Charles Ives

{{Infotaula Persona |nom =Charles Ives |imatge =CharlesEdwardIves1913.jpg |peu =Charles Edward Ives, el [[1913]]. |data_naix =[[20 d'octubre]] de [[1874]] |lloc_naix ={{USA}}, [[Danbury (Connecticut)]] |data_mort =[[19 de maig]] de [[1954]] |lloc_mort ={{USA}}, [[Nova York]] |nacionalitat=estatunidenc |ocupació = músic, [[compositor]], empresari |marit = |fills = |pares =Mollie i George Ives |signatura = }}persona}} '''Charles Ives''' ([[Danbury (Connecticut)|Danbury]], [[Connecticut]], [[20 d'octubre]] de [[1874]] - [[Nova York]], [[19 de maig]] de [[1954]]) fou un{{IniciBio}} [[compositor]]va [[nord-americà]],ser un dels més innovadors i originals del [[segle XX]]. Era fill d'un músic. Estudiàprimers ambcompositors [[Horationord-americans Parker]].en Alsobtenir 14ressò anysinternacional. eraTot organistai enaixò la seva ciutat nadiua i més tard amúsica [[Newno Haven]].va Elgaudir [[1898]]d'un assolígran elreconeixement diplomapúblic endurant la Universitat de [[Yale]]. Entre [[1900]]-02 eraseva organistavida i mestre de capella en l'església central presbiterianamoltes de [[Nova York]]. Elles [[1907]]seves fundàobres lano firmaes comercialvan [[Ives-Myrick]].interpretar Eifins seumolts períodeanys més fecund de labor creadora durà de [[1906]] a [[1916]], després del qual abandonà quasi del tot la composició. Als 73 anys despréstard d'haver romàs quasi totaestat laescrites, sevagràcies vidaa enl'esforç lade foscor,personatges rebécom el[[Henry premiCowell]] [[Premisi Pulitzer|Pulitzer]],[[Lou justaHarrison]].<ref recompensaname=:0>{{Ref-llibre|títol=Charles queIves revelà: ela seubio-bibliography|url=https://www.worldcat.org/oclc/18258068|editorial=Greenwood indiscutiblePress|data=1988|lloc=Nova talent.York|isbn=0-313-25404-4|nom=Geoffrey Holden|cognom=Block}}</ref> ==Obres== Va escriure les seves primeres cançons als 14 anys. Totes les seves obres posteriors foren elaborades en llargs períodes, abans deixar-les en la seva forma definitiva. Citem: ''Primera simfonia'' ([[1898]]); ''[[Segona simfonia]]'' ([[1897]] - [[1902]]); ''Cartons or Take Offs'' ([[1898]] - [[1907]]); ''Ragtime dances'' ([[1900]] -ser [[1911]]);un ''Terceradels simfonia''primers ([[1904]]-1911),compositors ''Firemen'sdel paradeque ons'anomena Main[[música Street''experimental]], ([[1912]]);amb trestècniques ''Obertures''musicals ([[1901]]-12),com la peça simfònica ''Holidays'' ([[1913]]), ''Sonata'' per a piano, subtitulada ''Concord'', estrenada el [[1938]] per [[Ralph Kirkpatrick]], ''Massachusetts, 1840-1860'' ([[1909]] - [[1915]]), ''Fast Slow and Fast'',politonalitat, ''Tone[[Polirítmia|el Roads'',poliritme]], per[[Cluster atonal|els orquestragrups de cambra (1911-15); quatre ''Sonates'' per a violí i piano ([[1903]]-16),tons]], ''Quartaels simfonia''elements ([[1910]]-16);[[Música ''Esquilo''aleatòria|aleatoris]] i ''Sófocles'', per a cant, quartet[[Quart de corda i piano (1922); dosto|els quartetsquarts de corda,to.]]La mésseva d'unexperimentació centenarva deprefigurar cançonsmoltes iinnovacions algunesmusicals pecesque endesprés quartsvan deser to,adoptades peràmpliament adurant dosel pianos.{{segle|XX}}.<ref>{{Ref-llibre|títol=An LaIves sevacelebration ''Segona: simfonia'',papers noand s'estrenàpanels finsof elthe [[1951]]Charles iIves laCentennial ''TerceraFestival-Conference|url=https://www.worldcat.org/oclc/2966926|editorial=University fins''of elIllinois [[1945]].Press|data=1977|lloc=Urbana|isbn=0-252-00619-4}}</ref> == Molts anys ignoratBiografia == DurantIves lava primeranéixer meitata del[[Danbury segle(Connecticut)|Danbury, XX,Connecticut]], lael música20 d'Ivesd'octubre erade pràcticament1874 desconegudafill ide noGeorge s'interpretava.Edward MalgratIves, que havia estat director d'una banda de músics de l'exèrcit, i de Mary Elizabeth Parmelee. Era una interpretació,família organitzadaacomodada elque [[1939]],havia destacat en els negocis i que s'havia posicionat políticament entre els sectors progressistes de la sevasocietat extraordinàriade [[sonata]]Danbury.<ref pername=:0/> [[Fitxer:Charles_Ives_pitcher.jpg|esquerra|miniatura|Charles aIves, [[piano]]esquerra, rescatàcapità elde seul'equip nomde beisbol i llançador de l'oblitla total,Hopkins degutGrammar School, de 18 anys (c. 1893)]] El fet que George Ives hagués dirigit bandes, així com cors i orquestres va representar un accés natural a l'aïllamentla absolutformació enmusical per al seu fill Charles. Seria doncs el quepare el seu primer mestre. Als 14 anys Charles Ives va viureesdevenir organista d'església i va començar a compondre els seus últimspropis 15himnes anys,i foucançons quasiper impossibleals pelsoficis. intèrpretsEl interessats1893 tenires accésva matricular a lal'Escola músicaHopkins quede mai[[New haviaHaven|New estatHaven, tocada.Connecticut]] Ambi excepcióun d'unaany interpretaciómés detard, dosel movimentssetembre de [[Tres1894, llocsingressaria d'Anglaterra]][[Universitat perYale|a la FilharmònicaUniversitat Yale]], on esdevendria deixeble d'[[Horatio Parker]]. En aquests anys universitaris escriuria algunes de [[Losles Ángeles]]seves elprimeres [[1932]],obres capimportants orquestracom important''[[Calcium interpretàLight músicaNight]]'' d'Ivesi fins''Yale-Princeton elFootball [[1948]].Game'' Aquestaixí any,com ''Tresla llocs''seva fouSimfonia presentadanúm. 1, perescrita com a tesi sota la Simfònicatutela de [[Boston]].Parker.<ref name=:1>{{Ref-llibre|títol=An American Innovator, Charles Ives|url=http://dx.doi.org/10.2307/j.ctv182jt9v.14|editorial=Princeton University Press|data=2021-01-12|pàgines=377–389|nom=GODDARD|cognom=LIEBERSON}}</ref> IvesPoc tédesprés de graduar-se a Yale el doble1898, mèritva decomençar sera comtreballar unper predecessoruna d'[[Ígorcompanyia Stravinski]]d'assegurances ide d'[[ArnoldNova Schönberg]]York iabans d'ésser-hode malgratfundar la seva pròpia corredoria amb el seu aïllament.amic SiJulian lesMyrick. obresL'empresa d'aquestses últimsva produïenanomenar escàndolsIves generals,& noCo. deixaven,i almés captard ies convertiria en Ives & Myrick, on el compositor treballaria fins que es va jubilar. Va assolir una fama considerable a la fi,indústria asseguradora de trobarla ecoseva enèpoca, alguni lloc,molts cosadels queseus nocompanys succeïade ennegocis eles mónsorprenien enal saber que vatambé viureera Ives.compositor. ADe totfet, aixòla icomposició contribuïa,era quelcom a més,què ladedicava sevael voluntàriaseu renúnciatemps alliure.<ref manifestar-sename=:2>{{Ref-llibre|títol=Charles oIves aand prosseguir,his davantworld|url=https://www.worldcat.org/oclc/34658867|editorial=Princeton laUniversity incomprensióPress|data=1996|lloc=Princeton, general.N.J.|isbn=0-691-01164-8}}</ref> LaL'any pugna1907, entreIves lava mancapatir el primer dels diversos "atacs de consideraciócor" aliena(com iels ladeien pròpiaell sinceritati motivàla elseva família) que adoptésva unatenir actitudal llarg de simplela afeccionat.seva Novida. obstant,Aquests atacs poden haver estat d'origen psicològic més que físic. Després de la feblesaseva d'algunesrecuperació de lesl'atac sevesde pàgines1907, restaIves va entrar en un dels períodes més creatius de la seva vida com a compositor. Va continuar sent un compositor prolífic fins que justificadava davantpatir un altre infart important el minuciós1918, després del seuqual treball,va lacompondre molt poc. La seva coherènciadarrera formal,peça, la sevacançó tensió"Sunrise", harmònica,va ser escrita l'agost de 1926. El 1922, havia publicat les seves ''114 cançons'', que són una mostra de la dimensió de la seva potènciafeina imaginativa,com a compositor: inclou cançons d'art, cançons que va escriure quan era jove i cançons molt dissonants com "The Majority". Segons la seva dona, Harmony Twichell, amb qui s'havia casat el feia1908; enfrontar-seun dia de principis de 1927, Ives va baixar amb elsllàgrimes problemesals ulls dient que no podia compondre més complexosperquè "res no sona bé". Tot i nous,que Ives havia deixat de compondre i laestava modernitatcada cop més afectat per problemes de salut, va continuar revisant i perfeccionant el seu treball anterior, així com supervisant les estrenes de la seva concepciómúsica.<ref>{{Ref-llibre|títol=All orquestral.made of tunes : Charles Ives and the uses of musical borrowing|url=https://www.worldcat.org/oclc/32237536|editorial=Yale University Press|data=1995|lloc=New Haven|isbn=0-300-05642-7|nom=J. Peter|cognom=Burkholder}}</ref> ElIves nomva d'Ivesmorir mereixd'un situar-seictus juntel als1954 a la ciutat de [[VirgilNova Thomson]],York. [[AaronLa Copland]]seva ivídua, [[Carter]]que iva encaramorir ésserel més1969 tingutals en92 anys, conteva enllegar honorels adrets l'actualitatd'autor de lesla sevesseva ideesmúsica ena elsl'[[Acadèmia seuAmericana temps.de Foules aArts mési autorles d'unLletres|Acadèmia llibreAmericana titulat,d'Arts ''Essayi beforeLletres]] apel Sonata''.premi Charles Ives.<ref name=:0/> == BibliografiaCarrera musical == {{Commonscat|CharlesLa Ives}}carrera i dedicació d'Ives a la música va començar quan va començar a tocar la bateria a la banda del seu pare a una edat jove. Ives va publicar una gran col·lecció de cançons, moltes de les quals tenien parts de piano. Va compondre dos quartets de corda i altres obres de música de cambra, encara que ara és més conegut per la seva música orquestral. La seva feina com a organista el va portar a escriure l'any 1891 ''Variacions sobre "Amèrica"'', que va estrenar en un recital celebrant el 4 de juliol.<ref>{{Ref-publicació|article=MUSIC; Underneath the Dissonance Beat a Brahmsian Heart|url=https://www.nytimes.com/2004/05/16/arts/music-underneath-the-dissonance-beat-a-brahmsian-heart.html|publicació=The New York Times|data=2004-05-16|issn=0362-4331|llengua=anglès|nom=Richard|cognom=Taruskin}}</ref> *El [[Enciclopèdia1906, Espasa]],Ives suplementva compondre ''[[Central Park in the Dark]]''. També va compondre quatre simfonies numerades, així com una sèrie d'obres amb la paraula 'Symphony' en el títol, així com ''La pregunta sense resposta'' (1908), escrita per a trompeta, quatre flautes i quartet de corda. Al voltant de 1910, Ives va començar a compondre les seves obres més realitzades, com la ''Holiday Symphony'' i ''Three Places in New England''. ''La Sonata per a piano núm. 2, Concord, Mass.'', coneguda com la ''[[Sonata per a piano núm. 2 (Ives)|Sonata Concord]]'', va ser una de les seves peces més notables. Va començar a treballar-hi el 1911 i en va completar la major part el 1915. No obstant això, no va ser fins al 1920 que es va publicar la peça. La seva versió revisada no es va publicar fins al 1947. Aquesta peça conté un dels anysexemples 1961-1962,més pag.sorprenents 230de la seva experimentació. La peça també demostra àmpliament l'afició d'Ives a les citacions musicals : els primers compassos de [[Simfonia núm. 5 (Beethoven)|la Simfonia núm. 5]] de [[Ludwig van Beethoven]] estan citats en cada moviment. El catàleg de Sinclair també recull cites menys òbvies de [[Sonata per a piano núm. 29 (Beethoven)|''la Hammerklavier'' Sonata]] de Beethoven i diverses altres obres.<ref name=:1/> Una altra peça notable de música orquestral que Ives va completar va ser la seva [[Simfonia núm. 4 (Ives)|Simfonia núm 4]]. Hi va treballar des de 1910 fins a 1916. Aquesta simfonia de quatre moviments destaca per la seva complexitat i la seva gran orquestra. No es va fer una interpretació completa de l'obra fins al 1965, mig segle després de la seva finalització i més d'una dècada després de la mort d'Ives.<ref>{{Ref-llibre|títol=Modern American music : from Charles Ives to the minimalists|url=https://www.worldcat.org/oclc/34849757|editorial=Cygnus Arts|data=1996|lloc=Londres|isbn=0-8386-3725-6|nom=Otto|cognom=Karolyi}}</ref> {{ORDENA:Ives,== Charles}}Recepció == {{Enllaç[[Fitxer:Charles_Ives_House,_Danbury,_CT.jpg|esquerra|miniatura|Casa AB|es}}de Charles Ives a [[Danbury (Connecticut)|Danbury]], [[Connecticut]]]] La música d'Ives va ser molt poc difosa durant la seva vida i, especialment, durant els anys en què va compondre activament. Moltes de les seves obres no es van interpretar fins anys després de la seva mort el 1954. No obstant això, la seva reputació en els últims anys ha augmentat molt. La [[Juilliard School]] va commemorar el cinquantè aniversari de la seva mort interpretant la seva música durant sis dies el 2004.<ref name=:2/> [[Categoria:ArtistesEls seus experiments musicals, inclòs el seu creixent ús de Connecticut]]la dissonància, no van ser ben rebuts pels seus contemporanis. Les dificultats per interpretar les complexitats rítmiques de les seves principals obres orquestrals els van convertir en desafiaments desconcertants fins i tot dècades després de la seva composició. Els primers promotors de la música d'Ives van ser [[Henry Cowell]], Elliott Carter i [[Aaron Copland]]. Un nombre important de les partitures d'Ives es publicaven a la revista ''New Music'' de Cowell. També seria reconegut per figures com [[Gustav Mahler|Mahler]], [[Arnold Schönberg|Schoenberg]] o [[Leonard Bernstein|Bernstein]].<ref>{{Ref-llibre|títol=The rest is noise : listening to the twentieth century|url=https://www.worldcat.org/oclc/82172875|editorial=Farrar, Straus and Giroux|data=2007|lloc=Nova York|isbn=978-0-374-24939-7|nom=Alex|cognom=Ross}}</ref> == Composicions == ''Nota: com que Ives sovint va fer diverses versions diferents de la mateixa peça, i com que la seva obra va ser generalment ignorada durant la seva vida, sovint és difícil posar dates exactes a les seves composicions.'' ''Les dates que s'indiquen aquí són de vegades les millors suposicions.'' ''També hi ha hagut especulacions controvertides que intencionadament va mal datar les seves pròpies peces abans o més tard del que realment es va escriure.''<ref>{{Ref-llibre|títol=A descriptive catalogue of the music of Charles Ives|url=https://www.worldcat.org/oclc/39905309|editorial=Yale University Press|data=1999|lloc=New Haven, Conn.|isbn=0-300-07601-0|nom=James B.|cognom=Sinclair}}</ref> * ''Variacions sobre "Amèrica"'' per a orgue (1892) * The Circus Band (una marxa que descriu l'arribada del circ a la ciutat) * Configuració del salm (14, 42, 54, 67, 90, 135, 150) (dècada de 1890) * [[Quartet de corda núm. 1 (Ives)|Quartet de corda núm. 1]], ''de l'Exèrcit de Salvació'' (1897–1900) * [[Simfonia núm. 1 (Ives)|Simfonia núm. 1 en re menor]] (1898–1901) * [[Simfonia núm. 2 (Ives)|Simfonia núm. 2]] (Ives va donar dates de 1899–1902; l'anàlisi de l'escriptura i el manuscrit suggereix 1907–1909) * [[Simfonia núm. 3 (Ives)|Simfonia núm. 3]], ''The Camp Meeting'' (1908–10) * ''[[Central Park in the Dark]]'' per a orquestra de cambra (1906, 1909) * ''La pregunta sense resposta'' per al grup de cambra (1908; rev. 1934) * Sonata per a piano núm. 1 (1909–16) * ''Concert d'Emerson'' (1913–19) * The Gong on the Hook & Ladder (Desfilada de bombers al carrer principal) per a orquestra, Kv 28 * Tone Roads per a l'orquestra núm. 1, 'All Roads Lead To the Center' KkV38 * Un conjunt de 3 peces curtes, A, Kk W15, No 1 'Largo Cantabile – Himne per a quartet de corda i contrabaix * ''Halloween'' per a quartet de corda, piano i bombo, Kw11 * Trio amb piano (c. 1909–10, rev. c. 1914–15) * Sonata per a violí núm. 1 (1910–14; rev. c. 1924) * Sonata per a violí núm. 4, ''Dia dels nens a la reunió del campament'' (1911–16) * ''[[A Symphony: New England Holidays]]'' (1904–13) * ''Obertura "Robert Browning"'' (1911–14) * [[Simfonia núm. 4 (Ives)|Simfonia núm. 4]] (1912–18; rev. 1924–26) * Quartet de corda núm. 2 (1913–15) * Peces per a conjunt de cambra agrupades com a "Decorats", alguns anomenats ''Cartoons or Take Offs'' o ''Songs Without Voices'' (1906–18); inclou ''[[Calcium Light Night]]'' * ''Three Places in New England'' (Conjunt orquestral núm. 1) (1910–14; rev. 1929) * Sonata núm. 2 per a violí (1914–17) * Sonata per a violí núm. 3 (1914–17) * Set orquestral núm. 2 (1915–19) * [[Sonata per a piano núm. 2 (Ives)|Sonata per a piano núm. 2]], ''Concord, Mass., 1840–60'' (1916–19) (revisada moltes vegades per Ives) * ''Universe Symphony'' (incomplet, 1915–28, va treballar en simfonia fins a la seva mort el 1954) * ''114 cançons'' (compostes diversos anys 1887–1921, publicades el 1922.) * Peces per a piano de tres quarts de to (1923–24) * Set orquestral núm. 3 (incomplet, 1919–26, notes afegides després de 1934) == Referències == {{Referències}} == Enllaços externs == * [https://charlesives.org/ La Societat Charles Ives] * [http://www.ivesconcertpark.com/ El Centre de les Arts Charles Ives] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210327060754/http://www.ivesconcertpark.com/ |date=2021-03-27 }} * [[hdl:10079/fa/music.mss.0014|Charles Ives Papers]], Biblioteca de música de la Universitat Yale * [[hdl:10079/vdnck65|Col·lecció d'enregistraments sonors rars i no comercials de Charles Ives]], Biblioteca de música de la Universitat Yale * [https://archives.yale.edu/repositories/7/resources/5481 Històries orals de Charles Ives de la música americana], Història oral de la música americana {{Autoritat}} {{ORDENA:Ives, Charles}} [[Categoria:Alumnes de la Universitat Yale]] [[Categoria:Compositors estatunidencs del Romanticisme]] [[Categoria:Guanyadors del premi Grammy]] [[Categoria:Compositors de Connecticut]] [[Categoria:Alumnes de la Universitat Harvard]] [[Categoria:Morts a Nova York]] [[Categoria:Danbury (Connecticut)]] [[Categoria:Compositors estatunidencs morts al segle XX]] [[Categoria:Compositors estatunidencs nascuts al segle XIX]]