Àrreu
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
| Fitxer:Disambig grey.svg | Per a altres significats vegeu «Àrreu (Alts Pirineus)». |
| Localització | |
| Poble del terme d'Alt Àneu, abans, de l'antic municipi d'Isil | |
| • Regió • Comarca • Municipi |
Alt Pirineu i Aran Pallars Sobirà Alt Àneu |
| Superfície | km² |
| Altitud | 1,268,6 msnm |
| Població (2011) • Densitat |
4 hab. |
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:42|39|Plantilla:Puntdecimal|N|1|4|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(4)_region:ES-CT|primary|name=}} |
| Codi postal | 25586
|
Àrreu és un poble del terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1972 formava part de l'antic terme d'Isil.
Està situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a 1268,6 metres d'altitud, a l'esquerra del Torrent de la Mata de Borén, que centra una petita vall en el mig de la qual es troba el poble d'Àrreu. És a prop i al nord-oest de Borén i al nord, una mica més distant, de Sorpe. Tanmateix, aquest darrer poble queda enlairat damunt de la vall de la Noguera Pallaresa. El poble és als peus del contrafort sud-oriental de lo Faro i de la Serra de Sant Joan.
Una mica més enlairat a ponent del poble hi ha el veïnat de les Bordes d'Àrreu, o Àrreu de Dalt, a prop de la capella de la Mare de Déu de les Neus.

Com Alós d'Isil, fou un municipi independent fins al 1846, data en la qual s'uní a Isil.
Del seu patrimoni destaquen les restes del Castell d'Àrreu, l'església parroquial preromànica de Sant Sadurní, o Serni i la capella romànica de la Mare de Déu de les Neus, del segle XII. Aquesta última destaca per tenir un carreu amb un crismó en relleu sobre la porta.[1]
Etimologia
Segons Joan Coromines[2], Àrreu, amb Arres i Arròs, parteix d'un ètim preromà bascoide, arro (agre, rònec).
Geografia
El poble d'Àrreu
Les cases del poble [3]
|
|
|
|
|
Història
Època moderna
En el fogatge del 1553, Arreu només declara[4] 1 foc laic (uns 5 habitants).
Edat contemporània
Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[5] a Arreu. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada a la Vall d'Àneu, en un barranc envoltat de muntanyes molt altes, combatuda pels vents del nord i del sud. Gaudeix d'un clima bastant sa, però a causa del fred extrem, s'hi produeixen pulmonies i refredats amb febres. Tenia en aquell moment 6 cases i l'església parroquial de Sant Sadurní, servida per un rector de provisió diocesana o reial, segons el mes en què es produeix la vacant. Separada del poble hi ha una ermita poc notòria. Hi ha fonts a l'entorn, d'aigües molt fortes. El territori és de qualitat inferior, muntanyós i trencat; només hi ha uns 40 jornals de feina de cultiu, la resta són ermots. S'hi produïa sègol, patates, llegums i fenc i s'hi criava bestiar vacum, de llana, mules i cavalls, porcs i uns vedells denominats erchs, de grans banyes. Hi havia caça de llebres, conills, perdius i isards, a més d'animals nocius, com guineus, llops i óssos. Comptava amb 5 veïns (caps de casa) i 25 ànimes (habitants). Fa esment que aquest poble era més amunt, a les Bordes d'Àrreu, però que el 1803 es va desprendre un gran allau de neu que s'endugué les 10 cases existents i va matar 17 persones.
Referències
Bibliografia
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre Edició facsímil: Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar publicació
Enllaços externs
| Açò és un esborrany sobre el Pallars Sobirà. Amplieu-lo! (citant les fonts) |