Arxivers sense Fronteres

'''Arxivers{{Infotaula senseorganització | Fronteres''',nom o= '''AsF''',Arxivers ([[anglès]]:sense ArchivistsFronteres | withouttipus Borders= –AwB–,[[ONG]] | [[castellà]]:pais_origen Archiveros= sinBarcelona | Fronteraslocalitzacio_seu1 –AsF–,= [[francès]]:Carrer Archivistesde sansRocafort, Frontières242 –AsF–,bis, [[gallec]]:3a Arquiveirosplanta, sen08029 FronteirasBarcelona | –AsF–,regio [[basc]]:= MugarikTot Gabekoel Artxibozainakmón | –MgA–)ingressos és= unaSubvencions [[organitzaciópúbliques noi governamental]]donacions deprivades | caràcterlema internacional,= membreConservem deels l'[[Consellarxius Internacionalper d'Arxius]]garantir (CIA),els constituïdaDrets iHumans | registradapresident a= [[Barcelona]]Núria elCarreras }} '''Arxivers 1998,sense ambFronteres''' seu(AsF) aés aquestauna ciutat[[organització ino diversesgovernamental]] seccionssense aànim [[Argentina]],de [[Bolívia]],lucre [[Colòmbia]],de [[Equador]],caràcter [[Mèxic]],internacional, [[Perú]],constituïda [[Uruguai]]el i[[1998]] [[França]].a L'organització[[Barcelona]], nasquéque ambté l'objectiu de cooperar i lluitar per a la defensa dels drets individuals dels ciutadans i els drets col·lectius dels pobles, botot fomentant els valors d'identitat, solidaritat i fomentantdret a la solidaritatinformació en els camps de l'arxivística,l'[[arxivística]], el patrimoni[[patrimoni documentaldocumental]] i la recuperació de la [[memòria històrica]].històrica]].<ref AsFname="alberch">ALBERCH, comptaRamon; ambCARBONELL, 360Pilar; socis.COROMINAS, Mariona; MARTÍNEZ, M. Carme; RONCERO, Maria Fèlix; SABALL, Ramon; UREÑA, Laura. (2003). "Arxivers sense Fronteres, una aposta per la solidaritat arxivística internacional". ''[[Lligall. Revista Catalana d'Arxivística]]'' (Barcelona), núm. 21, p. 303-338.</ref> == Creació == '''Arxivers sense Fronteres'''L'associació és una organització sense ànim de lucre, nascuda a [[Barcelona]] l'[[1membre dedel maig]][[Consell deInternacional [[1998]]d'Arxius]] a(CIA), partirenquadrada dedins les inquietuds d'un grupbranques reduïtterritorials d'[[arxivística|arxivers]]de catalansl'ALA que([[Amèrica creguerenLlatina]]), queEURBICA la(Països solidaritatEuropeus) i cooperació no podien ser alienes a la sevasecció professió,de pell'SPA fet(Associacions queProfessionals aquestad'Arxivers estài fonamentadaGestors ende elsDocuments). valorsDes d'identitat,de memòria,1992 dretforma apart lade informacióla ixarxa defensa"Arxivers delssense dretsFronteres humans.Internacional". L'experiència en el terreny de la [[cooperació]] d'una bona part del nucli== originariHistòria d'arxivers== [[Fitxer:Sessions qued'Arxius creài aquestaDrets organitzacióHumans noel eraprojecte nul·la:de l'anyl'Arxiu 1997de havienla participatRepública prèviamentÀrab –aSahrauí títolDemocràtica.jpg|miniatura|Sessions personald'Arxius i amb el suport de diverses institucions– en un conjunt deDrets projectesHumans: destinatspresentació alsdel ajuntamentsprojecte de les ciutatsl'Arxiu de [[Malabo]],la [[Baney]],República [[Luba]],Àrab [[Rebola]]Sahrauí iDemocràtica [[Riaba]](RASD)]] L'associació ([[Guineaes Equatorial]])va perconstituir a millorar les necessitatsBarcelona bàsiquesl'any des1998 delper puntun degrup vistad'arxivers administratiu,voluntaris enamb unla climafinalitat de postguerrarealitzar iprojectes de transició a lacooperació [[democràcia]].i Unsolidaritat copen creadal'àmbit l'organització,de AsFla entràgestió adocumental formari partel delpatrimoni Conselldocumental, Internacionaltot d'Arxius,aplicant iels estàvalors enquadradaètics dinsuniversals lesd'identitat, branquesmemòria, territorialsdret dea l'ALAla ([[Amèricainformació Llatina]]),i EURBICAdefensa (Païsosdels Europeus)drets ihumans aen lael secciódesenvolupament de l'SPA (Associacions Professionals d'Arxiversles iseves Gestorstasques desolidàries.<ref Documents).name="alberch"/> == Membres, objectius i àmbit d'actuació == '''Arxivers sense Fronteres''' està formada majoritàriamentL'any per2002, arxiversperò, quel'associació apliquenmodifica els seus coneixementsestatuts iamb la seva experiència al conjuntfinalitat de tasques que garanteixen a les personescrear ella dretxarxa a"Arxivers lasense sevaFronteres [[identitat]]Internacional", iintegrada aper preservarpersones lajurídiques memòriasense històricaànim de la societatlucre ade ladiversos qualpaïsos pertanyen,que comes l'ajudacoordinen a institucions ofi entitatsd'assolir queels perobjectius circumstànciesdefinits ambientals,en polítiques,la econòmiquesCarta i/oInternacional socialsd'Arxivers nosense tenenFronteres. laEn sevaaquell documentaciómoment organitzadal'associació ipassa correctamenta tractadaformar perpart, acom launa sevasecció consultamés i,d'aquesta aixíxarxa mateix,internacional, beni preservadaadopta comel unnom valord'Arxivers delsense [[patrimoni]]Fronteres documental.Espanya. AsF== téÒrgans d'altresde membresgovern adherits== Actualment quela noseva sónestructura arxivers,es peròbasa queen aixídos òrgans de govern: * L{{'}}'''Assemblea General''' formada pel conjunt de socis de l'entitat i totque volenconstitueix associar-seel màxim òrgan de decisió de les actuacions de l'associació. L'assemblea es reuneix, com a l'organitzaciómínim, perquèuna estanvegada interessatsa l'any i en sessió ordinària, i tots els socis i sòcies de l'associació poden anar, donar el patrimoniseu documentalparer i votar per manifestar i defensar els arxius.seus Àdhucdrets entitats,com institucions,a empresessocis. oTambé similarses (públiquespoden celebrar reunions extraordinàries si cal. Cada quatre anys l'Assemblea general realitza eleccions generals per acordar els membres que conformaran la Junta Directiva. * La '''Junta Directiva''' és l'òrgan executiu que representa i privades)desenvolupa donenles suportdecisions preses per l'Assemblea General. Els seus membres són elegits per un període de quatre anys amb possibilitat de ser reelegits. D'acord amb els estatuts de l'entitat formen part de la Junta Directiva el president/a, el vicepresident/a, el secretari/a, el tresorer/a i promouenels vocals. Aquests càrrecs han de ser exercits per persones diferents. Les seves sessions són convocades pel president/a i es reuneixen, com a norma general, un cop al mes. Les seves funcions principals són: ** Explicar la gestió duta a terme durant l'exercici anterior i les accionspropostes de futur que AsFvol duuendegar a terme,les comreunions l''''[[Associacióde d'Arxiversl'Assemblea General. ** Dirigir, administrar i representar a AsF ** Complir les decisions preses en l'Assemblea General ** Establir grups de Catalunya]]'''treball (AAC).per Aixíaconseguir mateix,de l'organitzacióla potmanera distingirmés personeseficient destacadesi comeficaç els fins d'AsF, i autoritzar els actes que aquests grups projectin dur a membresterme. ** honoraris.Dur a terme les gestions necessàries davant d'organismes públics i privats, per tal d'aconseguir el suport en els projectes d'AsF. Els seus== objectiusObjectius son:== * Protegir la identitat i la memòria històrica dels pobles en el context de la diversitat cultural. * Col·laborar en la preservació dels [[arxius]] i el [[patrimoni documental]] en aquelles societats que es troben immerses en un risc important de pèrdua de la seva documentació. * Impulsar projectes de cooperació a l'entorn de la [[gestió documental]] i els arxius a les administracions públiques de països en vies de desenvolupament com una de les polítiques de foment i modernització de l'organització administrativa de les institucions. * Promoure i vetllar per la conservació dels arxius perquè donen garantia als ciutadans de l'exercici dels seus drets, atès que els documents aporten les proves o els testimonis documentals de la identitat de les persones, del reconeixement dels seus béns i de les activitats i relacions que han mantingut amb els organismes públics. * Impulsar el dret d'accés dels ciutadans als arxius de les institucions públiques i fomentar la transparència administrativa dels organismes públics com un dret inherent als règims democràtics. * Promoure la formació d'arxivers en aquells indrets on la manca de recursos impedeix formar a professionals especialitzats en arxivística, d'acord amb els coneixements i la doctrina arxivística internacional. * Cooperar amb les entitats i les associacions de l'àmbit dels arxius i el patrimoni documental i, així mateix, amb aquelles entitats relacionades amb la defensa dels drets humans. * Fomentar les relacions humanes i solidàries entre els arxivers de tot el món. La protecció de la identitat i la memòria històrica dels pobles en el context de la diversitat cultural el més rellevant. El fet que la preservació del patrimoni documental en perill per factors humans (sobretot guerres) o ambientals (catàstrofes naturals) sigui el més important ve donat per la necessitat d'actuació immediata i la pèrdua irreparable que deriva d'una actuació massa tardana. L'àmbit preferent d'actuació son tots aquells països on es produeixin situacions perjudicials i de risc per al patrimoni documental d'una comunitat, en contextos de transició política i/o conflicte social que requereixin una ordenació i preservació de la documentació per a garantir els drets de les persones. {| border=1 style="float:right; |+ '''Junta directiva de la legislatura 2009-2013''' |- | Presidenta|| Mariona Corominas i Noguera |- ||Vicepresident|| Ricard Ibarra i Ollé |- || Secretària|| Roser Granollers i Baches |- || [[Tresorera]] || Montserrat Cervera i Vidal |- | Vocals de cooperació || <br /> Jordi Amigó i Barbeta <br /> Salvador Cabré i Llobet <br /> Núria Carreras i Font <br /> Blanca Verdaguer i Montanya <br /> |- ||Vocals web i publicacions || Carla Bofill i Malagarriga <br /> Cristina Magriñà i Salvat |- ||Vocal de promoció i difusió || Pilar Cuerva i Castillo |- |} == Desenvolupament i format dels projectes == Els primers passos que seguiren la creació d'AsF se centraren en qüestions pràctiques al voltant de l'organització interna, el seumón.<ref>CANYELLES [[finançament]],VILAR, laNúria; difusióGARCIA i la programació d'activitats, així com l'establiment de contactes amb altres organitzacions noPUIG, governamentals,Alfred. no(2006) necessàriament"Archivistes dedicadessans alsFrontières: arxiusun ipari apour la gestiósolidarité deet la informació, per estudiar possibles línies de col·laboració de caràcter transversal. Més endavant, però, AsF originà diversos projectes solidaris en els quals ha col·laborat i col·labora actualment amb l'aportació de l'experiència dels seus membres. Les actuacions dels voluntaris se centren en l'àmbitcoopération deprofessionnelle l'organitzacióinternationale". delsArbido. arxiusRevista ielectrònica de la informació en dues vessants: la primera,l'Association des d'un punt de vista més estrictament tècnic, i la segona, en la voluntat d'estimular la preocupació per la conservació de la memòria històrica, entesa com a peça cabdal en la conformació de la identitat col·lectiva dels països en vies de desenvolupament econòmic i cultural. En el decurs de la primera dècada de vida (1998-2008), l'organització ha vist com l'envergadura de les seves actuacions –amb un creixement continuat i un augment deBibliothèques leset demandesBibliothécaires socialsSuisses, de cooperació– ha fetl'Association inevitabledes elArchivistes plantejamentSuisses i l'acceptació de la modificació dels seus estatuts inicials, en pro d'una millor gestió a nivell internacional i una superior capacitat organitzativa. Així doncs, actualment l'associació té damunt la taula unl'Association projecteSuisse de reorganització interna (tant per la seu central com per les diverses seccions d'arreuDocumentation del(Fribourg, món). Suïssa).</ref> == Projectes == Entre els principals projectes a destacar, AsF ha dut a terme actuacions als ajuntaments de Malabo, Luba, Riaba, Rebola i Baney (República de Guinea Equatorial), consistents en l'organització dels fons administratius dels municipis esmentats ([[1997]]-[[1999]]) i del fons històric de l'Ajuntament de Malabo ([[1999]]), així com la dotació de diversos aparells informàtics i la creació de dues aules informàtiques ([[2000]]-[[2002]]). La cooperació amb aquest país també ha continuat amb el projecte de recuperació d'història oral dels refugiats polítics de [[Guinea Equatorial]] ([[2003]]). Amb l'objectiu de posar ordre a l'arxiu de la Comunitat Urbana de [[Niamey]] ([[Níger]]), AsF també desenvolupà un projecte en els seus primers temps com a organització ([[1998]]). En un altre país africà, [[Moçambic]], darrerament l'ONG també ha posat en marxa un pla per a l'estudi de prospecció de la documentació municipal conservada a [[Ibo|Ilha Ibo]], a la província de [[Cabo Delgado]] (2007-…). Des de l'any [[2006]] i encara amb vigència, AsF ha dut a terme un projecte que pretén l'organització de l'Arxiu Nacional del [[Poble Saharauí]] a l'[[Exili]], per la qual cosa l'organització ha facilitat cursos formatius d'arxivística, els fruits dels quals han estat aplicats a l'Arxiu Nacional de la [[República Àrab Sahrauí Democràtica]]. L'organització també ha participat, i participa encara, en un projecte a la Comuna Urbana de [[Fes]] ([[Marroc]]) ([[2004]]-…), que persegueix l'estructuració dels fons documentals administratius i històrics, així com el condicionament dels seus dipòsits. A l'Amèrica Llatina AsF ha cooperat amb països com [[Nicaragua]] i [[El Salvador]], amb un projecte basat en l'oferiment de material i cursos formatius per a arxivers d'àmbit municipal (2002-2004). Així mateix, a [[Colòmbia]], AsF hi dugué a terme l'organització de l'arxiu de l'Alcaldia Major de [[Bogotà]] (1998-2004), i a l'Equador ha posat ordre a l'arxiu municipal d'[[Otavalo]] i el diocesà de [[Riobamba]] (2006) –que custodia el fons documental personal de [[Monsenyor Proaño]], l'anomenat bisbe dels indis, figura essencial de la [[teologia de l'alliberament]] i del [[Indigenisme|moviment indígena]]. A [[Guatemala]], darrerament AsF s'ha unit al projecte de recuperació de l'arxiu històric de la Policia Nacional ([[2007]]). A l'[[Argentina]], l'associació també ha col·laborat amb la creació d'un arxiu, centre de documentació, biblioteca i centre d'interpretació anomenat Solar del [[Che Guevara|Che]], amb l'objectiu de recollir les fonts orals de la família Guevara-Lynch a la regió de [[Misiones]] (2003-2004). En aquest mateix país, AsF ha participat en la recerca de la Cèdula Real sobre la propietat del territori de la comunitat dels indis Quilmes (2004), document necessari per l'esmentada comunitat per a demostrar davant la llei la possessió de les terres on habiten. Pel que fa a la feina d'AsF al [[Brasil]], l'associació hi ha impartit un curs de formació pels arxivers de la Comissió Pastoral de la Terra (2003), un grup que dóna suport als moviments sorgits per les problemàtiques generades pel repartiment de terres. En aquest mateix país AsF, hi ha aconseguit un dels seus èxits més destacats: l'organització, microfilmació i digitalització de l'arxiu personal del bisbe català [[Pere Casaldàliga]] (2000-2004), abans que l'Església se l'endugués al [[Vaticà]] –aquest fons, posteriorment també ha estat ofert a l'[[Arxiu Nacional de Catalunya]]. També dins dels projectes engegats als països de l'Amèrica Llatina, i un dels més importants que AsF ha dut a terme des de la seva craeció, és el de recuperació dels arxius i documents de les [[dictadura|dictadures]] militars del Con Sud (2006-…). Un exemple d'aquest projecte és el dut a terme a la capital del [[Paraguai]], [[Asunción]]; AsF hi ha impartit cursos de formació pels treballadors del ''Centro de Documentación y Archivo para la Defensa de los Derechos Humanos''. Aquesta entitat conserva l'arxiu de la policia militar del general [[Stroessner]] (càrrec que tingué una participació rellevant en l'[[Operació Còndor]]), també denominat Arxiu del Terror, el fons documental del qual fou digitalitzat per l'organització (2007). Juntament amb la secció d'AsF-Perú, l'associació ha col·laborat amb la Fundació [[Salvador Allende]] amb l'objectiu d'organitzar, catalogar i digitalitzar els cartells que conserva aquesta institució de [[Santiago de Chile]]. Un altre resultat important dels projectes d'AsF és la intervenció conjunta amb l'organització Pau Ara a [[Sarajevo]] i [[Banja Luka]] després de la [[Guerra dels Balcans]], en la qual han ofert diversos cursos formatius tant als treballadors de l'Arxiu Nacional de [[Bòsnia-Hercegovina]] com als dels arxius municipals d'aquesta república (2000-2002, 2004). La [[Història de Catalunya]] també s'ha tingut en compte en els projectes d'AsF: la voluntat de reconèixer l'[[exili]] posterior a la [[Guerra Civil]] contextualitza la prospecció de fons documentals dels Casals Catalans a diversos països de l'Amèrica Llatina (2006-…). Així mateix, AsF ha signat un conveni de col·laboració amb l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (2004), amb la finalitat de col·laborar en les activitats de recerca d'informació i documentació als arxius i altres centres d'investigació. De caire més aviat pràctic i de difusió ha estat el projecte anomenat ''Barcelona coopera'' (2001), en el qual l'associació ha contribuït a la creació d'un portal web per a ONG's de la ciutat comtal, per tal d'establir un pla de comunicació entre les diferents iniciatives de cooperació internacional. AsF també ha participat en la creació d'altres projectes, com el grup de treball Arxivers Solidaris, vinculat a la Secció d'Associacions Professionals del CIA, amb la voluntat de col·laborar en les actuacions de cooperació i solidaritat que s'estan fent arreu del món en l'àmbit de l'arxivística. Malgrat que pugui semblar que actuïn en el mateix terreny, el fet és que les dues organitzacions es complementen: el projecte solidari de l'ICA proporciona informació sobre finançament, personal o infraestructures, mentre AsF és una organització més operacional. Des del seu naixement, AsF ha anat organitzant diverses jornades i seminaris, els quals han esdevingut un lloc de trobada dels professionals dels arxius sensibilitzats amb el món de la cooperació, un espai de difusió dels projectes duts a terme per l'associació i també un fòrum de trobada i d'intercanvi d'experiències entre els tècnics d'arxius de països on s'estan realitzant els projectes de cooperació. Si bé AsF ha estat una entitat que ha preparat jornades i seminaris, al llarg de la seva existència també ha acceptat el paper de convidada. D'aquesta manera, l'organització ha participat en diverses conferències, ja siguin per associacions relacionades amb l'arxivística com per d'altres relacionades amb el món de la cooperació internacional. En totes aquestes, AsF ha mostrat els projectes que ha dut a terme, les seves experiències i les actituds i conviccions que han empès els seus voluntaris a actuar-hi. Com a exemple, entre molts d'altres, l'organització participà al Seminari Internacional Verdad, Justicia y Reparación frente la impunidad de los crímenes de estado (Barcelona, febrer 2007), esdeveniment organitzat per l'ONG Entrepueblos, o la participació en les Jornades per a la Creació d'una Comissió de la Veritat i la Justícia a [[Algèria]], (Barcelona, novembre de 2006), preparades conjuntament amb SODEPAU, el Centre de Treball i Documentació i Desafectos. [[Fitxer:ProjecteASF_Arxiu_de_la_Societat_de_Beneficiència_de_Naturals_de_Catalunya_a_l'Havana_Cuba.jpg|miniatura|Projecte de digitalització dels fons històrics de l'Arxiu de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya a l'Havana Cuba.]] L'experiència en el terreny de la [[cooperació]] d'una bona part del nucli originari d'arxivers que va crear aquesta organització no era nul·la, perquè l'any 1997 havien participat prèviament –a títol personal i amb el suport de diverses institucions– en un conjunt de projectes destinats als ajuntaments de les ciutats de [[Malabo]], [[Baney]], [[Luba]], [[Rebola]] i [[Riaba]] ([[Guinea Equatorial]]) per a millorar les [[necessitats bàsiques]] des del punt de vista administratiu, en un clima de postguerra i de transició a la [[democràcia]]. Respecte el tipus de projectes que dirigeix AsF,En aquests aposten sobretot per l'aportació, per part dels seus membres, dels coneixements i metodologia arxivística quequinze permetinanys organitzarde lavida documentacióde d'unal'associació instituciós'han enportat ela decursterme deldiferents cicleactivitats de vida dels documentscooperació –jainternacional, siguientre desaquestes deens latrobem definicióamb iels implementacióprojectes depropis sistemesimpulsats deper gestiól'associació, documentalperò atambé lesamb administracions,col·laboracions finsamb aaltres l'organitzacióentitats. deA lacontinuació documentacióus històrica.fem Aixíuna mateix,relació elsd'aquests projectes d'AsFi tambéactivitats:<ref>BOFILL, consisteixenCarla. enMARTÍNEZ, l'oferimentM. d'unaCarme formació(coord.). bàsicaArxius i especialitzada per a professionalsCooperació. deDeu l'arxivísticaanys end'Arxivers aquellssense païsosFronteres. onAsF, l'accésArxivers asense aquestsFronteres, coneixements2008. és110 dificultós.pàgines.</ref> Cal* afegir,1997-2001. enOrganització últimdels lloc,arxius quedels municipis de Baney, Luba, Malabo, Rebola i Riaba, República de Guinea Equatorial.<ref>MARTÍNEZ, Carme: “Arxivers sense Fronteres: una experiència de cooperació internacional entre els ajuntaments de Barcelona i Malabo“. ''[[Lligall]]'', 13 (1998), pàg. 205-225.</ref> * 2000-2001. Projecte de creació de dues aules d'informàtica a les tasquesciutats quede dirigeixMalabo i Bata, República de Guinea Equatorial * 2001. Barcelona Coopera I i II. Col·laboració amb la Fundació Cirem (Centre d'Iniciatives Europees a la Mediterrània) per realitzar un projecte d'un portal web per a ONGs mitjançant el programa Barcelona Solidària.<ref>“Solidaritat des de Barcelona“. La Municipal, revista trimestral de l‘Ajuntament de Barcelona, 63 (tardor 2000).</ref> * 2001. Projecte Arxivers Solidaris: Iniciativa de la Secció d'Associacions Professionals (SPA) del CIA i d'ASF de coordinació d'accions relacionades amb processos d'organització documental i de preservació dels arxius dels països en via de desenvolupament. * 2001-2005. Seminari de formació en arxivística per al personal dels arxius de Bòsnia i Hercegovina en conveni de col·laboració amb l'ONG PAU- ARA.<ref>SÁNCHEZ CARRASCO, M. Jesús: “Bosnia i Hercegovina: un reto para la historia y para los archiveros”. Archivamos, 43-44 (1r - 2n trimestre 2002), pàg. 42-45.</ref> * 2002-2006. Projecte d'organització, digitalització i microfilmació del fons documental produït pel bisbe Pere Casaldàliga de l'Arxiu de la Prelatura de São Félix do Araguaia, Brasil * 2003-2004. Projecte d'història oral per a la recuperació de la memòria d'Ernesto Guevara de la Serna, durant la seva estada a Misiones ([[Argentina]]) en col·laboració amb AsF noArgentina. * deixen2005-2010. Organització de bandal'Arxiu de la Comuna Urbana de Fes, [[Marroc]] en col·laboració amb AsF França. * 2005- Fins a l'actualitat. Projecte d'organització i accés als arxius i documents dels règims repressius de Llatinoamèrica * Recuperació i organització dels arxius i fons documentals produïts pels diversos governs de les tecnologiesdictadures mésmilitars innovadores,de sinóLlatinoamèrica, sobretot dels anys setanta i vuitanta, així com de la documentació produïda per les entitats socials de defensa dels drets humans que s'integren,han treballat en el decurs de les darreres dècades en la mesuralluita delpel possible,coneixement de la veritat, la demanda de justícia per a les novetatsvíctimes i persones afectades, i la restitució dels drets morals i socials dels ciutadans. * Elaboració d'un cens dels arxius de les dictadures militars de Llatinoamèrica, impulsat per Arxivers sense Fronteres conjuntament amb diversos grups de treball d'arxivers d'aquells països, utilitzant una metodologia de treball comuna que brindenpossibilita elaborar un inventari homogeni amb una estructura similar que permetrà consultar les [[TIC]]dades alsinformatitzades seusd'una treballs.manera global, i la creació d'una pàgina web per a donar accés a aquesta consulta. * 2005. Curs “Arxius: reptes i oportunitats al segle XXI” i seminari de formació en arxivística “L'accés a la informació pública: l'aplicació del dret d'accés” a Quito * 2005. Projecte de col·laboració amb l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (ARMHC) en la recerca d'informació dels desapareguts de la [[Guerra Civil espanyola]] a diferents ciutats de Catalunya * 2006. Ordenació del fons personal de Monsenyor Proaño a l'arxiu municipal d'Otavalo i el diocesà de Riobamba a l'Equador. * 2006. Estudi de prospecció de l'arxiu del districte d'Ilha Ibo, a la província de Cabo Delgado, Moçambic * 2006- Fins a l'actualitat. Organització dels Arxius del Casals Catalans arreu del món: Centre Català de Rosario i el Casal de Catalunya de Buenos Aires (Argentina), el Casal Català de Montevideo (Uruguai), l'Orfeó Català de Mèxic (Mèxic) i la Societat de Beneficència de Naturals i Descendents de Catalunya de l'Havana (Cuba). * 2006- Fins a l'actualitat. Projecte de col·laboració amb l'Arxiu Nacional de la República Àrab Sahrauí Democràtica (Algèria) * 2007-2008. Projecte de col·laboració amb el Centro de Documentación y Archivo para la Defensa de los Derechos Humanos. Corte Suprema de Justicia (Asunción, Paraguai) * Col·laboració en el procés de digitalització del fons documental que es conserva en l'arxiu de la policia militar del general Stroessner (1954-1989, càrrec que tingué una participació rellevant en l'Operació Còndor). Aquest arxiu té el sobrenom d'Arxiu del Terror, situat en el Centro de Documentación y Archivo para la Defensa de los Derechos Humanos amb seu a la ciutat d'Asunción, amb l'objectiu de facilitar la conservació de la documentació. * Compra d'un escàner i formació tècnica al personal de l'Arxiu per tal de poder-lo emprar per a digitalitzar els documents. * Dos cursos de formació en arxivística adreçats al personal de l'arxiu i al personal que treballa a la Corte Suprema de Justícia i a altres persones vinculades a diverses institucions i entitats del país amb el propòsit de donar a conèixer els principis de la metodologia arxivística d'organització dels fons documentals. * 2007- Fins a l'actualitat. Consell Consultiu Internacional del Projecte de recuperació de l'Archivo Histórico de la Policía Nacional de Guatemala. Procuradoría de los Derechos Humanos * Arxivers sense Fronteres forma part del Consell Consultiu Internacional (CCI), integrat per persones i entitats de diversos països relacionats amb la defensa dels drets humans i la recuperació de la memòria dels pobles. Aquest organisme ha creat el projecte de recuperació de l'Archivo Histórico de la Policía Nacional de Guatemala que conserva la documentació produïda per aquell organisme públic en el decurs del {{segle|XX}}, entre la qual hi ha la documentació generada pels diversos règims militars del país. * 2007-2010. Projecte dels nens de la presó de l'Uruguai durant la dictadura militar (1973-1985) en col·laboració amb Arxivers sense Fronteres-Uruguai.<ref>JORGE, Graciela (coord.). Maternidad en prisión política : Uruguay 1970-1980. Ediciones Trilce, 2010. 263 pàgines.</ref> * 2007. Projecte de catalogació i restauració de cartells de la Fundación Salvador Allende a Santiago de Xile amb la col·laboració amb la Fundación Salvador Allende i Arxivers sense Fronteres - Perú * 2008. Seminari taller Introducció a la gestió dels documents electrònics a Lima, Perú. == Bibliografia seleccionadaReferències == {{Referències}} * ALBERCH, Ramon; CARBONELL, Pilar; COROMINAS, Mariona; MARTÍNEZ, M. Carme; RONCERO, Maria Fèlix; SABALL, Ramon; UREÑA, Laura. (2003). "Arxivers sense Fronteres, una aposta per la solidaritat arxivística internacional". [[Lligall]]. Revista Catalana d'Arxivística (Barcelona), núm.== 21,Enllaços pp.externs 303-338.== * CANYELLES VILAR, Núria; GARCIA i PUIG, Alfred. (2006) [http://www.arbido.ch/de/artikel_detail.php?m=1&id=152 "Archivistes sans Frontières: un pari pour la solidarité et la coopération professionnelle internationale"]. Arbido. Revista electrònica de l'Association des Bibliothèques et Bibliothécaires Suisses, de l'Association des Archivistes Suisses i de l'Association Suisse de Documentation (Fribourg, Suïssa). [consulta: 29 de novembre de 2008].{{Oficial}} {{Autoritat}} [[Categoria:Arxivística]] [[Categoria:Entitats[[Categoria:Arxivística dea Catalunya]] [[Categoria:Organitzacions sense ànim de lucre]]lucre de Barcelona]]