← Tornar a l'auditoria
Premi Fastenrath
Versió de 2013 a viki.cat
·
Versió actual a ca.wikipedia
·
Historial
5.261caràcters el 2013
3.211caràcters avui
25passatges que ja no hi són
Text que hi era el 18 de juny de 2013 i que avui no es troba
a l'article. S'ha descartat el que només s'ha reescrit amb altres paraules: només hi surt
allò la major part de les frases del qual han desaparegut. Es compara el text llegible,
sense plantilles; les taules i les fitxes en queden fora, i per veure-ho tot pots mirar-lo
en wikitext.
Inicialment s'atorgava a obres escrites tant en espanyol com en català i n'eren els convocants, respectivament, la Real Academia Española i els Jocs Florals de Barcelona. Tanmateix, amb la supressió d'aquests darrers després de la desfeta de 1939 el Premi Fastenrath ha restat per a autors en llengua espanyola. Tot i això, els Jocs Florals en català van continuar en exili, als quals de 1941 a 1977 els Premis Fastenrath per obres en català van continuar a ser atorgats.
El Premi Fastenrath és un guardó literari de novel·la, poesia o assaig, creat el 1909 pel rei d'Espanya Alfons XIII a instàncies de Louise Goldmann, vídua i marmessora del polígraf i hispanista alemany Johannes Fastenrath (Remscheid, Renània del Nord-Wesfàlia 1839 - Colònia 1908).
Entre els autors catalans que el van obtenir cal esmentar Caterina Albert (1909), Joan Maragall (1910), Joan Alcover (1919), Josep Maria de Sagarra (1926), Sebastià Juan Arbó (1934) i, ja a l'exili, Agustí Bartra (1940).
1983 Miguel Ángel Lozano Marco per l'assaig Del relato modernista a la novela poemática : la narrativa breve de Ramón Pérez de Ayala.
2003 José Álvarez Junco per l'assaig Mater dolorosa. La idea de España en el siglo XIX.
1995 Javier Marías Franco per la novel·la Mañana en la Batalla Piensa en Mí .
1974 Andrés Amorós per l'assaig Vida y literatura en Troteras y danzaderas.
1973 Ana Diosdado per l'obra teatral Usted también podrá disfrutar de ella.
1959 Maria Assumpció Soler i Font per la novel·la L'escollit (en exili).
1952 Carlos Bousoño Prieto per l'assaig Teoría de la Expresión Poética.
1992 Enrique Badosa Pedro per l'obra poètica Epigramas Confidenciales.
1977 Ruben tito ramirez per l'obra poètica Los Círculos del Infierno.
1969 Torcuato Luca de Tena per la comèdia Hay una Luz sobre la Cama.
1982 José Miguel Santiago Castelo per l'obra Memorial de ausencias.
1979 Jesús Fernández Santos per la novel·la La que no tiene Nombre.
1962 Ana María Matute per la novel·la Los Soldados Lloran de Noche.
1943 Juan Antonio Zunzunegui per la novel·la ¡Ay..., estos Hijos!.
1951 Leopoldo Panero per l'obra poètica Escrito a cada Instante.
1946 Ginés de Albareda per l'obra poètica Romancero del Caribe.
2002 Guillermo Carnero Arbat per l'obra poètica Verano Inglés.
1988 Antonio Pereira per la novel·la El síndrome de Estocolmo.
1987 Antonio Porpetta per l'obra poètica Los Sigilos Violados.
1999 Álvaro Pombo per la novel·la La Cuadratura del Círculo.
1963 Ramón de Garciasol per l'assaig Lección de Rubén Darío.
1941 Luciano Taxonera per l'obra González Bravo y su tiempo.