Peralada

{{Infotaula del municipi català|de |Peralada|de l'|Alt Empordà| |topònim = Peralada |escut = Escut de Peralada.svg |bandera = Flag of Peralada.svg |gentilicis = Peraladenc, peraladenca |fotografia = Castell_de_Peralada.JPG |fotografia_descripció = Castell de Peralada | codi = 171328 | codi_postal = |superfície = 46,81 |altitud = 38 |entitats = 3 |alcaldegeografia = |lat_g=42|lat_m=18|lat_s=36 |lon_g=3|lon_m=0|lon_s=38 }}política}} '''Peralada''' és un [[municipi]] de la [[comarca]] de l'[[Alt Empordà]]. {{capentcat}}== Geografia == {{entcat|'''Peralada'''|codi=1713201}} {{entcat|[[Vilanova* '''[[Llista de latopònims Muga]]|codi=1713202}} {{entcat|Urbanitzacióde GolfPeralada]]''' Peralada|codi=1713203}} {{fientcat|idescat}}(Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). ==Geografia===== Ubicació === SituadaEl alterme nordmunicipal de [[FigueresPeralada (Altés Empordà)|Figueres]].situat L'envoltenal elsbell mig de l'Alt Empordà, envoltada dels cursos fluvials dels rius [[Llobregat d'Empordà]] i [[Orlina]], que l'encerclen pel sudestsud-est i per l'est, on més tard conflueixen en el riu [[Muga]]. El municipi comprèn, a més de la vila de Peralada, el poble de [[Vilanova de la Muga]] i molts veïnats, alguns de molt antics. Els veïnats que formen part de Peralada són [[SantSant Bernat (Peralada)|Sant Bernat]] i el [[MasMas sepulcre]],del [[LesSepulcre, Les Olives (Peralada)]],(Peralada), [[l'Estanyol]],l'Estanyol, [[MontmajorMontmajor i la Garriga]],Garriga, [[SantSant Joan Sescloses]]Sescloses i [[Vallgornera]]. El terme de Peralada està ben comunicat. AntigamentAntigament, hi passava un camí medieval que travessava elels [[Pirineus]]Pirineus pel [[collcoll de Banyuls]].Banyuls. ActualmentActualment, hi ha la carretera comarcal de la [[BisbalBisbal d'Empordà]]d'Empordà a [[Portbou]]Portbou i una altra carretera més al sudestsud-est de Figueres, a [[Vilajuïga]],Vilajuïga, que enllaça amb l'anterior. Les altres carreteres locals uneixen Peralada amb [[CastellóCastelló d'Empúries]],d'Empúries, [[MolletMollet de Peralada]],Peralada, [[SantSant Climent Sescebes]]Sescebes i [[Espolla]],Espolla, i una altra amb [[Cabanes (Alt Empordà)|Cabanes]],Cabanes, i per Vilanova de la Muga hi passa una carretera que comença a Castelló d'Empúriesd'Empúries, que porta fins a PeraladaPeralada, i ununa altra fins a [[Vilatenim]].Vilatenim. Són nombrosos els camins de carro antics que uneixen la vila amb els veïnats.veïnats.<ref>{{Ref-web|url= https://www.seu-e.cat/ca/web/peralada/govern-obert-i-transparencia/informacio-institucional-i-organitzativa/informacio-institucional/informacio-del-terme-municipal|títol=Informació terme municipal| consulta=8/12/2020| editor=Ajuntament Peralada|data=17/07/2019}}</ref>{{Límits|SO= [[Figueres]], [[Vilabertran]] |O= [[Cabanes (Alt Empordà)|Cabanes]] |NO= [[Masarac]] |N= [[Mollet de Peralada|Mollet]] |S= [[Vila-sacra]] |SE= [[Castelló d'Empúries|Castelló]] |NE= [[Garriguella]] |E= [[Pedret i Marzà]]}} ==Economia== [[Fitxer:Peralada_-_Plaça_major.JPG|left|thumb|Plaça=== Major]]Orografia === APeralada l'economiaés deun Peraladamunicipi elempordanès [[sectordel primari]]prelitoral. ésEstà moltsituat important,a il'extrem unanord-oriental bonade partCatalunya, al nord de laGirona. sevaEl poblaciómunicipi es dedicatroba atravessat lapel [[ramaderia]]Llobregat id'Empordà, a l'[[agricultura]]la (aproximadamentplana unal·luvial 35%on delaquest totals'uneix deamb la poblacióMuga activa).i Latambé vilael tériu terresOrlina, planes,rius envoltadesque perbaixen rius,de quel'[[L'Albera fan(subcomarca)|Albera]]. queEl siguinnucli terrenysprincipal dees grantroba qualitat,a especialmentun lapetit zonaturó delssobre estanysun ipaisatge aiguamollsessencialment depla l'anticsimplement termealterat, deal Vilanovanord, deper la Muga.serra Lade majoria[[Montpedrós de(Masarac)|Montpedrós]], conreus91 msnm.<ref>{{Ref-web|url= sónhttp://www.icc.cat/vissir3/|títol=Mapes de secà,Catalunya| ambeditor=Institut unCartogràfic bonde sectorCatalunya|data=8 desembre 2020}}</ref> Vilanova de [[vinya]]la iMuga produccióes detroba [[cereals]],al [[blatsud, dea moro]]la ipart [[farratge]];baixa peròdel tambériu hide hala unaMuga, zonaabans de regadiudesguassar ambal unaveí petitamunicipi partde d'horta.Castelló d'Empúries.<ref name=:0>{{Ref-web|url= https://www.catalunya.com/peralada-2-1-171328?language=ca|títol=Peralada| consulta=8 desembre 2020}}</ref> El=== [[sectorClima secundari]]=== El ocupaclima unés 30%mediterrani, méstemperat oi menyshumit, dei afavoreix la poblaciópresència activanatural (und'una 6,5vegetació estípicament dedicamediterrània. aLes latemperatures [[construcció]]són imoderades. elLa 24,5mitjana anual és d'uns 16 °C. De novembre a lamarç [[indústria]]),hi laha indústriaperill de mésglaçades importànciaa causa de Peraladales baixes temperatures. L'estiu és lal'estació delmés [[Cavaseca. (beguda)|cava]].Els Elvents [[sectortenen terciari]]una ogran importància en el delsclima serveisde tél'Empordà, sobretot la mateixa[[tramuntana]]. importànciaAquest queés elun sectorvent primarifred eni aquestfort municipi,procedent jadel nord, que ocupabufa unprincipalment altrea 35%.l'hivern. ElLa [[turisme]]marinada o garbí és un vent molt freqüent a l'estiu, i el mésresponsable important.de la major part de la pluja de l'estació càlida.<ref name=:0/> ==Història== [[Fitxer:Peralada_-_Claustre_Museu_Sant_Domènec.JPG|thumb|Claustre== MuseuEconomia Sant== [[Fitxer:Peralada_-_Plaça_major.JPG|miniatura|esquerra|[[Plaça Domènec.Gran Delde [[seglePeralada|Plaça XII]],Gran]]]] En ésl'economia l'únicde vestigiPeralada queel resta[[sector d'unprimari]] conventés d'[[Ordemolt important, i una bona part de Santla Agustí|agustins]]seva fundatpoblació es dedica a la segona[[ramaderia]] meitati a l'[[agricultura]] (aproximadament un 35% del [[segletotal XI]].de Ella població activa). La vila té terres planes, envoltades per rius, que fan que siguin terrenys de gran atractiuqualitat, delespecialment claustrela sónzona elsdels [[capitell]]sestanys esculpitsi aiguamolls de l'antic terme de Vilanova de la Muga. La majoria de conreus són de secà, amb escenesun bíbliquesbon sector de [[vinya]] i profanes]]producció de [[cereals]], [[blat de moro]] i [[farratge]]; però també hi ha una zona de regadiu amb una petita part d'horta. Té unEl origen[[sector antic,secundari]] ambocupa un poblat [[ibers|ibèric]] datat el [[50030% aC]].més Elo [[pagus]]menys de Peraladala vapoblació néixeractiva en(un època6,5 delses [[Antigadedica Roma|romans]].a Ala l'[[edat[[construcció]] mitjana]]i el [[comtat24,5 dea Peralada]]la queda[[indústria]]), sotala elindústria dominide delmés [[comtatimportància d'Empúries]].de EnPeralada elsés carrersla hidel ha[[Cava edificis(beguda)|cava]]. queEl mostren[[sector terciari]] o el passatdels medieval.serveis Até la plaçamateixa Major,importància ambque reformesel posteriors,sector encaraprimari hien haaquest lamunicipi, casaja natalque delocupa cronistaun [[Crònicaaltre de35%. RamonEl Muntaner|Ramon[[turisme]] Muntaner]]és ([[1265]]-[[1336]]).el més important. Peralada va ser una vila amb una història important. Era capital d'un comtat quan== Figueres,Història actual== === capitalOrigen de l'Alt Empordà,la eravila tan=== Peralada solsté un poble amb poques masies.origen Peraladaantic, teniaamb exèrcitun propi,poblat que[[ibers|ibèric]] defensavadatat el territori davant[[500 aC]]. delsEl comtats''[[pagus]]'' de [[ComtatPeralada deva Besalú|Besalú]]néixer ien [[Comtatèpoca d'Empúries|Empúries]].dels [[Antiga Roma|romans]] Des=== De comtat a vescomtat === [[Fitxer:Comtats de l'[[Altala edatMarca mitjana]],Hispànica tota iinicis serS unaIX.PNG|miniatura|322x322px|Comtats de lesla poblacionsMarca ambHispànica mésa habitantsinicis del {{segle|IX}}.]] El comtat de Peralada començà amb l'establiment de la comarca,[[Marca vaHispànica]] començarper l'[[Imperi Carolingi]] a decaurefinal comadel potència.{{segle|viii}} Elen comtatforma de Castellómúltiples d'Empúries[[Comtats escatalans|comtats]] vaque enfortiracomplien iuna aixòfunció vamilitar ferfronterera que elperdurà comtatfins a mitjan {{segle|x}} però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.<ref>{{Ref-llibre|títol=Els comtats de PeraladaRosselló, quedésConflent, supeditatVallespir i Fenollet: Prefaci. Introducció. Diplomatari (docs. 1-328)|url= https://books.google.cat/books?id=xEyUTW3tTNEC&pg=PA149&lpg=PA149&dq=Boa%C3%A7%C3%A0&hl=ca#v=snippet&q=emp%C3%BAries%20812&f=false| editorial=Institut d'Estudis Catalans|data=2006|isbn=978-84-7283-877-2|nom=Pierre|cognom=Ponsich|nom2=Ramon Ordeig i|cognom2=Mata|pàgines=88}}</ref> Aquesta marca designava globalment els territoris i [[Comte|comtats]] conquerits per [[Carlemany]] a l'entorn dels Pirineus<ref group="nota">L'objectiu de Carlemany era d'establir una marca al llarg de Castelló.tots Vaels passarPirineus; no obstant això, el [[Regne de Pamplona]] i els comtats d'[[Comtat d'Aragó|Aragó]] i de [[Comtat de Sobrarb|Sobrarb]] caigueren ràpidament fora de la influència franca, i així designava principalment els comtats a serllevant undel comtat[[Cinca]], sensepart comtes.de la [[Gòtia]] i el [[Comtat de Tolosa]] ([[Marca Hispànica#Abadal|D'Abadal 1958]]</ref> per tal de defensar l'[[imperi Carolingi]] de les incursions i ràtzies sarraïnes provinents del [[califat de Còrdova]]. Peralada va decaure poc després de l'any [[1078]], quanser vauna morirvila [[Ponçamb Iuna d'Empúries]],història queimportant. vaEra deixarcapital aquestd'un comtat en herència als seus dos fillsquan [[HugFigueres, IIactual d'Empúries|Hug]]capital ide [[Berenguerl'Alt d'Empúries|Berenguer]].Empordà, Aquestera últimtan essols vaun convertirpoble enamb senyorpoques demasies. Peralada i va ser el fundador d'una dinastiatenia deexèrcit vescomtespropi, que primer es van anomenar vescomtes de Peraladadefensava i,el mésterritori tard,davant dedels [[Vescomtatcomtats de Quermançó|Quermançó]]. En acabat van adoptar el nom definitiu: [[vescomtat[[Comtat de Rocabertí|vescomtesBesalú|Besalú]] dei Rocabertí]].[[Comtat d'Empúries|Empúries]]. ElsPeralada Rocabertíva vandecaure serpoc decisiusdesprés perde lal'any història[[1078]], delquan paísva imorir per[[Ponç laI ded'Empúries]], Peralada.que Elva vescomtedeixar [[Jofreaquest decomtat Rocabertí]],en elherència primerals personatgeseus quedos vafills fer[[Hug servirII aquestd'Empúries|Hug]] cognom,i [[Berenguer d'Empúries|Berenguer]]. Aquest últim es va lluitarconvertir contraen senyor de Peralada i va ser el [[comtefundador d'Empúries]]d'una [[Hugdinastia Ide d'Empúries|Hugvescomtes I]]que perprimer laes possessióvan delanomenar [[castell''vescomtes de Requesens]],Peralada'' aliati, ambmés tard, ''de [[Vescomtat de Quermançó|Quermançó]]''. En acabat, van adoptar el [[comtenom definitiu: [[vescomtat de Rosselló]],Rocabertí|vescomtes de quiRocabertí]].<ref s'haurianame=":01">{{Ref-publicació|cognom=Puig|nom=Anna fetMaria|article=De vassall.vila del pagus de Peralada a capital comtal|publicació=Mot so razo|url= https://www.raco.cat/index.php/Msr/article/view/254760/346173}}</ref> ElsDes Rocabertíde vanl'[[alta enfortiredat elmitjana]], dominitot l'anyi [[1249]],ser gràciesuna alde matrimoniles depoblacions [[Dalmauamb IIImés habitants de Rocabertí]]la ambcomarca, lava pubillacomençar dea [[Navata]],decaure com a potència. Diferents historiadors creuen que teniael dretsque feudalsdesencadenà importantsla sobrepèrdua Navata.de Dalmaucapitalitat vade obtenir,Peralada doncs,va ser el dominitrasllat de lesla regionscapital dedel Navatacomtat d'empúries, d'Empúries a Castelló. A partir d'aquell moment, i Peralada.sobretot Vaen bastirtemps eldels palauseus desuccessors Hug II i Ponç II, la vila,posició onestratègica [[Jaumede ICastelló, elals Conqueridor|Jaumelímits I]]del escomtat de Peralada, va hostatjarser utilitzada com a punta de camíllança capde ales [[Lió]]. [[Fitxer:Peralada_-_Pont_Castell-Convent.JPG|thumb|Pontaccions queemporitanes comunicacontra elles castellpretensions i el conventpoder mercantil de la vila de Peralada, capital del Carme]] L'anyterritori [[1285]]amb l'exèrcitaquest invasornom. La decisió de [[Feliptraslladar IIIla decapitalitat França|Felipes l'Ardit]]podria vainterpretar acamparcom davantla lesvoluntat murallesd'apropar-se a la senyoria de Peralada,Peralada quei encontrolar-la aquellamés èpocaefectivament. eraHo confirma el quarterfet generalque delaquesta reisenyoria [[Perees elva Gran|Pereconvertir II]].més Desprésendavant d'unaen batallaun entrebanc notable per a camples obert,ambicions quanemporitanes. elEl reicomtat de Castelló d'Empúries es va enfortir i elaixò seuva fillfer jaque havienel sortitcomtat de laPeralada vila,quedés elssupeditat [[almogàvers]]al vande calarCastelló. focVa passar a totesser lesun cases.comtat Peròsense elcomtes.<ref quename=:0/><ref>{{Ref-publicació|cognom=Alberch|nom=Ramon|article=ARXIUS explicaI laARXIVÍSTICA primeraA versióLES queCOMARQUES apareixGIRONINES|publicació=Annals ade lal'Institut crònicad'Estudis deGironins|url= [[Crònicahttps://core.ac.uk/download/pdf/132553521.pdf|data=1994}}</ref> [[Fitxer:Peralada de- RamonEscut Muntaner|RamonRocabertí.JPG|miniatura|Escut Muntaner]],comtal nodel ésvescomtat elde mateixRocabertí]] Els queRocabertí van ser decisius per la quehistòria relatadel país i per la de [[BernatPeralada. Desclot]],El javescomte que[[Jofre aquestI diude queRocabertí|Jofre quide Rocabertí]], el primer personatge que va calarfer focservir aaquest Peraladacognom, va serlluitar contra el vescomte[[comte Dalmaud'Empúries]] [[Hug I d'Empúries|Hug I]] per evitarla quepossessió elsdel enemics[[castell sede n'aprofitessin.Requesens]], aliat amb el [[comte de Rosselló]], de qui s'hauria fet vassall. DesprésEls Rocabertí van enfortir el domini l'any [[1249]], gràcies al matrimoni de la[[Dalmau massacreIII de Peralada,Rocabertí]] elsamb [[Rocabertíla (llinatge)|Rocabertí]]pubilla vande fer[[Navata]], restaurarque latenia població,drets vanfeudals edificarimportants unsobre nouNavata. palauDalmau iva vanobtenir, ferdoncs, el segondomini cerclede les regions de muralles.Navata Encarai avuiPeralada. podemVa trobarbastir lesel restespalau de lesla murallesvila, delon castell[[Jaume originalI alsel carrersConqueridor|Jaume I]] es va hostatjar de lacamí vila.cap a [[Lió]]. PeraladaL'any continua[[1285]], sentl'exèrcit unainvasor de les[[Felip vilesIII mésde importantsFrança|Felip del'Ardit]] l'[[Altva Empordà]]acampar adavant lales [[baixamuralles edatde mitjana]],Peralada, ambque distingitsen gremisaquella menestrals,època unaera granel activitatquarter general del mercatrei i[[Pere el call.Gran|Pere LaII]]. vilaDesprés teniad'una privilegisbatalla a camp obert, quan el rei i lleisel pròpiesseu recopiladesfill enja havien sortit de la vila, els [[almogàvers]] van calar foc a totes les cases. Però el ''Llibreque explica la primera versió que apareix a la crònica de [[Crònica de Ramon Muntaner|Ramon Muntaner]] no és el mateix que la cadena''.que relata la de [[Bernat Desclot]], ja que aquest diu que qui va calar foc a Peralada va ser el vescomte Dalmau per evitar que els enemics se n'aprofitessin. Els [[vescomtat de Peralada|vescomtesDesprés de Peralada]] destacaren com a cortesans, diplomàtics i militars en la cort dels [[comtes de Barcelona]]. L'any [[1472]] Peralada fou atacada per les tropesmassacre de [[Joan el Gran|Joan II]]. La casa vescomtal sortí molt afectada d'aquella guerra. AixíPeralada, doncs,els a[[Rocabertí partir(llinatge)|Rocabertí]] delvan [[seglefer XV]]restaurar la vila de Peralada va començar a entrar en decadència fins a finals del [[segle XIX]], convertint-se poc a poc enpoblació, unavan poblacióedificar ruralun d'agriculturanou prospera,palau peròi envan inferioritatfer davantel elssegon altrescercle comtatsde commuralles. elEncara deavui Castellópodem d'Empúriestrobar iles elrestes de Figueres,les quemuralles esdel convertiriacastell enoriginari laals capitalcarrers de la comarca més tard.vila. Mentre, Peralada va patir una guerracontinua reresent una altra en estar situat tant aprop de les fronteres de França, que representaven les portes d'entrada d'aquell país cap a Espanya, la primera va ser la dels [[Guerra dels Segadors|Segadors]], la segona la [[Gran Guerra]] i posteriorment la guerra contra [[Napoleó]]. Aquest fet va afectar bastant a la localitat i la va afeblir, ja que després d'una guerra sempre hi haviles unmés períodeimportants de recuperació, i tot el que havial'[[Alt guanyatEmpordà]] en el període anterior ho va perdre. [[Fitxer:Peralada_-_Convent_del_Carme.JPG|thumb|[[Convent del Carme de Peralada|Convent del Carme]]]] A finals de [[segle XIX]] els germans [[Antoni de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí|Antoni de Rocabertí]], comte de Savallà, i [[Tomàs de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí|Tomàs de Rocabertí]], comte de Peralada, van restaurar notablement el palau de Peralada fent esment de la restauració dels jardins del palau, ja que la vegetació[[baixa d'aquellaedat èpocamitjana]], ésamb ladistingits quegremis encaramenestrals, esuna conservagran actualment.activitat Elsdel jardinsmercat i el castell sóncall. d'úsLa privat,vila peròtenia totprivilegis i no poder-hi accedir d'una formalleis senzillapròpies norecopilades perdenen el seu encant i interès per les persones que visiten la vila perquè és un espai''Llibre de granla bellesa.cadena''. AntoniEls [[vescomtat de RocabertíPeralada|vescomtes vade establirPeralada]] lesdestacaren escolescom gratuïtesa decortesans, primerdiplomàtics ensenyament,i d'artsmilitars ien oficis.la Tambécort vadels crear[[comtes unde corBarcelona]]. iL'any una[[1472]], escolaPeralada defou músicaatacada per les tropes de la[[Joan qualel enGran|Joan sortirienII]]. elsLa músicscasa quevescomtal formarensortí partmolt deafectada [[Lad'aquella Principalguerra. deAixí Peralada]],doncs, importanta [[cobla]]partir dinsdel {{segle|XV}}, la històriavila de laPeralada [[sardana]]va decomençar Catalunya.a Aquestsentrar fetsen vandecadència enriquirfins molta finals del {{segle|XIX}}, convertint-se a lapoc a poc en una població derural Peraladad'agricultura culturalment,pròspera, perquèperò poquesen localitatsinferioritat d'aquestesdavant dimensionsels altres comtats com el de laCastelló comarcad'Empúries i el de Figueres, que es trobavenconvertiria en unla estatcapital tantde desenvolupatla icomarca avançat.més tard. LaMentrestant, successoraPeralada va patir una guerra rere una altra en estar situat tan a prop de les fronteres de França, que representaven les portes d'entrada d'aquell país cap a Espanya: la primera va ser la dels germans[[Guerra Rocabertídels fouSegadors|Segadors]], la sevasegona germanala [[Joana-Adelaida[[Gran Guerra]] i posteriorment la guerra contra [[Napoleó]]. Aquest fet va afectar bastant la localitat i la va afeblir, ja que després d'una guerra sempre hi ha un període de recuperació, i tot el que havia guanyat en el període anterior ho perdia. [[Fitxer:Peralada_-_Convent_del_Carme.JPG|miniatura|Castell Peralada]] A finals del {{segle|XIX}} els germans [[Antoni de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí|Joana-Adelaida]],Verí|Antoni quede moríRocabertí]], l'anycomte [[1899]].de DesprésSavallà, i [[Tomàs de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí|Tomàs de Rocabertí]], comte de Peralada, van restaurar notablement el palau vade estarPeralada, unsfent anysesment sensede habitarla finsrestauració dels jardins del palau, ja que foula compratvegetació perd'aquella [[Miquelèpoca Mateués la que encara es conserva actualment. Els jardins i Pla]]el l'anycastell 1923,són poderósd'ús industrialprivat, barceloní,però quetot hii aplegàno unapoder-hi notableaccedir col·lecciód'una d'artforma (vidres,senzilla ceràmica,no pintura,perden llibres,el manuscrits)seu encant i patrocinàinterès l'edicióper a les persones que visiten la vila perquè és un espai de llibresgran eruditsbellesa.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Baig|nom=Marià|article=L'arxiu ''Bibliotecacomtal de Peralada''.Peralada: Actualmentelements pertanyper a la seva fillahistòria|publicació=Annals [[Carmede Mateul'Institut Quintana]].d'Estudis Empordanesos|data=1996}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Clavaguera|nom=Josep|article=L'arxiu del palau de Peralada.|publicació=Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos|data=1988}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Clavaguera|nom=Josep|article=Els pergamins de l'arxiu del palau de Peralada|publicació=Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos|data=1989}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Els comtes de Peralada & Mallorca : [exposició]|url= https://www.worldcat.org/oclc/828314577| editorial=Associació Cultural Castell de Peralada|data=D.L. 2012|lloc=[Peralada, Girona]|isbn=978-84-695-3908-8}}</ref> == La sardana a Peralada == [[Fitxer:Peralada_-_Placa_Josep_Serra.JPG|thumb|Placa[[Fitxer:Peralada_-_Placa_Josep_Serra.JPG|miniatura|Placa que identifica el lloc de naixement de [[Joaquim Serra i Corominas|Josep Serra]]]] En laLa vida musical dels darrers segles, centrada en el conreu de la [[sardana]], comença amb els músics formats a l'escola de música del castell de PeraladaPeralada, creada vers l'any [[1875]] per [[Antoni de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí]] i a la quequal [[Jaume Cervera i Marquès]] hi dedicà 33  anys de la seva vida. Es distingiren extraordinàriament els germans Serra, [[Miquel Serra i Bonal]] ([[1867]]-[[1922]]) fou director del cor local i compositor i [[Josep Serra i Bonal]] ([[1874]]-[[1930]]) fou, amb Miquel, fundador de la cobla [[La Principal de Peralada]] l'any [[1890]] i director seu fins elal 1915, a més de notable compositor de sardanes encara molt populars; fill de Josep fou [[Joaquim Serra i Corominas]] ([[1907]]-[[1957]]), autor de més de 50 sardanes d'una gran qualitat i també de música simfònica i teòric de la cobla. La cobla fins al [[1936]],[[1936]] teninttenia un paper important en la revitalització de la sardana a Catalunya des del seu primer concert a Barcelona el [[1894]]. [[Enric Morera i Viura|Enric Morera]] sempre volgué que fos aquesta cobla qui estrenés les seves [[sardanes]]. L'any [[1914]], l'[[Orfeó Català]] féufeu un memorable viatge a [[París]] i a [[Londres]] emportant-se La Principal de Peralada perquè acompanyés els seus cants, amb Josep Serra com a director, obteninti hi obtingué un gran èxit. Obtingué un gran nombre de premis i gravà a França els primers discos de sardanes. La dirigí des del [[1915]] [[Josep Blanch i Reynalt]] ([[1888]]-[[1954]]), [[castelloní]], i hi actuaren com a membres destacatsdestacats, entre molts d'altresd'altres, músics que en formaren part l'instrumentista de tenora [[Marià Calvet]]. Foren compositors i intèrprets [[Josep Ferrer i Torres]] ([[1878]]-[[1952]]), pare del músic [[Rafael Ferrer i Fitó]] ([[1911]]-[[1988]]), i [[Josep Lleonsí i Casanovas]] ([[1877]]-[[1949]]). == Demografia == Els últims anys la població ha augmentat molt per la urbanització del golf i el gran nombre de llocs de treball que ha generat l'hotel. Tan sols el 68,8 dels residents són peraladencs autòctons. El 23,3% procedeix de la comarca, el 2,9% de les comarques veïnes i el 12'4%12,4% són estrangers. {{entpobcat}} {{DemogCat| 1497=263| 1515=214| 1553=288| 1717=989| 1787=1.850| 1857=2.630| 1877=2.346| 1887=2.391| 1900=2.190| 1910=2.340| 1920=2.200| 1930=2.028| 1940=1.691| 1950=1.738| 1960=1.624| 1970=1.368| 1981=1.238| 1990=1.192| 1992=1.142| 1994=1.157| 1996=1.147| 1998=1.188| 2000=1.277| 2002=1.382| 2004=1.491| 2006=1.625| 2008=1.762| 2009=1.805 | 2010=1.826}}2010=1.826|2012=1.888|2013=1.920|2014=1.859|2015=1.841|2016=1.835|2017=1.859}} ==Llocs d'interès== [[Fitxer:Pila bautismal s.XI-XII.jpg.JPG |thumb|250px|Pica baptismal segle XI-XII a l'església de Sant Martí]] *El [[castell de Peralada]]. Antiga residència dels [[vescomtat de Rocabertí|vescomtes de Rocabertí]] i [[comtat de Peralada|comtes de Peralada]]. Va ser restaurat a la fi del [[segle XIX]], a l'estil dels castells francesos. Cada estiu s'hi celebra el [[Festival Internacional de Música de Peralada]]. *Església parroquial de Sant Martí. [[Segle XVIII]], però d'origen [[romànic]] *Claustre de Sant Domènec. [[Segle XI]] de l'antic convent del Roser dels agustins, gestionat del [[Museu de la Vila Medieval de Peralada]].<ref>{{citar llibre| cognom = AADD| títol = Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya | any = 2010| editorial = Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya| lloc = Barcelona| pàgines = p. 94 | isbn=84-393-5437-1}}</ref> *Església de Santa Eulàlia. [[Segle XV]] amb pintures murals romàniques *[[Convent del Carme de Peralada|Convent del Carme]]. Any [[1293]] amb claustre [[arquitectura gòtica|gòtic]] del [[Segle XIV]]. Alberga el '''Museu del Castell de Peralada''' on es pot visitar l'Esglesia gòtica, la Biblioteca amb 80.000 volums (200 incunables, 800 executòries de noblesa i més de 1.000 edicions diferents del Quixot en 33 idiomes diferents), la Col.lecció de ceramica i vidre (una de les més importants del món feta per un sol propietari),el Museu del Vi i la Cava del Gran Claustre. Accedint pel mateix museu es pot visitar el '''Parc històric del Castell''', dissenyat per François Duvillers l'any 1877, per encàrrec dels Comtes de Peralada. == Personatges cèlebres == {| class='wikitable sortable' style='width:100%' ! Article ! Descripció ! data de naixement ! data de defunció ! imatge |- | [[Artur Balot i Bigues]] | Actor i gramàtic | 1879 | 1959 | [[Fitxer:Balot1905.jpg|center|128px]] |- | [[David Bigas|David Bigas Vargas]] | futbolista espanyol | 1994-06-19 | | |- | [[Francesc Calvet Galobardes]] | [[organista]], religiós (1863–1936) ♂ | 1863 | 1936-12-02 | |- | [[Joan Tomàs de Rocabertí]] | arquebisbe (1627-1699) | 1627-03-04 | 1699-06-13 | [[Fitxer:Joan Tomàs de Rocabertí.jpg|center|128px]] |- | [[Joaquim Serra i Corominas]] | Compositor i pianista català | 1907-03-04 | 1957-11-17 | [[Fitxer:Joaquim Serra Corominas.jpg|center|128px]] |- | [[Josep Cervera i Bret]] | compositor espanyol (1883-1969) | 1883-09-01 | 1969-09-05 | [[Fitxer:Josep Cervera Bret -1920.jpg|center|128px]] |- | [[Josep Pallissera i Trèbol]] | [[músic]], [[compositor]] (1893–1980) ♂ | 1893-10-28 | 1980-11-15 | |- | [[Josep Ramon de Camps i Avinyó]] | Person (†1858) ♂ | | 1858 | |- | [[Josep Serra i Bonal]] | compositor català | 1874-09-23 | 1939-02-14 | [[Fitxer:Josep Serra i Bonal.jpg|center|128px]] |- | [[Maria de Rocabertí i Safortesa]] | poeta i canongessa catalana | 1624 | 1650 | |- | [[Melcior de Ferrer i de Manresa]] | compositor espanyol | 1821 | 1884-05-18 | [[Fitxer:Melcior de Ferrer i Manresa.jpg|center|128px]] |- | [[Miquel Massot]] | escriptor català s.XV | No/unknown value | 1462-10-17 | |- | [[Miquel Serra i Bonal]] | Compositor de sardanes català (1867-1922) | 1867 | 1922 | [[Fitxer:Miquel Serra i Bonal.jpg|center|128px]] |- | [[Na Mercadera]] | heroïna i horticultora | 1245 | 1300 | [[Fitxer:L'heroïna de Peralada.jpg|center|128px]] |- | [[Na Palomera]] | Person (1240–1285) ♀ | 1240 | 1285 | |- | [[Pere d'Avinyó i Mateu]] | Noble català ({{segle|XVII}}) | 17th century | 18th century | |- | [[Ramon Muntaner]] | [[Corona d'Aragó]] cronista, [[historiador]], [[militar]], [[diplomàtic]], [[polític]] (1265–1336) ♂ | 1265 | 1336 | [[Fitxer:Retrat imaginari de Ramon Muntaner.jpg|center|128px]] |- | [[Tomàs Sanmartín i Ramon]] | compositor espanyol | 1897-08-10 | 1977-04-06 | |} {{Wikidata list end}} == Llocs d'interès == [[Fitxer:Pila bautismal s.XI-XII.jpg |miniatura|Pica baptismal del segle XI-XII a l'església de Sant Martí]] * El [[castell de Peralada]]. Antiga residència dels [[vescomtat de Rocabertí|vescomtes de Rocabertí]] i [[comtat de Peralada|comtes de Peralada]]. Va ser restaurat a la fi del {{segle|XIX}}, a l'estil dels castells francesos. Cada estiu s'hi celebra el [[Festival Internacional de Música de Peralada]]. * Església parroquial de [[Sant Martí de Peralada|Sant Martí]]. [[Segle XVIII]], però d'origen [[romànic]]. * Claustre de [[Sant Domènec de Peralada|Sant Domènec]]. [[Segle XI]], de l'antic convent del Roser dels agustins, gestionat pel [[Museu de la Vila Medieval de Peralada]].<ref>{{ref-llibre|cognom=d. a.| títol = Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya | any = 2010| editorial = Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya| lloc = Barcelona| pàgines = p. 94 | isbn=84-393-5437-1}}</ref> * [[Santa Eulàlia de Vilanova de la Muga|Església de Santa Eulàlia]]. [[Segle XV]], amb pintures murals romàniques.<ref>{{Ref-web|títol=Iglesia románica de Santa Eulàlia|url= http://ca.visitperalada.cat/esglesia-romanica-de-santa-eulalia-33/| consulta=2021-01-30}}</ref> * [[Convent del Carme de Peralada|Convent del Carme]]. Any [[1293]], amb claustre [[arquitectura gòtica|gòtic]] del {{segle|XIV}}. Alberga el '''Museu del Castell de Peralada''', on es pot visitar l'església gòtica, la biblioteca amb 80.000 volums (200 incunables, 800 executòries de noblesa i més de 1.000 edicions diferents del ''Quixot'' en 33 idiomes diferents), la col·lecció de ceràmica i vidre (una de les més importants del món feta per un sol propietari), el Museu del Vi i el Cava del Gran Claustre. Accedint pel mateix museu, es pot visitar el '''parc històric del castell''', dissenyat per François Duvillers l'any 1877, per encàrrec dels comtes de Peralada. == Notes == <references group="nota"/> == Referències == {{referències}} == Vegeu també == * [[Comtat de Peralada]] * [[Estació de Peralada]] * [[Gegants de Peralada]] * [[Rocabertí (llinatge)|Rocabertí]] * [[Vescomtat de Rocabertí]] * [[Vescomtat de Peralada]] * [[Vilanova de la Muga]] * [[L'heroïna de Peralada]] == ReferènciesBibliografia == {{referències}} ==Bibliografia== *''El* ''El meu país: tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya'', vol. 3 (2005). ISBN 84{{ISBN|84 297 5570 55}}. *Jordi* [[Jordi Canal i Morell,Morell]], "Els capitells del claustre romànic de Sant Domènec de Peralada", ''Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos'', 19 (1986), 289-312. == Enllaços externs == {{Commonscat}} *[http://www.peralada.cat/ Pàgina web de{{Projectes l'Ajuntament]germans|q=Peralada}} *[http://www.municat.gencat.cat/municat/index.php?page=consulta&mostraEns=1713280001 Informació* de[http://www.peralada.cat/ laPàgina Generalitat''web'' de Catalunya]l'Ajuntament]. *[http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=17132* [http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=17132 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]Catalunya]. {{Municipis de l'Alt Empordà}} {{Autoritat}} [[Categoria:Peralada| ]]