Joan Martí i Torres

Joan Martí i Torres (Martorell, 1834 - 18 de gener del 1909) fou un líder republicà revolucionari, més conegut com el Xic de la Barraqueta.

El Xic va participar activament en els preparatius de la Revolució de Setembre de 1868 i en la Revolta de les Quintes, l'abril del 1870, a la vila de Gràcia.

El 1874, el general Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque dissolgué les Corts espanyoles per la força, i el "Xic" va organitzar una forta resistència a Sabadell, Rubí i, en especial, a la vila de Sarrià, on va encapçalar la defensa de la legalitat republicana. Fou vençut, però, per les tropes del general Arsenio Martínez Campos, que restaurà la monarquia borbònica a Espanya amb el nou rei Alfons XII, fill de l'exiliada Isabel II després de la derrota de la Primera República Espanyola. Joan Martí va ser diputat a les Corts Espanyoles per dues vegades, els anys 1893 i 1894, formant part de la minoria republicana, i abandonant el Congrés el 1896.

Va morir víctima d'una llarga malaltia el 18 de gener del 1909.