Asp

{{vegeu3|el municipi del [[Vinalopó Mitjà]]|el compost químic|Àcid aspàrtic}} {{Infotaula del municipi valencià|d'|Asp|del |Vinalopó Mitjà| |topònim = Asp |oficial = Aspe |escut = Escudo de Aspe.png |fotografia = Aspeaerea.JPG |fotografia_descripció = Vista d'Asp |fotografia_mida = 300px |dist_comarca = 17,3 |dist_prov = 30,3 |gentilicis = Aspenc,geografia aspencapolítica | codi = 03019 |superfície = 70,9 |altitudpredoling = 241[[Castellà]] | latg = 38 | latmetiqueta_geografia1 = 20 | lats =[[Partit 44judicial]] | longg = 0 | longm = 46 | longs = 8 | longEO = O |predoling = [[Castellà]] |partit_judicialnom_geografia1 = [[Novelda]] |mancomunitat = [[Mancomunitat d'Asp-El Fondó|Manc. d'Asp-El Fondó]] |govern_local = 8 [[PPCV]], 8 [[PSPV]], 5 [[EUPV]] |alcalde = [[Manuel Díez Díez]] ([[PSPV]]) |alcalde_any = 2011 |web = [http://www.aspe.es/ www.aspe.es] |codi_postal = 03680 }} '''Asp''' (oficialment i en [[castellà]] ''Aspe'') és un municipi del [[País Valencià]] que es troba a la comarca del [[Vinalopó Mitjà]], a 163 [[km]]. de [[València]], 28 [[Quilòmetre|km]] d'[[Alacant]] i 17 [[km]]. d'[[Elda]]. La parla pròpia és castellana però actualment un 14% de població és bilingüe, ja que hi ha habitants provinents de municipis [[valencià|valencianoparlants]] colindants com [[Novelda]] o [[Fondó de les Neus]]; en 2017 es comptaren 20.425 veïns. El gentilici oficial és ''aspense'', però al poble la gent s'autodenomina ''asperos''. El municipi està travessat pel [[Vinalopó]], el [[Riu de Tarafa|Tarafa]] i la rambla de Les Monges. Les principals altures són els cims de Matamoros (598 m), Ofra (582) i Ors (516). '''Asp'''== (oficialmentToponímia i== El ennom castellàprové ''Aspe'')de ésl'àrab un''Asf'' municipii del [[Paísllatí Valencià]]''Aspis''. Durant quegran espart trobade l'època medieval el topònim utilitzat i que apareix a la comarcadocumentació delva [[Vinalopóser Mitjà]],''Asp'' a(tal unscom 17apareix [[km]]s.encara d'[[Elda]].al Laseu parlaactual pròpiaescut, ésen castellana[[català]]) peròencara actualmentque una 14%partir dedel població{{segle|XVII|s}} ési bilingüedesprés jade quel'[[Expulsió sapdels parlarmoriscos|expulsió eldels valencià;moriscs]] encomençaren 2002a espredominar comptarenles 16.976formes veïns.castellanitzades Elamb municipipresència estàde travessat''e'' pelfinal [[Vinalopó]],''Azpe'', elque Tarafaal illarg ladel ramblatemps dedonaria Lasl'actual Monjas.topònim Les''Aspe''.<ref>{{ref-publicació|títol=Toponimia principalspremusulmana alturesde sónAlicante elsa cimstravés de Matamorosla (598documentación m),medieval|cognom=Herrero OfraAlonso|nom=Abelardo|publicació=Revista (582)de iHistoria OrsMedieval. (516).Universitat d'Alacant|pàgina=pàgina 16}}</ref> == Història == Hi ha referències de població a Asp en els diferents jaciments que passen pel [[Paleolític]] (Penyal de l'Ofra; Cova del Rotllo), ell [[Neolític]] (Tabaià, l'Alforna) i l'[[edat del bronze]]. Hi=== ha''Aspis'' referències=== Durant del'[[edat poblaciódel aferro]], Aspels en[[ibers]] elspoblaren diferentsla jacimentsvall quedel passen[[Vinalopó]]. pelD'aquests [[paleolític]]es (Peñónconserven dequatre lajaciments Ofra;al Cuevamunicipi: els del Rollo);Tolomó eli [[neolític]]del (Tabayà,Gorroquinto, Murónal desud-oest ladel Horna);terme, elsdos [[ibers]],assentaments querurals l'anomenarenmenors, ''Aspis''el –"jasp"–segon itambé s'assentarenvaluós encom a punt de vigilància; el Castillode dellas Río;Tres elsHermanas, [[Imperique Romà|romans]]per hiles potenciarenestructures l'[[agricultura]]localitzades i el canviarenregistre elceràmic, nomamb pelpresència ded'importacions ''Laspis'',[[ceràmica àtica|àtiques]] i la[[púnics|púniques]], ubicació,podria trasllandant-lahaver atengut l'actual,una enfunció lareligiosa [[Via(un Augusta]]possible creant[[temple]]) aixíi elstambé dospolítica; nuclisi queel pervivirende finslos laAltos definitivade fusióJaime, dell'únic XVIII,que Aspté elcontinuïtat Vellmés enllà del {{segle|ii|-}} i Aspque elsembla Nou;que elsestà [[visigot]]sen ([[necròpoli]]connexió deamb Vistalegre).el Castell del Riu.{{sfn|García Gandía|2008|p=80}} Els [[al-Àndalus|àrabs]] ocuparen pacificament el Vinalopó i romangueren 800 anys integrats enEsdevinguda la [[taifa]]conquesta deel Múrcia,{{segle|ii|-}}, l'anomenavenels ''Asf''[[Antiga ("ciutat-fortalesa"),Roma|romans]] deixarens'establiren laal seuaterritori. empremtaLa en[[Via laAugusta]] xarxapassava de [[sèquia|sèquies]]ple per al [[regadiu]] i en diferents construccions.l'actual Desmunicipi, de principis del [[segle XIII]] les disputes amb els cristians són contínues finsmanera que enaparegué [[1243]]un caupetit ennucli manspoblacional cristianes(una i[[mansio]]) enassociat [[1244]],a ambaquesta lainfrastructura, signaturala delqual [[tractatconnectava d'Almizra]],''[[Cartago s'integraNova]]'' enamb el''[[Valentia]]'' [[regnei, demés Múrcia]].immediatament, El[[Sètabis]] [[29amb d'agost]][[Ilici]]. deLes [[1252]],fonts [[Alfonsescrites Xtestimonien ella Savi]]presència signad'aquest cartanucli, delimitant''Iaspis'' elsegons territori[[Claudi d'[[Alacant]]Ptolemeu]] en({{segle|II}} quèdC)<ref>Ptolemeu, dóna[https://topostext.org/work/209#2.6.61 entitat''Geografia'', deII població6.61].</ref> ai Asp.''Aspis'' Durantsegons unl'[[Itinerari breud'Antoní]] període({{segle|iii}}).<ref>[https://www.tabula-peutingeriana.de/sources.html?typ=iap#Hispania de''Itinerari tempsAntoní'', pertanyé401.2].</ref> aLa l'infantlocalització [[Joand'aquesta Manelpoblació desempre Castella|Joans'havia Manuel]],identificat finsamb que,''Asp el [[1296]] i durant la guerra ambVell'', [[Castella]],al elsCastell [[Aragó|aragonesos]]del l'ocuparenRiu, i liles hotroballes confiarenesdevengudes al raisjaciment de [[Crevillent]].Quincoces, Perque lavan [[sentènciadel arbitral{{segle|I|-}} deal Torrellas]]{{segle|II}} deldC,{{sfn|García [[1304]],Gandía|2008|p=54}} Asppodrien restaratificar definitivamentaquesta incorporadahipòtesi. alTot [[Regnei deque València]].el DesprésCastell deés passard'època per[[almohade]] mansi deno diferentss'identifiquen senyorsfases aanteriors, finalses deltracta [[segled'un XV]]espai passàmolt apròxim poderal delsjaciment [[Comtatromà de Concentaina|comtesQuincoces, de Cocentaina]]. Rere l'expulsiómanera delsque 570és [[morisc]]spossible que hi haviahagués enuna [[1609]]població restàromana desertaen finsaquest elindret [[22i deque maig]]unes dehipotètiques [[1611]]restes enromanes quèsota el senyorcastell delno llocs'hagin (segonsconservat.{{sfn|García unesGandía|2008|p=88}} fontsTambé elés [[Marquesatpossible d'Elx|marquèsque d'Elx]],aquesta segonsfase altresromana elfos [[ducuna decontinuïtat Maqueda]])poblacional varespecte donarde cartal'assentament poblaibèric ade 156los cristiansAltos de [[Torrijos]]Jaime, ([[Toledo]]),situat en la qualmateixa cosazona explicai que lamostra parlaocupació d'Aspdel siga{{segle|v|-}} [[castellana]].fins al {{segle|v}} dC.{{sfn|García Gandía|2008|p=85}} ==Del Demografiasilenci ==dels itineraris i altres fonts posteriors al {{segle|iii}} dC es dedueix que ''Aspis'' va entrar en decadència durant l'[[antiguitat tardana]]. La presència d'enterraments tardoromans associats al Castell del Riu, però, indica que la població no s'abandonà,{{sfn|García Gandía|2008|p=89}} de manera que degué perdurar fins a la [[conquesta omeia d'Hispània]] el {{segle|viii}}. Asp compta amb 19.246 habitants ([[INE]] [[2007]]), un 7,3% dels quals és de nacionalitat estrangera. {| class="bellataula" !bgcolor=black colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica d'Asp<ref>'''Font''': [[Població de facto]] segons l' [[Instituto Nacional de Estadística de España]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Sèries de població dels municipis d' Espanya des de 1996.] </ref> === ''Asf'' === Els [[al-Àndalus|àrabs]] ocuparen pacíficament el Vinalopó i romangueren 500 anys integrats en la [[taifa de Múrcia]], durant el qual deixaren la seua empremta en la xarxa de [[séquia|séquies]] per al [[regadiu]] i en diferents construccions. Gràcies a un passatge d'[[Al-Idrissí]] en la seva obra menor ''Uns al-Muhay'' es coneix el nom que donaren els àrabs a l'antiga ''Aspis'': ''Asf''.<ref>{{ref-publicació |cognom=Sánchez Pérez |nom=Antonio José |cognom2=Alonso de la Cruz |nom2=Rosario del Carmen |títol=El territorio alicantino en las fuentes geográficas árabes medievales |publicació=Miscelánea Medieval Murciana |data=2004 |pàgines=112 |volum=XXVII-XXVIII |url=https://revistas.um.es/mimemur/article/view/j8151/7921 |consulta=31 octubre 2021}}</ref> D'aquest període, i concretament de la seva fase final (final del {{segle|xii}} fins a final del {{Versaleta|xiii}}), daten les campanyes arqueològiques més importants del municipi, començades el [[1979]] i concloses el [[1987]].{{sfn|García Gandía|2008|p=58}} Es tracta del Castell del Riu, del qual es conserven les restes corresponents a la fase [[almohade]] i que acullen una fortificació que acollí el principal nucli poblacional de l'''Asf'' islàmica. No obstant això, les troballes de l'Aljau, annexes a l'actual vila d'Asp, suggereixen un grau d'ocupació que indica la presència d'una alqueria islàmica cap al {{segle|x}} que possiblement era una pervivència d'una antiga [[vil·la]] tardoromana. Seria justament a partir d'aquesta alqueria amb orígens tardoromans, doncs, que posteriorment es desenvoluparia la futura vila d'Asp.{{sfn|García Gandía|2008|p=63}} === La vila cristiana === Davant la [[reconquesta]] per part de les tropes de [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]] el {{segle|xiii}}, la [[Taifa de Múrcia]] accedí a la signatura del [[Tractat d'Alcaràs]] el 1243, que comportà la conquesta i repressió militar de la població musulmana i la incorporació d'Asp al nou [[Regne de Múrcia]]. Com a resultat de la reordenació del territori, cap a mitjan segle la població d'Asp abandonà el Castell i s'instal·là a la vila nova, situada a l'actual població d'Asp, situada a la plana i que, per tant, permetia el desenvolupament urbanístic i l'augment de la població. Un privilegi atorgat d'[[Alfons X de Castella]] el 29 d'agost de 1252 permet corroborar l'existència de dues poblacions diferenciades: ''Azpe el Viejo'', situada dalt, al Castell; i ''Azpe el Nuevo'', l'actual vila d'Asp.{{sfn|García Gandía|2008|p=91}} L'emplaçament de la nova població, com ja s'ha vist, pogué estar condicionat a la preexistència d'una alqueria islàmica. Durant un breu període pertanyé a l'infant [[Joan Manuel de Castella|Juan Manuel]], amb altres municipis del Vinalopó fins que, el [[1296]] i durant la guerra amb [[Castella]], la [[Corona d'Aragó]] l'ocupà i ho confiaren al rais de [[Crevillent]]. Per la [[sentència arbitral de Torrellas]] del [[1304]], passa definitivament a la [[Corona d'Aragó]] i Asp resta incorporada al [[Regne de València]] dintre de la [[Governació d'Oriola]]. Després de passar per mans de diferents senyors a finals del {{segle|XV}} passà a poder dels [[Comtat de Cocentaina (títol)|comtes de Cocentaina]]. Després de l'expulsió dels 570 [[morisc]]s que hi havia en [[1609]] el senyor del lloc (segons unes fonts el [[Marquesat d'Elx|marquès d'Elx]], segons altres el [[ducat de Maqueda|duc de Maqueda]]) va donar carta pobla a nous colons el [[22 de maig]] de [[1611]]. Segons un estudi d'F. P. Sala (2004) sobre els cognoms de la carta de poblament, que es troba visible a la xarxa, en la seua majoria vingueren de les poblacions de la contornada com ara [[Elx]], [[Alacant]], [[Crevillent]], [[Novelda]] i [[Montfort (Vinalopó Mitjà)|Monfort]]. En l'article de Gonzalo Martínez Español: «''[http://www.torrijos.es/content/docs/CartaPuebla.pdf La Carta Puebla de Aspe] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160114182012/http://www.torrijos.es/content/docs/CartaPuebla.pdf |date=2016-01-14}}. Características del régimen señorial tras la repoblación''» es diu:<blockquote>''“En un detallat estudi realitzat sobre els cognoms de la carta de poblament d'Asp, Salvador Pavia subratlla una variada procedència geogràfica dels repobladors ressenyats, descendents de parenteles originàries de València, Aragó i Castella. La carta de poblament enumera 103 cognoms diferents d'entre els 161 continguts. Les genealogies més repetides són Mira, Cerdàn, Castelló, Carbonell, Alenda, Martín, Martínez, García i López. Al document es barregen els cognoms de cristians vells subsistents, amb els aportats pels nous colons. No obstant això. Pavia puntualitza que en la relació nominal de veïns concorre una preeminència de cognoms valencians o aragonesos (Pavia Pavia, 1988). Altres investigadors van assenyalar la probabilitat que Asp hagués sigut parcialment repoblada per vassalls procedents de Torrijos (Asencio Calataiud, 2001) o altres dominis castellans integrats al senyoriu de Maqueda. Aquesta hipòtesi va ser suggerida per ser Asp un reducte castellanoparlant envoltat de pobles valencianoparlants, i estar redactada la carta de poblament en castellà. Un posterior estudi d'F.P. Sala (2004), sustentat en un exhaustiu buidatge del llibre n°3 de batejos (1602- 1640) i del llibre de matrimonis comprès entre 1603- 1702, clarifica la procedència dels pobladors del {{segle|XVII}}, descartant el possible origen castellà. Els nous vassalls provenien en la seua majoria dels pobles del voltant del municipi. Les localitats d'Elx, Monfort, Alacant, Novelda i Crevillent van ser les que van contribuir amb major nombre d'efectius al veïnat aspenc. Segons les dades contingudes al llibre de matrimonis esmentat. Com assenyala Francisco Vicedo (1995, 161), els repobladors de localitats circumdants van buscar nous horitzons econòmics, i per això: "van abandonar els seus antics dominis per a començar una nova vida, com a agricultors en altra localitat, i degueren ser jornalers del camp o xicotets propietaris que estaven en terres d'escassa qualitat; o bé artesans o gent de diversos oficis urbans..."''</blockquote>Al {{segle|XIX}} van haver-hi canvis administratius. En [[1834]], es constituí la [[província d'Alacant]] i en [[1839]] tingué lloc la separació de la pedania del [[El Fondó de les Neus|Fondó de les Neus]]. En [[1851]], una sèrie de disposicions legals van acabar amb el [[règim senyorial]] i la [[Palau d'Altamira|Casa d'Altamira]] va cedir els drets de la terra als emfiteutes d'Asp mitjançant la venda. En [[1915]] es va constituir la Comunitat de Propietaris d'Aigua i a l'any següent, el 20 de juliol, es va començar a subhastar l'aigua en la seu de la Comunitat. El 15 d'agost del mateix any es va inaugurar l'Asil d'Ancians, fundat per Maria Botella Cremades; el 25 de [[març]] de [[1922]] es va inaugurar el Teatre Wagner; el 13 de maig de [[1928]] funcionava el servei d'aigua a domicili; en [[1942]] es va inaugurar el Parc Doctor Calataiud, i en [[1948]] s'eixampla el Pont del Bany i s'asfalta la carretera. == Llengua == [[Fitxer:Evolució del límit meridional del domini valencià-català.svg|333px|miniatura|Fins a mitjans del {{segle|XVIII}} Asp era valencianoparlant, i el valencià va representar successivament un [[Substrat (lingüística)|substrat]], [[adstrat]], puix [[superstrat]] important del seu dialecte del castellà.]] Situada a la comarca del [[Vinalopó Mitjà]], Asp és una població castellanoparlant envoltada, tret de [[Montfort (Vinalopó Mitjà)|Montfort]], per poblacions de predomini lingüístic [[valencià]], fet que li ha valgut el qualificatiu d'illot lingüístic (Montoya: 1982; Galvañ-Sala: 2002, 15). Tal proximitat i els orígens catalanoparlants (repoblació de la [[governació d'Oriola]] per [[Català oriental|catalans orientals]]) de la vila fins a, si més no, la meitat del {{segle|XVII|s}} (Montoya: 1986, 209-210) o, a tot estirar, els primers decennis del {{Romanes|XVIII}} (Montoya: 1996-1997, 93), expliquen l'existència d'un cabal lèxic d'origen català relativament nombrós en la parla tradicional de la població, per bé que s'hi observa un desús progressiu entre els jóvens a mesura que el castellà estàndard s'hi assenta. Montoya (1989, pàg. 29-30), el millor estudiós de la zona, apunta com a millor causa de la regressió del valencià a la zona i a Elda i Oriola, a partir del {{segle|XVII|s}}: <blockquote>«Concisament, el procés de desplaçament del catalá d'aquesta regió —antiga [[Governació d'Oriola]]— s'inicia amb la despoblació causada per l'expulsió dels moriscos i la consegüent repoblació. Aquesta repoblació, que durà fins a la primera meitat del {{segle|XVII}}, és molt heterogènia quant a procedències, però a llocs com Elda, Asp o l'Horta d'Oriola predomina l‘element castellá —i, amb més abundància, murcià, pel veïnatge. Això provocà una inevitable barreja d'autòctons i immigrants on els primers cedeixen sempre a favor deIs segons en l'ús públic i familiar de la llengua pròpia ([[diglòssia]]). A la llarga, la infrautilització del català en comportarà la suplantació per un castellà que, com a contrapartida, palesarà en l'estructura interna el pas per una etapa de bilingüisme d'un segle i mig aproximadament. Així, cap a la mitjania del set-cents, el català ja hauria deixat de ser una llengua viva a Elda; i similarment degué ocórrer a Asp, amb una composició poblacional i migratòria com la d'Elda».</blockquote> == Demografia == Asp tenia, l'any [[2014]], 20.248 habitants ([[INE]] [[2014]]), un 12,3% dels quals eren de nacionalitat estrangera. {| class=wikitable !bgcolor=black colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica d'Asp<ref>'''Font''': [[Població de facto]] segons l'[[Instituto Nacional de Estadística de España]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842,] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090311233825/http://www.ine.es/intercensal/index |date=2009-03-11}} [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100418061537/http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 |date=2010-04-18}}</ref> |- !!! [[1857]]!! [[1887]]!![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2007]]2007 |- | Població|| align=center| 7.185||align=center| 7.308 ||align=center| 7.927 || align=center| 7.961 || align=center| 7.650 || align=center| 7.351 || align=center| 7.812 || align=center| 8.770 || align=center| 10.279 || align=center| 13.229 || align=center| 15.094 || align=center| 15.923 || align=center| 16.631 || align=center| 18.821 || align=center| 19.246 |} == Activitat econòmica == Malgrat la despoblació soferta en els segles [[segle XVII|XVII]] {{Romanes|XVII}} (expulsió dels moriscs) i [[segle XVIII|XVIII]]-[[segle XIX|XIX]]{{Romanes|XVIII}}-{{Romanes|XIX}} (forta [[emigració]], molta d'ella cap a l'[[Argentina]])l'[[Argentina]]), Asp és avui un poble modern i pròsper que té en l'agricultura una de les seues bases, predomina el regadiu tot i que la manca d'aigua és un problema que s'hi intenta pal·liar amb embassaments com ara els de Borisa, Federal i Rabosero. És el [[Raïm (fruit)|raïm]] en moltes de les seues varietats el conreu més estèsestès, donant lloc a la denominació d'origen "[[Uva"Raïm embolsadaEmbossat del Vinalopó]]".Vinalopó". També, però, abasta gran importància a hores d'ara la indústria representada pel [[calcer]], [[cautxú]], [[moble]], [[marbre]], materials de [[construcció]], [[plàstic]]s, etc. == Turisme == [[Fitxer:Basilicasocorroaspe.JPG|thumb|Església de Nostra Senyora del Socors.]] * El nucli antic què conserva el sabor dels pobles àrabs, amb carrers torts i nombrosos [[atzucac]]s. Hi ha una bona mostra de [[rajola|rajoles]] de ceràmica valenciana amb motius religiosos. * [[Església de Nostra Senyora del Socors]]. Bastida sobre l'antiga [[mesquita]] en [[1650]]. Bon exemplar del [[barroc valencià]] amb important decoració interior també barroca. * Ajuntament, del [[segle XVII]],{{segle|XVII}}, sòlid edifici porticat, aixecat sobre l'antic [[palau d'Altamira]]. * La Casa del Cisco. Mostra d'arquitectura popular que alberga el Museu Municipal. * Ponts i aqüeductes, que portaven l'aigua desde d'Elx,les fonts de la contornada de la vila cap a Elx, repartits arreu del terme. * [[Castell del Riu]]. Del [[segle XII]],{{segle|XII}}, fou l'Asp Vell. Romanen llenços de la muralla i deixalles dels edificis. * De les muralles que voltaren la ciutat roman una porta en la plaça de SanSant Pedro.Pere. * Teatre Wagner i Auditori Alfredo Kraus. Modernista de [[1922]]. Centre cultural. == Festes locals == === Festes patronals === Se celebren a partir de l'[[1 d'agost]] en honor de la [[Verge[[Nostra Senyora de les Neus|Verge de les Neus]]. Les festes grans són els anys parellsparells, que és quan tenen en possessió a la Verge de les Neus,ésNeus, que roman a dir:Asp durant tres setmanes està a Asp,setmanes. laLa resta del tempstemps, la imatge es troba en la seua cambril de la localitat veïna d'[[El Fondó de les Neus]], on se celebra els anys imparells. L'origen d'aquestad'eixa divisió ve de la segregació del Fondó de les Neus en 1836.[[1836]]. Els principals actes dels anys parells és la Presentació de Dames d'Honor el dia 1, el Pregó el dia 2, el Romiatge conegut com "La Portada" en la qual prop de 20.000  persones participen traslladant a la imatge des del Fondó de les Neus fins a Asp el dia 3 i el dia 5 se celebra la festivitat de la Verge de les Neus amb la tradicional Processó. Concerts, revetles, teatre, exposicions, cercaviles, cultes religiosos, engalanament de carrers, ofrenes de flors, i focs artificials són altres dels actes a realitzar fins al tercer diumenge d'estada de la Patrona, quan regressa a les 5 de la matinada en romiatge fins al Fondó de les Neus en "La duta" fent un altalto en el camí en ella pinada de "L'Ofra" per oficiar una missa de campanya i esmorzar per a posteriorment seguir el camí fins al Fondó. === La "Jira" === Se celebra l'últim dijous abans de [[Quaresma]].[[quaresma]]. El dia de l'últim dijous ixen al carrer nombroses colles, cridadesanomenades "Jiras", que desfilen pel poble amb vestuari carnavalesc basat generalment en vestits tradicionals, que interpreten en la Plaça Major una cançó amb lletra que versatracta sobre aquesteixe dia. Després esse'n marxenvan a les cases de campcamp, on passen el dia i a la nit tornen a actuar en el lliurament de premis. === Setmana Santa === Durant tota la Quaresmaquaresma i especialment en el període corresponent a Setmana Santa, Asp celebra una de les celebracions d'aquest tipussantes més destacades de la província d'Alacant. Amb 12 Germanorsgermanors i Cofradiescofradies i prop de 3.000 cofrades, més d'una trentena d'imatges d'alt valor artístic recorren els carrers d'Asp en les diferents processons, obres en la seua majoria de José Romero Tena, Enrique Casterá, Rausell i Llorens, José María Sánchez Lozano, Valentín García Cinquè, Ramón Cuenca Sant o José Antonio Hernández Navarro entre unsd'altres. altres.Hi Ésés destacable d'aquesta Setmana Santa la participació de forma vivent de les Dones de la Passió (Maries i Magdalena) representades per jovesjóvens aspenques des de fa prop de dos segles, el Sermó de les Set Paraules "El Mont" i processons com la de Les Palmes, les Mantilles, la Passió de Crist, el Silenci, la Trobada de la "Mañanica" de Divendres Sant, el Sant Soterrament, i la "Mañanica" de Pasqua amb el tradicional acte de les Cortesies en el qual el Santíssim Sacrament és reverenciat pels personatges que acompanyaren a Jesucrist durant la seua Passió, Mort i Resurrecció. Per la gran qualitat de les celebracions i la quantitat de participants i visitants, el 17 de juny de 2008 la Consellera de Turisme va resoldre concedir-li el títol de Festa d'Interès Turístic Provincial de la Comunitat Valenciana. == Tradicions == Els arrossos són la base de la gastronomia amb varietats com l'arròs caldosicoamb deconill porc;i caragols, arròs del caldo del cuit, paella del cuit, arròs al forn, arròs amb conillpop, iarròs caragols.a la banda, etc. També laels ollacanelons, podridales ipilotes, el trigoforment picaopicat (conegut al poble com a "arròs caldós", perquè en comptes de forment s'usa arròs) són tradicionals. Els dolços tenen bona representació amb els rollicosrotllos de Sant Blai, rotllos de la Canyamona, mones de Pasqua, coca en llanda, tonyes, pastís de glòriaGlòria, itorró l'arropde roses, boles de busó, l'arrop, entre altres molts. En desembre s'hi celebra la Mitja Marató del Vinalopó; també per als aficionats a la carrera a peu hi ha la ''Bajada al Hondón'', carrera de camp a través. == Política == {{Alcaldes Espanya | alcalde_1 =i [[Carlosgovern Carbonell== === Caparrós]] |Composició partit_1de =la [[UCD]] |Corporació alcalde_2Municipal ==== El [[RamónPle Berenguerde Prieto]] |l'[[Ajuntament]] partit_2està =format [[PSPV]]-[[PSOE]] |per alcalde_321 =[[regidors]]. RamónEn Berenguerles Prieto |[[Eleccions partit_3municipals =espanyoles [[PSPV]]-[[PSOE]] |de alcalde_42023|eleccions =municipals Ramónde Berenguer28 Prieto |de partit_4maig =de [[PSPV]]-[[PSOE]] |2023]] alcalde_5foren =elegits Ramón810regidors Berenguerd'[[Esquerra Prieto |Unida partit_5del =País [[PSPV]]-[[PSOE]] |Valencià|Esquerra alcalde_6Unida-Seguim =Endavant]] [[Miguel(EUPV), Iborra6 García]] |del partit_6[[Partit =Popular [[PSPV]]-[[PSOE]] |de alcalde_7la =Comunitat <poem> MiguelValenciana|Partit IborraPopular]] García(PP), ([[2003]]-[[2005]]) [[Roberto3 Iglésiasdel Jiménez]][[Partit ([[2005]]-[[2007]]) </poem> |Socialista partit_7del =País <poem> [[PSPV]]-[[PSOE]] [[PSPV]]-[[PSOE]] </poem> |Valencià-PSOE|Partit alcalde_8Socialista =del [[NievesPaís MartínezValencià]] Berenguer]] |(PSPV-PSOE), partit_81 =de [[PP]] |[[Ciutadans alcalde_9- =Partit <poem> Nievesde Martínezla Berenguer ManuelCiutadania]] Díez(Cs) Díez </poem> |i partit_91 =de <poem> [[PP]] [[PSPV-PSOE]] </poem> }}[[Vox]]. <center>{{Resultats eleccions municipals {{cap| resultatspoblació= eleccions|2011}}Asp {{partit| resultatsescut eleccions|blau|[[Partit= Escut d'Asp-2.svg | any = 2023 | data = 28 de maig de 2023 | fonts = https://elpais.com/espana/elecciones/municipales/17/03/19/ | color1 = #FF0026 | partit1 = [[Esquerra Unida del País Valencià|Esquerra Unida-Adelante]] | logo1 = Símbol d'EUPV.svg | enllaç1 = Esquerra Unida del País Valencià | capdellista1 = Antonio Puerto García | vots1 = 4910 | percentatge1 = 43,87% | regidors1 = 10 | variació1 = +2 | | color2 = #0056A3 | partit2 = [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]]|[[NievesValenciana]] | Martínezlogo2 Berenguer]]|4395|8}}= Logo_PP_2019.png {{partit| resultatsenllaç2 eleccions|roig|[[Partit= Partit Popular de la Comunitat Valenciana | capdellista2 = Sergio Puerto Manchón | vots2 = 2.948 | percentatge2 = 26,34% | regidors2 = 6 | variació2 = 0 | | color3 = #EE1C25 | partit3 = [[Partit Socialista del País Valencià]]|[[ManuelValencià-PSOE]] | Díezlogo3 Díez]]|4065|8}}= PSPV-PSOE.svg {{partit| resultatsenllaç3 eleccions|verd|[[Esquerra= UnidaPartit Socialista del País Valencià]]|[[AntonioValencià-PSOE | capdellista3 = María José Villa Garis | vots3 = 1.690 | percentatge3 = 15,10% | regidors3 = 3 | variació3 = -2 | | color4 = #00CD00 | partit4 = [[Vox]] | logo4 = VOX logo.svg | enllaç4 = Vox | capdellista4 = Miguel Ángel López Torá | vots4 = 857 | percentatge4 = 7,65% | regidors4 = 1 | variació4 = +1 | | | votsenblanc = 99 | percentatgeenblanc = 0,88% | votsvàlids = 11.329 | totalregidors = 21 | votsnuls = 139 | percentatgenuls = 1,22% | totalvotants = 11.329 | percentatgetotalvotants = 70,4% | abstenció = 4763 | percentatgeabstenció = 29,59% | cens = 16.330 | | alcalde = Antonio Puerto García Puerta]]|2695|5}}(EUPV) (15/06/2019) {{partit| resultatsmajoriaabsoluta eleccions|blanc|[[Liberals= Independentsno | d'Asp]]|[[Juliollistamésvotada Alcaraz= Santamaría]]|316|0}}sí {{fi| resultatsvotsalcalde eleccions|11471|21}}= 10 vots d'EUPV </center>|partit5=[[Ciutadans - Partit de la Ciutadania]]|color5=#FA4F00|logo5=Ciudadanos_icono_2017.svg|enllaç5=Ciutadans - Partit de la Ciutadania|capdellista5=Miguel Ángel Mateo Limiñana|vots5=686|percentatge5=6,13%|regidors5=1|variació5=-1}} (*)=== L'actualAlcaldes alcaldessa=== Des governade en[[2019]] minoria.l'[[alcalde]] d'Asp és Antonio Puerto García d'[[Esquerra Unida del País Valencià]], qui ja va ser alcalde entre [[2014]] i [[2017]].<ref name="argos"/> {{Alcaldes post-constitució | fonts = Generalitat Valenciana<ref name="argos">{{ref-web |url=http://www.argos.gva.es/bdmun/pls/argos_mun/DMEDB_MUNDATOSGENERALES.DibujaPagina?aNMunId=3019&aVLengua=V |títol=Banc de Dades Municipal. Aspe. Històric de Govern Local |consulta=19 de juliol de 2017 |obra=Portal d'informació ARGOS |autor=Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana }}</ref> | alcalde_1 = Carlos Carbonell Caparrós | partit_1 = [[Unió de Centre Democràtic|UCD]] | alcalde_2 = Ramón Berenguer Prieto | partit_2 = [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV-PSOE]] | alcalde_3 = Ramón Berenguer Prieto | partit_3 = PSPV-PSOE | alcalde_4 = Ramón Berenguer Prieto | partit_4 = PSPV-PSOE | alcalde_5 = Ramón Berenguer Prieto<br/>Miguel Iborra García | partit_5 = PSPV-PSOE<br/>PSPV-PSOE | data_5 = 17/06/1995<br/>20/02/1999 | observacions_5 = Dimissió<br/>-- | alcalde_6 = Miguel Iborra García | partit_6 = PSPV-PSOE | alcalde_7 = Miguel Iborra García<br/>Roberto Iglesias Jiménez | partit_7 = PSPV-PSOE<br/>PSPV-PSOE | data_7 = 14/06/2003<br/>17/07/2004 | observacions_7 = Defunció<br/>-- | alcalde_8 = Nieves Martínez Berenguer | partit_8 = [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PP]] | alcalde_9 = Nieves Martínez Berenguer<br/>Manuel Díez Díez<br/>Antonio Puerto García | partit_9 = PP<br/>PSPV-PSOE<br/>[[Esquerra Unida del País Valencià|EUPV]] | data_9 = 11/06/2011<br/>22/11/2011<br/>22/02/2014 | observacions_9 = Moció censura PSPV+EUPV<br/>Pacte de govern PSPV+EUPV<br/>-- | alcalde_10 = Antonio Puerto García<br/>María José Villa Garis | partit_10 = EUPV<br/>PSPV-PSOE | data_10 = 13/06/2015<br/>21/10/2017 | observacions_10 = Pacte de govern<br/>-- | alcalde_11 = Antonio Puerto García | partit_11 = EUPV |Partit_12=EUPV|Alcalde_12=Antonio Puerto García}}{{notes}} == Referències == {{referències|1}}{{referències}} {{Commonscat|Aspe}}== Bibliografia == * {{ref-llibre |cognom=García Gandía |nom=José Ramón |títol=Arqueología en Aspe. Poblamiento y territorio |editorial=Ayuntamiento de Aspe |any=2008 |url=https://www.researchgate.net/publication/317789964_Arqueologia_en_Aspe_Poblamiento_y_territorio |consulta=31 octubre 2021}} == Enllaços externs == {{Commonscat}} * [http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/vinalopomitja.html#ASP País Valencià.[http://www.aspe.es/ PoblePàgina aweb poble,de comarcal'Ajuntament] a{{es}} * comarca.*[http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/vinalopomitja.html#ASP [http://ive.infocentre.gva.es/pls/portal/docs/PAGE/IVE_PEGV/CONTENTS/mun/fichas/val/Fichas/03019.pdfPaís DadesValencià, ipoble xifresa delpoble, municipicomarca segonsa l'Institutcomarca], Valenciàde d'Estadística] *Paco [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=03019González PortalRamírez, ded'on lase Dirección'ha Generaltret d'Administracióinformació Localamb deel laseu Generalitat]consentiment {{Municipis del Vinalopó Mitjà}} {{Autoritat}} [[Categoria:Asp| ]]