← Tornar a l'auditoria

Miacis

Versió de 2013 a viki.cat  ·  Versió actual a ca.wikipedia  ·  Historial

21.221bytes el 2013
12.782bytes avui
3.171paraules retirades
899paraules afegides

Wikitext en cru: part de les diferències són canvis de plantilles i de format, no de contingut. Torna al text llegible.

{{títol cursiva}}{{Taxocaixa mamífer | name{{Infotaula =ésser ''Miacis''viu | fossil_rangeperiode = [[Eocè inferior]][[Eocè]]<ref –name=RefPD>{{RefPD [[Eocè| mitjà]]<reftítol=Miacis|fitxa=40979|consulta=27 agost name="Latouri"/>2023}}</ref> | statuscategoria_subdivisio = FO[[Espècies]] | imagesubdivisio = * Miacis.jpg''M. bathygnathus'' |* image_caption''M. boqinghensis'' * =''M. deutschi'' |* infraclassis''M. edax'' * =''M. exiguus'' * [[Eutheria]]''M. gracilis'' |* ordo''M. hookwayi'' * =''M. invictus'' * [[Carnivora]]''M. latidens'' |* superfamilia''M. lushiensis'' * =''M. parvivorus''{{tipus|espècie}} * [[Miacoidea]]''M. petilus'' |* familia''M. rundlei'' * =''M. vorax'' * [[Miacidae]]''M. vulpinus'' | genussinonims = * '''Miacis'''''Prodaphaenus'' | genus_authoritysignificat_nom_cientific = [[Edward‘Animal Drinkermare’<ref>{{ref-llibre| Cope|Cope]],autor=[[Dougal 1872 |Dixon]], subdivision_ranksBarry =Cox, [[Espècies]] |R.J.G. subdivisionSavage, = *''M.i australis'' *''M.Brian cognitus'' *''M.Gardiner deutschi'' *''M.| exiguus'' *''M.títol=The hargeri'' *''M.Macmillan hookwayi'' *''M.Illustrated latidens'' *''M.Encyclopedia latouri'' *''M.of lushiensis'' *''M.Dinosaurs medius'' *''M.and parvivorus''{{tipus|espècie}} *''M.Prehistoric petilus'' *''M.Animals: rosei'' *''M.A sylvestris'' *''M.Visual uintensis'' *''M.Who's vulpinus'' *''M.Who washakius'' *''M.of winkleri'' |Prehistoric rangeLife map| =editorial=Macmillan MiacisGeneral fossilReference sites.PNG | range_map_caption = Troballes deany=1993 fòssils| deisbn= ''Miacis''978-0-02-042981-4}}</ref> }} '''''Miacis''''' ("animal mare"<ref>{{citar llibre | autor=[[Dougal Dixon]], Barry Cox, R.J.G. Savage, i Brian Gardiner | títol=The Macmillan Illustrated Encyclopedia of Dinosaurs and Prehistoric Animals: A Visual Who's Who of Prehistoric Life | lloc=| editorial=Macmillan General Reference | any=1993 | isbn= 978-0-02-042981-4}}</ref>) és un [[gènere (biologia)|gènere]] [[extint]] de [[carnivoramorf]]s que forma part de la [[família (biologia)|superfamília]] dels [[miacoïdeu]]s, un grup de [[mamífers]] de l'[[Eocè]] que posteriorment evolucionarien en els [[carnívors]] moderns. Més concretament, ''Miacis'' i altres membres de la [[miàcid|seva família]] evolucionaren en els carnívors [[caniformes]], mentre que els [[feliformes]] troben els seus orígens en els [[viverravidae|viverràvids]]. El primer ''Miacis'', ''M. winkleri'',[[carnivoraformes]]. apareguéAparegué fa aproximadament 55  milions d'anys, a l'Eocè molt primerenc.<ref name="Gingerich"/>primerenc. S'estengueren per [[Nord-amèrica]] i [[Euràsia]], com ho demostra el fet que se n'hagin trobat [[fòssils]] a llocs tan variats com els [[Estats Units]],<ref name="Australis">{{cite journal | last =name="Australis">{{ref-publicació|cognom= Gustafson | first =|nom= E. P. | coauthorsP = | date = [[1986]]| title = |data= journal1986 =|publicació= Texas Memorial Museum Bulletin | volume =33 | pages =| url =}} </ref>|volum=33}}</ref> el [[Canadà]], [[Bèlgica]],<ref name="Latouri">{{cite journal | last = Heinrich | first = R. E. | coauthors = S. G. Strait, P. Houde | date = 2007| title = Earliest Eocene Miacidae (Mammalia: Carnivora) from Northwestern Wyoming | journal = Journal of Paleontology | volume =82 (1) | pages =154-162| url =}} </ref> [[França]], el [[Kazakhstan]] o la [[República Popular de la Xina|Xina]], i estaven adaptats pera un estilmode de vida arborícola dins delsals boscos. Encara presentaven característiques típiques d'altres [[dieta carnívora|carnívors]] primitius com els [[creodont]]s, com per exemple el [[crani]] baix, un llarg cos esvelt, una [[cua (anatomia)|cua]] llarga i [[pota|potes]] curtes. Probablement s'extingiren fa 42  milions d'anys, a l'Eocè mitjà, però s'han descobert fòssils de l'[[Eocè superior]] (fa aproximadament 36  milions d'anys) que han estat assignats provisionalment a aquest gènere. == MorfologiaDescripció == ''Miacis'' reté algunes de les característiques primitives presents en l'ordre germà dels carnívors, del mateix període, coneguts com a [[creodont]]s. Aquests tretscaràcters són un [[crani]] baix, un llarg cos esvelt amb [[pota|potes]] curtes i una cua llarga. També reté el mateix nombre de dents (44), tot i que sembla que aquest nombre ja havia començat a reduir-se i que algunes de les dents eren més petites. Aquestes dents es caracteritzaven per unes [[dent carnissera|carnisseres]] i [[premolar]]s de mida gran o moderadamentmitjanament gran, ben diferenciades d'una [[dentadura]] tubercular de mida petita. [[Fitxer:Esquelet[[Fitxer:Miacis deparvivorus Miacis.jpg|thumb|left|EsqueletCope.jpg|esquerra|miniatura|Crani de ''Miacis'' ]]''M. parvivorus'']] Les potes posteriors eren més llargues que les anteriors, la [[pelvis]] era molt similar al dels [[gos]]sos en forma i en estructura, i alguns tretscaràcters especialitzats són presents a les [[vèrtebres]]. Tenia [[urpa|urpes]] retràctils, [[articulació (anatomia)|articulacions]] àgils que feia servir per escalar. Quant a la mida i el pes corporals, estimacions de la massa corporal de dos exemplarsespècimens de ''M.  parvivorus'' indiquen que aquest animal presentavaexhibia [[dimorfisme sexual]].<ref name="Petilus"/> Tant ''Miacis'' com algunes formes relacionades tenien un [[cervell]] relativament més gran que el dels creodonts, i aquest increment de la mida cerebral en proporció a la del cos reflecteix probablement un augment de la intel·ligència. En canvi, el cervell dels [[miacoïdeu]]s era més petit que el dels [[carnívors]] moderns, cosa que reduïa dràsticament la seva capacitat de [[visió binocular]]. ComIgual totsque elsla miàcids,resta de gèneres classificats en l'antiga família dels [[miàcids]], avui rebutjada com a [[parafilètica]], mancava d'una [[còclea]] completament [[ossificació|ossificada]]. El fet que, a diferència d'altres [[miàcid]]s,miàcids, ''Miacis'' no s'estenia únicament per Nord-amèrica, sinó també per Euràsia, suggereix que la seva morfologia era més propera a la dels miàcids basals.<ref name="Rose">{{cite journal | last =name="Rose">{{ref-publicació|cognom= Rose | first =|nom= Kenneth D. | date =|data= 1981 | title =|títol= The Clarkforkian Land-Mammal Age and mammalian faunal composition across the Paleocene-Eocene boundary | journal =|publicació= University of Michigan Papers on Paleontology | volume =26 }} </ref>|volum=26}}</ref> Les característiques tan generalitzades i la baixa especialització de les diferents espècies que formen el gènere ''Miacis'' portaren [[Philip Gingerich|Gingerich]]<ref name="Gingerich">{{cite journal | last =name="Gingerich">{{ref-publicació|cognom= Gingerich | first =|nom= Philip | date =|data= 1983 | title =|títol= Systematics of Early Eocene Miacidae (Mammalia, Carnivora) in the Clarks Fork Basin, Wyoming | journal =|publicació= Contributions from the Museum of Paleontology, University of Michigan | volume =26| pages =197-225||volum=26|pàgines=197-225| url =http://deepblue.lib.umich.edu/bitstream/2027.42/48518/2/ID370.pdf}} </ref>=http://deepblue.lib.umich.edu/bitstream/2027.42/48518/2/ID370.pdf}}</ref> i Flynn a concloure que es tracta molt probablement d'un tàxon [[parafiletisme|parafilètic]].parafilètic. Com tots els [[tàxon]]s, ''Miacis'' té uns [[tret[[caràcter diagnòstic|tretsdiagnòstic|caràcters diagnòstics]] que serveixen per identificar una espècie com a pertanyent al gènere. PerEn ''Miacis'', aquests tretscaràcters diagnòstics són:<ref name="Latouri"/>name="Latouri">{{ref-publicació|cognom= Heinrich |nom= R. E. |coautors= S. G. Strait, P. Houde |data= 2007|títol= Earliest Eocene Miacidae (Mammalia: Carnivora) from Northwestern Wyoming |publicació= Journal of Paleontology |volum=82 |exemplar= 1 |pàgines=154-162|llengua=anglès}}</ref> * [[dent carnissera|dents carnisseres]] i [[premolar]]s de mida gran o moderada;mitjana; * una diferenciació de la [[dentadura]] carnissera i tubercular, amb una dentadura tubercular petita; * el parastil<ref>'''Parastil:''' Petita cúspide situada al davant del paracon d'una [[dent premolar]] o [[dent molar|molar]] superior.</ref>[[parastil]] de la [[premolar|P4]] és petit o minúscul; * hipocon[[hipocon]] present a l'[[dentla [[dent molar|M1]] d'algunes espècies; * [[dent molar|M3]] de mida moderadamitjana en algunes espècies i absent en altres; * els talònids<ref>'''Talònid:''' Part posterior interna d'una dent molar superior.</ref>[[talònids]] de les molars tenen una conca; * maxil·lars esvelts anteriorment (a la part davantera) o de profunditat moderada;mitjana; * [[símfisi]]s amb sutures laxes. == Comportament == ''Miacis'' era probablement un animal de bosc molt àgil que [[predador|caçava]] animals més petits, com ara [[mamífers]] menuts, [[rèptils]] i [[ocells]]; també podria haver-se alimentat d'[[ou (biologia)|ous]] i [[fruita]], sent un [[omnivorisme|omnívor]]. La configuració de les seves potes permet saber que no estava adaptat pera llargues persecucions, per la qual cosa el més probable és que parés emboscades a les seves preses. Tot i ser un animal arborícola, el més probable és que dormís dins d'un cau a nivell de terra. Els indicis apunten a quèque era un animal [[animal nocturn|nocturn]] que confiava especialment en l'[[oïda]] i l'[[olfacte]] per caçar. == Hàbitat == {{principal|Eocè}} ''Miacis'' visqué dins dels boscs [[tropical|subtropicals]] americans, europeus i asiàtics de l'[[Eocè]]. A Amèrica, les regions en què s'han trobat fòssils de ''Miacis'' eren en aquells temps marges de [[llac]]s i [[plana inundable|planes inundables]], mentre que sembla que els ''Miacis'' del [[jaciment paleontològic|jaciment]] de [[Creil]] ([[França]]) vivien en un ambient de bosc [[riu|fluvial]]. D'altra banda, els ''Miacis'' de [[Dormaal]] vivien en un ambient costaner, com ho demostra el fet que també s'hi hagin trobat fòssils de [[taurons]], [[rajada|rajades]] i [[teleosti]]s, així com de [[campsosaure]]s. Finalment, la regió de [[Jiangsu]] ([[República Popular de la Xina|Xina]]), on vivia ''M. lushiensis'', era un [[hàbitat]] costaner que podria haver romàs relativament estable durant l'[[Eocè inferior]] i [[Eocè mitjà|mitjà]], afavorint la fauna de [[bosc]].<ref>{{cite journal | author = Grégoire Metais, Tao Qi, Jianwei Guo i K. Christopher Beard | year =2008 | journal = Naturwissenschaften | url =http://www.springerlink.com/content/7456266l674rt748/fulltext.pdf}}</ref> Des del principi de l'Eocè, la temperatura del planeta augmentà en un dels escalfaments globals més ràpids (en termes [[geologia|geològics]]) i extrems registrats a la història geològica, anomenat [[màxim tèrmic del Paleocè-Eocè]]. Fou un episodi d'escalfament ràpid i intens (de fins a 7 °C a latituds altes) que durà menys de cent mil anys.<ref>{{cite journal | author = Gavin A. Schmidt i Drew T. Shindell | year =2003 | journal = Paleocenography | url =http://pubs.giss.nasa.gov/docs/2003/2003_Schmidt_Shindell.pdf}}</ref> El màxim tèrmic provocà una gran extinció que serveix per distingir la [[fauna]] de l'Eocè de la del [[Paleocè]]. El clima global de l'Eocè fou probablement el més homogeni del [[Cenozoic]]; el [[gradient tèrmic]] de l'[[línia equatorial|equador]] als [[pol geogràfic|pols]] era la meitat de l'actual, i els [[corrents oceànics]] profunds eren excepcionalment càlids. Les regions polars eren molt més càlides que avui en dia, potser com el nord-oest dels [[Estats Units]] actual. Els boscos temperats arribaven fins als mateixos pols, mentre que els climes tropicals plujosos arribaven fins a 45° de latitud nord. La diferència era més gran a les latituds temperades; tanmateix, el clima dels [[tròpic]]s probablement era similar al d'avui en dia.<ref name="Stanley">{{citar llibre | cognom = Stanley | nom = Steven M. | títol = Earth System History | url = http://en.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/0716728826 | any =1999 | editorial = W.H. Freeman and Company| consulta= 05-04-2008 | lloc = Nova York }}</ref> Segons Heinrich, Strait i Houde,<ref name="Latouri"/> aquest escalfament del clima de principis de l'Eocè influí en els [[mamífers]], provocant una tendència [[evolució|evolutiva]] vers el [[nanisme]]. ''M. rosei'', descrit el [[2008]], és l'espècie més petita de tot el gènere i, igual que altres animals de la mateixa època, té una mida més petita que la de [[tàxon]]s relacionats d'[[estrats]] anteriors o posteriors.<ref name="Gingerich1989">{{cite journal | author = [[Philip Gingerich|Gingerich, P.]] | year =1989 | journal = Contributions from the Museum of Paleontology, University of Michigan | volume =26 | pages =197-225 | title =New earliest Wasatchian mammalian fauna from the Eocene of Northwestern Wyoming: Composition and Diversity in a rarely sampled high-floodplain assemblage}}</ref><ref name="Strait">{{cite journal | author = Strait, S. | year =2004 | journal = Journal of Vertebrate Paleontology | volume =24:118A | title =Small, smaller, smallest: A case for dwarfing in small-bodied Wa-0 mammals}}</ref> == Sistemàtica == === Sistemàtica exterior === [[Fitxer:Miacidae indet skeleton.JPG|thumb|230px|right|''Miacidae sp.'', al [[Muséum national d'histoire naturelle|MNHN]] de [[París]].]] ''Miacis'' és el [[espècie tipus|gènere tipus]] de la família dels [[miàcid]]s (''Miacidae''), un grup de [[carnivoramorf]]s primitius que aparegueren a [[Nord-amèrica]] a l'[[estatge faunal]] [[North American Land Mammal Ages|NALMA]] [[Tiffanià]] (corresponent a finals del [[Selandià]] i principis del [[Tanetià]] en l'escala de la [[Comissió Internacional d'Estratigrafia]]). La majoria de grups de miàcids romangueren al continent americà, però alguns gèneres com ''Miacis'', ''[[Paramiacis]]'', ''[[Chailicyon]]'', ''[[Quercygale]]'' o ''[[Pugiodens]]'' s'estengueren a [[Euràsia]]. Els miàcids tenien un aspecte similar al dels [[mart (carnívor)|marts]] d'avui en dia. Aquests són els altres gèneres que formen la família dels miàcids: {{article principal|Eocè}} ''Miacis'' visqué dins dels boscs [[tropical|subtropicals]] americans, europeus i asiàtics de l'[[Eocè]]. A Amèrica, les regions en què s'han trobat fòssils de ''Miacis'' eren en aquells temps marges de [[llacs]] i [[plana d'inundació|planes d'inundació]], mentre que sembla que els ''Miacis'' del [[jaciment paleontològic|jaciment]] de [[Creil]] ([[França]]) vivien en un ambient de bosc [[riu|fluvial]]. D'altra banda, la regió de [[Jiangsu]] ([[República Popular de la Xina|Xina]]), on vivia ''M. lushiensis'', era un [[hàbitat]] costaner que podria haver romàs relativament estable durant l'[[Eocè inferior]] i [[Eocè mitjà|mitjà]], afavorint la fauna de [[bosc]].<ref>{{ref-publicació |autor= Grégoire Metais, Tao Qi, Jianwei Guo i K. Christopher Beard |any= 2008 |publicació= Naturwissenschaften |url= http://www.springerlink.com/content/7456266l674rt748/fulltext.pdf}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref> {| |Des valign="top"| *del ''[[Chailicyon]]''principi <small>(Chow,de 1975)</small> *l'Eocè, ''[[Eosictis]]''la <small>([[Williamtemperatura Berrymandel Scott|Scott]],planeta 1945)</small> *augmentà ''[[Messelogale]]''en <small>([[Rainerun Springhorn|Springhorn]],dels 2001)</small> *escalfaments ''[[Miocyon]]''globals <small>([[Williammés Dillerràpids Matthew|Matthew]],(en 1909)</small> *un ''[[Oodectes]]''context <small>([[Jacobgeològic) Lawsoni Wortman|Wortman]],extrems 1901)</small> *registrats ''[[Palaearctonyx]]''a <small>([[Williamla Dillerhistòria Matthew|Matthew]],geològica, 1909)</small> *anomenat ''[[Pappidictops]]''[[màxim <small>(Chiutèrmic idel Li,Paleocè-Eocè]]. 1977)</small> *Fou ''[[Paramiacis]]''un <small>([[Christianepisodi Mathis|Mathis]],d'escalfament 1985)</small> *ràpid ''[[Paroodectes]]''i <small>([[Rainerintens Springhorn|Springhorn]],(de 1980)</small> *fins ''[[Procynodictis]]''a <small>([[Jacob7 °C Lawsona Wortman|Wortman]]latituds ialtes) [[Williamque Dillerdurà Matthew|Matthew]],menys 1899)</small> *de ''[[Prodaphaenus]]''cent <small>([[Williammil Dilleranys.<ref>{{ref-publicació Matthew|Matthew]],|autor= 1899)</small> |Gavin valign="top"| *A. ''[[Prohesperocyon]]''Schmidt <small>([[Xiaomingi Wang|Wang]],Drew 1994)</small> *T. ''[[Pugiodens]]''Shindell <small>(Matthes,|any= 1952)</small> *2003 ''[[Quercygale]]''|publicació= <small>([[MiklósPaleocenography Kretzoi|Kretzoi]],|url= 1945)</small> *http://pubs.giss.nasa.gov/docs/2003/2003_Schmidt_Shindell.pdf ''[[Simamphicyon]]''|article= <small>(Viret,Còpia 1942)</small> *arxivada ''[[Tapocyon]]''|consulta= <small>([[Chester2008-07-12 Stock|Stock]],|arxiuurl= 1934)</small> *https://web.archive.org/web/20111020123650/http://pubs.giss.nasa.gov/docs/2003/2003_Schmidt_Shindell.pdf ''[[Uintacyon]]''|arxiudata= <small>([[Joseph2011-10-20 Leidy|Leidy]],}} 1872)</small> *{{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20111020123650/http://pubs.giss.nasa.gov/docs/2003/2003_Schmidt_Shindell.pdf ''[[Vassacyon]]''|date=2011-10-20 <small>([[William}}</ref> DillerEl Matthew|Matthew]],màxim 1909)</small> *tèrmic ''[[Vulpavus]]''provocà <small>([[Othnieluna Charlesgran Marsh|Marsh]],extinció 1871)</small> *que ''[[Xinyuictis]]''serveix <small>(Zhengper {{etal}},distingir 1975)</small> *la ''[[Ziphadocon]]''[[fauna]] <small>([[Othnielde Charlesl'Eocè Marsh|Marsh]],de 1872)</small> |}la del [[Paleocè]]. ===El Sistemàticaclima interiorglobal (espècies)de === [[Fitxer:Edcope.jpg|thumb|right|[[Edwardl'Eocè Drinkerfou Cope]]probablement descriguéel més homogeni del [[Cenozoic]]; el gènere[[gradient ''Miacis''tèrmic]] l'anyde [[1872]].]] Desl'[[línia equatorial|equador]] als [[pol geogràfic|pols]] era la meitat de l'actual, i els [[corrents oceànics]] profunds eren excepcionalment càlids. Les regions polars eren molt més càlides que [[Edwardavui Drinkeren Cope]]dia, descriguépotser com el gènerenord-oest ''Miacis''dels l'any[[Estats [[1872]],Units]] seactual. n'hanEls descritboscos divuittemperats [[espècies]]arribaven diferentsfins als mateixos pols, mentre que sónels actualmentclimes acceptades,tropicals plujosos arribaven fins a 45° de latitud nord. La diferència era més d'unagran espèciea (''M.les invictus''latituds [[Williamtemperades; Dillertanmateix, Matthew|Matthew]]el iclima [[Walterdels Willis[[tròpic]]s Granger|Granger]])probablement deera [[taxonomia]]similar incerta.al Lesd'avui divuiten espèciesdia.<ref acceptadesname="Stanley">{{ref-llibre| són:<ref>{{citarcognom web|= Stanley | nom = Steven M. | títol=Earth System History | url = http://museumu03.museumwww.naturkundemuseum-berlin.de/cgi-bin/bridge.pl?action=checkTaxonInfo&taxon_no=40979&is_real_user=0|https://archive.org/details/earthsystemhisto0000stan títol| isbn = Miacis|0716728826 consulta| =20-12-2008|any obra=1999 | editorial = [http://paleodb.orgW.H. TheFreeman Paleobiologyand Database]|Company| anyconsulta= =2008}}</ref>05-04-2008 | lloc = Nova York}}</ref> {| class="wikitable" style="margin:auto;" ! Espècie ! Autoritat ! Localitat tipus |- |''M. australis'' |Gustafson, 1986<ref name="Australis"/> |[[Trans-Pecos|Blue Cliff Horizon]] ([[Texas]], [[Estats Units]]) |- |''M. cognitus'' |Gustafson, 1986<ref name="Australis"/> |[[Comtat de Reeves|Reeves Bonebed]] ([[Texas]], [[Estats Units]]) |- |''M. deutschi'' |[[Philip Gingerich|Gingerich]], 1983<ref name="Gingerich"/> |[[Formació de la conca del Clark Fork|Conca del Clark Fork]] ([[Wyoming]], [[Estats Units]]) |- |''M. exiguus'' |[[William Diller Matthew|Matthew]], 1915<ref name="Matthew1915">W. D. Matthew. 1915. Bulletin of the American Museum of Natural History '''34'''</ref> |[[Formació de la conca del Clark Fork|Conca del Clark Fork]] ([[Wyoming]], [[Estats Units]]) |- |''M. hargeri'' |[[Jacob Lawson Wortman|Wortman]], 1901<ref name="Wortman1901">J. L. Wortman. 1901-1902. ''Studies of Eocene Mammalia in the Marsh Collection, Peabody Museum,- Part 1: Carnivora''. American Journal of Science</ref> |[[Muntanyes Bridger (Wyoming)|Muntanyes Bridger]] ([[Wyoming]], [[Estats Units]]) |- |''M. hookwayi'' |[[Chester Stock|Stock]], 1934<ref name="Stock1934">C. Stock. 1934. Proceedings of the National Academy of Sciences '''20(7)'''</ref> |[[Formació de Sespe|Tapo Canyon]] ([[Califòrnia]], [[Estats Units]]) |- |''M. latidens'' |[[William Diller Matthew|Matthew]], 1915<ref name="Matthew1915"/> |[[Formació de la conca del Clark Fork|Conca del Clark Fork]] ([[Wyoming]], [[Estats Units]]) |- |''M. lushiensis'' |Chow, 1975 |Pedrera de Shanghuang ([[Jiangsu]], [[República Popular de la Xina|Xina]]) |- |''M. medius'' |[[William Diller Matthew|Matthew]], 1909<ref name="Matthew1909">W. D. Matthew. 1909. ''The Carnivora and Insectivora of the Bridger Basin, middle Eocene''. Memoirs of the American Museum of Natural History '''9''':289-567</ref> |[[Muntanyes Bridger (Wyoming)|Muntanyes Bridger]] ([[Wyoming]], [[Estats Units]]) |- |''M. parvivorus'' |[[Edward Drinker Cope|Cope]], 1872 |[[Muntanyes Bridger (Wyoming)|Black's Fork]] ([[Wyoming]], [[Estats Units]]) |- |''M. petilus'' |[[Philip Gingerich|Gingerich]], 1983<ref name="Gingerich"/> |[[Formació de la conca del Clark Fork|Conca del Clark Fork]] ([[Wyoming]], [[Estats Units]]) |- |''M. rosei'' |[[Ronald Heinrich|Heinrich]],Segons [[SuzanneHeinrich, Strait|Strait]]Strait i [[Peter Houde|Houde]], 2008<refHoude,<ref name="Latouri"/> |[[Formació de la conca del Clarkaquest Fork|Concaescalfament del Clark Fork]] ([[Wyoming]], [[Estats Units]]) |- |''M. sylvestris'' |[[Othniel Charles Marsh|Marsh]], 1872<ref name="Gingerich"/> |[[Muntanyes Bridger (Wyoming)|Muntanyes Bridger]] ([[Wyoming]], [[Estats Units]]) |- |''M. uintensis'' |[[Henry Fairfield Osborn|Osborn]], 1895<ref name="Osborn 1895">H. F. Osborn, 1895. ''Fossil mammals of the Uinta basin. Expedition of 1894''. Bulletin of the American Museum of Natural History, 77.</ref> |[[Comtatclima de Uintah (Utah)|Wagounhound Canyon]] ([[Utah]], [[Estats Units]]) |- |''M. vulpinus'' |[[William Berryman Scott|Scott]] i [[Henry Fairfield Osborn|Osborn]], 1887<ref name="vulpinus1887">W. B. Scott i H. F. Osborn, 1887. ''Preliminary Report on the Vertebrate Fossils of the Uinta Formation, Collected by the Princeton Expedition of 1886''. Proceedings of the American Philosophical Society, Vol. 24, No. 126, pàg. 255-264</ref> |[[Formacióprincipis de Uinta]] ([[Utah]], [[Estats Units]]) |- |''M. washakius'' |[[Jacob Lawson Wortman|Wortman]], 1901<ref name="Wortman1901"/> |[[Muntanyes Bridger (Wyoming)|Muntanyes Bridger]] ([[Wyoming]], [[Estats Units]]) |- |''M. winkleri'' |[[Philip Gingerich|Gingerich]], 1983<ref name="Gingerich"/> |[[Formació del'Eocè lainfluí concaen delels Clark[[mamífers]], Fork|Concaprovocant deluna Clarktendència Fork]][[evolució|evolutiva]] ([[Wyoming]],vers [[Estatsel Units]]) |- |}[[nanisme]]. == PaperPosició en l'evoluciól'arbre evolutiu dels carnívors == El [[fòssil]] més antic conegut de ''Miacis'' és un [[esquelet]] parcial de l'espècie ''M. winkleri'' ([[Philip Gingerich|Gingerich]], 1983),<ref name="Gingerich">P. D. Gingerich. 1983. Contributions from the Museum of Paleontology, University of Michigan '''26(10)'''.</ref> provinent d'estrats de l'[[Ypresià]] de [[Wyoming]], que demostra que els carnívors tenen el seu origen [[filogènia|filogenètic]] a [[Nord-amèrica]]. Les comparacions anatòmiques d'aquest exemplar amb carnívors moderns indiquen que la seva capacitat d'explotació dels hàbitats arboris era comparable a la dels carnívors arborícoles més especialitzats de l'actualitat. El pes d'aquest ''Miacis'' primitiu fou estimat en 1,3  kg.<ref name="Petilus">{{cite journal | last = | first = | coauthors = [[Kennethname="Petilus">{{ref-publicació|coautors=[[Kenneth D. Rose|K. D. Rose]], R. E. Heinrich | date =1995| title = PartialHeinrich|data=1995|títol=Partial skeleton of the primitive carnivoran Miacis petilus from the early Eocene of Wyoming| journal = JournalWyoming|publicació=Journal of Mammalogy | volume =76 (1) | pages =148-162|Mammalogy|volum=76 url(1)|pàgines=148-162|url=http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=3433480|consulta=2008-08-26|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160303190449/http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=3433480|arxiudata=2016-03-03}} ={{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160303190449/http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=3433480 http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=3433480}}|date=2016-03-03 </ref>}}</ref> ''Miacis'' és un representant d'un grup de carnívors primitius que foren els avantpassats dels [[carnívors]] moderns (ordre Carnivora), però només l'espècie ''M.  cognitus'' és un autèntic carnívor.<ref name="WesleyAndFlynn">{{cite journal | last = | first = | coauthors =name="WesleyAndFlynn">{{ref-publicació|coautors= Wesley, G.D.; Flynn, J.J. | date =2005| title =|data=2005|títol= Phylogeny of the Carnivora: Basial relationships among the carnivoramorphans, and assessment of the position of Miacoidea relative to crown-clade Carnivora| journal =Carnivora|publicació= Journal of Systematic Paleeontology | volume =3|volum=3 (1) | pages =1-28| url =}} </ref>|pàgines=1-28}}</ref> Així doncs, ''Miacis'' pot ser considerat el gènere de mamífers carnívors precursor dels [[caniformes]] moderns. Es creu que l'[[avantpassat comú]] dels miàcids i dels [[viverràvid]]s[[viverràvids]] (els carnívors basals precursors dels [[feliformes]]) visqué durant el [[Cretaci superior]].<ref name="Heinrich">{{cite journal | last =name="Heinrich">{{ref-publicació|cognom= Heinrich | first =|nom= Ronald E. | coauthors =|coautors= | date = [[1997]]| title|data= =1997|títol= Referral of Miacis jepseni Guthrie to Oodectes Wortman, and an assessment of phylogenetic relationships among early Eocene Miacidae (Mammalia: Carnivora)| journal =Carnivora)|publicació= Journal of Paleeontology | volume = | pages =| url =}} </ref>Paleeontology}}</ref> La separació entre la branca dels carnívors moderns i la resta de miàcids, incloent-hi ''Miacis'', tingué lloc a mitjans de l'Eocè, amb l'aparició de grups com el dels [[amficiònid]]s,[[amficiònids]], que podrien ser els precursosprecursors dels [[ós|óssos]][[óssos|ossos]] moderns; o els [[hesperocyon|hesperocionins]],[[Hesperocyon|hesperocionins]], que representen el primer grup de [[cànids]] ena aparèixer després d'aquesta separació.divergència. == Referències == {{Commonscat}} {{amaga}}{{Referències}} {{ORDENA:Miacis}}{{Commonscat}} {{Autoritat}} {{Bases de dades taxonòmiques}} {{Article bo}} {{ORDENA:Miacis}} [[Categoria:Carnivoramorfs]] [[Categoria:Laurasiateris de l'Eocè]] [[Categoria:Mamífers fòssils trobats als Estats Units]] [[Categoria:Mamífers fòssils trobats a França]] [[Categoria:Mamífers fòssils trobats a la República Popular de la Xina]] [[Categoria:Articles bons de mastologia]] [[Categoria:Miàcids]] [[Categoria:Carnívors de l'Eocè]]
Contingut de la Viquipèdia sota CC BY-SA 4.0. Arxiu mantingut per Intergrid.