Ferrara

{{millorar ortografia|data=abril de 2013}} {{Infotaula de municipi|de |Ferrara| |topònim = Ferrara |bandera = |escut = Ferrara-Stemma.png |país = {{Bandera|Itàlia|20px}} [[Itàlia]] |fotografia = Ferrara via mazzini.JPG |fotografia_descripció = Via Mazzini, amb [[San Giorgio de Ferrara|la catedral]] al fons. |localització = {{Location map |Itàlia |float = none |label = Ferrara |caption = Localització de Ferrara a Itàlia |lon_dir = E |lat_dir = N |lat_deg = 44 |lat_min = 50 |lat_sec = 0 |lon_deg = 11 |lon_min = 37 |lon_sec = 0 |position=right }} |admin_tipus1 = [[Estat]] |admin1 = {{ITA}} |admin_tipus2 = [[Regions d'Itàlia|Regió]] |admin2 = [[Emília-Romanya]] |admin_tipus3 = [[Províncies d'Itàlia|Província]] |admin3 = [[Província de Ferrara|Ferrara]] |codi_iso_ref = [[Codi ISTAT]] |codi_iso = 038008 |codi_postal = 44100 |població = 133.591 |any_cens = 2007 |superfície = 404 |altitud = 9 |coordenades = {{coord|44|50|0|N|11|37|0|E|type:city(133214)_region:IT|format=dms|display=inline,title}} |web =geografia http://www.comune.ferrara.it/ }}política}} '''Ferrara''' (Fràra ['fra:ra] en el dialecte de Ferrara) és un [[municipi]][[comune|municipi]] [[Itàlia|italià]] i capital de la província [[Província[[província de Ferrara|homònima]],Ferrara]], dins la regió d'[[Emília-Romanya]].de l'[[Emília-Romanya]]. L'any 2007 tenia 133.591  habitants. Situada a la plana d'Emilia, a la vora del [[Po de Volano]] —que separa la ciutat del burg medieval de Sant Giorgio i delimita la frontera amb els nous assentaments contemporanis al sud de la muralla—, la ciutat té una estructura urbanística que es remunta al [[segle XIV]],{{segle|XIV}}, quan era governada per la família dels [[Este]]. Ferrara viuva latenir sevauna edat d'or a la baixa[[baixa edat mitjanamitjana]] i el Renaixement, sota el govern de la família [[Este]], època en quèquan es transformava transformar en un centre artístic de gran importànciaimportància, no només italiàa Italià sinó també a nivell europeu, i arriba a rebre personalitats com [[Ludovico Ariosto]] i [[Torquato Tasso]], [[Nicolau Copèrnic]] i [[Paracelsus]], [[Andrea Mantegna]] i [[Tiziano]], [[Pico della Mirandola]] i [[Pietro Bembo]]. Ferrara és un dels quatre caps de província italians (amb [[Bergamo]], [[Lucca]][[Lucca (ciutat toscana)|Lucca]] i [[Grosseto]]) que tenen el centre històric totalment envoltat d'una muralla que s'ha mantingut gairebé intacta al llarg dels segles.<ref>{{citar web |segles.<ref>{{ref-web| url = http://searchwarp.com/swa325104.htm |http://searchwarp.com/swa325104.htm| títol = A real Slice of Italy| consulta = 2 de gener de 2012 |2012| cognom = Reed| nom = Alexander| llengua =anglès | editor = |anglès| data = 28 d'abril de 2008}}</ref>2008| arxiuurl = https://web.archive.org/web/20080506052126/http://searchwarp.com/swa325104.htm| arxiudata = 2008-05-06}}</ref> El disseny de [[Biagio Rossetti]] la va convertir en la primera ciutat moderna d'Europa, de la qual cosa ense'n deriva —en gran part— el reconeixement del centre històric, el [[1995]], com a [[Patrimoni Mundial de la Humanitat]]<ref>{{citar web |Humanitat]],<ref>{{ref-web| url = http://whc.unesco.org/archive/repcom95.htm#733 | títol =World Heritage Committee. 19th session | consulta =2 de gener de 2012 | cognom = | nom = | llengua = anglès| editor = UNESCO | data = }}</ref>,UNESCO}}</ref> ampliat el 1999 al Delta del [[Po]].<ref>{{citar web |[[Po]].<ref>{{ref-web| url = http://whc.unesco.org/en/news/165| títol = World Heritage Committee Inscribes 48 New Sites on Heritage List | consulta = 2 de gener de 2012 | cognom = | nom = | llengua = anglès| editor = | data =2 de desembre de 1999}}</ref> Ferrara, amb Ravenna i Pisa, és també una de les primeres ''città del silenzio'' esmentades en els ''Laudi'' de [[Gabriele D'Annunzio]]. Ferrara és una antiga seu universitària (Università degli Studi di Ferrara) i seu arquebisbal (Arxidiòcesi de Ferrara-Comacchio). És seu d'importants centres culturals: la Pinacoteca Nazionale del Palazzo dei Diamanti, la seu de la Fondazione Ermitage Italia, el Museo Archeologico Nazionale, el Museo del Risorgimento e della Resistenza, el Museo d'arte moderna e contemporanea Filippo de Pisis, el Museo della Cattedrale, el Museo Giovanni Boldini i molts altres museus. == Etimologia == L'origen del nom de Ferrara no és clar; de fet, existeix més d'una hipòtesi que l'explica. Alguns han pensat en una derivació [[Bíblia|bíblica]]: de ''Ferrato'', fill de [[Cam]] i nét de [[Noè]].<ref>A la Bíblia queden clars els fills de Cam, i Ferrato o Ferrat mai no va existir com a personatge bíblic {{citar web | url = http://www.biblija.net/biblija.cgi?set=15&l=ca&pos=1&qall=0&idq=0&idp0=25&m=1%20Cr%201&hl=1%20Cr%201%2C9 | títol = Primer llibre de les Cròniques | consulta =2 de gener de 2012 | cognom = | nom = | llengua = català| editor = | data = }} </ref> Altres afirmen que Ferrara fou fundada per un tal Marco que va anar al lloc amb la seva gent; entre aquests hi hauria hagut un troià, Ferrara, que hauria designat amb aquest nom la ciutat que havia començat a construir. Altres apunten una derivació de [[ferro]], metall que es trobaria present o es treballaria a la zona. La hipòtesi amb més força és la que suposa que el nom hagi resultat de "farro",<ref>{{citar web | url = http://www.cibo360.it/alimentazione/cibi/cereali/farro.htm| títol = Il farro | consulta = 2 de gener de 2012 | cognom = | nom = | llengua = italià| editor = | data = }}</ref> una mena de [[blat]] dur, l'aliment més antic dels [[roma]]ns, abundant, sembla, en la zona: "Farraria" és la terra on es conrea el farro. Una herba anomenada "farraria", una espècie de planta aquàtica, en seria un altre possible origen. I finalment, el lloc on es feien les dues fires importants de l'any (diumenge de Rams i el dia de Sant Martí) a les vores del Po s'anomenava " Feriarum Àrea" (plaça pública de les fires), i d'aquí "Ferraria". L'origen del nom de Ferrara no és clar; de fet, existeix més d'una hipòtesi que l'explica. Alguns han pensat en una derivació [[Bíblia|bíblica]]: de ''Ferrato'', fill de [[Cam]] i net de [[Noè]].<ref>A la Bíblia queden clars els fills de Cam, i Ferrato o Ferrat mai no va existir com a personatge bíblic {{ref-web| url = http://www.biblija.net/biblija.cgi?set=15&l=ca&pos=1&qall=0&idq=0&idp0=25&m=1%20Cr%201&hl=1%20Cr%201%2C9 | títol = Primer llibre de les Cròniques | consulta =2 de gener de 2012}}</ref> Altres afirmen que Ferrara fou fundada per un tal Marco que va anar al lloc amb la seva gent; entre aquests hi hauria un troià, Ferrara, que hauria designat amb aquest nom la ciutat que havia començat a construir. Altres apunten a una derivació de [[ferro]], metall que es trobaria present o es treballaria a la zona. La hipòtesi amb més força però, és la que suposa que el nom prové de "farro",<ref>{{ref-web| url = http://www.cibo360.it/alimentazione/cibi/cereali/farro.htm| títol = Il farro | consulta = 2 de gener de 2012 | llengua = italià}}</ref> una mena de [[blat]] dur, l'aliment més antic dels [[roma]]ns, abundant, sembla, en la zona: "Farraria" és la terra on es conrea el farro. Una herba anomenada "farraria", una espècie de planta aquàtica, en seria un altre possible origen. I finalment, el lloc on es feien les dues fires importants de l'any (diumenge de Rams i el dia de Sant Martí) a les vores del Po, s'anomenava "Feriarum Àrea" (plaça pública de les fires), i d'aquí "Ferraria". A la porta petita de la catedral de San Giorgio, al cantó dret, hi ha una imatge d'un nen esculpida en marbre, anomenada antigament "Madonna Frara". == Medi físic == [[Fitxer:[[Fitxer:Ferrara, FerraraPo podevolano.JPG|thumb|200px|Eldi Volano.jpg|miniatura|El Po de Volano, al seu pas per Ferrara]] La ciutat de Ferrara ocupa una superfície de 404 Km² km² i està situada a la vora d'una branca del delta del [[riu Po]] anomenada [[Po de Volano]], a una altitud de 9  m sobre el nivell del mar, a la plana anomenada [[Padània]], que geogràficament correspon a la vall del [[Po]], a pocs quilòmetres de la frontera amb el [[Veneto]] i la [[província de Rovigo]]. La zona es caracteritza pels nombrosos canals de reg i de drenatge creats al llarg dels segles per garantir la purificació de la terra i per facilitar els assentaments i la producció. De fet, sense els dics i canals, el territori i la mateixa ciutat estarien coberts per les aigües. L'àrea plana garanteix les activitats agrícoles i la pesca. La zona de Ferrara també inclou el Parc Regional del Delta del Po i les Valls de Comacchio a prop del [[Mar[[mar Adriàtic]]. En aquesta zona són d'importància fonamental els treballs realitzats per [[Borso d'Este | Borso]],d'Este|Borso]], [[Hèrcules I d'Este | Hèrcules]]d'Este|Hèrcules]] i [[Alfons I d'Este| Alfons]]d'Este|Alfons]] d'Este; també els crèdits pontificis, entre els quals cal destacar els de [[Gregori XIII]], de [[Climent VIII]], de [[Innocencid'[[Innocenci X]] i de [[Papa Benet XIII|Benet XIII]]. Tots ells sónSón reconeguts tots com a guardians del territori que ha d'afrontar una sèrie de fenòmens físics i geològics que durien el territori de Ferrara sota el nivell del mar.<ref name=Saltini>[[#Saltini|Saltini]] ''Quan l’homel'home separa la terra de l’aigua''.</ref>l'aigua''.</ref> Ferrara limita amb els següents municipis: [[Argenta]], [[Baricella]], [[Bondeno]], [[Canaro]], [[Copparo]], [[Ficarolo]], [[Formignana]], [[Gaiba]], [[Masi Torello]], [[Occhiobello]], [[Ostellato]], [[Poggio Renatico]], [[Stienta]], [[Tresigallo]], [[Vigarano Mainarda]], [[Voghiera]] == Clima == Ferrara gaudeix del [[clima mediterrani]]. Les primaveres i les tardors són relativament suaus. L'hivern pot ser fred i l'estiu calorós. Els mesos més càlids són el juliol i l'agost, amb una temperatura mitjana màxima de 29°C.29 °C. El mes més fred de l'any és el gener, amb una temperatura mitjana màxima de 4°C. <br />4 °C. Ferrara rep una mica més de 630 litres/m2 de precipitacions anualment. El mes més plujós és el novembre, amb 72 litres/m2.l/m2. Els mesos de gener i febrer són els més secs amb 44 litres/m2.<ref>{{citar web |l/m2.<ref>{{ref-web| url = http://www.eurometeo.com/english/climate/city_LIPF/meteo_Ferrara| títol = Ferrara | consulta = 2 de gener de 2012 | cognom = | nom = | llengua = castellà| editor = Eurometeo| data = }}</ref>Eurometeo}}</ref> {| class="wikitable" style="width: 75%; margin: 0 auto 0 auto;" class=wikitable |+ <center>'''Taula climàtica de Ferrara'''<ref>{{citar web |Ferrara'''<ref>{{ref-web| url =http://www.eurometeo.com/english/climate/city_LIPF/meteo_Ferrara Euro Weather | títol = Ferrara | consulta = 2 de gener de 2012 | cognom = | nom = | llengua = anglès| editor = eurometeo | data = }} </ref></center>eurometeo}}</ref></center> ! ! Gen ! Feb ! Mar ! Abr ! Mai ! Jun ! Jul ! Ago ! Set ! Oct ! Nov ! Des !Anual |- ! Mitjana de temperatures màximes ([[Celsius|°C]]) | 4 | 8 | 13 | 17 | 22 | 26 | 29 | 29 | 24 | 18 | 11 | 6 | |- ! Mitjana de temperatures mínimes ([[Celsius|°C]]) | 1 | 1 | 5 | 9 | 13 | 16 | 19 | 19 | 15 | 11 | 5 | 1 | |- ! Precipitacions ([[mil·límetre|mm]]) | 44 | 44 | 49 | 54 | 52 | 55 | 48 | 60 | 52 | 55 | 72 | 49 | 634 |- | colspan="15" style="text-align: center;" | |} L'[[hivern]] és sever i [[pluja|plujós]], fins i tot [[nevada|neva]] alguna vegada. Les baixes pressions que es formen en aquesta estació porten aire fred, i la posició geogràfica de la ciutat en una mena de conca provoca, en conseqüència, llargs períodes de mal temps. Quan hi ha altes pressions, també romanen les dures condicions meteorològiques a causa de l'entrada d'aire d'origen àrtic, la qual cosa provoca dies assolellats però acompanyats de forts vents gèlids i temperatures properes als zero graus durant les hores centrals del dia i força per sota del zero durant la nit. El principi de la primavera és una perllongacióprolongació de l'hivern, i solen persistir els corrents freds. A mesura que avança l'estació, el temps es torna més temperat i estable. Els [[estiu]]s són calorosos i sufocants a causa de l'alt nivell d'[[humitat]], que rarament baixa del 70%. La xafogor és interrompuda per temporals que poden resultar violents i provocar intenses calamarses. Es poden registrar, d'altra banda, diverses setmanes consecutives assolellades i amb temperatures elevades, a causa de l'[[anticicló de les Açores]] <ref>{{citar web |Açores]]<ref>{{ref-web| url = http://www.weatheronline.co.uk/reports/wxfacts/The-Azores-High.htm| títol = Azores High | consulta = 2 de gener de 2012 | cognom = | nom = | llengua = anglès| editor = | data = }}</ref>anglès}}</ref> i la pujada de l'[[anticicló]] [[Africa|africà]], que provoca temperatures més altes. La [[tardor]] és fresca, humida i plujosa, i a vegades decididament freda durant la segona part de l'estació, que pot arribar a assemblar-se molt a l'hivern. A més, sovint hi ha molta [[boira]], cosa que fa de Ferrara una de les ciutats amb més boira d'Itàlia. [[Fitxer:Circoscrizioni Ferrara.JPG|thumb|200px|right|LesFerrara.JPG|miniatura|Les circoscrizioni de Ferrara]] == Estructura administrativa == L'estructura administrativa italiana està definida a la constitució italiana als articles 118 a 133 .<ref>{{citar web |133.<ref>{{ref-web| url = http://www.quirinale.it/costituzione/costituzione.htm | títol = Constitució italiana| consulta = 2 de gener de 2012 | cognom = | nom = | llengua = italià| editor = | data = }}</ref>italià}}</ref> Els governs locals a Itàlia han experimentat un procés de reforma basada en els principis de capitalització, obligació de retre comptes davant els ciutadans i servei de qualitat.<ref>{{citar web |qualitat.<ref>{{ref-web| url = http://www.esade.edu/public/modules.php?name=news&idnew=54&idissue=21| títol = Experiències de responsabilització: el cas del govern local a Itàlia | consulta = 2 de gener de 2012 | cognom = Marcuccio| nom = Manila| llengua =català | editor =ESADE | data = }}</ref>=ESADE}}</ref> El municipi de Ferrara (''[[comune]]'') està dividit en vuit ''[[circoscrizione]]'', que són les unitats de descentralització comunal en què es divideix el territori. Les circoscrizioni agrupen els diferents barris de la ciutat i les [[frazione]].''[[frazione|frazioni]]''. <ref>{{citar web<ref>{{ref-web | url = http://ferrara.comune.fe.it/index.phtml?id=2 | títol = Comune di Ferrara | consulta = 2 de gener de 2012 | cognom = | nom = | llengua = italià|italià editor}}{{Enllaç =no |actiu|date=de datamaig =2026 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> * '''Circoscrizione Centro Cittadino''' * '''Circoscrizione Giardino Arianuova Doro'''. Quartieri: Acquedotto, Arianuova, Darsena, Doro, Ex Mof, Grattacielo, Parco Urbano, P.le dei Giochi, San Benedetto, Stazione Centrale, Via del Lavoro * '''Circoscrizione via Bologna'''. Quartieri: Borgo San Luca-Rivana, Argine Ducale, Aeroporto, Foro Boario, La Piramide, Krasnodar, Villaggio Satellite, Centro Artigianale, San Giorgio, Chiesuol del Fosso, Fiera * '''Circoscrizione Zona Nord'''. Quartieri: Pontelagoscuro, Polo chimico di Ferrara, Barco * '''Circoscrizione Zona Nord Ovest'''. Quartieri: Porotto, Cassana, Mizzana, Arginone, Parco Commerciale Diamante, Borgo Marconi * '''Circoscrizione Zona Sud'''. Quartieri: Zona Artigianale, Aguscello, Gaibanella, Torre Fossa, San Martino, Goro, Sant'Egidio, Fossa San Marco, Montalbano, San Bartolomeo in Bosco, Monestirolo, Portomaggiore * '''Circoscrizione Zona Nord Est'''. Quartieri: Codrea, Cocomaro di Cona, Cocomaro di Focomorto, Cona, Focomorto, Quartesana, Masi Torello, Copparo, Final di Reno, Migliaro, Massa Fiscaglia * '''Circoscrizione Zona Est'''. Quartieri: Villa Fulvia, Porta Ferrara, Quacchio, Pontegradella, Ponte Travagli, Borgo Punta, Malborghetto di Boara, Boara. == Demografia == === Població === A finals del 2007, hi havia 133.591 persones que residien a Ferrara,<ref>{{citar web | url = http://demo.istat.it/bil2007/index.html | títol = Taula dinàmica sobre estadístiques demogràfiques | consulta = 7 de gener de 2012 | cognom = | nom = | llengua = italià| editor = | data = }}</ref> 62.417 homes (un 46,8%) i 71.174 dones (un 53,2), suposant un lleuger creixement respecte al 2006 (133.214). %),<ref>{{citar web | url = http://servizi.comune.fe.it/index.phtml?id=3033 | títol = Popolazione residente nel Comune di Ferrara al 31/12/2007 | consulta = 7 de gener de 2012 | cognom = | nom = | llengua =italià | editor = | data = }}</ref> Els menors de 18 anys són un 12,28 per cent. La població de pensionistes arriba al 26,41 per cent. La mitjana italiana és d'un 18,06 per cent (menors 18) i un 19,94 per cent (pensionistes). L'edat mitjana dels ferraresos és de 49 anys, essent la mitjana italiana de 42 anys. A continuació es detalla el nombre d'habitants per ''circoscrizioni'' (2007): * ''Circoscrizione Centro Cittadino'': 18.693 habitants. * ''Circoscrizione Giardino Arianuova Doro'': 16.835 habitants. * ''Circoscrizione via Bologna'': 26.119 habitants. * ''Circoscrizione Zona Nord'': 13.819 habitants. * ''Circoscrizione Zona Nord Ovest'': 11.022 habitants. * ''Circoscrizione Zona Sud'': 12.952 habitants. * ''Circoscrizione Zona Nord Est'': 9.159 habitants. * ''Circoscrizione Zona Est'': 24.992 habitants. === Evolució demogràfica === Entre 2002 i 2007, la població de Ferrara va créixer un 2,28 per cent, mentre que a [[Itàlia]] augmentava un 3,85 per cent. Els creixements dels darrers anys han estat realment minsos (+0,4% el 2005, +0,6% el 2006 i de +0,3% el 2007). L'índex de natalitat actual de Ferrara és de 7,02 naixements per 1.000 habitants. La mitjana italiana és de 9,45 naixements. Ferrara es coneguda per ser la ciutat de més de 100.000 habitants més envellida d'Itàlia, així com la que té un índex de natalitat més baix.<ref>{{citar web | url = http://www.informaminori.it/upload/1/att_popolazione_natalita_r.e._07.pdf | títol = Població i natalitat al Veneto. Comentari i dades sobre Ferrara | consulta = 7 de gener de 2012 | cognom = | nom = | llengua = italià| editor = | data = }}</ref> Mentre que la població d'origen italià ha baixat un 0,5% el 2007, ha augmentat el nombre de residents estrangers, arribant a finals del 2007 a 6.938 persones, suposant un 5,2% del total de residents, dels quals 3.043 eren homes i 3.895 dones. L'augment d'estrangers els anys anteriors ha estat d'un 15% el 2006 i un 13% el 2005. El grup d'immigrants més gran era originari d'[[Ucraïna]] (1016), seguit pel de [[Romania]] (935) i d'[[Albània]] (836). Cal destacar el fort increment dels romanesos el 2007, passant de 417 (2006) a 935 (2007). Els procedents del Marroc són en quarta posició (427). Actualment, un 10% dels naixements tenen com a mínim un pare estranger. <ref>{{citar web | url = http://servizi.comune.fe.it/index.phtml?id=234 | títol = Gli stranieri nel comune di Ferrara | consulta = 7 de gener de 2012 | cognom = | nom = | llengua =italià | editor = | data = }}</ref> <center><timeline> Colors= id:lightgrey value:gray(0.9) id:darkgrey value:gray(0.7) id:sfondo value:rgb(1,1,1) id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8) ImageSize = width:455 height:373 PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:200000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:50000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:10000 start:0 BackgroundColors = canvas:sfondo BarData= bar:1861 text:1861 bar:1871 text:1871 bar:1881 text:1881 bar:1901 text:1901 bar:1911 text:1911 bar:1921 text:1921 bar:1931 text:1931 bar:1936 text:1936 bar:1951 text:1951 bar:1961 text:1961 bar:1971 text:1971 bar:1981 text:1981 bar:1991 text:1991 bar:2001 text:2001 bar:2007 text:2007 PlotData= color:barra width:20 align:left bar:1861 from:0 till:64204 bar:1871 from:0 till:67306 bar:1881 from:0 till:70442 bar:1901 from:0 till:81301 bar:1911 from:0 till:95721 bar:1921 from:0 till:106768 bar:1931 from:0 till:115628 bar:1936 from:0 till:119265 bar:1951 from:0 till:133949 bar:1961 from:0 till:152654 bar:1971 from:0 till:154066 bar:1981 from:0 till:149453 bar:1991 from:0 till:138015 bar:2001 from:0 till:130992 bar:2007 from:0 till:133591 PlotData= bar:1861 at: 64204 fontsize:S text:64.204 shift:(-8,5) bar:1871 at: 67306 fontsize:S text:67.306 shift:(-10,5) bar:1881 at: 70442 fontsize:S text:70.442 shift:(-10,5) bar:1901 at: 81301 fontsize:S text:81.301 shift:(-10,5) bar:1911 at: 95721 fontsize:S text:95.721 shift:(-10,5) bar:1921 at: 106768 fontsize:S text:106.768 shift:(-10,5) bar:1931 at: 115628 fontsize:S text:115.628 shift:(-10,5) bar:1936 at: 119265 fontsize:S text:119.265 shift:(-10,5) bar:1951 at: 133949 fontsize:S text:133.949 shift:(-10,5) bar:1961 at: 152654 fontsize:S text:152.654 shift:(-10,5) bar:1971 at: 154066 fontsize:S text:154.066 shift:(-10,5) bar:1981 at: 149453 fontsize:S text:149.453 shift:(-10,5) bar:1991 at: 138015 fontsize:S text:138.015 shift:(-10,5) bar:2001 at: 130992 fontsize:S text:130.992 shift:(-10,5) bar:2007 at: 133591 fontsize:S text:133.591 shift:(-10,5) TextData= fontsize:S pos:(20,20) text:font ISTAT </timeline> </center> == Cultura i tradicions == Per entendre la vitalitat cultural de la Ferrara d'avui,d'avui cal anar uns centenars d'anys enrrera,enrere, quan la ciutat era un centre humanístic important, i va acollir a la seva Cort els més grans poetes del [[Quattrocento]] i del [[Cinquecento]]: [[Matteo Maria Boiardo]], [[Ludovico Ariosto]] i [[Torquato Tasso]], i també els grans pintors del seu temps, [[Andrea Mantegna]], [[Giovanni Bellini]], [[Cosmè Tura]], [[Francesco del Cossa]] i [[Ercole Ferrarese|Ercole de Roberti]] (l'''Officina ferrarese''), [[Benvenuto Tisi|Il Garofalo]], [[Ticià]], [[Dosso Dossi]] ,Dossi]], [[Battista Dossi]] i [[Scarsellino]]. Moltes obres d'aquests autors es troben avui a la Pinacoteca Nazionale di Ferrara, ubicada al [[Palazzo dei Diamanti]]. [[Fitxer:Ferrara 01.jpg|right|thumb|220px|Corso01.jpg|miniatura|Corso Ercole I d'Este]] El circuit dels Museusmuseus d'art antic comprèn el petit, però ric [[Museu de la catedral de Ferrara|Museu de la catedral]] i l'elegant [[Palazzo Schifanoia]], amb un important recull de medalles antigues, voris i ceràmica del renaixement. A l'interior del palau, a la Sala dels Mesos es conserva una col·lecció de frescos del [[segle XV]],{{segle|XV}}, obra de [[Francesco del Cossa]], [[Ercole Ferrarese|Ercole de' Roberti]] i altres pintors pertanyents a l'"Officina Ferrarese". La ciutat està orgullosa de tenir un recull important d'obres de pintors locals [[Giovanni Boldini]] i [[Filippo De Pisis|Filippo de Pisis]] i una tradició consolidada de mostra d'art internacional d'altíssim nivell, organitzada en el [[Palazzo dei Diamanti]], joia arquitectònica del [[cinquecento]] de [[Biagio Rossetti]]. Per exemple, del 17 de febrer al 25 de maig de 2008, acollia una exposició sobre [[Joan Miró]]: Joan Miró: la terra.<ref>{{citar web |terra.<ref>{{ref-web| url = http://www.elnortedecastilla.es/20080217/cultura/ferrara-dedica-exposicion-ochenta-20080217.html | títol = Ferrara dedica una exposició de vuitanta quadres a la intensa relació de Miró amb la terra| consulta = 29 de març de 2012 | cognom = | nom = | llengua = castellà| editor = elnortedecastilla | data = 17 de febrer de 2008}}</ref> [[Fitxer:Ferrara diamanti2.JPG|thumb|left|220px|Exposiciódiamanti2.JPG|miniatura|Exposició Joan Miró al Palazzo dei Diamanti]] Ferrara ha estat una ciutat estimada per directors de cinema italians i estrangers: entre altres trobem l'ambientació de les pel·lícules ''[[El jardí dels Finzi Contini]]''<ref>{{citar web |Contini]]''<ref>{{ref-web| url = http://www.filmaffinity.com/es/film453379.html| títol = Sinopsi de la pel·lícula | consulta = 9 de gener de 2012| cognom = | nom = | llengua =anglès | editor = | data = }}</ref>=anglès}}</ref> ([[Vittorio De Sica]], 1970), ''[[Al di là delle nuvole]]'' ([[Michelangelo Antonioni]] - [[Wim Wenders]], 1995), ''[[Il mestiere delle armi]]''<ref>{{citar web |armi]]''<ref>{{ref-web| url = http://web.tiscali.it/archivio_spietati/recensioni/rece-2000-2001/rece-2000-2001-m/mestiere_delle_armi.htm | títol = Drama històric | consulta = 9 de gener de 2012| cognom = | nom = | llengua = | editor = | data = }}</ref>2012}}</ref> ([[Ermanno Olmi]], 2001). Cada temporada, en el [[Teatro comunale de Ferrara]] hi ha una completa programació de dansa, de concerts de música clàssica i teatre líric. El [[Palio]] més antic d'Itàlia se celebra el darrer diumenge de maig. Ferrara acull tots elscada anys,any, la darrera setmana d'agost, el Festival més gran de música de carrer, el Festival Ferrara Buskers, ideat per Stefano Buttons i que funciona des de [[1987]]: 200.000 m²m² d'un escenari medieval i del Renaixement meravellós, disponible per a dotzenes de músics de carrer que vénenvenen de qualsevol part del món, segons diu la propaganda promocional d'aquest espectacle. [[Fitxer:Ballons vista aerea.jpg|thumb|250 px|Festivalaerea.jpg|miniatura|Festival de Globus de Ferrara]] A Ferrara, en el Parc de Ciutat Georgio Bassani, cada setembre,setembre es fa el més gran Festival de globus mongolfier d'Itàlia i un dels més importants a Europad'Europa (Festival de Globus de Ferrara), que s'ha convertit en un esdeveniment gegantí: El 2006, en quatre dies 150.000  persones van envair la ciutat. Des del [[1996]], el festival musical "Ferrara Sota les Estrelles" s'ha convertit en una de les manifestacions artístiques més importants d'Itàlia. Els concerts s'han celebrat ena la plaça del Castello Estense, en ple centre històric de ciutat. El festival, que es fa a l'estiu entre els mesos de juny i juliol, ha acollit el 2008, entre altres, ad'altres, [[Caetano Veloso]], [[Giovanni Allevi]] i [[The Raconteurs]]. En elAl vessant esportiu, cal destacar que cada any es corre a Ferrara la mitja Marató.<ref>{{citar ref | títol = Corriferrarra Half Marathon| editor = | obra = | data = | url = http://www.giraitalia.it/eventi_sportivi/emilia/ferrara/| llengua =italià |cognom= |nom= | consulta = 29 de febrer de 2012}}</ref> En elAl món literari, des de 1965, es lliura el ''Premio Letterario Estense'' a finals deal setembre, per articles apareguts en la premsa periòdica o retransmesos per ràdio o televisió.televisió.<ref>{{ref-web|url=http://www.premioestense.it/ |títol=Premio Letterario Estense}}</ref> == Història == Ferrara és la més jove de les grans ciutats [[Via Emília|emilianes]], ja que té el seu origen entre els [[segle VII|seglessegles VII]]{{versaleta|vii}} i [[Segle VIII|VIII]].{{versaleta|viii}}. A causa de les continuescontínues invasions dels [[bàrbar]]s,[[bàrbars]], es van generar dos centres principals d'assentament,<ref>{{es}} Il·lustrat en el vídeo "Ferrara: planificación de la ciudad ideal"</ref> el primer al voltant de l'antiga catedral Basilica de San Giorgio, i l'altre en una antiga ''[[castra]]'' [[bizantina]][[Imperi delRomà [[segled'Orient|romana VI]],d'Orient]] del {{segle|VI}}, a l'altra riba del Po.<ref>{{citar ref | títol =Història de Ferrara | editor = | obra = | data = | url = http://www.iasfbo.inaf.it/~mauro/Ferrara/history.html| llengua =anglès |cognom= |nom= | consulta = 13 de gener de 2012}}</ref> === Exarcat de Ràvenna === {{Principal|Exarcat{{article principal|Exarcat de Ravenna}} [[Fitxer:Mapa de la[[Fitxer:Mappa ItàliaItalia bizantina ie longobarda.png|thumb|180px|Mapalongobarda-ca.png|miniatura|Mapa d'Itàlia en temps de l'[[exarcat de Ravenna]]]] [[Fitxer: Matilde[[Fitxer:Matilde di Canossa.jpg|thumb|180px|MatildeCanossa.jpg|miniatura|Matilde di Canosa]] [[Fitxer:Coat of arms of the House of Este (1239).svg|thumb|180px|Escut(1239).svg|miniatura|Escut d'armes dels Este]] El primer cop que apareix Ferrara en un document és el [[767]].<ref name=FIT>{{ref-llibre|cognom= Bassi |nom= Carlo |títol= Ferrara and its province |any= 2005 |editor= Touring |llengua=anglès |isbn=978-88-365-3440-1|ref= }}|isbn=978-88-365-3440-1}} pàg 19 i ss.</ref> durant la fundació dels [[Estats Pontificis]] en el temps del rei llombard [[Aistulf de Friül]] i el [[Papa[[papa Esteve II]], <ref>{{citarII]],<ref>{{citar ref | títol = Esteve II| editor = | obra = | data = | url =http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0034116 | llengua =català |cognom= |nom= | consulta =13 de gener de 2012 }}</ref>2012}}</ref> a qui la va haver de cedir com a part de l'[[exarcat de Ravenna]].<ref>{{ref-llibre|cognom= Duchesne |nom= L. M. |títol= The Beginnings of the Temporal Sovereignty of the Popes, A.D. 754–1073 |llengua=anglès|isbn=|year= |ref=1908 }}</ref>|url= https://archive.org/details/beginningsoftemp0000mgrl |llengua=anglès}}</ref> Ferrara es mantindria sota l'autoritat dels pontífexs romans - guardant fidelitat, però funcionant com a estat sobirà<ref name=BIT>{{ref-llibre|cognom= Hearder |nom= Harry |títol= Breve historia de Italia |any= 2003 |editor= alianza editorial |llengua=castellà |isbn=978-84-206-5603-8 |ref= }}</ref>|isbn=978-84-206-5603-8}}</ref> - fins a la unificació italiana el 1860. Des del [[984]] va ser feu de [[Tedald de Mòdena]], comte de [[Mòdena]] i [[Canossa]], nebot de l'emperador [[Otó  I del Sacre Imperiel Romano-Germànic|OtóGran|Otó I]]. Amb el pas del temps, Ferrara va ser capaç de constituir-se en un municipi autònom o "comune", i defensant activament la seva independència durament guanyada va ingressar a la [[Lliga llombarda]], aliança creada per contrarestar el poder de l'emperador [[Frederic  I del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic Barba-roja|Frederic I]] del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. El [[1101]]<ref name=FIT/> va ser conquerida per la [[comtessa]] [[Matilde de Canossa|Matilde di Canossa]], que va arribar a dominar tots els territoris italians del nord dels [[Estats Pontificis]].<ref>{{citar ref | títol =Matilde di Canossa | editor = | obra = | data = | url = http://www.matildedicanossa.it/eng/matilde.htm| llengua =anglès |cognom= |nom= | consulta = 19 de gener de 2012}}</ref> En aquells anys, la ciutat havia crescut principalment en la riba esquerra del Po, deixant a l'ombra la primera Basilica de San Giorgio i en conseqüència la seu episcopal es va desplaçar l'any [[1135]] a l'actual [[San Giorgio de Ferrara|catedral]], al centre de la ciutat. La principal font de riquesa de la ciutat era el comerç al llarg del [[Riu[[riu Po]], que a l'època era el curs principal de l'ampli delta i fluïa al sud de la ciutat. Tanmateix, el [[1152]] quan el riu va trencar la presa septentrional i es va desviar el curs del Po, el port de la ciutat va perdre importància. El [[1146]], en morir l'últim de la dinastia dels Adelardi ([[Guglielmo II Adelardi]]), el domini de Ferrara va passar a [[Obizzo I d'Este]] com a [[aixovar|dot]] de la seva neboda "la Marchesella", en casar-se amb Adalberto V, fill d'Opizzo.<ref>{{citar ref | títol = Marchesella Adelardi| editor =ancestry.com | obra = | data = | url = http://homepages.rootsweb.ancestry.com/~cousin/html/p201.htm| llengua =anglès |cognom= |nom= | consulta = 19 de gener de 2012}}</ref> === Marquesat de Ferrara === {{Principal|Marquesat{{article principal|Marquesat de Ferrara}} L'any [[1196]] li fou concedit a [[Azzo VI d'Este]]<ref name=FIT/> el títol de [[Marquesat de Ferrara|Marquès de Ferrara]], per part del [[papa]] [[Celestí III]]. El nétnet d'Azzo VI, [[Opizzo II d'Este]] (1264-1293), va ser proclamat senyor vitalici de Ferrara (1264)<ref>{{citar ref | títol =Signore di Ferrara "gubernator et rector et generalis et perpetuus dominus" | editor = Foundation for Medieval Genealogy| obra = | data = | url = http://fmg.ac/Projects/MedLands/MODENA,%20FERRARA.htm| llengua =anglès |cognom= |nom= | consulta =19 de gener de 2012 }}</ref>2012}}</ref> i va marcar la fi del període comunal a Ferrara i l'inici de la senyoria, que perdurà fins al [[segle XVII]]. {{segle|XVII}}. [[Nicolau III d'Este]] (1393-1441) va rebre uns quants Papes amb gran magnificència, especialment [[Eugeni IV]], que va arribar a aconseguir la realització del [[Concili de Ferrara]] el 1438.<ref>{{citar ref | títol =''Pope Eugene IV'' | editor =Catholic Encyclopedia | obra = | data = | url = http://www.newadvent.org/cathen/05601a.htm| llengua =anglès |cognom= |nom= | consulta = 19 de gener de 2012}}</ref> Amb Nicolau III, Ferrara va impulsar les arts i de les ciències i la cort va ser el centre d'una forta vida cultural, una de lales més intenses a Europa. Enmig de tanta vida intel·lectual es va començar a construir el [[Castello Estense|castell]] el 1385 i es va fundar la universitat el 1391.<ref>{{citar ref | títol = Castello Estense| editor = | obra = | data = | url =http://www.castelloestense.it/ita/castello/monumento/fortezza.html | llengua =italià |cognom= |nom= | consulta = 20 de gener de 2012}}</ref> === Ducat de Ferrara === {{Principal|Ducat de Ferrara}} [[Fitxer:Borso d'Este.jpg|thumb|left|160px|Borso d'Este]] [[Fitxer:Ercole I d'Este.jpg|thumb|160px|Hèrcules I d'Este]] [[Fitxer:Alfonso I d'Este.jpg|right|thumb|Imatge d'[[Alfons I d'Este]].]] Al darrer terç del Quatrocento i durant trenta-quatre anys [[Hèrcules I d'Este]], ja duc de Ferrara, successor dels seus dos germans [[Borso d'Este|Borso]]<ref>{{citar ref | títol =The Peeragem ''Borso d'Este, Duca di Ferrara'' | editor = | obra = | data = | url =http://www.thepeerage.com/p16404.htm | llengua =anglès |cognom= |nom= | consulta =20 de gener de 2012 }}</ref> i Leonello, transformaria la ciutat, construint una eixample conegut com [[Addizione Erculea]], projectat i executat per l'arquitecte [[Biagio Rossetti]]. Hèrcules també va ser un dels principals [[mecenes]] italians de les arts i a la seva cort van viure-hi grans artistes com ([[Dosso Dossi]], [[Ticià]] o [[Giovanni Bellini]]) i literats com ([[Ludovico Ariosto]], [[Petrarca]] o [[Torquato Tasso]]). La seva preferència per la música instrumental va dur a Ferrara a convertir-se en un centre important de composició per [[llaüt]]. En el vessant polític, va establir una política d'aliances matrimonials sòlides, gràcies a la seva esposa Elionor d'Aragó (amb el regne de Nàpols), i a les seves filles, ([[Isabel d'Este|Isabel]] casada amb [[Francesc II Gonzaga]] – marquès de Màntua- i [[Beatriu d'Este (duquessa de Milà) |Beatriu]] amb [[Lluís Maria Sforza]] - duc de Milà-). Tanmateix, la seva jugada mestra va ser el matrimoni del seu hereu Alfons amb la filla del papa Alexandre VI, [[Lucrècia Borja]], que assegurava una certa estabilitat pel sud, però s'enemistà amb la [[República de Venècia]], amb qui va lluitar en la [[guerra de Ferrara]]<ref>{{citar ref | títol = Guerra de Ferrara| editor = | obra = | data = | url =http://cronologia.leonardo.it/storia/aa1481a.htm | llengua =italià |cognom= |nom= | consulta =20 de gener de 2012 }}</ref> entre 1482 i 1484 per la disputa del monopoli de la [[sal comuna|sal]], un gran revés per Ferrara, i que va acabar amb la [[Pau de Bagnolo]], per la qual els [[Este]] van haver de cedir part del territori. També es va enemistar amb el [[papa]] [[Sixt IV]] que ja havia reprès la seva estada a Roma després del [[Cisma d'Occident]]<ref>{{citar ref | títol =Lucrècia Borja i Ferrara | editor = | obra = | data = | url = http://www.elsborja.org/rutes_lucrecia01.php| llengua =català |cognom= |nom= | consulta =20 de gener de 2012 }}</ref> i intentava reorganitzar els [[Estats pontificis]], però va evitar l'absorció del ducat. [[Alfons I d'Este]]<ref>{{citar ref | títol = Alfons d'Este | editor = | obra = | data = | url = http://www.webexhibits.org/feast/context/alfonso.html| llengua =anglès |cognom= |nom= | consulta = 20 de gener de 2012}}</ref> va entrar inicialment a la [[Lliga de Cambrai]] contra [[República de Venècia|Venècia]] ([[1508]]), i va romandre com a aliat de [[Lluís XII de França]], fins i tot quan el Papa [[Juli II]] va haver signat un acord de pau amb Venècia. El Papa va declarar perduts els feus dels Este i fins i tot va [[excomunió|excomunicar]] a Alfons (1510). Entre 1526 i 1527 Alfons va participar en l'expedició de l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] contra el papa [[Climent VII]], el qual l'any 1530 va reconèixer a Alfons com a posseïdor dels ducats en els quals venia governant la família Este.<ref>{{citar ref | títol =Context polític: Lucrècia Borja i Ferrara | editor = | obra = | data = | url = http://www.elsborja.org/rutes_lucrecia03.php| llengua =català |cognom= |nom= | consulta =20 de gener de 2012 }}</ref> Tant Alfons com els seus succesors, [[Hèrcules II d'Este]] i [[Alfons II d'Este]] van continuar engrandint Ferrara durant el seus regnats, embellint la ciutat amb nous palaus i jardins i afavorint, com els prínceps de la seva casa sempre havien fet, les arts i ciències. En els anys del govern d'Hèrcules II, Ferrara esdevé un dels centres principals de la [[Reforma]] a Itàlia, perquè la seva muller, [[Renata de França]], era [[calvinisme|calvinista]], i va protegir els reformistes, i el seu marit va haver de confinar-la al [[Castello Estense]] per voluntat de [[Pau III]].<ref>{{citar ref | títol = Renata de França| editor = Biografias y vidas| obra = | data = | url =http://www.biografiasyvidas.com/biografia/r/renata.htm | llengua =castellà |cognom= |nom= | consulta = 23 de gener de 2012}}</ref> El seu fill [[Alfons II d'Este]] va contreure tres<ref>{{citar ref | títol =Tres matrimonis | editor = | obra = | data = | url =http://www.isebastiani.com/Timelines/Timeline-Politics.html | llengua =anglès |cognom= |nom= | consulta =23 de gener de 2012 }}</ref> matrimonis, primer amb [[Lucrècia de Mèdici (1544-1561)|Lucrècia de Mèdici]], filla del gran duc [[Cosme I de Mèdici|Cosme I]] de [[Toscana]], després amb Bàrbara d'Austria, germana de l'emperador [[Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic|Maximilià I]], i finalment amb [[Margarida Gonzaga (1564-1618)|Margarida Gonzaga]], filla del [[Duc de Màntua]]. Va situar Ferrara al seu punt més alt, i va ser el mecenes de [[Torquato Tasso]], [[Guarino Guarini]], i [[Cesare Cremonini]], afavorint, com els prínceps de la seva casa sempre havien fet, les arts i ciències. {{article principal|Ducat de Ferrara}} [[Fitxer:Borso d'Este.jpg|miniatura|Borso d'Este]] [[Fitxer:Ercole I d'Este.jpg|miniatura|Hèrcules I d'Este]] [[Fitxer:Bemberg Fondation Toulouse - Portrait d'Alphonse dEste - Titien Inv.1053.jpg|miniatura|Imatge d'[[Alfons I d'Este]].]] Al darrer terç del Quatrocento i durant trenta-quatre anys [[Hèrcules I d'Este]], ja duc de Ferrara, successor dels seus dos germans [[Borso d'Este|Borso]]<ref>{{citar ref | títol =The Peeragem ''Borso d'Este, Duca di Ferrara'' | url =http://www.thepeerage.com/p16404.htm | llengua =anglès | consulta =20 de gener de 2012}}</ref> i Leonello, transformaria la ciutat, construint un eixample conegut com a [[Addizione Erculea]], projectat i executat per l'arquitecte [[Biagio Rossetti]]. Hèrcules també va ser un dels principals [[mecenes]] italians de les arts i a la seva cort van viure-hi grans artistes com ([[Dosso Dossi]], [[Ticià]] o [[Giovanni Bellini]]) i literats com ([[Ludovico Ariosto]], [[Petrarca]] o [[Torquato Tasso]]). La seva preferència per la música instrumental va dur a Ferrara a convertir-se en un centre important de composició per [[llaüt]]. En el vessant polític, va establir una política d'aliances matrimonials sòlides, gràcies a la seva esposa Elionor d'Aragó (amb el regne de Nàpols), i a les seves filles, ([[Isabel d'Este (marquesa consort de Màntua)|Isabel]] casada amb [[Francesc II Gonzaga]] – marquès de Màntua- i [[Beatriu d'Este (duquessa de Milà)|Beatriu]] amb [[Lluís Maria Sforza]] - duc de Milà-). Tanmateix, la jugada mestra va ser el matrimoni del seu hereu Alfons amb la filla del papa Alexandre VI, [[Lucrècia Borja]], que assegurava una certa estabilitat pel sud, però s'enemistà amb la [[República de Venècia]], amb qui va lluitar en la [[guerra de Ferrara]]<ref>{{citar ref | títol = Guerra de Ferrara| url =http://cronologia.leonardo.it/storia/aa1481a.htm | llengua =italià | consulta =20 de gener de 2012}}</ref> entre 1482 i 1484 per la disputa del monopoli de la [[sal comuna|sal]], un gran revés per Ferrara, i que va acabar amb la [[Pau de Bagnolo]], per la qual els [[Este]] van haver de cedir part del territori. També es va enemistar amb el [[papa]] [[Sixt IV]] que ja havia reprès la seva estada a Roma després del [[Cisma d'Occident]]<ref>{{citar ref | títol =Lucrècia Borja i Ferrara | url = http://www.elsborja.org/rutes_lucrecia01.php| llengua =català | consulta =20 de gener de 2012}}</ref> i intentava reorganitzar els [[Estats pontificis]], però va evitar l'absorció del ducat. [[Alfons I d'Este]]<ref>{{citar ref | títol = Alfons d'Este | url = http://www.webexhibits.org/feast/context/alfonso.html| llengua =anglès | consulta = 20 de gener de 2012}}</ref> va entrar inicialment a la [[Lliga de Cambrai]] contra [[República de Venècia|Venècia]] ([[1508]]), i va romandre com a aliat de [[Lluís XII de França]], fins i tot quan el papa [[Juli II]] va haver signat un acord de pau amb Venècia. El papa va declarar perduts els feus dels Este i fins i tot va [[excomunió|excomunicar]] Alfons (1510). Entre 1526 i 1527 Alfons va participar en l'expedició de l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] contra el papa [[Climent VII]], el qual l'any 1530 va reconèixer a Alfons com a posseïdor dels ducats en els quals venia governant la família Este.<ref>{{citar ref | títol =Context polític: Lucrècia Borja i Ferrara | url = http://www.elsborja.org/rutes_lucrecia03.php| llengua =català | consulta =20 de gener de 2012}}</ref> Tant Alfons com els seus successors, [[Hèrcules II d'Este]] i [[Alfons II d'Este]] van continuar engrandint Ferrara durant els seus regnats, embellint la ciutat amb nous palaus i jardins i afavorint, com els prínceps de la seva casa sempre havien fet, les arts i ciències. En els anys del govern d'Hèrcules II, Ferrara esdevé un dels centres principals de la [[Reforma protestant|Reforma]] a Itàlia, perquè la seva muller, [[Renata de França]], era [[calvinisme|calvinista]], i va protegir els reformistes, i el seu marit va haver de confinar-la al [[Castello Estense]] per voluntat de [[Pau III]].<ref>{{citar ref | títol = Renata de França| editor = [[Editorial Biografías y Vidas|Biografías y Vidas]]| url =http://www.biografiasyvidas.com/biografia/r/renata_de_francia.htm | llengua =castellà | consulta = 23 de gener de 2012}}</ref> El seu fill [[Alfons II d'Este]] va contraure tres<ref>{{citar ref | títol =Tres matrimonis | url =http://www.isebastiani.com/Timelines/Timeline-Politics.html | llengua =anglès | consulta =23 de gener de 2012}}</ref> matrimonis, primer amb [[Lucrècia de Mèdici (1544-1561)|Lucrècia de Mèdici]], filla del gran duc [[Cosme I de Mèdici|Cosme I]] de [[Toscana]], després amb Bàrbara d'Àustria, germana de l'emperador [[Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic|Maximilià I]], i finalment amb [[Margarida Gonzaga (1564-1618)|Margarida Gonzaga]], filla del [[Duc de Màntua]]. Va situar Ferrara al seu punt més alt, va ser el mecenes de [[Torquato Tasso]], [[Guarino Guarini]], i [[Cesare Cremonini]], i va afavorir, com els prínceps de la seva casa sempre havien fet, les arts i ciències. Durant el regnat d'Alfons II, Ferrara un cop més va desenvolupar un nucli musical impressionant, igualat a Itàlia només per la ciutat de Venècia, i pels centres musicals tradicionals com [[Roma]], [[Florència]] i [[Milà]]. Compositors com [[Luzzasco Luzzaschi]], [[Lodovico Agostini]], i més tard [[Carlo Gesualdo da Venosa]], representaven les tendències d'[[avantguarda]]. === Integració als Estats Pontificis i època contemporània === L'esplendor dels Este acabà però de cop, per manca de successió legítima, el 1598 amb l'anomenada "Devoluzione", és a dir la incorporació del ducat de Ferrara a la jurisdicció directa de l'església de Roma, exercida per mitjà de legats pontificis, un cop obligada a fugir la família ducal a Mòdena. Era la fi del seu protagonisme.<br /> Entre els anys [[1624]] i [[1627]] cinc portes van tancar el sector jueu de la ciutat: naixia el [[gueto]], que romandria fins el 1859. En el [[segle XVIII]] patiria diverses ocupacions: entre 1700 i [[1725]] per les tropes de l'[[imperi austríac]], i el [[1796]] per [[Napoleó]], que la va incorporar a la República Cisalpina ([[1797]]), dita després República Italiana (1802). El 1815 la [[Restauració Francesa]] la retorna als [[estats pontificis]]. Més tard ([[1860]]), després d'un plebiscit, es annexada al Regne d'Itàlia.<ref name=FIT/> A principis del segle XIX, però, la ciutat va viure una represa econòmica gràcies a l'empenta de l'activitat agrícola. <br /> En el segle XX, i especialment a Itàlia, després de la [[Primera Guerra Mundial]], l'armistici, amb preus alts, restriccions econòmiques i dèficit pressupostari,<ref name=BIT/> se succeïren els moviments socials europeus, intel·lectuals i obrers, així com moviments populars, entre els quals sorgí el [[feixisme]], ideat per homes de l'[[Emília-Romanya]], com [[Benito Mussolini]]. A Ferrara el feixisme fou en principi el més revolucionari, però després derivà cap a la dreta, a l'ordre i a l'adhesió popular amb [[Italo Balbo]], que reuní setanta mil esquadristes a la plaça Ariostea. Caigut el feixisme, la gent de Ferrara <ref> La novel·la ''Dins la muralla'', de Giorgio Bassani, és un retrat de la postguerra a Ferrara {{ref-llibre|cognom= Bassani|nom= Giorgio |títol= Dins la muralla |any= 1989 |editor= Edicions 62 |llengua=català |isbn=84-297-2904-7|ref=bassani }}</ref> ha fet de l'antifeixisme un humanisme militant.<ref>{{citar ref | títol = Lucrecia Borja i Ferrara| editor = Institut català d'estudis borgians| obra = | data = | url = http://www.elsborja.org/rutes_lucrecia01.php| llengua =català |cognom= |nom= | consulta = 23 de gener de 2012}}</ref> Entre els anys [[1624]] i [[1627]] cinc portes van tancar el sector jueu de la ciutat: naixia el [[gueto]], que romandria fins al 1859. Al {{segle|XVIII}} patiria diverses ocupacions: entre 1700 i [[1725]] per les tropes de l'[[Imperi Austríac]], i el [[1796]] per [[Napoleó]], que la va incorporar a la República Cisalpina ([[1797]]), dita després República Italiana (1802). El 1815 la [[Restauració Francesa]] la retorna als [[estats pontificis]]. Més tard ([[1860]]), després d'un plebiscit, és annexada al Regne d'Itàlia.<ref name=FIT/> A principi del {{segle|XIX}}, però, la ciutat va viure una represa econòmica gràcies a l'empenta de l'activitat agrícola. <br /> Al {{segle|XX}}, i especialment a Itàlia, després de la [[Primera Guerra Mundial]], l'armistici, amb preus alts, restriccions econòmiques i dèficit pressupostari,<ref name=BIT/> se succeïren els moviments socials europeus, intel·lectuals i obrers, així com moviments populars, entre els quals sorgí el [[feixisme]], ideat per homes de l'[[Emília-Romanya]], com [[Benito Mussolini]]. A Ferrara el feixisme fou en principi el més revolucionari, però després derivà cap a la dreta, a l'ordre i a l'adhesió popular amb [[Italo Balbo]], que reuní setanta mil esquadristes a la plaça Ariostea. Caigut el feixisme, la gent de Ferrara<ref>La novel·la ''Dins la muralla'', de Giorgio Bassani, és un retrat de la postguerra a Ferrara {{ref-llibre|cognom= Bassani|nom= Giorgio |títol= Dins la muralla |any= 1989 |editor= Edicions 62 |isbn=84-297-2904-6|ref=bassani}}</ref> ha fet de l'antifeixisme un humanisme militant.<ref>{{citar ref | títol = Lucrecia Borja i Ferrara| editor = Institut català d'estudis borgians| url = http://www.elsborja.org/rutes_lucrecia01.php| llengua =català | consulta = 23 de gener de 2012}}</ref> Anys després, i gràcies a la valoració ciutadana del patrimoni artístic i històric, va culminar amb la inclusió de la ciutat en la llista de [[Patrimoni de la humanitat]] de la [[UNESCO]] el 1995. == Llocs d'interès == [[Fitxer:Ferrara{{Infotaula muraedifici |nom 2.jpg|thumb|220= px|MurallaFerrara, deciutat Ferrara]]del Renaixement i el [[Delta del Po]] |imatge = Ballons vista aerea.jpg |peu = Vista aèria |coord_display = inline }} L'estructura urbana de Ferrara va tenir el seu moment de major activitat durant el [[segle IX]],{{segle|IX}}, quan de la petita àrea habitada de [[Voghiera]], la gent es va traslladar a causa de les invasions dels bàrbars a l'illa del [[Po]], creada per dos braços del riu, el [[Po de Volano]] i el [[Po de Primaro]]. Aquí vaigva néixer el ''Borgo San Giorgio'' que representa la primera areaàrea urbana de ''Ferrariola'' i on es va traslladar la seu episcopal a la Basilica di San Giorgio fuori le mura. Després, el centre habitat es va traslladar a la vora del Po, on s'estenia un vast territori sobre el qual es va construir la Ferrara [[Edat Mitjana |[[edat medieval]].mitjana|medieval]]. En el trajecte del Po hi havia l’anomenadal'anomenada ''[[Via delle Volte]]'', encaraque existentencara avui existeix i és coneguda per aquest nom, mentre que de la ''Piazza delle Erbe'', l’actuall'actual ''Piazza Trento e Trieste'', partia una via anomenada ''Sabbioni'' que unia la ciutat amb Borgo San Giorgio. El teixit urbà de la ciutat contemporània es pot dividir en dues parts ben diferenciades per l'eix viari del Corso della Giovecca i Via Cavour, que talla la ciutat en dos: * Al sud hi ha la ciutat [[Edat Mitjana |[[edat medieval]]mitjana|medieval]] antiga, composta pel [[Casstello Estense]], la [[San Giorgio de Ferrara|catedral ]]Ferrara|catedral]] i el Borgo San Giorgio; * Al nord hi ha la ciutat nova [[Renaixement | renaixentista]],[[Renaixement|renaixentista]], caracteritzada per l'Addizione Erculea. La ciutat conserva l'urbanisme del [[segle XIV]] i encara té el centre històric completament envoltat de la muralla medieval, i el centre de la ciutat ha estat catalogat [[Patrimoni Mundial de la Humanitat]]. === La muralla medieval === La ciutat encara està envoltada per més de 9 quilòmetres de l'antiga muralla medieval, principalment construïda als [[segle XV|segles XV]] i [[Segle XVI|XVI]]. === El castello Estense === [[Fitxer:Castello ferrara.jpg|right|thumb|220px|Castello Estense]] L'edifici més destacat de laLa ciutat ésconserva ell'urbanisme '''[[Castellodel Estense]]'''{{segle|XIV}} {{Coord|40|50|15|N|11|37|10|E|type:landmark}}i enencara té el centre de la ciutat, un edifici quadrat dehistòric maonscompletament envoltat per un [[fossat]] ple d'aigua, amb quatre torres defensives amb pavellons. Es va construir a partir del [[1385]] ade partirla d'unamuralla revoltamedieval quei vaha convèncerestat Nicolaucatalogat II[[Patrimoni d'EsteMundial de la necessitat d'erigir defenses per ell i la seva família.Humanitat]]. === La catedral demuralla Ferraramedieval === * '''[[San Giorgio de Ferrara]]''', és la catedral que es va consagrar el 1135, en completar-se la part més baixa de la [[façana]] ([[romànica]]) i les façanes de costat. Segons una inscripció ara perduda, l'església fou construïda per [[Guglielmo II Adelardi]] (mort el 1146),La queciutat hiencara està enterrat. L'escultura del portal principal és de Nicholaus, esmentat en la inscripció perduda com l'arquitecte de l'església, i ésenvoltada elper més notable d'aquesta catedral: representa un extraordinari "Últim Judici". La part superior de la façana principal, amb arcades ogivals, data del [[segle XIII]] i el portal té lleons ajaguts i escultures elaborades a dalt. L'interior es va restaurar en estil [[barroc]] el [[1712]]. Com a resultat d'aquesta restauració es va tancar la "Porta del Mesi", imponent entrada pel flanc sud, les decoracions externes de la qual havien estat definitivament tretes el 1717.<br />Hi queden els "formelle dei mesi" , que donaven el nom a la porta, i que es conserven al del museu de la catedral, i els [[hipogrif]]s de fora, que aguantaven les columnes del portal i que ara són al frontal de la catedral.El [[campanar]], en l'estil del [[Renaixement]], data9 quilòmetres de 1451-1493, però l'última planta es va afegir al final del [[segle XVI]], però tanmateix queda incomplet. El seul'antiga plànolmuralla s'atribueixmedieval, aprincipalment [[Leonconstruïda Battistaals Alberti]],segles tot{{versaleta|xv}} i que aquesta atribució no és segura.{{versaleta|xvi}}. === Altres palausEl edificis''castello civilsEstense'' === [[Fitxer: Ferrara palazzo municipale2.JPG|right|thumb|220px|Palazzo Municipale]] [[Fitxer:Ferrara 07-05 (48).jpg|right|thumb|220px|Casa de Ludovico Ariosto]] [[Fitxer: Ferrara diamanti3.JPG|thumb|220px|Palazzo dei Diamanti]] * Al costat del Castell es troba l'hospital de Santa Anna, on el poeta [[Torquato Tasso]] va estar confinat durant el seu atac de l'alienació[[Fitxer:Castello mentalferrara.jpg|miniatura|Castello ([[1579]]-[[1586]]).Estense]] *L'edifici Elmés '''[[Palazzodestacat Municipalede (Ferrara)|Palazzola Municipale]]''',ciutat començatés el 1245''[[Castello vaEstense]]'' ser{{Coord|40|50|15|N|11|37|10|E|type:landmark}} laal residènciacentre de la famíliaciutat, Esteun finsedifici alquadrat, [[seglefet XVI]].de L'entradamaons, principalenvoltat esper faun per[[fossat]] laple Voltod'aigua, delamb Cavallo,quatre davanttorres perdefensives davantamb depavellons. laEs catedral,va iconstruir estàa flanquejadapartir perdel dos[[1385]] escultures,a còpiespartir d'una revolta que va convèncer Nicolau II d'Este de lesla originalsnecessitat deld'erigir segledefenses XV.per Foua reconstruïtell eni ella [[segleseva XVIII]].família. * '''[[Palazzo della Ragione]]''', construït en maons d'estil gòtic des de 1315 al 1326. L'actual palau prové d'una reconstrucció posterior a la [[Segona Guerra Mundial]], com a resultat d'un incendi que va destruir una part del palau. L'edifici actual, construït entre importants controvèrsies, no fa justícia a[[Fitxer:Ferrara lamura bellesa2.jpg|miniatura|Muralla de l'edifici original, resultant per alguns una còpia introduïda en un context no apte.Ferrara]] *=== La catedral de Ferrara té=== * molts'''[[San delsGiorgio primersde palausFerrara]]''', és la catedral que es va consagrar el 1135, en completar-se la part més baixa de la [[façana]] ([[romànica]]) i les façanes laterals. Segons una inscripció ara perduda, l'església fou construïda per [[Guglielmo II Adelardi]] (mort el 1146), que hi està enterrat. L'escultura del Renaixement,portal sovintprincipal és de Nicholaus, esmentat en la inscripció perduda com l'arquitecte de l'església, i és el més notable d'aquesta catedral: representa un extraordinari "Últim Judici". La part superior de la façana principal, amb arcades ogivals, data del {{segle|XIII}} i el portal té lleons ajaguts i escultures elaborades a dalt. L'interior es va restaurar en estil [[barroc]] el [[1712]]. Com a resultat d'aquesta restauració es va tancar la "Porta del Mesi", imponent entrada pel flanc sud, les decoracions externes de [[terracota]].la Poquesqual ciutatshavien d'Itàliaestat tandefinitivament petitestretes enel tenen1717.<br tants,/>Hi encaraqueden els "formelle dei mesi", que moltsdonaven sónel comparativamentnom petits.a Entrela ellsporta, destaquemi elsque es conserven al del barrimuseu nordde (especialmentla catedral, i els quatre[[hipogrif]]s ende lafora, interseccióque delsaguantaven seusles doscolumnes carrersdel principals),portal i que fouara construïtsón peral [[Hèrculesfrontal Ide d'Este]]la entrecatedral. 1492El i[[campanar]], 1505,en -l'estil perdel això[[Renaixement]], s'anomenavadata l'Addizionede Erculea-1451-1493, però l'última planta es va afegir al final del {{segle|XVI}}, però tanmateix queda incomplet. El seu plànol s'atribueix a partir[[Leon delsBattista plànolsAlberti]], detot [[Biagioi Rossetti]].que aquesta atribució no és segura. * El '''[[Palazzo Schifanoia]]''', construït el 1385 per [[Albert V d'Este]]. Inclou frescos que descriuen la vida de [[Borso d'Este]], els senyals del [[zodíac]] i representacions al·legòriques dels mesos. El vestíbul fou decorat amb motlles d'estuc per Domenico di Paris, de [[Padua]]. L'edifici també conté llibres del cor amb miniatures i=== unaAltres col·lecciópalaus deedificis monedescivils i=== [[Fitxer:Ferrara medallespalazzo renaixentistes.municipale2.JPG|miniatura|Palazzo Municipale]] * La '''casa de [[Ludovico Ariosto]]''' fou construïda pel poeta a partir del [[1526]], segons el disseny de [[Girolamo da Carpi]] i en ella hi va morir el [[1533]]. '''Parva, sed apta mihi, sed nulli obnoxia, sed non sordida, parta mea, sed tamen aere domus'''. "La casa és petita però adequada per mi, neta, lliure de despeses i comprada només amb els meus propis diners". Això diu la inscripció a[[Fitxer:Ferrara la07-05 façana(48).jpg|miniatura|Casa de la casaLudovico .Ariosto]] * Entre els millors palaus es troba el[[Fitxer:01 '''[[PalazzoPalazzo dei Diamanti]]''' {{Coord|44|50|31.78|N|11|37|16.06|E|type:landmark}}, anomenat per la forma de [[diamant]] dels blocs de pedra de la façana. Allotja la Pinacoteca Nazionale amb una gran col·lecció de l'escola de Ferrara, que va aconseguir prominència en l'última meitat del [[segle XV]], amb [[Cosimo Tura]], [[Francesco del Cossa]] i [[Ercole Ferrarese|Ercole de' Roberti]]. Mestres del [[segle XVI]] de l'[[Escola de Ferrara]] són [[Lorenzo Costa el Vell|Lorenzo Costa]] i [[Dosso Dossi]], i els més eminent de tots [[Girolamo da Carpi]] i [[Benvenuto Tisi]],Diamanti anomenat- [[IlFerrara.jpg|miniatura|Palazzo Garofalo|Garofalo]].dei Diamanti]] * Al costat del Castell es troba l'hospital de Santa Anna, on el poeta [[Torquato Tasso]] va estar confinat durant el seu atac de l'alienació mental ([[1579]]-[[1586]]). * El '''[[Palazzo Municipale (Ferrara)|Palazzo Municipale]]''', començat el 1245, va ser la residència de la família Este fins al {{segle|XVI}}. L'entrada principal es fa per la Volto del Cavallo, davant per davant de la catedral, i està flanquejada per dues escultures, còpies de les originals del {{segle|XV}}. Fou reconstruït al {{segle|XVIII}}. * '''[[Palazzo della Ragione]]''', construït en maons d'estil gòtic des del 1315 al 1326. L'actual palau prové d'una reconstrucció posterior a la [[Segona Guerra Mundial]], com a resultat d'un incendi que va destruir una part del palau. L'edifici actual, construït entre importants controvèrsies, no fa justícia a la bellesa de l'edifici original, i alguns consideren que és una còpia introduïda en un context no apte. * Ferrara té molts dels primers palaus del Renaixement, sovint amb decoracions de [[terracota]]. Poques ciutats d'Itàlia tan petites en tenen tants, encara que molts són comparativament petits. Entre ells destaquem els del barri nord (especialment els quatre en la intersecció dels seus dos carrers principals) que fou construït per [[Hèrcules I d'Este]] entre 1492 i 1505,- per això s'anomenava l'Addizione Erculea- a partir dels plànols de [[Biagio Rossetti]]. * El '''[[Palazzo Schifanoia]]''', construït el 1385 per [[Albert V d'Este]]. Inclou frescos que descriuen la vida de [[Borso d'Este]], els senyals del [[zodíac]] i representacions al·legòriques dels mesos. El vestíbul fou decorat amb motlles d'estuc per Domenico di Paris, de [[Pàdua]]. L'edifici també conté llibres del cor amb miniatures i una col·lecció de monedes i medalles renaixentistes. * La '''casa de [[Ludovico Ariosto]]''' fou construïda pel poeta a partir del [[1526]], segons el disseny de [[Girolamo da Carpi]] i en ella hi va morir el [[1533]]. '''Parva, sed apta mihi, sed nulli obnoxia, sed non sordida, parta mea, sed tamen aere domus'''. "La casa és petita però adequada per a mi, neta, lliure de despeses i comprada només amb els meus propis diners". Això diu la inscripció a la façana de la casa. * Entre els millors palaus es troba el '''[[Palazzo dei Diamanti]]''' {{Coord|44|50|31.78|N|11|37|16.06|E|type:landmark}}, anomenat així per la forma de [[diamant]] dels blocs de pedra de la façana. Allotja la Pinacoteca Nazionale amb una gran col·lecció de l'escola de Ferrara, que va aconseguir prominència a l'última meitat del {{segle|XV}}, amb [[Cosimo Tura]], [[Francesco del Cossa]] i [[Ercole Ferrarese|Ercole de' Roberti]]. Mestres del {{segle|XVI}} de l'[[Escola de Ferrara]] són [[Lorenzo Costa el Vell|Lorenzo Costa]] i [[Dosso Dossi]], i els més eminents de tots, [[Girolamo da Carpi]] i [[Benvenuto Tisi]], anomenat [[Il Garofalo|Garofalo]]. * '''Casa Romei'''. Giovanni Romei va arribar a ser l'administrador dels senyors de Ferrara i es va casar amb Polissena d'Este. Aquesta casa mostra el seu alt rang. * '''[[Palazzo Costabili]] detto di Ludovico il Moro'''. El [[1502]] es va començar la construcció d'aquest gran palau a la Via della Ghiara (actualment Via XX settembre) per Antonio Costabili, ambaixador de Ferrara a la Cort de Ludovico il Moro, duc de Milà.SituatMilà. Situat a la primera planta d'aquest palau es troba el Museo Archeologico Nazionale, que mostra les trobades de la ciutat etrusca de Spina, que va florir entre els segles VI{{versaleta|vi}} i III{{versaleta|iii}} abans de Crist, i que va sobreviure fins al [[segle I]]{{segle|I}} després de Crist, quan fou sepultada per l'aigua del delta del Po. * Museu Giovanni Boldini. Dedicat als pintors de Ferrara que van viure entre el 1842 i el 1931. * Museo dell'Ottocento dell'Ottocento. * Museo del Risorgimento e della Resistenza. enResistenza.A la secció dedicada al [[Risorgimento]], una gran col·lecció d'aquell període, amb caricatures, armes de foc, uniformes. En la secció dedicada a la resistència en la [[Segona guerraGuerra mundial]] Mundial]]. * Museo di Storia Naturale Naturale. * Palazzina Marfisa d'Este. És un esplèndid exemple de residència de la classe alta del [[segle XVI]],{{segle|XVI}}, envoltatenvoltada de magnífics jardins. * Palazzo Massari. Allotja la Galleria d'Arte Moderna e Contemporanea,Contemporanea. AmbAcull obres de [[Mario Sironi]], [[Aroldo Bonzagni]] i [[Achille Funi]] === Altres esglésies === * L'església de ''[[San Francesco di Ferrara]]'', construïda per [[Biagio Rossetti]] sobre un convent franciscà. * L'església de ''San Benedetto''Benedetto''. * L'església de ''Santa Maria in Vado'', construïda a prop del gual ("vado" en italià) del riu Po. * L'església de "San Michele del Gesú", construïda pels jesuïtes el [[1570]] per l'arquitecte [[Alberto Schiatti]] té ununa austera façana de maons. * L'església de ''San Domenico'' Domenico''. * L'església de ''San Paolo'', fou reconstruïda després del terratrèmol de 1570 per l'arquitecte [[Alberto Schiatti]]. * L'església de ''San Giorgio fuori le mura'', dedicada al patró de la ciutat, està documentada el [[segle X]]{{segle|X}} i fou la catedral de la ciutat fins al [[segle XII]]{{segle|XII}}. * L'església de "San Carlo". Construïda entre 1612 i 1623 sota el disseny de [[Giovan Battista Aleotti]], és l'únic exemple a Ferrara d'arquitectura barroca. * L'església renaixentista de ''San Cristoforo''Cristoforo''. * Monastero di Sant'Antonio in Polesine. Fundat per Beatrice d'Este, germana d'[[Azzo VII]], aquest monestir sempre ha estat protegit per la família Este, que sempre va gastar molts diners en el seu embelliment. * El Monestir del Corpus Domini conté les tombes dels [[Este]], incloent-hi [[Alfons I d'Este|Alfons I]], [[Alfons II d'Este|Alfons II]], [[Hèrcules I d'Este]], [[Hèrcules II d'Este]], així com [[Lucrècia Borja]], [[Elionor de Nàpols]], entre altres. d'altres. * Oratorio dell'Annunziata. === Altres llocs === [[Fitxer:Ferrara 07-05 (6).jpg|thumb|200 px|'''Via(6).jpg|miniatura|'''Via delle Volte''' amb les típiques voltes]] * El [[Palazzo Paradiso]] (1391), l'antiga seu de la universitat, allotja la [[Biblioteca Comunale Ariostea]], que té valuosos [[manuscrit]]s, incloent-hi una part de l'[[Orlando Furioso]] de [[Ludovico Ariosto]], algunes cartes escrites per [[Torquato Tasso]] i una [[Bíblia]] que havia pertangut per al frare dominicà [[Girolamo Savonarola]]. Entre els llicenciats famosos d'aquesta Universitat es troben [[Nicolau Copèrnic]] (1503) i [[Paracelsus]]. El jardí botànic de la universitat és l'[[Orto Botanico dell'Università di Ferrara]]. * El ''Archivio Storico Comunale'' conté una quantitat rellevant de documents històrics, des del [[segle XV]]. El ''Archivio Storico Diocesano'' és més antic, ja esmentat en documents el 955, i conté documents valuosos recollits al llarg dels segles pel clergat. Moltes biblioteques també enriqueixen aquesta ciutat, que té una herència cultural d'importància extraordinària. * L'històric [[Teatro comunale de Ferrara]] * La '''Certosa di Ferrara'''.<ref>Una certosa és un monestir cartoixà, normalment situat en una zona aïllada</ref> Construida per [[Borso d'Este]] el 1461 fou transformat en un monumental cementiri cap el 1800 i conserva importants escultures. * Ferrara, des del [[segle XIII]] fou un important centre [[hebreu]], gràcies a la tolerància religiosa dels Este: les [[sinagoga|sinagogues]] i un [[museu]] [[jueu]] són al cor del centre medieval, a la vora de la catedral i el [[Castello Estense]]. A partir de 1626, l'estat papal van establir un el [[gueto]] tancat en el qual els jueus van estar separats de la resta de la població de Ferrara fins a [[1859]]. Durant la persecució del 1938 per part del govern feixista d'Itàlia, Ferrara esdevé protagonista de les persecucions i ha estat recordat per l'escriptor [[Giorgio Bassani]] ([[Bolonya]], 1916 - [[Roma]], 2000) en les novel·les ''[[El Jardí dels Finzi-Contini]]'' (1962) i ''Una notte del '43'' (1956). * El [[Palazzo Paradiso]] (1391), l'antiga seu de la universitat, allotja la [[Biblioteca Comunale Ariostea]], que té valuosos [[manuscrit]]s, incloent-hi una part de l'[[Orlando Furioso]] de [[Ludovico Ariosto]], algunes cartes escrites per [[Torquato Tasso]] i una [[bíblia]] que havia pertangut al frare dominicà [[Girolamo Savonarola]]. Entre els llicenciats famosos d'aquesta Universitat es troben [[Nicolau Copèrnic]] (1503) i [[Paracelsus]]. El jardí botànic de la universitat és l'[[Orto Botanico dell'Università di Ferrara]]. * El ''Archivio Storico Comunale'' conté una quantitat rellevant de documents històrics, des del {{segle|XV}}. El ''Archivio Storico Diocesano'' és més antic, ja esmentat en documents el 955, i conté documents valuosos recollits al llarg dels segles pel clergat. Moltes biblioteques també enriqueixen aquesta ciutat, que té una herència cultural d'importància extraordinària. * L'històric [[Teatro comunale de Ferrara]]. * La '''Certosa di Ferrara'''.<ref>Una certosa és un monestir cartoixà, normalment situat en una zona aïllada</ref> Construïda per [[Borso d'Este]] el 1461 fou transformat en un monumental cementiri cap al 1800 i conserva importants escultures. * Ferrara, des del {{segle|XIII}} fou un important centre [[hebreu]], gràcies a la tolerància religiosa dels Este: les [[sinagoga|sinagogues]] i un [[museu]] [[jueu]] són al cor del centre medieval, a la vora de la catedral i el [[Castello Estense]]. A partir del 1626, l'estat papal van establir un [[gueto]] tancat en el qual els jueus van estar separats de la resta de la població de Ferrara fins al [[1859]]. Durant la persecució del 1938 per part del govern feixista d'Itàlia, Ferrara esdevé protagonista de les persecucions i ha estat recordat per l'escriptor [[Giorgio Bassani]] ([[Bolonya]], 1916 - [[Roma]], 2000) a les novel·les ''[[El Jardí dels Finzi-Contini]]'' (1962) i ''Una notte del '43'' (1956). == Economia == === Agricultura === L'agricultura de Ferrara resulta ser avui dia un dels sectors més importants de l'economia provincial: la base ocupacional de la Província de Ferrara arriba al 8.3%,8,3%, i és l'índex més elevat de tot el nord-est d'Itàlia amb 8.763 indústries actives en el camp i 180 .000180.000 hectàrees de superfície agrària total. === Pesca === També elEl sector de la pesca també té una importància econòmica fonamental si es pensa que el 55% dels 3.000 treballadors del sector d'[[Emília-Romanya]]de l'[[Emília-Romanya]] es concentra a la província de Ferrara amb un total d'1.135de 1.135 empreses actives. === Indústria === NotableÉs ésnotable l'àrea que abasta el Pol químic de Ferrara, amb empreses com LyondellBasell, Polímeri Europa, SyndialEni Rewind (ex Syndial) o BT Itàlia; Ferrara ha estat objectiu d'activitats industrials. UnEs 34.8registra %un 34,8% d'ocupació en la indústria amb un total de 54.000  persones ocupades. === Artesania === El sector de l'artesania augmenta progressivament. Les empreses d'artesans de Ferrara produeixen un 13.8%13,8% del valor provincial que té un paper fonamental dins del sistema productiu local caracteritzat per empreses petites: 26.000 treballadors en el sector i un 35.5%35,5% dels empresaris de Ferrara són artesans. === Turisme === El sector terciari està lligat íntimament al turisme, gràcies a l'àmplia oferta cultural. L'alt nivell de qualitat artística i dels museus ha permès el creixement de l'oferta de balnearis al Lido de Comacchio al Parc regional del Delta del Po. == Infraestructures i serveis == === Educatives === ==== Escoles mitjanes ==== * Scuola Media Statale "F. De Pisis T. Bonati"Bonati". * [http://www.comune.fe.it/smalighieri Scuola Media Statale "Dante Alighieri"] Alighieri" * [http://www.comune.fe.it/tasso_boiardo Scuola Media Statale "T. Tasso M.M. Boiardo"] Boiardo" * Scuola Media Statale "Cosmè Tura"Tura". * Scuola Media Statale "Galileo Galilei"Galilei". * Scuola Media Statale "C. Govoni"Govoni". * Scuola Media Paritaria "San Vincenzo"Vincenzo". ==== Liceus i instituts ==== * [http://www.ipsiafe.it Istituto Tecnico Agrario Statale per l'Agricoltura e l'Ambiente "Navarra"]"Navarra" * [http://www.ipsiafe.it Istituto Professionale Statale per la Indústria e l'Artigianato (IPSIA)] (IPSIA) * [http://www.itcmonti.it/itcmonti/principale/index.asp Istituto Tecnico Statale per Ragionieri e per Commercio "Vincenzo Monti"] Monti" * [http://www.comune.fe.it/mpolo Istituto Tecnico Statale per Periti Aziendali e Corrispondenti in Lingue Estere "Marco Polo"] Polo" * [http://www.itsgaleotti.it Istituto Tecnico Statale per Geometri "GB. Aleotti"] Aleotti" * [http://www.comune.fe.it/dossodossi Istituto d'Arte e Liceo Artistico "Dosso Dossi"] Dossi" * [http://www.einaudiferrara.it Istituto Professionale Statale per il Commercio "Luigi Einaudi"]Einaudi" * [http://www.ipssarvergani.it Istituto Professionale Statale per Servizi Alberghieri e Ristorativi "Orio Vergani"] * [http://www.itiscopernicofe.itVergani" Istituto Tecnico Industriale "N. Copernico A. Carpeggiani"]Carpeggiani" * [http://www.liceoariosto.it Liceo Classico "L. Ariosto"]Ariosto" * Liceo Linguistico "Canonici Mattei" * [http://www.liceoroiti.it Liceo Scientifico Statale "A. Roiti"]Roiti" * [http://www.comune.fe.it/carducci/home.html Liceo Scienze Sociali "G. Carducci"] Carducci" * [http://www.conservatorioferrara.it Conservatorio Statale di Musica "G. Frescobaldi"]Frescobaldi" ==== Universitat ==== La "Università degli Studi di Ferrara" és una de les quatre universitats a [[Emília-Romanya]],l'[[Emília-Romanya]], ocupant el 6è lloc el 2009 entre les millors segons la classificació de Sole24Ore. La Universitat de Ferrara va ser fundada per [[Albert V d'Este]] el [[1391]] segons una concessió del Papapapa [[Bonifaci IX]]. L'ateneu de Ferrara acull avui més de 20.000 estudiants en les següents facultats: [[Fitxer:University Palace.jpg|thumb|220px|right|La seu de la Universitat de Ferrara]] * [http://www.unife.it/facolta/architettura Facoltà di Architettura] * [http://economia.unife.it/ricerca/cifrel.phtml/it/131 Facoltà di Economia] * [http://www.unife.it/farmacia/ Facoltà di Farmacia] * [http://www.giuri.unife.it/ Facoltà di Giurisprudenza] * [http://www.unife.it/facolta/ing Facoltà di Ingegneria] * [http://www.unife.it/facolta/medicina Facoltà di Medicina e Chirurgia] * [http://www.unife.it/facolta/facolta-275017.htm Facoltà di Scienze] * [http://www.unife.it/lettere Facoltà di Lettere e Filosofia] [[Fitxer:University Palace.jpg|miniatura|La seu de la Universitat de Ferrara]] * Facoltà di Architettura * Facoltà di Economia * Facoltà di Farmacia * Facoltà di Giurisprudenza * Facoltà di Ingegneria * Facoltà di Medicina e Chirurgia * Facoltà di Scienze * Facoltà di Lettere e Filosofia === Esportives === La ciutat compta amb elels següents centres esportius: * Stadio "Paolo Mazza" di FerraraFerrara. * Palasport di FerraraFerrara. * CUS FerraraFerrara. * Palazzo delle Palestre "Padre John Caneparo"Caneparo". * Ippodromo ComunaleComunale. === Comunicacions === Ferrara té 100.000 bicicletes, 2.500 places d'estacionament gratuïtes per bicis, 330 places vigilades i 800 a l'estació de ferrocarril. Més del 30% dels desplaçaments es fan en aquest mitjà de transport, car el centre de la ciutat és zona de vianants accessible als ciclistes. Ferrara,Ferrara desenvolupa progressivament la xarxa per bicicletes dins delels grans eixos de circulació, augmenta el nombre de recintes residencials per a ciclistes i vianants, obre totes les vies de sentit únic als ciclistes i millora l'aparcament de les bicicletes. ==== Autobús ==== [[Fitxer:Autobus_a_Ferrara.jpg|right|250px|Un[[Fitxer:Autobus_a_Ferrara.jpg|miniatura|Un autobús]] Pel desplaçament dintre de la ciutat hi ha fins a 12 línies urbanes, gestionades per AMI Consorzio:<ref>{{citar ref | cognom = | nom = | article = | publicació = Comune di Ferrara. Parcheggi, linee urbane, stradario| data = 2007| url = | llengua = italià| pàgines = }}</ref>italià}}</ref> * 1. Via Fruteti – Stazione F.S. * 2. Viale Olanda – Stazione F.S. * 3c. Circolare sinistrasinistra. * 4c. Circolare destradestra. * 6. Porotto – Via Ungaretti –Villa FulviaFulvia. * 7. Malborghuetto – Via TrentiTrenti. * 8. Rivana – Barco –Via IndependenzaIndependenza. * 9. Via eligio Mari –Stazione F.S. * 10. Pontegradella – Via Mongardi – Via ScalambraScalambra. * 11 Vallelunga – Chiesuol del FossoFosso. * 21 Circolare nocturnnocturn. * HF Giardini InaIna. També s'hi troben línies interurbanes que connecten amb poblacions de la província i del Veneto, concretament: * línia Acft: Ferrara-Casumaro-Finale Emilia * línia Acft: Ferrara-Bondeno-San Martino in Spino * línia Acft: Ferrara-Cento-Modena * línia FER: Ferrara-Coronella -Poggio Renatico * línia Cornacchini: Ferrara-Bondeno-Pilastri-Malcantone * línia Garbellini: Ferrara-Castelmassa * línia Garbellini: Ferrara-Rovigo * línia SITA: Ferrara-Fiesso-Badia * línia Acft: Ferrara-Casumaro-Finale Emilia. * línia Acft: Ferrara-Bondeno-San Martino in Spino. * línia Acft: Ferrara-Cento-Modena. * línia FER: Ferrara-Coronella -Poggio Renatico. * línia Cornacchini: Ferrara-Bondeno-Pilastri-Malcantone. * línia Garbellini: Ferrara-Castelmassa. * línia Garbellini: Ferrara-Rovigo. * línia SITA: Ferrara-Fiesso-Badia. ==== Ferrocarril ==== [[Fitxer:Central Station 1.jpg|thumb|250px|right|La Estació1.jpg|miniatura|L'Estació Central de Ferrara]] A Ferrara hi ha quatre estacions de ferrocarril: l'Estació de Ferrara, situada a la plaça de l'Estació entre la via S. Giacomo i el viale Constituzione, representa l'estació central de Ferrara, amb 6 vies i ofereix connexions diàries amb la resta d'Itàlia, i està molt connectada, a través dels mitjans de transport públics (autobús), a totes les destinacions de ciutat; l'Estació de Ferrara Porta Reno, a la via Boario, per anar a [[Codigoro]] i una parada soterrània, l'Estació de Pontelagoscuro; i a la [[frazione]] del mateix nom, l'Estació de Ferrara Aleotti. Situada entre [[Padua]][[Pàdua]] i [[Bolonya]] a la línia [[Venècia]]–[[Roma]],[[Venècia]]-[[Roma]], disposdisposa d'un gran nombre de trens i connexions <ref>{{citarconnexions<ref>{{citar ref | títol = Situació dintre de la xarxa ferroviària italiana| editor = | obra = | data = | url = http://downloads.raileurope.com/map_europe/italy.html| llengua =anglès |cognom= |nom= | consulta = 23 de gener de 2012}}</ref> i és fàcilment accessible. Està connectada directament amb Roma, [[Nàpols]], [[Florència]], Bolonya, [[Venècia]], [[Trieste]] i [[Ravenna]], amb freqüents Eurostar, Inter City i regionals. ==== Xarxa viària ==== Una gran via travessatravessa, la [[comune]] de Ferrara, i és la que uneix el nord (Venècia) amb el sud (Roma),(Roma). l'AutopistaL'Autopista A13 de Pàdua a Bolonya,Bolonya ambté dues entrades i sortides a la ciutat: Ferrara Nord i Ferrara Sud. Les carreteres que uneixen Ferrara amb altres poblacions són: * SP15 a Tresigallo * SS16 a Portomaggiore i Santa Maria Maddalena * SP2 a Copparo * SP69 a Bondano * SS64 a Bolonya * SP15 a Tresigallo. * SS16 a Portomaggiore i Santa Maria Maddalena. * SP2 a Copparo. * SP69 a Bondano. * SS64 a Bolonya. ==== Metro ==== La ciutat disposa d'una línia de metro lleuger, que de moment unintuneix l'Estació Central amb la [[frazione]] de Cona, on s'aixecarà el centre hospitalari de S. Anna, avui en ple centre de la ciutat. ==== Aeroports ==== Per vols comercials,comercials Ferrara no disposa d'aeroport, elsel més propersproper és a Bolonya (45  km). L'aeròdrom de Ferrara està dedicat a [[Michele Allasia]], alferes de Ferrara durant la [[Primera Guerra Mundial]], i és l'aeroport civil principal de la ''província de Ferrara''. L'aeroport acull el Club de Vol de Ferrara, que ofereix cursos de vol a motor o paracaigudisme. El segon aeròdom és a Poggio Renatico, la seu de la base militar més important d'Itàlia, el COFA, Comitato Operativo Forze Aeree ,Aeree, i del CAOC-5, ''Combined Air Operation Center 5'' ,5'', de la [[OTAN]]l'[[OTAN]]. ==== Port ==== El port fluvial serveix de punt de partida de creuers turístics en vaixell, ja sigui pel recorregut principal del riu Po (Berra, Goro), o pel recorregut del Po di Volago – pel que s'anomena Idrovia Ferarrese – (Ostellato, Comacchio, Porto Garibaldi). Igualment, el port és punt de sortida i arribada de mercaderies en vaixell perde la ruta Ferrara- Porto Garibaldi. === Mitjans de comunicació locals === Diaris en paper: * La Nuova Ferrara del grup que edita [[La Repubblica]] * il Resto del Carlino - Edizione di Ferrara * il Corriere Padano - Edizione di Ferrara * La Nuova Ferrara del grup que edita [[La Repubblica]]. * il Resto del Carlino - Edizione di Ferrara. * il Corriere Padano - Edizione di Ferrara. Diari només a internet: * [http://www.estense.com Estense.com]Estense.com EmisionsEmissions de televisió: * [[Telestense]] == Política == Les últimes eleccions municipals van tenir lloc el 21 i 22 de juny dedel 2009, amb l’elecciól'elecció de Tiziano Tagliani ([[Partit Democràtic (Itàlia)|Partit Democràtic]]) com a ''síndaco'' ([[Batlle municipal|batlle]]) de la ciutat de Ferrara. Els 40 regidors són dels següents partits: * [[Partit Democràtic (Itàlia)|Partit Democràtic]] - 2121. * [[Poble de la Llibertat]] - 88. * [[Lliga Nord]] - 22. * [[Itàlia dels Valors]] - 11. * Laici Riformisti - 11. * Sinistra Aperta per Ferrara - 11. == Llengua == A la ciutat i la província sovint es parla el dialecte local de l'[[italià]] (ferrarès, en italià ferrarese o, en dialecte, frarés), similar en la gramàtica a altres dialectes emilians, però amb accent i inflexions propis i diferents de les de la veïna [[Vèneto]]. També es parla ferrarès en la zona limítrofa de zones del Basso Polesine i del Oltrepò Mantovano. Els dialectes parlats a [[Copparo]], [[Bondeno]] o [[Argenta]] són diferents del ferrarès de ciutat i alhora són diferents entre ells. Alguns mots i les regles gramaticals del dialecte ferrarès són similars a les regles del francès: per exemple, l'ús del subjecte és sempre obligatori; en la forma reflexiva la partícula reflexiva precedeix el verb; en les formes interrogatives s'aplica la inversió subjecte/verb. == Gastronomia == Al costat del patrimoni de cultura i història, monuments i obres d'art, la cort dels Este ha deixat una altra herència encara molt viva actualment: una tradició culinària excel·lent. Dels àpats ducals que barrejaven el dolç i el salat, ha quedat el sabor de la "salama da sugo" amb puré de patates, <ref>{{citarpatates,<ref>{{citar ref |títol = Divino cibo, ''salama da sugo''| editor = | obra = | data = | url = http://www.divinocibo.it/341/salama-da-sugo/| llengua =italià|cognom= |nom= | consulta = }}</ref>=italià}}</ref> i la crosta dolça del "pasticcio ferrarese", carn i macarrons enamb salsa beixamel. Sembla confirmat que el 1503, en ocasió del casament de Lucrècia BorjaBorja, es van servir tagliatelle,tagliatelle per imitar el seu cabell ros. El "pampapato" <ref>{{citar"pampapato"<ref>{{citar ref | títol = ''pampapato''| editor =cappelliferrara | obra = | data = | url =http://www.cappelliferrara.it/cartellasalvaguai/pampapato.htm | llengua =italià |cognom= |nom= | consulta =1 de març de 2012 }}</ref>2012}}</ref> és el pastís típic amb cacau, farina i mel, ametlles i espècies, elaborat per primera vegada en un dels convents de clausura de la ciutat. == Esports == L'equip de futbol de la ciutat és l'[[SPAL]], que el [[1962]]1962 va arribar a la final de la [[Copa italiana de futbol|Copa d'Itàlia]], perdenten la qual va perdre contra el [[SSC Napoli]], aleshores equip de la Sèrie B. En elAl [[Lliga italiana de futbol|campionat de lliga]], fou cinquè en la temporada 1959/1960, després de la [[Juventus Football Club|Juventus]], la [[Fiorentina]], el [[Associazione Calcio Milan|Milan]] i l'[[Internazionale Milano Football Club|Inter]], la seva millor posició. El [[1963]] va canviar el vell disseny de les samarretes blaves amb vores blanques i vanva passar a unes samarretes de ratlles verticals. El 1968 va perdre la màxima categoria, sense que hagi aconseguit tornar-hi. És més, encara va baixar a la Sèrie C. El 1979 va acabar en la Sèrie C1 i enel 19841984, en la C2. El [[1989]] va tenir el pitjor resultat de la seva història, quedant en desè lloc de la Sèrie C2. El 1990, la societat fou comprada per Giovanni Donigaglia, president d'una constructora ferrarenca. En dues temporades, va passar de la C2 a la C1, i després a la Sèrie B, tot i que va tornar a baixar. Després d'alguns intents d'ascens a la Sèrie B i problemes financers, el 2005 la societat fouquedar declaradaclassificat en fallida i exclosael deldesè campionatlloc de la Sèrie C1. Es va constituir l'actual Sociedad Polideportiva Ars et Labor 1907, que es va inscriure en el campionat en la Sèrie C2. L'equipEl de1990, bàsquetla (Basketsocietat Clubfou Ferrara)comprada haper guanyatGiovanni elDonigaglia, campionatpresident d'una constructora ferrarenca. En dues temporades, va passar de [[Legadue]]la C2 a la C1, i després a la temporadaSèrie 2008/2009B, participàtot eni que va tornar a baixar. Després d'alguns intents d'ascens a la Sèrie B i de problemes financers, el 2005 la societat fou declarada en fallida i exclosa del campionat de sèriela A.Sèrie EnC1. voleibolEs hiva haconstituir l'"Estensel'actual 4Sociedad Torri"Polideportiva l'equip''Ars masculíet mésLabor'' important.(1907), que es va inscriure en el campionat en la Sèrie C2. L'equip de bàsquet (Basket Club Ferrara) ha guanyat el campionat de [[Legadue]] i la temporada 2008/2009 participà en el campionat de sèrie A. En voleibol hi ha l'"Estense 4 Torri", que és l'equip masculí més important. Altres equips: * Ferrara HockeyHockey. * CUS Ferrara RugbyRugby. * Carife Ferrara VolleyVolley. * Aquile Duchi FerraraFerrara. * Handball EstenseEstense. * G.S. Ariosto Pallamano FerraraFerrara. * Accademia di scherma Giancarlo BernardiBernardi. == Fills ilustresil·lustres == * [[Girolamo Savonarola]] (21 de setembre 1452 - [[Florència]], 23 de maig dedel 1498. * [[Girolamo Frescobaldi]] (9 de setembre de 1583 – [[Roma]], 1 de març dedel 1643),1643). * [[Italo Balbo]] (6 juny 1896 – [[Tobrouk]], 28 juny 1940) fou polític, militar i aviador. Fou secretari d'estat d'aviació i governador de [[Líbia]]. * [[Michelangelo Antonioni]], cineasta ([[1912]] - [[2007]])[[2007]]). * [[Diego Marani]] ([[1959]]-....), escriptor i periodistaperiodista. * [[Elena Riccoboni]] (1686-1771) de soltera Elena Virginia Baletti. Fou una actriu i escriptora. * [[Francesco Milleville]], pertanyent a la nissaga de músics, [[Milleville (nissaga de músics)|Milleville]] (1565 - aprox. 1639), compositor i organista. == Ciutats agermanades == Ferrara està agermanada amb 33 poblacions d'arreu del món, <ref>{{citarmón,<ref>{{citar ref | títol = Comune di Ferrara| editor = | obra = | data = | url = http://www.comune-italia.it/comune-ferrara.html| llengua =italià |cognom= |nom= | consulta = 1 de març de 2012}}</ref> 15 de les quals en un gran acte d'agermanament col·lectiu (Patto d'amicizia collettivo) l'any 1998 amb països de l'est d'Europa.{{col-begin}} {{col-4}} * [[Krasnodar]], {{RUS}} * [[Lleida]], {{CAT}} * [[Saint-Étienne]],[[Saint-Étienne (Loira)]], {{FRA}} * [[Swansea]], {{GBR}} * [[Koper]], {{ESL}} * [[Szombathely]], {{HUN}} * [[Highland Park (Illinois)|Highland Park]], {{USA}} * [[Broni]], {{ITA}} * [[Formia]], {{ITA}} * [[Lula]], {{ITA}} * [[San Nicola Manfredi]], {{ITA}} {{col-4}} * [[Venticano]], {{ITA}} * [[Damasc]], {{SYR}} * [[Gießen]], {{GER}} * [[Kaufbeuren]], {{GER}} * [[Kallithea]], {{GRE}} * [[Brno]], {{TXE}} * [[Praga]], {{TXE}} * [[Sarajevo]], {{BIH}} * [[Buenos Aires]], {{ARG}} * [[Rijeka]] - {{CRO}} * [[Žilina]] - {{SLK}} {{col-4}} * [[Tartu]] - {{EST}} * [[Daugavpils]] - {{LAT}} * [[Kaunas]] - {{LIT}} * [[Baranoviči]], {{BLR}} * [[Sebastopol]][[Sebastòpol]] - {{UKR}} * [[Soroca]] - {{MOL}} * [[Craiova]] - {{ROM}} * [[Dobrič]] - {{BUL}} * [[Novi Sad]] - {{SER}} * [[Bitola]][[Bítola]] - {{MAC}} * [[Shkodër]] - {{ALB}} {{col-end}} == Bibliografia == * Ferrara: Planificación de la ciudad ideal. Enregistrament de vídeo. Barcelona. Áncora The Open University 1990 * Ferrara and its province (text: Carlo Bassi i altres) Milano. Touring 2005 * Dins la muralla. Giorgio Bassani. Barcelona Edicions 62. 1989.ISBN 84-297-2904-6 * Breve historia de Italia. H. Hearder. Madrid Alianza 2003.ISBN 84-206-5603-8 * {{ref-llibre|autor= Antonio Saltini|títol=Dove luomo separò la terra dalle acque. Storia delle bonifiche in Emilia Romagna''|any=2004|editor= Diabasis, Reggio Emilia |isbn= 8881034336|ref=Saltini}} == Referències == {{Amaga}}{{referències}} == Bibliografia == * Ferrara: Planificación de la ciudad ideal. Enregistrament de vídeo. Barcelona. Áncora The Open University 1990. * Ferrara and its province (text: Carlo Bassi i altres) Milano. Touring 2005 . * Dins la muralla. Giorgio Bassani. Barcelona Edicions 62. 1989.{{ISBN|84-297-2904-6}}. * Breve historia de Italia. H. Hearder. Madrid Alianza 2003.{{ISBN|84-206-5603-8}}. * {{ref-llibre|autor= Antonio Saltini|títol=Dove luomo separò la terra dalle acque. Storia delle bonifiche in Emilia ²²Romagna''|any=2004|editor= Diabasis, Reggio Emilia |isbn= 8881034336|ref=Saltini}} == Vegeu també == * [[Ducat de Ferrara]] == Enllaços externs == {{commons|Ferrara}} {{Projectes germans}} * [http://www.artecultura.fe.it/index.phtml?id=142 Art i cultura] * [http://www.ferrarainfo.com Portal de turisme de la Província de Ferrara] * [http://www.ferrarafestival.it/ Ferrara Balloons Festival] * [http://www.ferrarasottolestelle.it/ Festival ''Ferrara Sotto le Stelle''] * [http://www.cittaterritoriofestival.com/index.php/informazioni-generali Informació turistica] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080705134102/http://www.cittaterritoriofestival.com/index.php/informazioni-generali |date=2008-07-05}} {{ORDENA:Ferrara}}{{Municipis Ferrara}} {{Patrimoni de la Humanitat a Itàlia}} {{Autoritat}} [[Categoria:Ferrara| ]]