i estadista dels Estats Units)
Maria Theresa of Austria (Emperadriu del Sacre Imperi Romà, Reina d'Hongria i Bohèmia)
Michikinikwa (cap de tribu i líder guerriller de Miami)
Wolfgang Amadeus Mozart (compositor)
Thomas Paine (intel·lectual i filòsof britànic que es va pronunciar a favor de la revolució americana).
Felip II (regent de França)
Alexander Pope (poeta britànic)
Francesc II Rákóczi (príncep d'Hongria i Transilvània, líder de la guerra d'alliberament hongaresa)
Jean-Philippe Rameau (compositor i teorista de la música francès)
Sir Joshua Reynolds (pintor)
Maximilien Robespierre (Líder de la Revolució Francesa i dictador)
Jean-Jacques Rousseau (escriptor francès)
Friedrich Schiller (escriptor alemany)
Adam Smith (economista i filòsof escocès)
Laurence Sterne (escriptor britànic)
Jonathan Swift (satirista anglo irlandès)
Tecumseh (revolucionari)
Voltaire (escriptor i filòsof francès)
George Washington (revolucionari americà i primer president dels Estats Units.
John Wesley (fundador del metodisme, clergue anglicà, teòleg)

(Vegeu també Pares fundadors dels Estats Units)

Invents, descobriments, invencions

Comença la revolució industrial
L'Enciclopèdia, iniciada pels Enciclopedistes.
El Diccionari Anglès de Samuel Johnson.
Inici de l'estudi de l'economia moderna, amb Adam Smith
La pedra de Rosetta és trobada per les tropes de Napoleó.
Vitus Bering descobreix Alaska.
James Cook cartografia tota l'extensió de l'oceà Pacífic i descobreix moltes de les seves illes
El wahhabisme, moviment fonamentalista islàmic iniciat per Muhammad ibn Abd al-Wahhab.

Plantilla:Sister