Íbic

Íbic (Ibycus, Ἴβυκος) fou un poeta grec nadiu de Rhègion fill de Piti, que apareix el cinquè al cànon de poetes lírics d'Alexandria. Va florir a la meitat del segle VI aC (vers 540 aC).

Va viure la major part de la seva vida a Samos a la cort de Polícrates.

Va ser atacat per lladres quan viatjava per un lloc deshabitat proper a Corint i fou ferit de mort. La llegenda diu que abans de morir va cridar a un grup d'ocells que vengessin la seva mort, i poc després quan els ciutadans de Corint eren al teatre els ocells es van posar als caps dels espectadors i un dels assassins que era al lloc va cridar "¡Els venjadors d'Íbic!" i així els culpables foren descoberts.

La seva poesia fou principalment eròtica, amb alguns exemples també de poesia mítica i heroica amb algunes dosis d'erotisme. Suides esmenta set llibres d'Íbic dels que només resten alguns fragments.