Àtica
| Per a altres significats vegeu «Àtica (desambiguació)». |
| Localització | |
| L'Àtica a Grècia | |
| Estat | |
| Superfície | km² |
| Població (2001) • Densitat |
3,756,607 hab. |
| Coordenades | 37° 58′ 29″ N, 23° 48′ 00″ E / 37.97472°N,23.80000°E{{#coordinates:37 | 58 | 29 | N | 23 | 48 | 00 | E | | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat |
| ISO 3166-2 | GR-1 |
L'Àtica (en grec Αττική, Attikí) és una regió i actualment una perifèria de Grècia que té per capçalera la ciutat d'Atenes. A l'època clàssica la regió, en forma de triangle, limitava al nord amb Beòcia, a l'est amb la mar Egea, a l'oest amb Mègara (estrictament part de l'Àtica) i al sud amb el golf Sarònic. Els seus habitants s'anomenaven atenencs, nom que actualment només designa els habitants d'Atenes.
El seu nom podria derivar de la ciutat principal, Atenes, o bé d'Akte ('península') i el seu derivat Àktika, tot i que la llegenda atribueix el seu origen a Acteó, o a Atis, filla de Cranau, segon rei mitològic d'Atenes. El primer rei de l'Àtica fou Acteu.
És entre una zona de clima mediterrani i subtropical, per això a l'estiu hi ha freqüents onades de calor. S'hi ha registrat el rècord de temperatura assolida en Europa, amb 48º el 1977[1]
Referències
Bibliografia
- «A'TTICA». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography (en anglès). Volum 1. Boston: Little, Brown & Company, 1854, p. 321-335 [Consulta: 3 gener 2013].


