Premi Fastenrath
El Premi Fastenrath és un guardó literari de novel·la, poesia o assaig, creat el 1909 pel rei d'Espanya Alfons XIII a instàncies de Louise Goldmann, vídua i marmessora del polígraf i hispanista alemany Johannes Fastenrath (Remscheid, Renània del Nord-Wesfàlia 1839 - Colònia 1908).
Inicialment s'atorgava a obres escrites tant en espanyol com en català i n'eren els convocants, respectivament, la Real Academia Española i els Jocs Florals de Barcelona. Tanmateix, amb la supressió d'aquests darrers després de la desfeta de 1939 el Premi Fastenrath ha restat per a autors en llengua espanyola. Tot i això, els Jocs Florals en català van continuar en exili, als quals de 1941 a 1977 els Premis Fastenrath per obres en català van continuar a ser atorgats.[1]
Entre els autors catalans que el van obtenir cal esmentar Caterina Albert (1909), Joan Maragall (1910), Joan Alcover (1919), Josep Maria de Sagarra (1926), Sebastià Juan Arbó (1934) i, ja a l'exili, Agustí Bartra (1940).
Premiats
- 2003 José Álvarez Junco per l'assaig Mater dolorosa. La idea de España en el siglo XIX.
- 2002 Guillermo Carnero Arbat per l'obra poètica Verano Inglés.
- 2001 ' per l'obra '.
- 2000 Jon Juaristi per l'assaig El Bucle Melancólico.
- 1999 Álvaro Pombo per la novel·la La Cuadratura del Círculo.
- 1998 Francisco Brines per l'obra poètica La Última Costa.
- 1997 ' per l'obra '.
- 1996 Fernando Fernán-Gómez per l'obra La Puerta del Sol.
- 1995 Javier Marías Franco per la novel·la Mañana en la Batalla Piensa en Mí .
- 1994 Lauro Olmo pwr la novel·la Tituladlo como Querais.
- 1993 ' per l'obra '.
- 1992 Enrique Badosa Pedro per l'obra poètica Epigramas Confidenciales.
- 1991 ' per l'obra '.
- 1990 ' per l'obra '.
- 1989 ' per l'obra '.
- 1988 Antonio Pereira per la novel·la El síndrome de Estocolmo.
- 1987 Antonio Porpetta per l'obra poètica Los Sigilos Violados.
- 1986 ' per l'obra '.
- 1985 ' per l'obra '.
- 1984 ' per l'obra '.
- 1983 Miguel Ángel Lozano Marco per l'assaig Del relato modernista a la novela poemática : la narrativa breve de Ramón Pérez de Ayala.
- 1982 José Miguel Santiago Castelo per l'obra Memorial de ausencias.
- 1981 ' per l'obra '.
- 1980 Alfonso Vallejo per l'obra El Cero Transparente.
- 1979 Jesús Fernández Santos per la novel·la La que no tiene Nombre.
- 1978 Miquel Martí i Pol pel conjunt de la seva obra.
- 1977 Ruben tito ramirez per l'obra poètica Los Círculos del Infierno.
- 1976 ' per l'obra '.
- 1975 ' per l'obra '.
- 1974 Andrés Amorós per l'assaig Vida y literatura en Troteras y danzaderas.
- 1973 Ana Diosdado per l'obra teatral Usted también podrá disfrutar de ella.
- 1972 Aquilino Duque per l'obra De Palabra en Palabra.
- 1971 ' per l'obra '.
- 1970 Josep Maria Casas de Muller
- 1969 Torcuato Luca de Tena per la comèdia Hay una Luz sobre la Cama.
- 1968 ' per l'obra '.
- 1967 Alonso Gamo per l'obra poètica Un Español en el Mundo.
- 1966 ' per l'obra '.
- 1965 ' per l'obra '.
- 1964 ' per l'obra '.
- 1963 Ramón de Garciasol per l'assaig Lección de Rubén Darío.
- 1962 Ana María Matute per la novel·la Los Soldados Lloran de Noche.
- 1961 Blás de Otero per l'obra Ancia.
- 1960 Ramón Solís per l'assaig Cuando las Cortes de Cádiz.
- 1959 Maria Assumpció Soler i Font per la novel·la L'escollit (en exili).
- 1958 ' per l'obra '.
- 1957 Miguel Delibes per l'obra Siestas con Viento Sur.
- 1956 ' per l'obra '.
- 1955 José García Nieto per l'obra poètica La Red.
- 1954 ' per l'obra '.
- 1953 ' per l'obra '.
- 1952 Carlos Bousoño Prieto per l'assaig Teoría de la Expresión Poética.
- 1951 Leopoldo Panero per l'obra poètica Escrito a cada Instante.
- 1950 ' per l'obra '.
- 1949 ' per l'obra '.
- 1948 Carmen Laforet per la novel·la Nada.
- 1947 Julián Marías per l'assaig Miguel de Unamuno.
- 1946 Ginés de Albareda per l'obra poètica Romancero del Caribe.
- 1945 ' per l'obra '.
- 1944 ' per l'obra '.
- 1943 Juan Antonio Zunzunegui per la novel·la ¡Ay..., estos Hijos!.
- 1942 Adriano del Valle per l'obra poética Arpa Fiel.
- 1941 Luciano Taxonera per l'obra González Bravo y su tiempo.
- 1940 Agustí Bartra per l'obra Xabola.
- 1939 ' per l'obra '.
- 1938 ' per l'obra '.
- 1937 ' per l'obra '.
- 1936 ' per l'obra '.
- 1935 ' per l'obra '.
- 1934 Sebastià Juan Arbó per l'obra Terres de l'Ebre.
- 1933 ' per l'obra '.
- 1932 Agustín Millares Carlo per l'assaig Tratado de Paleografía Española.
- 1931 José María de Cossío per l'obra Los toros en la poesía castellana.
- 1930 Emilio García Gómez .
- 1929 ' per l'obra '.
- 1928 Joan Santamaria i Monné per l'obra La filla d'en Tartarí.
- 1927 ' per l'obra '.
- 1926 Josep María de Sagarra per l'obra Cançons de totes les hores.
- 1925 ' per l'obra '.
- 1924 Ángel Valbuena Prat per l'assaig Los autos sacramentales de Calderón.
- 1923 ' per l'obra '.
- 1922 Llorenç Riber i Campins per l'obra Les Corones.
- 1921 ' per l'obra '.
- 1920 Juan de Contreras y López de Ayala per l'obra poética Poemas castellanos.
- 1919 Joan Alcover i Maspons per l'obra Poemes Bíblics.
- 1918 ' per l'obra '.
- 1917 ' per l'obra '.
- 1916 Enrique de Mesa per l'obra El Silencio de la Cartuja
- 1915 ' per l'obra '.
- 1914 Concha Espina per la novel·la La Esfinge Maragata.
- 1913 Josep Carner per l'obra poètica Monjoies.
- 1912 José del Río Sainz per l'obra poética Versos del Mar.
- 1911 Ricardo León i Arturo Reyes per l'obra El Amor de los Amores.
- 1910 Joan Maragall i Gorina per l'obra Enllà.
- 1909 Caterina Albert per l'obra Solitud.
Referències
- ↑ Josep Faulí, Els Jocs Florals de la llengua catalana a l'exili, 1941-1977, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat,, 2002, 229 pàgines, ISBN 9788484153627