Arxivers sense Fronteres
Arxivers sense Fronteres, o AsF, (anglès: Archivists without Borders –AwB–, castellà: Archiveros sin Fronteras –AsF–, francès: Archivistes sans Frontières –AsF–, gallec: Arquiveiros sen Fronteiras –AsF–, basc: Mugarik Gabeko Artxibozainak –MgA–) és una organització no governamental de caràcter internacional, membre de l'Consell Internacional d'Arxius (CIA), constituïda i registrada a Barcelona el 1998, amb seu a aquesta ciutat i diverses seccions a Argentina, Bolívia, Colòmbia, Equador, Mèxic, Perú, Uruguai i França. L'organització nasqué amb l'objectiu de cooperar i lluitar per a la defensa dels drets individuals dels ciutadans i els drets col·lectius dels pobles, bo i fomentant la solidaritat en els camps de l'arxivística, el patrimoni documental i la recuperació de la memòria històrica. AsF compta amb 360 socis.
Creació
Arxivers sense Fronteres és una organització sense ànim de lucre, nascuda a Barcelona l'1 de maig de 1998 a partir de les inquietuds d'un grup reduït d'arxivers catalans que cregueren que la solidaritat i cooperació no podien ser alienes a la seva professió, pel fet que aquesta està fonamentada en els valors d'identitat, memòria, dret a la informació i defensa dels drets humans.
L'experiència en el terreny de la cooperació d'una bona part del nucli originari d'arxivers que creà aquesta organització no era nul·la: l'any 1997 havien participat prèviament –a títol personal i amb el suport de diverses institucions– en un conjunt de projectes destinats als ajuntaments de les ciutats de Malabo, Baney, Luba, Rebola i Riaba (Guinea Equatorial) per a millorar les necessitats bàsiques des del punt de vista administratiu, en un clima de postguerra i de transició a la democràcia. Un cop creada l'organització, AsF entrà a formar part del Consell Internacional d'Arxius, i està enquadrada dins les branques territorials de l'ALA (Amèrica Llatina), EURBICA (Països Europeus) i a la secció de l'SPA (Associacions Professionals d'Arxivers i Gestors de Documents).
Membres, objectius i àmbit d'actuació
Arxivers sense Fronteres està formada majoritàriament per arxivers que apliquen els seus coneixements i la seva experiència al conjunt de tasques que garanteixen a les persones el dret a la seva identitat i a preservar la memòria històrica de la societat a la qual pertanyen, com l'ajuda a institucions o entitats que per circumstàncies ambientals, polítiques, econòmiques i/o socials no tenen la seva documentació organitzada i correctament tractada per a la seva consulta i, així mateix, ben preservada com un valor del patrimoni documental.
AsF té d'altres membres adherits que no són arxivers, però que així i tot volen associar-se a l'organització perquè estan interessats en el patrimoni documental i els arxius. Àdhuc entitats, institucions, empreses o similars (públiques i privades) donen suport i promouen les accions que AsF duu a terme, com l'Associació d'Arxivers de Catalunya (AAC). Així mateix, l'organització pot distingir persones destacades com a membres honoraris.
Els seus objectius son:
- Protegir la identitat i la memòria històrica dels pobles en el context de la diversitat cultural. Col·laborar en la preservació dels arxius i el patrimoni documental en aquelles societats que es troben immerses en un risc important de pèrdua de la seva documentació.
- Impulsar projectes de cooperació a l'entorn de la gestió documental i els arxius a les administracions públiques de països en vies de desenvolupament com una de les polítiques de foment i modernització de l'organització administrativa de les institucions.
- Promoure i vetllar per la conservació dels arxius perquè donen garantia als ciutadans de l'exercici dels seus drets, atès que els documents aporten les proves o els testimonis documentals de la identitat de les persones, del reconeixement dels seus béns i de les activitats i relacions que han mantingut amb els organismes públics.
- Impulsar el dret d'accés dels ciutadans als arxius de les institucions públiques i fomentar la transparència administrativa dels organismes públics com un dret inherent als règims democràtics.
- Promoure la formació d'arxivers en aquells indrets on la manca de recursos impedeix formar a professionals especialitzats en arxivística, d'acord amb els coneixements i la doctrina arxivística internacional.
- Cooperar amb les entitats i les associacions de l'àmbit dels arxius i el patrimoni documental i, així mateix, amb aquelles entitats relacionades amb la defensa dels drets humans.
- Fomentar les relacions humanes i solidàries entre els arxivers de tot el món.
La protecció de la identitat i la memòria històrica dels pobles en el context de la diversitat cultural el més rellevant. El fet que la preservació del patrimoni documental en perill per factors humans (sobretot guerres) o ambientals (catàstrofes naturals) sigui el més important ve donat per la necessitat d'actuació immediata i la pèrdua irreparable que deriva d'una actuació massa tardana. L'àmbit preferent d'actuació son tots aquells països on es produeixin situacions perjudicials i de risc per al patrimoni documental d'una comunitat, en contextos de transició política i/o conflicte social que requereixin una ordenació i preservació de la documentació per a garantir els drets de les persones.
| Presidenta | Mariona Corominas i Noguera |
| Vicepresident | Ricard Ibarra i Ollé |
| Secretària | Roser Granollers i Baches |
| Tresorera | Montserrat Cervera i Vidal |
| Vocals de cooperació | Jordi Amigó i Barbeta
|
| Vocals web i publicacions | Carla Bofill i Malagarriga Cristina Magriñà i Salvat |
| Vocal de promoció i difusió | Pilar Cuerva i Castillo |
Desenvolupament i format dels projectes
Els primers passos que seguiren la creació d'AsF se centraren en qüestions pràctiques al voltant de l'organització interna, el seu finançament, la difusió i la programació d'activitats, així com l'establiment de contactes amb altres organitzacions no governamentals, no necessàriament dedicades als arxius i a la gestió de la informació, per estudiar possibles línies de col·laboració de caràcter transversal.
Més endavant, però, AsF originà diversos projectes solidaris en els quals ha col·laborat i col·labora actualment amb l'aportació de l'experiència dels seus membres. Les actuacions dels voluntaris se centren en l'àmbit de l'organització dels arxius i de la informació en dues vessants: la primera, des d'un punt de vista més estrictament tècnic, i la segona, en la voluntat d'estimular la preocupació per la conservació de la memòria històrica, entesa com a peça cabdal en la conformació de la identitat col·lectiva dels països en vies de desenvolupament econòmic i cultural.
En el decurs de la primera dècada de vida (1998-2008), l'organització ha vist com l'envergadura de les seves actuacions –amb un creixement continuat i un augment de les demandes socials de cooperació– ha fet inevitable el plantejament i l'acceptació de la modificació dels seus estatuts inicials, en pro d'una millor gestió a nivell internacional i una superior capacitat organitzativa. Així doncs, actualment l'associació té damunt la taula un projecte de reorganització interna (tant per la seu central com per les diverses seccions d'arreu del món).
Projectes
Entre els principals projectes a destacar, AsF ha dut a terme actuacions als ajuntaments de Malabo, Luba, Riaba, Rebola i Baney (República de Guinea Equatorial), consistents en l'organització dels fons administratius dels municipis esmentats (1997-1999) i del fons històric de l'Ajuntament de Malabo (1999), així com la dotació de diversos aparells informàtics i la creació de dues aules informàtiques (2000-2002). La cooperació amb aquest país també ha continuat amb el projecte de recuperació d'història oral dels refugiats polítics de Guinea Equatorial (2003).
Amb l'objectiu de posar ordre a l'arxiu de la Comunitat Urbana de Niamey (Níger), AsF també desenvolupà un projecte en els seus primers temps com a organització (1998). En un altre país africà, Moçambic, darrerament l'ONG també ha posat en marxa un pla per a l'estudi de prospecció de la documentació municipal conservada a Ilha Ibo, a la província de Cabo Delgado (2007-…).
Des de l'any 2006 i encara amb vigència, AsF ha dut a terme un projecte que pretén l'organització de l'Arxiu Nacional del Poble Saharauí a l'Exili, per la qual cosa l'organització ha facilitat cursos formatius d'arxivística, els fruits dels quals han estat aplicats a l'Arxiu Nacional de la República Àrab Sahrauí Democràtica.
L'organització també ha participat, i participa encara, en un projecte a la Comuna Urbana de Fes (Marroc) (2004-…), que persegueix l'estructuració dels fons documentals administratius i històrics, així com el condicionament dels seus dipòsits.
A l'Amèrica Llatina AsF ha cooperat amb països com Nicaragua i El Salvador, amb un projecte basat en l'oferiment de material i cursos formatius per a arxivers d'àmbit municipal (2002-2004). Així mateix, a Colòmbia, AsF hi dugué a terme l'organització de l'arxiu de l'Alcaldia Major de Bogotà (1998-2004), i a l'Equador ha posat ordre a l'arxiu municipal d'Otavalo i el diocesà de Riobamba (2006) –que custodia el fons documental personal de Monsenyor Proaño, l'anomenat bisbe dels indis, figura essencial de la teologia de l'alliberament i del moviment indígena. A Guatemala, darrerament AsF s'ha unit al projecte de recuperació de l'arxiu històric de la Policia Nacional (2007).
A l'Argentina, l'associació també ha col·laborat amb la creació d'un arxiu, centre de documentació, biblioteca i centre d'interpretació anomenat Solar del Che, amb l'objectiu de recollir les fonts orals de la família Guevara-Lynch a la regió de Misiones (2003-2004). En aquest mateix país, AsF ha participat en la recerca de la Cèdula Real sobre la propietat del territori de la comunitat dels indis Quilmes (2004), document necessari per l'esmentada comunitat per a demostrar davant la llei la possessió de les terres on habiten.
Pel que fa a la feina d'AsF al Brasil, l'associació hi ha impartit un curs de formació pels arxivers de la Comissió Pastoral de la Terra (2003), un grup que dóna suport als moviments sorgits per les problemàtiques generades pel repartiment de terres. En aquest mateix país AsF, hi ha aconseguit un dels seus èxits més destacats: l'organització, microfilmació i digitalització de l'arxiu personal del bisbe català Pere Casaldàliga (2000-2004), abans que l'Església se l'endugués al Vaticà –aquest fons, posteriorment també ha estat ofert a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
També dins dels projectes engegats als països de l'Amèrica Llatina, i un dels més importants que AsF ha dut a terme des de la seva craeció, és el de recuperació dels arxius i documents de les dictadures militars del Con Sud (2006-…). Un exemple d'aquest projecte és el dut a terme a la capital del Paraguai, Asunción; AsF hi ha impartit cursos de formació pels treballadors del Centro de Documentación y Archivo para la Defensa de los Derechos Humanos. Aquesta entitat conserva l'arxiu de la policia militar del general Stroessner (càrrec que tingué una participació rellevant en l'Operació Còndor), també denominat Arxiu del Terror, el fons documental del qual fou digitalitzat per l'organització (2007). Juntament amb la secció d'AsF-Perú, l'associació ha col·laborat amb la Fundació Salvador Allende amb l'objectiu d'organitzar, catalogar i digitalitzar els cartells que conserva aquesta institució de Santiago de Chile.
Un altre resultat important dels projectes d'AsF és la intervenció conjunta amb l'organització Pau Ara a Sarajevo i Banja Luka després de la Guerra dels Balcans, en la qual han ofert diversos cursos formatius tant als treballadors de l'Arxiu Nacional de Bòsnia-Hercegovina com als dels arxius municipals d'aquesta república (2000-2002, 2004).
La Història de Catalunya també s'ha tingut en compte en els projectes d'AsF: la voluntat de reconèixer l'exili posterior a la Guerra Civil contextualitza la prospecció de fons documentals dels Casals Catalans a diversos països de l'Amèrica Llatina (2006-…). Així mateix, AsF ha signat un conveni de col·laboració amb l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (2004), amb la finalitat de col·laborar en les activitats de recerca d'informació i documentació als arxius i altres centres d'investigació.
De caire més aviat pràctic i de difusió ha estat el projecte anomenat Barcelona coopera (2001), en el qual l'associació ha contribuït a la creació d'un portal web per a ONG's de la ciutat comtal, per tal d'establir un pla de comunicació entre les diferents iniciatives de cooperació internacional.
AsF també ha participat en la creació d'altres projectes, com el grup de treball Arxivers Solidaris, vinculat a la Secció d'Associacions Professionals del CIA, amb la voluntat de col·laborar en les actuacions de cooperació i solidaritat que s'estan fent arreu del món en l'àmbit de l'arxivística. Malgrat que pugui semblar que actuïn en el mateix terreny, el fet és que les dues organitzacions es complementen: el projecte solidari de l'ICA proporciona informació sobre finançament, personal o infraestructures, mentre AsF és una organització més operacional.
Des del seu naixement, AsF ha anat organitzant diverses jornades i seminaris, els quals han esdevingut un lloc de trobada dels professionals dels arxius sensibilitzats amb el món de la cooperació, un espai de difusió dels projectes duts a terme per l'associació i també un fòrum de trobada i d'intercanvi d'experiències entre els tècnics d'arxius de països on s'estan realitzant els projectes de cooperació.
Si bé AsF ha estat una entitat que ha preparat jornades i seminaris, al llarg de la seva existència també ha acceptat el paper de convidada. D'aquesta manera, l'organització ha participat en diverses conferències, ja siguin per associacions relacionades amb l'arxivística com per d'altres relacionades amb el món de la cooperació internacional. En totes aquestes, AsF ha mostrat els projectes que ha dut a terme, les seves experiències i les actituds i conviccions que han empès els seus voluntaris a actuar-hi. Com a exemple, entre molts d'altres, l'organització participà al Seminari Internacional Verdad, Justicia y Reparación frente la impunidad de los crímenes de estado (Barcelona, febrer 2007), esdeveniment organitzat per l'ONG Entrepueblos, o la participació en les Jornades per a la Creació d'una Comissió de la Veritat i la Justícia a Algèria, (Barcelona, novembre de 2006), preparades conjuntament amb SODEPAU, el Centre de Treball i Documentació i Desafectos.
Respecte el tipus de projectes que dirigeix AsF, aquests aposten sobretot per l'aportació, per part dels seus membres, dels coneixements i metodologia arxivística que permetin organitzar la documentació d'una institució en el decurs del cicle de vida dels documents –ja sigui des de la definició i implementació de sistemes de gestió documental a les administracions, fins a l'organització de la documentació històrica. Així mateix, els projectes d'AsF també consisteixen en l'oferiment d'una formació bàsica i especialitzada per a professionals de l'arxivística en aquells països on l'accés a aquests coneixements és dificultós.
Cal afegir, en últim lloc, que les tasques que dirigeix AsF no deixen de banda les tecnologies més innovadores, sinó que s'integren, en la mesura del possible, les novetats que brinden les TIC als seus treballs.
Bibliografia seleccionada
- ALBERCH, Ramon; CARBONELL, Pilar; COROMINAS, Mariona; MARTÍNEZ, M. Carme; RONCERO, Maria Fèlix; SABALL, Ramon; UREÑA, Laura. (2003). "Arxivers sense Fronteres, una aposta per la solidaritat arxivística internacional". Lligall. Revista Catalana d'Arxivística (Barcelona), núm. 21, pp. 303-338.
- CANYELLES VILAR, Núria; GARCIA i PUIG, Alfred. (2006) "Archivistes sans Frontières: un pari pour la solidarité et la coopération professionnelle internationale". Arbido. Revista electrònica de l'Association des Bibliothèques et Bibliothécaires Suisses, de l'Association des Archivistes Suisses i de l'Association Suisse de Documentation (Fribourg, Suïssa). [consulta: 29 de novembre de 2008].