Àlcim Ecdidi Avit

sant Avit de Viena
	Església de Sant Pere, a Viena, lloc d'enterrament dels bisbes de la ciutat (avui, museu arqueològic de Viena)
bisbe, Pare Llatí de l'Església
Nom secular	Àlcim Ecdidi Avit (Alcimus Ecdidius Avitus)
Naixement	ca. 450; Vienna Allobrogum (actual Viena del Delfinat, Isère, França)
Defunció	5 de febrer de 523; Viena del Delfinat
Enterrament	Saint-Pierre-et-Saint-Paul (Viena del Delfinat, actual Musée archéologique); restes perdudes
Commemoració en	Església Catòlica Romana
Canonització	Antiga
Festivitat	5 de febrer
Fets destacables	Escriptor i poeta; bisbe de Viena del Delfinat

Àlcim Ecdidi Avit (Alcimus Ecdidius Avitus, o Alcimus Ecdicius Avitus ) fou un escriptor i bisbe llatí del segle V. Era fill d'Isici, bisbe de Viena del Delfinat. Ja de jove va despuntar com una promesa de la literatura i fou un dels mes eloqüents erudits del seu temps. Va rebre una herència i es va retirar al monestir de Sant Pere i Sant Pau de la seva ciutat natal, i no en va sortir fins a la mort del seu pare el 490, al que va succeir com a bisbe de la ciutat.

Va participar en una conferencia a Lió entre bisbes arrians i catòlics en presencia del rei de Burgúndia (Borgonya), Gundebald. Va publicar refutacions contra els nestorians, eutiquians, sabel·lians i pelagians, i va convertir a alguns jueus. El Papa Hormisdes el va nomenar vicari apostòlic a la Gàl·lia. El 517 va presidir el Concili d'Epaume.

Va morir el 5 de febrer del 523 i fou enterrat al monestir de Sant Pere i Sant Pau de Viena de Delfinat.

Obres

Les seves obres principals son:

Sacrorum Poematum libri quinque, dedicat a son germà Apol·linar, bisbe de Valentia, format per cinc peces de 2500 línees: De Initio Mundi, De Peccato Originali, De Senteniia Dei, De Diluvio Mundi i De Transitu Maris Rubri.
De consolatoria Castitatis Laude, en 666 hexàmetres, dedicat a la seva germana Fuscina.
Vuitanta-set cartes
Una homilia titulada "De Festo Rogationum et prima ejus Institutione"
Vuit fragments d'homilies.
Fragments d'un opuscle.