Khivà

{{Infotaula de municipi|de |Khivà| |topònim = Khivà |escut= |país = [[Fitxer:Flag_of_Uzbekistan.svg|20px|Uzbekistan]] [[Uzbekistan]] |fotografia = |fotografia_descripció = La porta de Kukhana Ark.<br />Foto del 1912 de Sergey Prokudin-Gorsky |localització = {{Location map|Uzbekistan |float = none |label = Khivà |caption = Localització de Khivà a Uzbekistan |lat = 41.37833 |long = 60.363889 |position=right }} |admin_tipus1 = [[Estat]] |admin1 = {{UZB}} |admin_tipus2 = Província |admin2 = [[Província de Khorezm|Khorezm]] |població = 55568 |any_cens = 2005{{polisèmia|Khiva}} |superfície = |altitud = |coordenades ={{Infotaula {{coord|41.37833|60.363889|type:city(247661)_region:UZ-XO|format=dms|display=inline,title}} |webgeografia = }}política}} '''Khivà''' ([[uzbek]]: Хива,({{lang-uz|Xiva}} ''Хivа'';/ [[rus]]:{{lang|uz|Хива}}; Хива,{{lang-ru|Хива}}, ''Khivà''; [[persa]]: '''خیوه''', ''Khiveh'',{{lang-fa| àrab:خیوه ''Khiwa''),|tr=Khīveh}}), antigament anomenada '''Coràsmia''' (''Khorezm'',(''Chorezm'', ''Khwārezm'')''Khorezm'', ''Khwārezm'' o ''Khorasam'') és una ciutat de l'[[Uzbekistan]] que fou capital i centre d'un [[Khanat[[Kanat de Khivà|khanat]]Khivà|kanat]] i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el [[1924]]. És la capital de l'actual regió uzbeka de [[Khorazm]], hereva de l'antiga [[Coràsmia]]. Té 55.500uns 90.000 habitants (estimació del [[2005]]).[[2020]]). == Història == {{VT|Khanat{{VT|Kanat de Khivà}} ===Història=== antiga===Història antiga === La regió de Khivà és un dels antics pilars de les activitats culturals i de l'arquitectura [[Iran|iranianes]]. Històricament, els seus habitants eren d'arrel iraniana, de la branca coràsmica. Parlaven una [[persa|llengua irànica]] oriental anomenada [[coràsmic]]. Com a conseqüència dels constants atacs i de les migracions dels turcs,[[pobles turquesos]], la regió té ara una població barrejada i ha perdut la llengua persa. Els natius anomenaven a la ciutat com Khivak.'''''Khivak'''''. Istrakhri, Mukaddasi i Yakubi l'esmenten al segle X{{segle|X}} i diuen que era una gran ciutat construïda al canal d'un riu amb diverses mesquites; No va agafar importància fins al segle XVI{{segle|XVI}} sota els uzbeks. Per la seva història fins elal [[1511]] vegeu [[Khwarizm]].[[Coràsmia]]. La dinastia local uzbeka anomenada Arabshadida o dels Arabshadides[[Arabxàhida]] derivada de Djoci[[Jotxi]], el fill gran de Genguis Khan.<ref>[[Genguis Zambaur,Kan]].<ref>Zambaur, Manual de genéalogie et chronologie </ref> eschronologie</ref> va fer ambprendre el poder el [[1511]]. Amb aquesta dinastia la capital es va establir a Khivà que des de la destrucció de [[Urgendj]] (actual [[Konya-Urgenj]]) havia esdevingut la ciutat principal, antigament anomenada Khiwak i ja esmentada pels geògrafs àrabs al segle X{{segle|X}} com a lloc de certa rellevància.<ref> elsrellevància.<ref>els habitants al segle X{{segle|X}} eren [[xafiïtes]] mentre la resta del país era [[hanefita]]</ref> A la segona part del regnat ded'[[Arab ArabMuhàmmad MuhammadKhan I|Arab Muhammad]] (1602-1623) la capital es va traslladar a Khiva.Khivà. Una nova[[nova UrgendjUrgendj]] fou construïda a 30  km de Khivà; l'antiga capital [[Kath]] havia quedat totalment despoblada i el khankan Muhammad[[Muhàmmad AnushaAnuixa Khan|Muhàmmad Anuixa]] (1663-1674) en va construir una de nova a la riba esquerra de l'[[Amu Darya]],l'[[Amudarià]], més avall de la nova Urgendj. Amb el temps la capital va donar el seu nom al territori ([[Khanat([[Kanat de Khivà]]). La dinastia va governar sobre extensos territoris que anaven fins al límit nord del Khurasan[[Gran Khorasan|Khurasan]] i els rius orientals delde la mar[[mar Càspia,Càspia]], regions anomenades "Costat de la muntanya" per oposició a les terres planes de la vall de l'Amu Daryal'Amudarià (Costat de l'aigua). Durant dos anys (1538-1540) fou ocupada per l'emirpel uzbek[[kan de [[Bukharà]] UbaydBukharà]] Allah[[Abu-l-Ghazi benUbaid Mahmud,Al·là]], però no s'hi va poder sostenir; el [[1593]] Abd[[Abd AllahAl·lah benibn IskandarIskandar]] de Bukharà va tornar a ocupar el país (1593-1598) i altre cop en fou expulsat. Fins i tot KhivaKhivà van arribar a fer alguna incursió contra Bukharà (Muhammad([[Muhàmmad AnushaAnuixa KhanKhan]] el [[1665]]). El khanatkanat estava format per dominis feudals o beyliks,[[beilicat]]s, units entre ells per lligams molt fluixos. Els seus senyors eren els hakim[[hakim]] que reconeixien la sobirania personal del khankan de Khiva.Khivà. La unitat del khanatkanat depenia doncs de la potència personal del khan.kan. El sobirà més important fou [[Abu l-Ghazi Bahadur Khan|Abu l-Ghazi I Bahadur Khan]] (1644-1663) que va redactar la ''Shedjere-yi Terakime'' (Història dels mongols) en turc[[turc txagataitxagatai]] (turc oriental) i la ''Shadjarat al-Atrak'' (Història dels Shaybanides)Xaibànides) també en txagatai, que va acabar el seu fill Anusha.Anuixa. El mateix khankan diu que escrivia personalment l'obra perquè cap dels seus súbdits tenia prou instrucció per fer-ho. El Khan AnushaAnuixa va conquerir [[Mashad]] vers 1680 i llavors va agafar el títol de shah.[[xa]]. Progressivament al segle XVIII{{segle|XVIII}} els khankan arabshahidesarabxàhides gengiskhànidesgenguiskhànides van perdre el poder efectiu en favor del ''inak'',''[[inak]]'', el membre més antic i el general de la tribu turca dels [[qongrat]] (kongrat),[[kungrats]], i que va restar hereditari en una família. A partir del [[1764]] els khanskans ja només tenien poder dins del palau i ell'inak ''inak''de la [[dinastia Kongrat]] va agafar tot el poder excepte el títol de kan (que finalment també van agafar el 1804). La primera expedició russa la van fer els [[cossacs[[cosacs delde Ural]]l'Ural]] que van arribar fins a la nova[[nova Urgendj.Urgendj]]. La descoberta d'[[or]] a les ribes de l'[[Oxus]]l'[[Amudarià|Oxus]] durant el regnat de [[Pere  I de Rússia|Pere el Gran]] de [[Rússia]] va motivar una expedició armada a la regió, comandada pel príncep [[Aleksandr Békovitx]], que consistia en 4.000 homes (1717). El khankan va rebre els homes i els va oferir un campament com a mostra de bona voluntat, però en realitat els havia parat una emboscada i els va massacrar tots excepte deu, que van poder tornar per donar la notícia al tsar. Pere  I, molt endeutat després de les guerres amb l'[[imperil'[[Imperi Otomà]] i [[Suècia]], no va reaccionar. En canvi el [[1740]] Nadir Shah[[Nàdir-Xah]] va ocupar temporalment Khivà i Bukharà. A Khivà va instal·lar al tron a Tagir[[Takhir Khan (Khivà)|Takhir Khan]] que no va conservar gaire el poder una vegada es va retirar NadirNàdir (fou enderrocat el [[1742]]). Poc abans del [[1770]] Khivà fou destruïda pels turcmans[[turcmans]] yomut del desert de [[Karakum]] en una de les seves incursions. Els assaltants però foren rebutjats i la vila reconstruïda aquest mateix any per l'''inak'' Muhammad[[Muhammad Amin.Amin Inak|Muhammad Amin]]. El tsar [[Pau I de Rússia|Pau I]] també va intentar de conquerir la ciutat, però la seva expedició, de pocs homes i mal equipats, fou requerida a tornar arran de l'assassinat de l'emperador. El tsar [[Alexandre I de Rússia|Alexandre I]] no va tenir cap ambició en aquest sentit, i és sota els tsars [[Alexandre II de Rússia|Alexandre II]] i [[Alexandre III de Rússia|Alexandre III]] que es dugueren a terme esforços seriosos per annexionar-se la ciutat. El [[1804]] a la mort de l'''inak''l'inak Avaz Biy, (fill i successor de Muhammed Amin Inak), el seu fill Iltazar[[Iltazar Khan|Iltazar]] va agafar el títol de khan.kan. Muhammad Rahim va fer la guerra a Bukharà que va continuar el seu fill Allah Kuli. En aquest temps va assolir la màxima grandària anant de la [[mar d'Aral]] i la desembocadura del [[Sir Darya]][[Sirdarià]] fins al sud de [[Merv]]. En ple [[segle XIX]] es va donar un episodi curiós, en el decurs de la lluita entre l'[[imperi Rus]] i l'[[imperi Britànic]] per la supremacia a l'Àsia central. El [[1839]] es va dur a terme una nova expedició russa per alliberar els esclaus capturats i venuts per assaltants [[turcman]]s que havien entrat dins els territoris russos de la [[mar Càspia]], però també en un intent d'eixamplar les pròpies fronteres mentre els britànics estaven embrancats en la [[Primera Guerra Angloafganesa]]. L'expedició, encapçalada pel general Perovski, que comandava la guarnició d'[[Orenburg]], consistia en 5.200 soldats d'infanteria i 10.000 camells. A causa de la mala planificació i a una mica de mala sort, van partir el novembre de [[1839]], en un dels pitjors hiverns que es recorden, i es veieren obligats a tornar l'[[1 de febrer]] de [[1840]]; van arribar a [[Orenburg]] al maig, havent sofert un miler de baixes sense haver disparat un sol tret. Al mateix temps, els britànics, desitjosos de posar fi a les pretensions russes d'annexionar-se Khivà, van llançar la seva pròpia temptativa per alliberar els esclaus. Un sol oficial establert a [[Herat]], el capità [[James Abbott]], disfressat d'afgà, va partir la nit de Nadal de 1839 cap a Khivà. Hi va arribar a la fi de juny del [[1840]], i si bé el khan recelava de la seva identitat, va aconseguir que li deixés portar una carta al tsar per solucionar la qüestió dels esclaus. El [[7 de març]] de 1840, doncs, va sortir cap a [[Fort Aleksandrovsk]], i fou traït i robat pel seu guia, i tot seguit deixat anar quan els bandits van saber el seu origen i la destinació de la carta. Aleshores, els seus superiors d'[[Herat]], no tenint notícies seves, van enviar un altre oficial, el tinent [[Richmond Shakespear]], a buscar-lo. Shakespear va tenir molt més èxit que Abbott, ja que no només va acordar amb el khan alliberar tots els súbdits russos que hi hagués sota el seu control, sinó que el fet de posseir esclaus russos fos un crim castigat amb la mort. Els esclaus alliberats i Shakespear van arribar a Fort Aleksandrovsk el [[15 d'agost]] de 1840, i [[Rússia]] va perdre, de moment, la seva primera motivació per a la conquesta de Khivà. El [[1847]] els russos van establir la fortalesa de Kazalinsk a la desembocadura del Sir Darya que va servir de base per atacar els khanats de [[Khanat de Kokand|Khokand]] i [[Taixkent]] però al mateix temps era una amenaça al flanc de Khivà. En aquesta època el khanat era força pròsper segons la relació del enviat persa Rida Kuli Khan el [[1851]] encarregat de negociar l'alliberament dels perses capturats pels turcmans a Mazanderan i Khurasan que eren venuts als mercats d'esclaus de Khivà <ref>que va escriure un relat de l'ambaixada amb el nom de ''Sifarat nama-yi Khwarazm'' que Ch. Schefer va traduir al francès: "Relation de l'ambassade au Kharezm de Riza Couly Khan, París 1879 </ref> però patia les incursions dels turcmans i romania en guerra amb Bukharà. FouEn elple [[1873]],{{segle|XIX}} despréses deva ladonar conquestaun russaepisodi decuriós, lesen ciutatsel veïnesdecurs de [[Taixkent]]la lluita entre l'[[Imperi Rus]] i [[Samarcanda]],l'[[Imperi quanBritànic]] elper generalla [[Konstantinsupremacia Kaufmann]]a l'[[Àsia central]]. El [[1839]] es va sortirdur d'Oremburg,a terme una nova expedició russa per alliberar els [[esclau]]s capturats i ambvenuts elper suportassaltants de[[turcman]]s Krasnovodskque ahavien laentrat partdins orientalels territoris russos de la mar[[mar Càspia,Càspia]], iperò Perovskitambé en elun cursintent inferiord'eixamplar delles Sirpròpies Daryafronteres imentre aels Taixkent,britànics vanestaven avançarembrancats simultàniamenten capla a[[Primera KhivàGuerra ambAngloafganesa]]. 13.000L'expedició, encapçalada pel general Perovski, que comandava la guarnició d'[[Orenburg]], consistia en 5.200 soldats d'infanteria i de10.000 cavalleria.camells. LaA ciutatcausa vade caurela elmala [[28planificació dei maig]]a una mica de 1873,mala isort, totvan ipartir queel [[Rússia]]novembre arade controlava[[1839]], laen ciutat,un nominalmentdels vapitjors permetrehiverns que romanguéses comrecorden, unai nacióes [[vassall]]aveieren semiobligats independent,a sotatornar lal'[[1 formade delfebrer]] protectorat,de cedint[[1840]]; van arribar a Rússia[[Orenburg]] totsal elsmaig, territorishavent asofert laun dretamiler de l'Amubaixes Daryasense ihaver pagantdisparat unaun fortasol indemnització.tret. ===HistòriaAl moderna=== [[Fitxer:Khivamateix Узбекистанtemps, panorama.JPG|thumb|700px|center|Panoramaels britànics, desitjosos de Khivà]] [[Fitxer:Khivaposar Узбекистанfi panorama2.JPG|thumb|700px|center|Panoramaa deles Khivà]] Elpretensions [[1917]]russes vad'annexionar-se esclatarKhivà, van llançar la revolucióseva apròpia [[Santtemptativa Petersburg]]per (desprésalliberar Petrograd)els iesclaus. Un sol oficial establert a [[Herat]], el protectoratcapità rus[[James esAbbott]], disfressat d'afgà, va enfonsarpartir perla mancanit de forcesNadal perde mantenir-lo.1839 Khivàcap a Khivà. Hi va proclamararribar a la sevafi independènciade juny del [[1840]], i si bé el [[13kan recelava de febrer]]la deseva [[1917]].identitat, Alva començamentaconseguir deque [[1918]]li eldeixés khanportar [[Asfendiyaruna Khan]]carta foual enderrocattsar per unsolucionar capla tribalqüestió [[turcman]]dels anomenatesclaus. [[DjunaidEl Khan]],[[7 quede març]] de 1840, doncs, va col·locarsortir comcap a khan[[Fort [[SaïdAleksandrovsk]], Abdal·là]],i fou traït i robat pel seu guia, i tot seguit deixat anar quan els bandits van saber el seu origen i la destinació de la mateixacarta. dinastia,Aleshores, peròels queseus fousuperiors d'[[Herat]], no tenint notícies seves, van enviar un instrumentaltre deloficial, capel rebel.tinent Es[[Richmond Shakespear]], a buscar-lo. Shakespear va iniciartenir molt més èxit que Abbott, ja que no només va acordar amb el kan alliberar tots els súbdits russos que hi hagués sota el seu control, sinó que el fet de posseir esclaus russos fos un períodecrim anàrquiccastigat amb lluitesla freqüents.mort. ElEls [[9esclaus d'abril]]alliberats i Shakespear van arribar a Fort Aleksandrovsk el [[15 d'agost]] de [[1918]]1840, Rússiai [[Rússia]] va renunciarperdre, formalmentde almoment, Protectorat.la seva primera motivació per a la conquesta de Khivà. L'avanç de la Revolució a Rússia va propiciarEl que[[1847]] els elements progressistes, amb l'ajuda de Rússia, es rebel·lessin el [[febrer]] del [[1920]]. Tropes bolxevics (querussos javan havienestablir entratla alfortalesa Khanat)de entrarenKazalinsk a la capitaldesembocadura del país. El khan SaïdSirdarià Abdal·làque va ser obligat a abdicar ([[26 d'abril]]servir de [[1920]]) i es vabase formarper unatacar governel provisional[[Kanat de coalició entre liberalsKokand]] i comunistes queen vaparticular proclamar[[Taixkent]], laperò República,al sotamateix eltemps nomera deuna '''[[Repúblicaamenaça Popularal Sovièticaflanc de Coràsmia]]''' (també anomenada Khorazm o Khwarazm). El [[setembre]] del [[1920]], [[Faizul·là Khodja Khodjàiev]] en fou nomenat president.Khivà. LaEn Constitució,aquesta promulgadaèpoca el [[30 d'abril]] de [[1920]], establí una bandera vermella amb unkanat cantóera verdforça quepròsper conteniasegons la mitja lluna i l'estel daurats. El [[maig]]relació de [[1921]] es va promulgar una nova constitució.l'enviat Elpersa [[1922]]Rida RússiaKuli vaKhan afavorirel els[[1851]] turcmansencarregat de l'Estat, partidarisnegociar del'alliberament ladels separacióperses delscapturats territorispels turcmans i laal unió[[Mazanderan]] ai Rússia,[[Gran enfrontKhorasan|Khurasan]] delsque nacionalisteseren uzbeksvenuts deals Coràsmia,mercats partidarisd'esclaus de mantenir la independència. Els líders nacionalistes van ser expulsats del Partit ComunistaKhivà<ref>que (iva eliminats).escriure Unaun sèrierelat de purgues vanl'ambaixada afectaramb el Partit Comunista des del [[1922]]nom finsde al''Sifarat [[1924]],nama-yi iKhwarazm'' elque poderCh. realSchefer va estar en mans de la Unió Soviètica, encaratraduir queal nominalmentfrancès: Coràsmia"Relation erade unl'ambassade estatau independent.Kharezm Lade ConstitucióRiza deCouly [[1922]]Khan, establíParís canvis1879</ref> aperò lapatia bandera,les queincursions vadels col·locarturcmans ali cantóromania l'emblemaen deguerra laamb república.Bukharà. ElFou [[17el d'octubre]][[1873]], dedesprés [[1923]]de la Repúblicaconquesta Popularrussa de Coràsmiales ociutats Khivàveïnes esde va[[Taixkent]] transformari en[[Samarcanda]], Repúblicaquan Socialistael Sovièticageneral de[[Konstantin Coràsmia,Kaufmann]] iva asortir lad'Oremburg, constituciói aprovadaamb el dia [[23suport d'octubre]]de vaKrasnovodsk establira la seva novapart bandera,oriental vermellade ila ambmar unCàspia, esteli vermellPerovski deen voresel groguescurs propinferior del cantó,Sirdarià i a sota, enTaixkent, lletresvan petites,avançar lasimultàniament frase:cap "proletarisa deKhivà totsamb els13.000 països,soldats uniu-vos!",d'infanteria i sotade d'aixòcavalleria. La ciutat va caure el nom[[28 de lamaig]] Repúblicade en1873, caràctersi mestot grans.i Laque república[[Rússia]] esara vacontrolava dissoldrela elciutat, [[1924]]nominalment perva integrar-sepermetre aque lesromangués novescom repúbliquesuna ètniquesnació soviètiques[[vassall]]a desemi l'Àsiaindependent, Central.sota Unala partforma del país[[protectorat]], vacedint passara alRússia [[Turkmenistan]]tots iels territoris a la restadreta alde Uzbekistan.l'Amudarià i pagant una forta indemnització. ==La=== Història moderna === [[Fitxer:Khiva Узбекистан panorama.JPG|miniatura|700px|center|Panorama de Khivà]] [[Fitxer:Khiva Узбекистан panorama2.JPG|miniatura|700px|center|Panorama de Khivà]] El [[1917]] va esclatar la [[revolució russa]] a [[Sant Petersburg]] (després Petrograd) i el protectorat rus es va enfonsar per manca de forces per mantenir-lo. El Kanat de Khivà capitalva proclamar la seva independència el [[13 de febrer]] de [[1917]]. Al començament de [[1918]] el kan [[Isfandiyar Jurji Bahadur Khan]] fou enderrocat per un cap tribal [[turcman]] anomenat [[Djunaid Khan]], que va col·locar com a kan [[Saïd Abdal·là Khan II]], de la mateixa dinastia, però que fou un instrument del khanat==cap rebel. Es va iniciar un període anàrquic amb lluites freqüents. El [[9 d'abril]] de [[1918]] Rússia va renunciar formalment al Protectorat. La ciutatL'avanç teniade unesla notablesRevolució muralles,a algunsRússia altsva minarets,propiciar mesquitesque iels unaelements granprogressistes, torreamb rodonal'ajuda quede reflectiaRússia, elses rajosrebel·lessin delel sol.[[febrer]] Ladel porta[[1920]]. principalTropes era[[bolxevics]] la(que d'Hazarasp.ja Lahavien ciutadellaentrat al interiorKhanat) teniaentraren unaa murallala pròpiacapital (possiblementdel lapaís. murallaEl antigakan deSaïd laAbdal·là ciutat)va ambser quatreobligat portesa iabdicar mesurava([[26 1,5d'abril]] km;de molts[[1920]]) edificisi erenes dinsva laformar ciutadella.un Lesgovern murallesprovisional exteriorsde forencoalició construïdesentre elliberals 1842.i Acomunistes laque plaçava principalproclamar hila haviaRepública, sota el palaunom delde khan'''[[República ambPopular unSoviètica grande harem,Coràsmia]]'''. laEl madrassa[[setembre]] idel edificis[[1920]], privats[[Faizul·là iKhodja enKhodjàiev]] unen anglefou lanomenat torrepresident. rodonaLa deConstitució, Khivàpromulgada deel 39[[30 metresd'abril]] d'altura,de sense[[1920]], capestablí ornamentuna exceptebandera versiclesvermella deamb l'Alcorà.un L'estructuracantó mésverd sagradaque eracontenia la mesquitamitja delluna Pahlivani Atal'estel ambdaurats. laEl tomba[[maig]] delde patró[[1921]] locales Pehlivanva Ahmedpromulgar Zemchi,una quenova Vamberyconstitució. suposaEl del[[1922]] segleRússia XVIva iafavorir Mcels Gahan[[turcmans]] de 1811.l'Estat, Apartidaris de la ciutatseparació hidels haviaterritoris altresturcmans tresi mesquitesla destacades:unió Jüma (aRússia, laenfront quedels elnacionalistes khana[[uzbeks]] navade elsCoràsmia, divendres),partidaris de mantenir la Khanmesjidiindependència. aEls lalíders ciutadella;nacionalistes ivan laser Karaiismedjidiexpulsats adel laPartit queComunista anaven(i altseliminats). personatges.Una Lasèrie madrassade principal[[Purgues eraestalinistes|purgues]] lavan deafectar Medeminel KhanPartit (MuhammadComunista Amindes Khan)del construïda[[1922]] elfins 1841al per[[1924]], uni arquitecteel persa;poder altresreal madrassesva erenestar laen d'Allahmans Kulide Khan,la Kutlugh[[Unió MuradSoviètica]], Inak,encara Arabque Khan,nominalment iCoràsmia Shirera Ghaziun Khan.estat Hiindependent. haviaLa diversosConstitució basarsde però[[1922]] noestablí botigues.canvis Ela caravanserrallla foubandera, construïtque elva 1823col·locar peral Muhammadcantó Rahiml'emblema Khande I.la república. == Khans de Khwarizm, al segleEl XVII[[17 khansd'octubre]] de Khiva == === Dinastia arabshahida === *Ilbars Khan I 1511-1518 *Sultan Hajji Khan 1518-1519 *Hasan Quli Khan 1519-1524 *Buchugha Khan 1524-1529 *Sufiyan Khan 1529-1535 *Avanesh Khan 1535-1538 *A Bukharà 1538-1540 *Kal Khan 1540-1549 *Aqatay Khan 1549-1556 *Yunus Khan 1556-1557 *Dost[[1923]] Khanla 1557-1558 *AliRepública SultanPopular (ade Urgendj)Coràsmia 1557-1569 *Ishio SultanKhivà (aes Aral)va 1557-1561transformar .. *Hajjien MuhammadRepública ISocialista 1561-1593Soviètica d.de 1602 *ACoràsmia, Bukharài 1593-1598 *Hajjia Muhammadla Iconstitució (restaurat)aprovada 1598-1602 *Arabel Mohammeddia I[[23 1602-1623 *Ilbarsd'octubre]] IIva 1623establir (juntla ambseva Habash) *Habashnova Sultanbandera, 1623vermella (junti amb Ilbars II) *Isfandiyar 1623-1644 *Abul-Ghazi I Bahadur Khan 1644-1663 *Anusha Khan 1663-1685 *Khudaydad Khan .1685-1687 *Arang Muhammad Khan I 1687-1694 *Chuchaq (Djoci ?) Khan 1694-1697 *Vali Khan 1697-1698 *Shah Niyaz Ishaq Aga 1698-1701 *Arang Muhammad Khan II 1701-1702 *Musa Khan 1702-1712 *Yadigar Khan I 1712-1713 *Arang Khan III vers 1713-1714 *Haji Muhammad Khan vers 1714 *Shir Ghazi Khan 1714-1727 *Sarigh Ayghir Khan 1727 *Bahadur Khan. 1727-1728 *Ilbars Khan II 1728-1740 *Abul-Khair (a Khazakh Kishi Zhuz 1700-48) 1740 *Tagir Khan 1740-1742 *Nurali Khan I (a Khazakh Kishi Zhuz 1748-86) 1742 *Abu Muhammad ? 1742 *Abul-Ghaziun Khanestel IIvermell 1742-1747 *Ghayibde Khanvores 1747-1758 *Abd'ullahgrogues Qaraprop Begdel 1758 *Timurcantó, Ghazii Khana 1758-1764 *Tawkesota, Khanen 1764-1766 *Shahlletres Ghazipetites, Khanla 1766-1768 *Abu'l-Ghazifrase: Khan"proletaris IIIde 1768-1769 *Nuralitots Khanels IIpaïsos, 1769 *Jahangiruniu-vos!", Khani 1769-1770 *Bölekeysota Khand'això 1770 *Aqimel Khannom 1770-1771 *Abd-al-Azizde Khanla versRepública 1771 *Artuqen Ghazicaràcters Khanmés versgrans. 1772 *AbdallahLa Khanrepública verses 1772 *Aqimva Khandissoldre (restaurat)el vers[[1924]] 1772-1773 *Yadigarper Khanintegrar-se IIa versles 1773-1775 *Abul-Fayznoves Khanrepúbliques 1775-1779 *Yadigarètniques Khansoviètiques IIde (restaurat)l'Àsia 1779-1781 *Puladcentral. GhaziUna Khanpart 1781-1783 *Yadigardel Khanpaís IIva (restaurat)passar 1783-1790 *Abul-Ghazia Khanl'[[RSS IVdel 1790-1802 *Abul-GhaziTurkmenistan]] Khani Vla 1802-1804 *vacantresta 1804-1806 *Abul-Ghazia Khanl'[[RSS Vde (restaurat)1806l'Uzbekistan]]. ===== QongratLa oKhivà Kongratcapital === *del Muhammedkanat Amin== La Inakciutat 1763-1794tenia (inak) *unes Avaznotables Biy[[muralles]], 1794-1804alguns (inak) *alts Iltuzer[[minaret]]s, 1804-1806 *[[mesquites]] Muhammadi Rahimuna Khangran Itorre 1806-1826 *rodona Allahque Qulireflectia 1826-1842 *els Rahimrajos Qulidel 1842-1845 *sol. MuhammadLa Aminporta 1845-1855 *principal Abdallahera 1855 *la Qutlughd'Hazarasp. MuhammadLa 1855-1856 *ciutadella Sayyida Muhammadl'interior 1856-1865 *tenia Sayyiduna Muhammadmuralla Rahimpròpia (possiblement la muralla antiga de la ciutat) amb quatre portes i mesurava 1,5 km; molts edificis eren dins la ciutadella. Les muralles exteriors foren construïdes el 1842. A la plaça principal hi havia el palau del kan amb un gran harem, la madrassa i edificis privats i en un angle la torre rodona de Khivà de 39 metres d'altura, sense cap ornament excepte versicles de l'[[Alcorà]]. L'estructura més sagrada era la [[mesquita de Pahlivan Ata]] amb la tomba del patró local Pehlivan Ahmed Zemchi, que Vambery suposa del {{segle|XVI}} i Mc Gahan de 1811. A la ciutat hi havia altres tres mesquites destacades: Jüm (a la que el kan anava els divendres), la Khanmesjidi a la ciutadella; i la Karaiismedjidi a la que anaven alts personatges. La madrassa principal era la de Medemin Khan II([[Muhammad 1865-1910 *Amin SayyidBahadur IsfandiyarKhan|Muhammad 1910-1918 *Amin SayyidKhan]]) Abdconstruïda Allahel 1918-1920 **1841 Djunaidper un arquitecte persa; altres madrasses eren la d'Allah Kuli Khan, Kutlugh Murad Inak, Arab Khan, i Shir Ghazi Khan. Hi havia diversos basars però no botigues. El [[caravanserrall]] fou construït el 1823 per [[Muhammad Rahim Bahadur Khan (capI|Muhammad turcmen)Rahim 1918-1920Khan I]]. == Vegeu també == * [[Kunya-Urgench]].[[Kanat de Khivà]] * [[Kunya-Urgench]] * [[Urganch]] == Referències == <references/>{{commonscat}} {{referències}} {{ORDENA:Khiva}} <!--ORDENA generat per bot--> [[Categoria:Ciutats de l'Uzbekistan]] [[Categoria:Història d'Àsia Central]] [[Categoria:Khanats|Khvia]] [[Categoria:Khwarizm]]{{Autoritat}} {{commonscat|Khiva}}{{ORDENA:Khiva}} [[Categoria:Khivà| ]]