Àngel Ferrant
Àngel Ferrant Vázquez (Madrid 1891 - 1961) fou un escultor espanyol, un dels més importants de l'avantguarda, iniciador de l'escultura cinètica i surrealista espanyola. Era fill del també pintor Alejandro Ferrant y Fischermans.
Estudià a l'Escuela de Artes y Oficios de Madrid, a l'Acadèmia de San Fernando i al taller d'Aniceto Marinas, ampliant els seus coneixements en viatges per Europa i en una estança a París. Per l'obtenció d'una càtedra a l'Escuela de Artes y Oficios de La Corunya l'any 1918 residí durant dos anys a Galícia, fins al seu trasllat a Barcelona, on estigué fins el 1934, en el que s'establí definitivament a Madrid.
El 1926 guanya el Concurs Nacional d'Escultura en relleu. Exposa a diverses galeries i amb diferents grups com Els Evolucionistes, el Cercle Artístic de Sant Lluc, l' Associació d'Escultors i amb Amics de l'Art Nou (ADLAN), on comença la seva tendència al surrealisme. A partir del 1936 continuà amb la seva tasca artística, però amb grans dificultats econòmiques i ideològiques. A finals de la dècada del 1940 s'uneix com a artista clau amb l'Escola d'Altamira, fundada per Mathias Goeritz. El 1960 obtingué el premi especial d'escultura a la XXX Biennal de Venècia.
Va ser mestre de l'escultora Margarida Sans i Jordi.[1]
Obres
- 1926 La Escolar (Museo Patio Herreriano de Arte Contemporáneo Español, Valladolid)
- 1927 Llobregat (Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona)
- 1928 Media figura
- 1929 Palero
- 1929 Figura
- 1939 Cabeza de mujer
- 1932 Gitana
- 1939 Tauromaquia
- 1947 Muchacha con mantilla (Museo de Bellas Artes de Bilbao)
- 1958 Escultura cambiante (Museu d'Art Contemporani de Barcelona)
- 1961 Escultura homenatge a Ferran Casablancas (Escultura pública dins la font de la plaça de Ferran Casablancas, al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona)
- Abstracte, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Bibliografia
Referències
- ↑ xtec.es, LA DONA: "SUBJECTE" i "OBJECTE" DE L'OBRA D'ART., pàgina 140