Àngel Obiols i Palau
Àngel Obiols i Palau (Barcelona, 2 d'agost de 1888 – 17 de març de 1973) va ser organista, fundador i director de l'Orfeó Sarrianenc i compositor de sardanes.
Deixeble de Vicenç M. de Gibert, va ser nomenat organista de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià de Barcelona l'any 1911, càrrec que va desenvolupar pràcticament durant tota la vida. Al 1917 va fundar l'Orfeó Sarrianenc, que va dirigir fins al 1945, i va col·laborar amb l'esbart dansaire de la mateixa parròquia com a director musical i instrumentador de ballets populars. La seva condició religiosa no va impedir que es dediqués amb intensitat a activitats sardanístiques i folklòriques.
És autor d'una trentena de sardanes, escrites entre el 1912 i el 1966, entre les quals destaquen Aubada de festa, Girona invicta, Alegre primavera i Eulàlia. També té sardanes corals i harmonitzacions de nombrosos ballets populars. És autor també de misses i de cançons.
Com a compositor de sardanes ha rebut diversos premis:
- Donzelles andorranes – Premi Andorra, 2n (1966)
- Flor nadalenca – Premi Sarrià de Barcelona, 1r (1949)
- La petita Cristina – Premi Dia Sardana, 2n (1967)
Referències
- Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de música per a cobla Girona: SOM, 2002